"Forjar vincles amb altres cultures ens permet trencar l'aïllament que sentim arran de l'ocupació d'Israel", diu Iman Hammouri, activista cultural palestina i directora del Centre d'Art Popular de Ramal·lah. Des del 9 d'octubre, l'Associació Catalana per la Pau l'ha convidada a Barcelona per posar en marxa un intercanvi artístic amb Catalunya que s'allargarà fins al 2025 i que té com a objectiu acostar la cultura palestina al nostre país. Aquest cap de setmana Hammouri participa a la Fira Mediterrània de Manresa juntament amb el ballarí i coreògraf Sharaf DarZaid, que presentarà l'espectacle Love in the time of apartheid al Teatre Kursaal. A Manresa també fan un taller en què ensenyen a ballar la dabke, una dansa tradicional palestina. L'intercanvi intercultural culminarà la primavera del 2025 amb una actuació conjunta entre dansaires palestins i catalans, que en teoria s'ha de representar tant a Barcelona com a Palestina.

Magnífica inauguració de la 26a edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb un públic que omplia el Teatre Kursaal i que va esclatar amb entusiasme al final d'Evoé! Aquesta reacció era justament la que també estaven experimentant dalt de l'escenari les tretze dones del Cor Plèiade ballant i destrossant una bala de palla gegant mentre Raül Refree tocava la guitarra i la cantant italiana Maria Mazzotta picava la pandereta i repetia "Bellu è l'amore e ci lu sape fà", la tornada insistent de la Pizzica di Aradeo. A través del ball i el ritme, tots plegats estaven experimentant l'alliberament després de la catarsi, com el de les bacants gregues, el dels aquelarres i el de tantes danses populars, les que tanquen envelats i nits de Sant Joan i les que reben el sol al Sónar. En aquest cas, amb músiques inspirades en la tradició de la Pulla a les quals Refree aporta esqueixos d'altres branques mediterrànies com el flamenc, els fandangos i els cants de batre, a més d'una bona dosi d'adob electrònic. Al cap i a la fi, això va dels mites de la Mediterrània ancestral de cases blanques i còdols.

La segona jornada de la Fira Mediterrània, que enguany celebra el seu 25è aniversari, va ser una demostració de com la veu i la percussió poden formar un combo incontestable i crea un llenguatge universal que connecta amb el que és tribal i més essencial. Aquest va ser el motor de 4132314, una antologia de cançons de treball inspirades en la memòria de les treballadores de les fàbriques tèxtils signada per un sextet format pel duet barceloní de música a capella Tarta Relena, el duet de música tradicional occitana Cocanha i el duet experimental Los Sara Fontán.

La Fira Mediterrània és una gran constructora de ponts entre la cultura popular i les arts escèniques. En la pròxima edició, que se celebrarà a Manresa del 6 al 9 d'octubre, la fira compleix 25 anys i per celebrar-ho ha programat 70 espectacles, 50 dels quals estrenes. Entre els més destacats hi ha El pou de la gallina, l'última creació de la companyia de circ Voël, que es fusionarà amb la colla castellera Tirallongues de Manresa. Serà l'espectacle inaugural de la fira i combinarà diversos números de circ relacionats amb la idea del buit. Els castellers han format part del procés de creació i hi tindran un paper rellevant. "No és el nostre àmbit, nosaltres venim de la cultura més tradicional. Fer aquesta incursió en l’àmbit més artístic és un bon repte", afirma David Traus, de Tirallongues.

"Què són les arrels?" És la pregunta que es llança al documental Arrel, de Zeba Produccions i codirigit per Ester Plana i Quim Rutllant, on s’analitza quina és la mirada que tenen els joves sobre el patrimoni cultural, que es podrà veure a la Fira Mediterrània. "No és una cosa del passat, és un llenguatge". "És un pòsit molt sòlid, perquè et permet arriscar". "És una herència col·lectiva i anònima". Són algunes de les respostes d'alguns dels creadors que aquest any participaran a la 24a edició de la Fira, que se celebrarà a Manresa entre el 14 i el 17 d'octubre, i que, precisament, vol posar focus en els joves. "La seva distància és més llarga i la seva mirada més desacomplexada, més lliure i sense perjudicis", afirma el director de la Fira, Jordi Fosas. Per demostrar la mirada dels joves en una etiqueta que fins fa algun temps alguns rebutjaven, aquesta edició de la Fira està farcida de propostes innovadores que mesclen passat amb present. La inauguració anirà a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), una formació integrada per 31 joves, i una creació de Dani López que uneix el repertori tradicional recollit per Artur Blasco amb la poesia contemporània de Juana Dolores, Enric Casasses, Josep Pedrals i Clara Fiol, entre altres.

Un miler de professionals de la música i de la cultura popular s’han trobat aquesta setmana al voltant de la Fira Mediterrània. Aquest any la majoria hi han participat des de casa seva, i els contactes s’han fet a través de la llotja virtual. Als carrers i places de Manresa s’hi ha vist menys ambient que mai, no s’han repartit programes de mà ni s’han penjat banderoles i, després dels concerts, no es podien ni vendre discos. El cop de gràcia va ser l’obligació de tancar bars i restaurants des de divendres passat i plegar abans de les 23 h.

Quatre cavalls de les festes de Sant Joan de Menorca recorrien ahir el centre de Manresa. Era l’últim dia d’una Fira Mediterrània que s’acomiada consolidant la xifra de 1.100 professionals acreditats, havent posat un focus especial en la cultura popular de les illes Balears i amb el record a un dels seus fundadors, l’exconseller de cultura Lluís Puig, que l’any passat la inaugurava i que ara està exiliat a Brussel·les.

El vincle entre els rituals i la tradició vertebrarà la 21a Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 4 al 7 d'octubre. Aquest any la iniciativa aprofundirà en el paper dels rituals a la cultura amb un seguit de propostes que enllacen aquestes pràctiques amb les arts escèniques. L'espectacle inaugural, a càrrec dels bascos Kukai Dantza i el coreògraf israelià Sharon Fridman, n'és un exemple: els artistes representaran 'Erritu', un viatge pels diferents rituals de pas de la vida humana, a la Seu de Manresa.

Els artistes i el públic de la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa podrien haver-se fet seu el crit que tant ha sonat aquestes últimes setmanes: “Els carrers seran sempre nostres”. Era aquí, a l’espai públic, en els carrers i les places, on el certamen bullia amb més intensitat, amb riuades d’anades i vingudes, curiosos i artistes. I és que les propostes en espais tancats i de pagament es van combinar, un any més, amb mostres de cultura popular i espectacles a l’avantguarda de les arts escèniques. Instruments folklòrics sonaven al costat de propostes trencadores i de balls abstractes, com els dos homes que feien xocar els tòraxs al ritme de la música, com si batallessin o, potser, com si fessin l’amor. Eren els ballarins Roberto Olivan i Laurent Delforge i el trio de veus Cocanha els que van casar el moviment, l’electrònica i la polifonia tradicional al pati del teatre Kursaal divendres al vespre. Una altra parella que desprenia sensualitat, i també l’admiració del públic per les acrobàcies i tombarelles que feien, era la dels ballarins d’Amer i Àfrica Circ cia amb l’espectacle Envà, que dissabte a la plaça Sant Domènec, sota un sol de justícia, es movien com si fluïssin i reflexionaven, amb humor, sobre l’estupidesa humana.

Mazoni cantava aquest divendres des de l'escenari d'El Sielu de Manresa: "Em para la Guàrdia Civil. Em fot cops de porra quan vaig a votar. Però m'és igual, ho tornaria a fer". La música que acompanyava la protesta venia de l'altra banda del Mediterrani, amb cinc artistes turcs que feien sonar el llaüt, el kanum (instrument de corda pinçada), el kaval (instrument de vent) i, també, la guitarra elèctrica i la veu. El públic xiulava, contra la Guàrdia Civil, esclar. Tot es combinava: l'actualitat política amb la música, Orient amb Occident, i els instruments de pop-rock amb els tradicionals en la 20a edició de la Fira Mediterrània de Manresa.