Un estudiant em demana de fer revisió d’examen. Està decebut amb la nota i diu aquella frase lapidària: “és que em pensava que m’havia anat molt millor, no m’ho esperava”. Li pregunto si després de l’examen va dubtar d’alguna resposta donada. Diu que no. Li pregunto si creu que les ha contestat totes bé. Diu que sí, en general. Que no ho entén. Comencem a revisar les preguntes junts. Li explico per què la resposta és incorrecta. Ho raono, poso exemples d’altres maneres possibles de contestar. "Si aquí haguessis dit, en canvi…" Mentrestant, l’estudiant reacciona a les meves apreciacions: “Bé, aquesta d’acord, però vaja, les altres segur que estan bé”. Vaig amb paciència a l'hora d'explicar que les altres tampoc. Raono lentament. Miro de fer-li entendre la diferència entre una resposta correcta i una d’incorrecta. En una de les respostes, confon el títol d’un llibre d’un autor amb un concepte de l’autor. Pregunto: "això és un concepte o és el títol d’un llibre que aquest autor va escriure?" Respon que el nom del concepte és el nom del llibre. Demano que ho revisi. Llavors diu aquella altra frase lapidària: “ho fica als apunts.” Aclareixo que als apunts no s’hi pot ficar res perquè no són un calaix, que en tot cas ho posa als apunts. Quins apunts? Demano que revisi un text que vaig enviar per email. El llegim junts i queda clar que no es tracta d’un títol de cap llibre sinó d’un concepte de l’autor. Sembla que ho accepta. Segueixo comentant altres respostes. En una de les incorrectes diu “ja, però jo em referia a una altra cosa”. Demano amb educació com puc saber aquesta altra cosa que volia dir, si el que ha escrit és el que diu al paper. Més endavant respon que ho sabia, però no ho va recordar. Explico la diferència entre saber i recordar. Una cosa es pot recordar sense haver-la entès. No és el mateix. M’aturo aquí.

Pocs dies abans que comencin els exàmens de la Selectivitat o PBAU 2024 a les Balears us posam a prova per saber si encertaríeu alguna de les preguntes a les quals els alumnes illencs s'enfrontaran la setmana que ve. Quan va ser la Guerra Civil espanyola? De quin any és la catedral de Lleó? A quin corrent artístic pertany? Què és el catabolisme? Les sabríeu respondre?

El policía interí de Palma que va dur davant notari un correu amb preguntes revelades d'una oposició el 2012 ha ratificat aquest divendres, davant el Tribunal de l'Audiència Provincial, que l'exdirector de Seguretat Ciutadana, Enrique Calvo, les hi va enviar perquè les remitís a dos agents que aspiraven a un ascens. Així ho ha expressat en la seva declaració com a testimoni, i ho ha recollit Europa Press, després que el primer dia de sessions la Fiscalia retiràs l'acusació contra ell per vulneració de drets fonamentals, perquè durant la investigació se'l va fer declarar en diverses ocasions com a testimoni, amb obligació de dir la veritat, i com a acusat.

Potser algun dels boomers i preboomers se’n recorda. A classe, el mestre repartia els fulls de l’examen de literatura. I deia: “No us enrotlleu!”. Perquè hi havia l’alumne que no se sabia gaire una resposta, però que tenia una certa capacitat il·lusionista, xarlatana, per no dir res sense que es notés gaire. I això també era literatura. Aquest dret, el dret que et diguin “No t’enrotllis”, els alumnes d’avui ni l’ensumen.

Tenen entre 8 i 9 anys i estudien tercer de primària en una escola pública de l'Eixample de Barcelona. Des que van començar al centre mai han fet un examen i, de fet, són ells els que s'autoavaluen trimestralment, òbviament amb l'acompanyament i les reflexions del seu tutor. En concret, els alumnes es valoren en tres aspectes: les seves idees i participació a l'aula, la relació amb els companys i, finalment, com estan aprenent. A més d'explicar la seva evolució en aquests punts, han de decidir en quin nivell es troben: "estic començant", "estic avançant", "ho sé fer" o "ho sé fer i puc ajudar". El resultat és que a final de cada trimestre els pares reben l'informe fet pel seu fill amb les observacions del mestre i quan s'acaba el curs s'hi suma l'informe que fixa Educació sobre quin és el grau l'assoliment de l'alumne en cada àmbit.

El batxillerat tal com el coneixíem fins ara es pot donar per enterrat. El curs que ve entrarà en vigor un nou decret perquè aquest període de la formació no obligatòria sigui més competencial i flexible. Ho marca la nova llei d'educació espanyola, però fa anys que ho reclamen molts alumnes i professors que, més o menys organitzats, han demanat insistentment un nou model que superi el memorístic i avanci cap a una aplicació pràctica dels coneixements. Des de fa anys, els dos cursos de batxillerat s'enfoquen bàsicament a superar les proves d'accés a la universitat, les PAU. És veritat que hi ha excepcions –centres que fan batxillerats professionalitzadors, per projectes o en tres anys–, però el cert és que les PAU encara condicionen el mètode d'aprenentatge: són dos anys en què s'entrena els alumnes a superar uns exàmens, malgrat que el 30% dels estudiants de batxillerat al final no fan la selectivitat. I si la manera d'aprendre ha de canviar, també ho haurà de fer la manera d'avaluar. I és aquí on han destinat els seus esforços mig centenar de professors, coordinats per l'expert en neuroeducació David Bueno, que han preparat exàmens de mostra que es faran arribar als instituts. I que, al final, podran servir d'inspiració per fer la futura selectivitat, que s'estrenarà el 2024.

El 96,7% dels estudiants que s’han presentat a la prova d'accés a la universitat aquest mes de juny a les Balears són aptes, 4,2 punts més que l'any passat. En xifres exactes, han superat les proves 3.678 alumnes dels 3.811 que s'hi han presentat, segons ha informat la Universitat de les Illes Balears en un comunicat. La nota mitjana de la prova ha estat un 6,4 i la d'accés (que inclou la nota mitjana de Batxillerat i la de la Selectivitat), ha estat d'un 7,2, lleugerament superior a la de l'any passat.

Uns 40.000 estudiants catalans s'enfrontaran aquesta setmana als exàmens de la selectivitat i, en funció de la nota que treguin, tindran la porta més o menys oberta per entrar a la carrera universitària que volen. És, per tant, una setmana de nervis davant d'un moment decisiu. A 6.000 quilòmetres de Catalunya, els estudiants de Nova York també han de fer cada any el SAT, un examen tipus test que consta de cinc proves (anglès, matemàtiques, història, història dels EUA i ciències) i que, com les PAU, és un filtre per entrar a la universitat. Però enguany hi ha un miler d'alumnes que han estat redimits de fer aquestes proves. La responsable de l'alliberament és Ann Cook, una professora d'història que va aconseguir fa 10 anys que els estudiants d'una quarantena d'instituts públics de Nova York no haguessin de fer els exàmens habituals per entrar a la universitat. "Hi ha altres maneres de mostrar què saben i què poden fer els alumnes", afirma a l'ARA Cook, que va estar de visita fa uns dies a Barcelona, convidada per la Fundació La Caixa i Catesco, per participar en la Conferència Mundial d'Educació Superior de la Unesco.

La Conselleria d'Educació està estudiant si manté o no les proves de recuperació a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) aquest curs, segons han afirmat fonts del departament a l'ARA Balears. En un principi, segons el decret d'avaluació i promoció que el Govern espanyol vol apropar pròximament s'eliminen aquestes proves a la Secundària i es mantenen al Batxillerat.

El Consell Insular d'Eivissa ha decidit tancar uns dies el centre de exàmens de conduir de Santa Gertrudis per fer una neteja i desinfecció a fons de les instal·lacions. La decisió s'ha pres després de tenir coneixement que un treballador que estava de baixa per una operació i havia passat pel centre de manera puntual havia donat positiu en les proves de covid-19.

El curs lectiu 2019-2020 ha acabat, en el cas del batxillerat, amb un nombre d'aprovats molt superior a l'habitual. La quantitat d'estudiants que han superat l'etapa s'ha disparat: un 83,25%, 11 punts percentuals més que l'any passat. És un percentatge inèdit des de fa almenys 20 anys. En condicions normals, hi hauria una eufòria educativa al país. Però tots sabem que rere aquests resultats no hi ha un espectacular augment del nivell de coneixements dels nois i noies de 17 anys. Per desgràcia, no es tracta d'això. Més aviat tenim la sospita que els resultats emmascaren un curs mig perdut. Esclar: aquest sorprenent augment d'aprovats i per tant de notes és un perillós efecte col·lateral de la complexa gestió educativa de la crisi del coronavirus.