Les comunitats autònomes i els ajuntaments comptaran amb recursos rècord per elaborar els pressupostos de l'any 2026. El consell de ministres d'aquest dimarts ha actualitzat les entregues a compte o bestretes per a les dues administracions, tal com va anunciar la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista a RNE dilluns al matí i ha informat la portaveu de l'executiu espanyol, Pilar Alegría, en roda de premsa aquest dimarts.

El principi de l'ordinalitat consisteix en el fet que les contribucions de les comunitats autònomes (CA) per habitant, ordenades en una escala de major a menor, mantinguin el mateix ordre que en l'escala d'allò que reben. D'aquestes escales se n’ha d’excloure el País Basc i Navarra, que tenen legislacions fiscals especials.

El vigent model de finançament autonòmic (MFA) va entrar en vigor l’any 2009. Havia de durar cinc anys i ja en portarà quinze. Es va negociar essencialment l’any 2008, quan els efectes de la crisi financera a Espanya no havien arribat als nivells de profunditat als que arribarien després. S’albirava una crisi intensa però breu, perquè no es pensava que l’economia espanyola patís el desinflament d’una bombolla immobiliària i encara menys una crisi financera, que es pensava que era un problema d’altres països, però no d’Espanya. En aquest context, es va donar per fet que les comunitats autònomes (CCAA) amb un fort impuls econòmic derivat del creixement del turisme massiu, de l’eufòria de la construcció i de l’arribada d’onades d’immigrants ja gaudien d’ingressos tributaris molt importants. Eren molts els impostos i les taxes que pujaven, però la principal, en imports recaptats, era l’anomenada ITP-AJD: impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Les transmissions patrimonials deriven, principalment, de les compravendes d’habitatges de segona mà, que gaudien d’una brillantor indiscutible i eren part integral dels ingressos de les CCAA, molt especialment de les que tenien capacitat d’atracció de turisme massiu. 

El 21 de desembre els presidents Pedro Sánchez i Pere Aragonès van pactar una llei espanyola de plurilingüisme, en aplicació del programa d'Esquerra per a les darreres eleccions. A diferència de la reforma del règim lingüístic de la Unió Europea, una llei espanyola de plurilingüisme depèn només de la voluntat del legislador espanyol, i com que en l'actual conjuntura política tal voluntat es pot donar per feta és oportú que parlem d'aquesta llei amb una certa immediatesa.

L'acord per a l'amnistia, i per a la investidura, que varen tancar dijous el PSOE i ERC inclou la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'estat espanyol, que es fa extensiu a totes les comunitats autònomes. En cas que tiri endavant, aquest acord, ai las, beneficia també les comunitats governades pel PP, que en aquest moment són 11 (cinc de les quals, gràcies als acords amb Vox). Com que el PP rebutja frontalment tota mena d'acords dels socialistes amb els independentistes catalans, siguin d'ERC o de Junts, ara aquestes comunitats es troben en el destret d'haver de renunciar a un acord que les beneficia. Les comunitats del PP no volen ser beneficiades per uns acords que són un perill per a la democràcia (segons Aznar), una humiliació (segons Feijóo) o que comporten l'abolició de l'estat de dret a Espanya (segons els vocals del Consell General del Poder Judicial, els mateixos que duen sis anys incomplint el mandat constitucional de la renovació de la cúpula d'aquest organisme, per motius estrictament partidistes). Dit encara d'una altra manera, els presidents de les comunitats autònomes del PP es troben que han d'avantposar el discurs del partit (el relat, si en voleu dir així) a l'aplicació d'una mesura que els beneficia.

L'execució pressupostària del govern espanyol a Catalunya es va tornar a quedar a mig camí el 2021. L'any passat, Catalunya va rebre el 35% de la inversió real territorialitzada que apareixia als pressupostos de l'Estat. En total, a Catalunya van arribar 739,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Hisenda. La xifra, doncs, dista molt de la inversió estimada que es recollia als comptes públics de l'Estat, que era de 2.068 milions d'euros (segons les últimes dades actualitzades d'Hisenda). Això es traduïa en una inversió per càpita de 270 euros que ara s'ha quedat en una tercera part. En concret, l'Estat ha invertit a 31 de desembre del 2021 uns 95 euros per càpita.

Que cap comunitat es va salvar de la sotragada que la pandèmia del covid-19 va suposar per a l'economia era un fet que aquest divendres l'INE ha corroborat. La hibernació de l'activitat econòmica i el lent retorn a la normalitat durant el 2020 es van traduir en una caiguda sense precedents del producte interior brut (PIB) de manera generalitzada, per bé que l'impacte va ser més acusat a les dues illes, Catalunya i Madrid, regions amb una forta dependència del sector turístic i de serveis, així com de l'oci.

El Consell General d'Economistes ha obert una de les caixes de trons de la fiscalitat a Espanya: el sistema de finançament autonòmic i la seva "eterna" reforma. Per fer-ho, aquest dijous ha assegut a la mateixa taula –però en formats diferents, un presencial i l'altre telemàtic– dos dels economistes que coneixen de prop l'actual model. D'una banda, Ángel de la Fuente, president de Fedea, i de l'altra, Antoni Castells, conseller d’Economia durant el govern del tripartit i encarregat, precisament, de negociar el sistema actual l'any 2009. Dues visions que, malgrat algunes discrepàncies, han coincidit força en la base del problema: el model actual, que s'hauria d'haver revisat el 2014, ja no funciona. "S'ha entorpit", ha emfatitzat Castells i ha assentit De la Fuente.

Les xifres de les remeses europeees que han d'arribar a Espanya es concreten amb el pas dels dies. Aquest divendres, el president del govern, Pedro Sánchez, ha confirmat que repartirà 10.500 milions dels fons europeus entre les comunitats autònomes abans d'acabar l'any, és a dir, la meitat del total de diners que el govern té previst rebre aquest 2021: 19.034 milions, ha confirmat la Moncloa. De fet, aquest va ser el compromís que Sánchez va assumir a la conferència de presidents de l'octubre de l'any passat amb els governs autonòmics i que avui divendres ha confirmat.

El ministeri de Sanitat ha cedit. Renuncia a imposar mesures obligatòries i finalment donarà llibertat a les comunitats per establir les mesures de relaxació de l'oci nocturn. Després que governs autonòmics encapçalats per Madrid i Euskadi votessin en contra del pla de desescalada del govern, es rebel·lessin contra les imposicions –Madrid ha arribat a presentar un recurs davant l'Audiència Nacional– i anunciessin que posarien en marxa el seu propi full de ruta, el govern espanyol ha acceptat que les seves mesures per reobrir les discoteques i celebrar grans actes multitudinaris siguin només recomanacions. Pel que fa a la restauració, Sanitat finalment no farà cap recomanació i ho deixa tot en mans dels governs autonòmics.

La crisi del coronavirus va tenir un impacte desigual en les comunitats autònomes i ara la recuperació també avança a ritmes dispars. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dimecres les seves estimacions per al PIB del primer trimestre, el primer indicador que mostra les diferències entre regions dins l'Estat pel que fa a la reactivació econòmica de l'inici del 2021. Segons les dades de l'organisme, el territori que lidera aquesta caiguda del PIB són les Balears.

Les comunitats autònomes hauran de retre comptes davant el govern espanyol, i aquest després a Brussel·les, sobre la gestió i l'ús que facin dels fons europeus antipandèmia. Així ho ha explicat aquest dijous el secretari d'Economia i G-20, Manuel de la Rocha, que ha detallat que s'establirà un "seguiment exhaustiu per conèixer els objectius dels fons, els criteris amb els quals es faran les inversions i els terminis" per veure si les comunitats compleixen amb la funció dels diners.

Les comunitats hauran d'esprémer al màxim l'estat d'alarma aprovat l'octubre passat per respondre a la tercera onada de coronavirus, tot i que la incidència i la pressió hospitalària ja són més elevades al conjunt de l'Estat. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha rebutjat aquest dimecres atendre la petició d'almenys nou consellers autonòmics per avançar el toc de queda nocturn de les 22 h a les 20 h o fins i tot a les 18 h, com ha fet França. Tot i que dissabte i dilluns va mostrar-s'hi favorable si hi havia consens en el marc de la reunió del Consell Interterritorial de Salut, el seu equip s'ha compromès només a estudiar-ho i ha defensat que n'hi ha prou amb les mesures actuals, si es combinen de la manera més restrictiva, per combatre una pandèmia que torna a assolir rècords a l'Estat.

la qüestió metropolitana ha estat tradicionalment absent en la política espanyola, com explicava en un article en aquest diari fa més de dos anys. En efecte, la creació d’àrees metropolitanes és una competència autonòmica i la majoria de Parlaments autonòmics s’han mostrat reticents a l’hora de reconèixer el fet metropolità. D’altra banda, l’Estat tampoc ha creat incentius per facilitar l’impuls de polítiques metropolitanes. En aquest context, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és l’única autoritat metropolitana que té competències en diversos àmbits (territori i urbanisme, mobilitat, habitatge, medi ambient, desenvolupament econòmic i cohesió social), a diferència dels ens sectorials (un únic àmbit d’actuació) que existeixen a Bilbao, Sevilla o València. La creació de governs metropolitans, aquí i a tot arreu, és un tema molt delicat políticament perquè implica reformes territorials i competencials.

Les Balears són la comunitat autònoma que ocupa el lloc número cinc per la coa de les autonomies amb menys coneixement de la llengua anglesa, segons el darrer estudi d'EF Education First Espanya. Després de les Balears trobam Castella-la Manxa, Múrcia, les Canàries i, finalment, Extremadura.

El sentit comú, de vegades traïdor, ens portaria a pensar que, enmig d’una pandèmia sense precedents i amb previsions econòmiques catastròfiques, tots els governs autonòmics es trobarien a aquestes altures sense un euro a la caixa. Res més lluny de la realitat. Les dades de la comptabilitat nacional que elabora mensualment el ministeri d’Hisenda ofereixen una imatge si més no curiosa: gairebé totes les comunitats autònomes estaven en superàvit el 31 d’agost, l’últim període calculat. Catalunya, que va tancar l’any passat amb un 0,56% de dèficit respecte al PIB quan l’economia encara creixia i l’agost del 2019 ja n’havia generat un 0,15%, tenia aquest any un 0,42% de superàvit abans de començar l’últim quadrimestre d’aquest 2020.

Els balears necessiten de mitjana 16 anys de sou íntegre per poder comprar un habitatge nou o usat, segons l'estudi de Mercat de l'Habitatge de l'últim trimestre elaborat per societat de Taxació. Les Balears es situa com la comunitat autònoma amb l'índex d'esforç immobiliari més elevat. Altres indrets de l'estat presenten xifres molt inferiors, com els 7,1 anys que destinen els residents a Canàries.

El dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid genera crits d'alarma fins i tot dels assessors fiscals. Els encarregats de buscar les oportunitats del model fiscal espanyol per fer que els seus clients paguin els mínims impostos possibles, adverteixen que l'organització territorial de l'Estat fa inevitable la competència entre autonomies, però que cal evitar-la quan es torna "nociva" i afavoreix la "mobilitat per motius fiscals". Això és el que ha passat, segons alerten diverses veus, amb Madrid, on el govern regional ha anunciat una baixada de l'IRPF que se suma a les bonificacions en successions o patrimoni, en una comunitat que ja acull la seu fiscal de moltes empreses. En una enquesta difosa pel Consell General d'Economistes i l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) de la UB, els assessors també demanen repensar l'IRPF i l'IVA per evitar el frau fiscal.

“Les comunitats autònomes són les competents en l’àmbit sanitari per fer front a la pandèmia exercint la plenitud de les seves competències”. Sorprenen les paraules de Pedro Sánchez dimarts passat en roda de premsa si es mira no gaire enrere, a mitjans de març, quan va considerar que aplicar l’estat d’alarma a tot l’Estat i assumir un comandament únic era la millor manera per fer front al coronavirus. La primera onada de contagis, marcada políticament per successives pròrrogues de les mesures excepcionals votades al Congrés, va obrir un debat sobre l’estat autonòmic. ¿Els autogoverns només serveixen per a una situació de tranquil·litat, però quan arriba una catàstrofe sanitària el més eficaç és la centralització?, es van preguntar molts aleshores. Els partits independentistes, el PNB i en certa mesura el PP van criticar els plens poders del govern espanyol. Ara la segona onada, que coincideix amb la tornada a l’escola, ha fet aflorar de nou aquest debat, que està estretament lligat amb si és convenient apostar per solucions homogènies.

La proposta del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’aplicar l’estat d’alarma només en aquells territoris que ho vulguin ha descol·locat la majoria de presidents autonòmics, que es mouen entre els recels cap a la proposta i alguns no taxatius.