El 16 de març del 2001, dos mesos més tard que l’original anglesa i poques hores després de l’alemanya, es llançava la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia i la tercera a aparèixer. Feia sis setmanes que George W. Bush era president dels Estats Units i faltaven menys de sis mesos per als atemptats de l’11-S. Era l’auge del moviment antiglobalització, Google encara no era el cercador de referència i no existien ni YouTube ni els smartphones.

La idea d'una enciclopèdia col·laborativa, sense una autoritat central, podia semblar pròpia de marcians fa un temps. Però la Wikipedia, tot i les polèmiques que l'han acompanyat i el debat permanent que hi ha sobre la seva fiabilitat, ha aconseguit ser una de les pàgines imprescindibles d'internet: l'onzena més visitada, concretament. Avui la pàgina celebra 20 anys havent-se consolidat com una de les eines de democratització del coneixement més destacada.

Pau Cabot s'ha convertit en la primera persona a superar les 750.000 edicions a la Viquipèdia en català. El mallorquí va començar com a editor de l'enciclopèdia l'any 2005 i d'ençà de llavors ha pitjat més de 600.000 vegades el botó de ‘Modificar’, i és qui més ho ha fet. Ara, forma part de la vintena d'editors de l'edició en català i ho compagina amb la seva feina de professor de matemàtiques, física i química a l'escola Mata de Jonc de Palma.

La Viquipèdia ha tancat temporalment els seus continguts durant aquest dimecres com a mesura de protesta davant de la nova directiva sobre els drets d'autor que té previst aprovar dijous el Parlament Europeu. La web es mantindrà tancada fins aquest dijous al migdia, segons informa l'enciclopèdia en un comunicat, tot i que sí que és possible entrar-hi des de la versió mòbil. A més de l'edició catalana, que ha deixat de funcionar a primera hora de la tarda, també estan inactives altres versions, com la castellana.

El penúltim mantra unionista, que sosté que Quim Torra no és el 131è president de la Generalitat sinó només el desè, ha tingut aquests dies la seva plasmació al món digital quan internautes anònims han esborrat de la llista d’ocupants del càrrec que apareix a l’edició espanyola de la Wikipedia tots els noms anteriors al de Francesc Macià. L’historial de modificacions de la pàgina mostra que el tema és objecte de controvèrsia, i quan algú intenta restituir-hi les referències fins a Berenguer de Cruïlles (1359-1362) tornen a ser eliminades. Si bé les versions en català i anglès de la mateixa pàgina s’han mantingut per ara al marge d’aquestes anades i vingudes, el cas és un bon exemple de les “guerres d’edició” que es lliuren cada dia per determinar el contingut de l’enciclopèdia lliure, que només l’any passat va registrar 407 milions de modificacions. El català Quim Gil, responsable de col·laboració tècnica de la Fundació Wikimedia, reconeix que aquesta mena d’incidents són el pa de cada dia: “Passa sovint amb articles com el de la frontera entre l’Índia i el Pakistan”. Tot i així, Gil assegura que la comunitat sempre acaba posant les coses al seu lloc en els temes de més actualitat, perquè són els que tenen més gent pendent.

Prop d'unes 300 persones procedents d'un total de 48 països participen avui en la inauguració de la Wikimedia Hackathon 2018, que se celebra a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'objectiu d'aportar millores a l'univers de Wikipedia. L'acte ha tingut lloc a l'auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres del campus de Bellaterra, i el degà de l'Escola d'Enginyeria de la UAB, Daniel Franco, ha destacat la col·laboració d'aquesta universitat amb l'Amical Wikimedia, gràcies a la qual els alumnes de la universitat milloren des de fa diversos cursos la Wikipedia com a projectes de classe.

¿És aplicable al periodisme l’esperit col·laboratiu wiki, que ha permès crear l’enciclopèdia més vasta de la història? El creador de Wikipedia, Jimmy Wales, creu que sí i per això ha anunciat la imminent posada en marxa de Wikitribune, un mitjà amb el qual vol fer front a la proliferació de les anomenades fake news (notícies falses), cada cop més presents per culpa de webs que intenten alterar el relat públic amb informacions inventades però de gran poder viral.