El pati de butaques de l’Auditorium del Passeig Marítim estava ple de gom a gom per escoltar la teòrica darrera simfonia de Ludwig van Beethoven. Teòrica, perquè va haver-n’hi una de posterior, la desena, de la qual tan sols en mancava un moviment. Tant és així que dia 7 de maig de 1824, quan es va estrenar la Simfonia núm. 9 op. 125, en re menor al Kärntnertortheater de Viena, amb el compositor present i sobre l’escenari —al qual varen haver de girar cap al públic perquè gaudís de la intensitat dels aplaudiments; si non è vero, è ben trovato—, també es varen interpretar els tres moviments que ja havia conclòs el geni de Bonn. Circumstància anecdòtica, ja que la Novena ho ha eclipsat tot. Sens dubte i sense entrar en classificacions que semblarien esportives, el que queda clar és que aquesta “darrera” és la més imponent de les vuit precedents. El qualificatiu monumental s’ha convertit en prefix de la Novena, per la senzilla raó que es necessiten tant un cor com una orquestra prou nombrosos per assolir aquest gran cim musical. 

Any rere any, Leopold Hager, que complirà els noranta l’any 2025, es posa al capdavant de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, demostrant de bell nou que continua sent un luxe tornar a veure’l en plena acció, mostrant encara amb tota la seva esplendor algunes de les seves característiques, com són precisió, intensitat i emoció, a més d’especialista en Mozart, que, quan va sentir l’encara púber Beethoven al piano, va exclamar: “Escoltin aquest nin. Algun dia el món parlarà d’ell”. Alguns anys més tard, quatre exactament, Beethoven va iniciar el seu aprenentatge de composició amb Franz Joseph Haydn, “pare, guia i amic” de Mozart, poc abans que el mestre partís un altre cop cap a Londres. El cercle es tanca amb una altra circumstància, Àustria, on es varen conèixer Haydn i Beethoven, naturalment també Haydn i Mozart, però, a més a més, és on va néixer i va començar la seva carrera Leopold Hager.

Gran programa i un protagonista de luxe varen donar el sus dels Estius Simfònics amb els quals, any rere any, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears omple el castell de Bellver de gom a gom quatre dijous consecutius, com a cloenda d’una temporada prou interessant. L’Obertura Leonore, núm. 3 op. 728 va ser l’elegida per Pablo Mielgo per donar la benvinguda. Una composició que inicialment anava destinada a ser la presentació de Fidelio, l’única òpera de Ludwig van Beethoven, però la va considerar massa potent i, com cal, el temps l’ha situada al lloc que li correspon: una peça de repertori, autònoma. I amb aquesta imponent carta de presentació, marca de la casa, va quedar clara la dimensió del que seria aquesta primera vetllada simfònica al bell mig del pati d’armes de la fortificació.

Quan el 2021 Riccardo Muti va dirigir per primera vegada en la seva dilatada carrera la Missa solemnis de Beethoven, va confessar haver estudiat la partitura des de principis de 1970 i que mai fins fa quatre anys va atrevir-se a dirigir el que per al director napolità és la Capella Sixtina de la música. També va definir-la com un Everest que havia trigat cinquanta anys a coronar. I és que fer el cim d’aquesta peça majúscula és arribar a un punt de no retorn del repertori simfonicocoral del nostre substrat cultural.

Si dins el món de la música la lletra predominant, més coneguda, reconeguda i utilitzada és la bé majúscula, en honor de Beethoven, Bach i Brahms, caldria no oblidar la essa, en comptes de Strauss, Schönberg, Shostakóvitch, Schubert, Schumann i Stravinski, per exemple. Aquests dos primers varen ser els protagonistes del segon concert de la temporada de la Fundació Studium Aureum. La formació, per a l’ocasió, va intervenir sense el cor i fins i tot sense el director, Carles Ponseti, però, en canvi, l’orquestra va incorporar tres membres de l’Ensemble Praeteritum, per a finalment quedar dos violins, el de Pablo Suárez i Ramon Andreu; dues violes, Alícia Salas i María José Gómez de la Vega; dos violoncels, Aldo Mata i Dmitry Struchkov, i un contrabaix, el de Xisco Aguiló. Per una altra banda, els subjectes passius de la vetlada, els esmentats Strauss, Richard, per descomptat, i Schönberg, amb dues peces amb tants punts en comú que fins i tot no resultaria estrany, en algun moment molt determinat de la Metamorfosi de Strauss escoltar algunes pinzellades de la Nit transfigurada, de Schönberg, però també de la Marxa fúnebre de l'Heroica, de Beethoven, o de l’Adagietto, de Mahler. Una selecta mixtura amb el segell de qui la signa, un calidoscopi musical en el qual tots els instruments semblen tocar cadascun pel seu vent, com si llegissin una partitura diferent i amb un resultat extraordinari en la versió per a septet, que de la mateixa manera interpretaren els components de la barreja. Tot plegat, excepcional aquest lament de Strauss compost quan va veure, a vuitanta-un anys, com les bombes esbucaven el seu temple musical, el Hoftheater de Munich. A la partitura, a la darrera part, quan la semblança la trobam en la Marxa Fúnebre, Strauss va escriure en lletres majúscules, IN MEMORIAM. De qui? De Beethoven? De què? De la misèria humana? També.

Setmana Dudamel a Barcelona: dues funcions de Fidelio al Liceu i, al Palau de la Música, assaig matinal obert previ al concert de dimarts, sempre amb la Filharmònica de Los Angeles. El carisma del director veneçolà l’acompanya arreu i els seus acòlits són legió. Ho van demostrar els espectadors que la nit de dilluns al Liceu, després d’exhibir mostres d’"exquisida educació" (telèfons sonant, tos mal dissimulada, gravacions amb el mòbil) el van ovacionar dempeus.

El 7 de maig del 1824 un Ludwig van Beethoven totalment sord assistia a un triomfal plebiscit, a la fi de la primera interpretació de la seva novena simfonia. Dos-cents anys després, els ecos d’aquella pàgina escrita en homenatge a la fraternitat universal ressonen arreu, tot i que la condició humana objecte de l’idealisme schillerià cada cop sembla més idiotitzada i amb un rumb incert, completament allunyat de la utopia preromàntica.

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, 1941) ha estat nomenat aquest dimecres doctor 'honoris causa' de la Universitat de les Illes Balears (UIB) pels seus mèrits culturals i de vinculació amb les Illes. Així ho ha aprovat el Consell de Govern de la UIB, reunit en sessió ordinària. La proposta de nomenament l'ha fet el Vicerectorat de Projecció Cultural i Universitat Oberta en reconeixement de la seva àmplia trajectòria internacional i, en particular, pel que fa a la seva vinculació amb la cultura illenca, la recuperació i conservació del patrimoni musical i la tasca de divulgació del cant de la Sibil·la i de la figura de Ramon Llull.

La idea era dedicar una simfonia a l'"alliberador d’Europa", l’home que encarnava els ideals de la Revolució Francesa a principis de segle, però en coronar-se emperador el 1804 Beethoven va esborrar aquell títol de la seva partitura amb un ganivet, va deixar un forat en el paper i va acabar titulant la seva simfonia simplement Heroica. La decepció o la preocupació sobre els ideals europeus no és només cosa d’ara, doncs, sinó que es remunta a l’època on el debat també era entre els drets bàsics i la pulsió imperialista. El fenomen Napoleó va començar semblant una victòria contra els privilegis de l’aristocràcia i va acabar esdevenint un jacobinisme expansionista que ja no tenia res a veure amb la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Una mena de premonició de Hitler: d’haver comprès les angoixes del poble a acabar lluitant contra fantasmes que ja no eren ben bé del poble.

"És una obra titànica que destil·la amor, espiritualitat i màgia", diu Jordi Savall sobre la Missa solemnis de Beethoven. Aquest dijous la dirigirà a L'Auditori (19 h), en un concert en què participen dues de les seves formacions, Le Concert des Nations i la Capella Nacional de Catalunya, a més dels cantants Lina Johnson (soprano), Olivia Vermeulen (mezzosoprano), Martin Platz (tenor) i Manuel Walser (baríton). Després anirà a Dresden i París, els dies 20 i 22 de maig, respectivament. La preparació de l’obra es va fer a l’Auditori Enric Granados de Lleida entre el 24 i 28 d’abril amb assajos oberts al públic. “Molts músics no s’han vist amb cor d’interpretar-la perquè necessita uns intèrprets molt ben preparats i unes veus importants”, recorda Savall sobre una obra, efectivament, molt exigent. 

Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827) tenia predisposició genètica a partir malalties hepàtiques i és possible que hagués tingut hepatitis B els mesos previs a la seva mort. Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi de cinc cabells del compositor alemany, prèviament autentificats, feta per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el Beethoven Center San José i l'American Beethoven Society de Califòrnia (Estats Units), la Universitat KU Leuven (Bèlgica), la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya). Els detalls de la investigació els ha publicat aquest dimecres la revista Current Biology, segons informa Efe.

Jordi Savall dirigirà el 15 de desembre al Liceu la Vuitena i la Novena simfonies de Beethoven amb criteris i instruments històrics. Amb aquest concert es tanca la integral simfònica del geni de Bonn, un projecte al qual Savall ha dedicat més de dos anys. "Jordi Savall ha fet una aportació atòmica, única i arriscada. Se'n parlarà molt, d'aquestes simfonies", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, en roda de premsa aquest dimarts. "És un projecte costós, perquè hi participen molts músics i molts cantants", recorda Savall sobre els efectius posats en joc en una integral que a Barcelona va tenir tres capítols anteriors a L'Auditori i que es va inaugurar a París el 4 de juny del 2019. En el concert del Liceu, a més de l'orquestra de Le Concert des Nations i dels músics de l'Acadèmia Beethoven 250, també hi participaran els cantants Manuel Walser, Sara Gouzy, Laila Salome Fischer i Mingjie Lei, i a la Novena s'estrenarà La Capella Nacional de Catalunya, el nou cor professional creat a partir del nucli central del cor de cambra de La Capella Reial que va debutar al setembre en l'enregistrament que es publicarà en CD. Tot plegat funciona "gràcies a una conjunció de músics joves amb molt de talent i músics experimentats".

El músic Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977) és Mazoni, i a partir d'ara potser que l'anomenem Ludwig van Mazoni. Si més no perquè acaba de publicar un disc titulat Ludwig (BankRobber - Seed Music, 2021), construït amb fragments d'obres de Beethoven. Però no es tracta d'un àlbum de rock simfònic, sinó d'una dotzena de cançons de pop-rock tocades per l'esperit del geni de Bonn i que sonaran en directe en una gira que comença el 13 de novembre a L'Auditori de Girona.

La capital del Raiguer, Inca, torna a programa el festival Inclàssic. Enguany hi haurà més actuacions que els altres anys. Seran sis concerts en total i, per primera vegada, se celebraran unes jornades educatives dedicades al compositor Ludwig van Beethoven. Com sempre, les activitats del festival de música clàssica són gratuïtes, però com que l’aforament és limitat és necessari reservar la plaça prèviament (telefonant al 871 914 500, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores).

Trui Teatre/Auditori Manacor.- La celebració del 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven podria haver estat més espectacular, fins i tot més adient, si s’hagués pogut interpretar la Novena Simfonia, però no millor. No va poder ser, que hauria escrit al començament del seu article Damià Caubet. Dit això, tampoc era una mala opció fer la cloenda d’aquest any amb la Cinquena Simfonia en Do menor, Op. 67, la que s’inicia amb les més famoses quatre notes de la història de la música i el compositor va definir com “Així el Destí toca a la porta”. Ni més ni menys. Pere Estelrich conta que conten que quan varen tocar a la porta de la casa de Beethoven i va ser amb els tres Sol i un Mi, d’alguna manera el va il·luminar. Per la seva banda, Czerny diu que va ser el cant d’un oriol, conegut també com a menjafigues o antigament a les nostres illes com a tord groc, el que li va despertar la inspiració. Sigui com sigui o fos el que fos, estam davant una peça que, com moltes de LVB, tan sols es pot qualificar d’única. “Grandiosa. Una follia total”, va exclamar Goethe quan la va sentir per primer cop, interpretada per Mendelsshon. E.T.A. Hoffmann la va definir com a “colossal i immensa”… Però el més graciós va ser el que va dir Leuseur a Berlioz, a la sortida del concert: “M’ha trastornat tant que, quan m’he volgut posar el capell, no em podia trobar el cap”. L’endemà, ell mateix va dir a Berlioz: “No s’hauria de fer música com aquesta”. I aquest li respongué: “Estigueu tranquil, mestre, no n’hi haurà gaire com aquesta”. Pablo Mielgo, dirigint cinquanta dels seus músics, va fer d’aquesta successió de frases curtes i acords aïllats una interpretació poderosa, intensa i, el més important, sòlida, sota el dictat de les quatre primeres notes que condueixen a tot un cúmul de sensacions que van des del desafiament fins a la immensitat del univers i el misteri de l’èsser humà. L’aperitiu tampoc era per fer roïssos. El concert es va iniciar amb la Simfonia núm. 1 en Do major Op. 21, que de convencional tenia poca cosa ja des del primer acord, dissonant de Fa, en lloc d’un acadèmic i ortodox Do, que va fer que fos qualificada com “una explosió desordenada de la ultratjant insolència d’un jove”. La Simfònica va estar a l’altura de les expectatives, però d’aquest primer plat em quedo amb la interpretació del meravellós tercer moviment, el Menuetto que no és tal. Un diàleg entre la corda i el vent que varen brodar. I així fins l’any que ve, que potser serà millor. Només potser.

La Fundació La Caixa celebra el 250è aniversari del naixement de Beethoven amb un concert aquest dimecres. Beethoven 250 repassa la biografia del compositor a través de tres actors que narren la seva vida i compta amb una orquestra de 58 músics, 48 coristes i la direcció musical de Josep Pons, director de l'Orquestra Simfònica del Liceu. El concert es podrà veure a través de l'Àgora del CaixaForum.

A la Biblioteca Pierpont Morgan de Nova York hi ha part de la partitura de Sonata de piano Hammerklavier de Beethoven. Als marges, l’editor britànic Vincent Novello hi va escriure que el document li va arribar gràcies a “Mrs. Streiker”. Novello tan sols dona un detall sobre qui s'amaga darrere aquest nom: "Una de les amigues més velles i sinceres de Beethoven”.

La indústria de la música clàssica tenia planejat tirar la casa per la finestra per commemorar el 250è aniversari de Beethoven aquest any, culminant amb el seu aniversari aquesta setmana. La seva data de naixement és incerta. Alguns documents indiquen que el van batejar a Bonn el 17 de desembre del 1770. Com que era habitual batejar els nadons 24 hores després del seu naixement, sempre s’ha assumit que va néixer el 16 de desembre, però no ho podem saber del cert.

S'acaba l’Any Beethoven. Ha passat una mica sense pena ni glòria per culpa d’això que en diuen la pandèmia. Malgrat tot, hem pogut homenatjar-lo en privat, cadascú a casa seva, escoltant algun enregistrament o veient algun DVD d’una sonata, un quartet, un concert, una simfonia. Catalunya Música ha emès de tant en tant alguna peça de Beethoven, en algun dels seus programes, però no ha pas celebrat l’any del monstre de Bonn amb un programa diari, o com a mínim setmanal, dedicat a la seva música.

L'Orquestra Simfònica de Balears oferirà un concert familiar dedicat a Beethoven aquest dijous 3 de desembre a les 20.00 hores al teatre Principal de Palma. Gràcies, Beethoven és el títol de l'espectacle, que estarà format per fragments de diferents simfonies, obertures i concerts per a piano del compositor alemany.