Brussel·les és l'única part de Bèlgica que és oficialment bilingüe i té dos sistemes educatius diferents a la mateixa ciutat: el francòfon i el flamenc. Estudiar en una línia educativa o en l'altra no varia tant pel que fa a la manera d'ensenyar, però òbviament és determinant respecte a la llengua dominant, ja que s'intenta aplicar una estricta immersió lingüística. De fet, la docent Núria Borràs assegura que es dona "més importància als idiomes" que a casa nostra –tant al francès com al flamenc i l'anglès– i ressalta que "fins i tot encara hi ha una forta tradició d'estudiar grec o llatí clàssic".

La consciència mediambiental comença a ser omnipresent en el dia a dia de les cases i les ments europees, amb intents reiterats de donar una segona vida als béns de consum reciclant-los o reconvertint-los de diverses maneres. Però a vegades la fixació per la sostenibilitat es pot tornar perillosa. Un exemple és el de l’ajuntament de la ciutat belga de Gant, coneguda per tenir una política ecologista pionera, que va publicar un article a la pàgina web oficial del municipi com a part d’una campanya en què plantejava diverses opcions per reciclar els arbres de Nadal.

Als països nòrdics l’esquerra revifa, i a Polònia, Hongria i els Països Baixos els ultraconservadors han retrocedit.

Després de quatre dècades al capdavant de la marca que duu el seu nom, Dries van Noten ha anunciat que es retira. La seva cadira l'ocuparà un successor que encara no ha estat anunciat. El relleu fa temps que es prepara amb cura, com tot el que es fa a la casa Dries van Noten. El dissenyador només ha apuntat una possible pista del relleu: "Crec que és moment de deixar espai a les noves generacions". El missatge, avançat per la revista Women's Wear Daily i confirmat a través d'una carta publicada des del perfil d'Instagram del dissenyador, ha volgut deixar clar que el sastre no es desvincularà del tot de la marca i ha agraït a la família Puig, propietària de la part majoritària de l'empresa, el suport rebut en els últims temps.

En Diego Velázquez és periodista i, igual que la seva dona, treballa fins cap a les cinc o les sis de la tarda. Aquests horaris estan dins de la normalitat dels estàndards de Bèlgica i, per tant, cap dels dos pleguen excepcionalment d'hora. Tot i això, els diferents casals públics bé de preu que ofereix el sistema educatiu belga faciliten que puguin gaudir d'una prou bona conciliació laboral. "En aquest sentit, no ens podem queixar gens ni mica", admet Velázquez, que és d'origen luxemburguès però fa gairebé deu anys que viu a Brussel·les.

Al país de la famosa estatueta del Manneken Pis ha esclatat un escàndol relacionat precisament amb el fet d'orinar. El ja batejat com a pipigate esquitxa directament el ministre de Justícia belga, Vincent Van Quickenborne. Els fets van passar fa unes tres setmanes, però han transcendit als mitjans ara. La televisió pública flamenca va tenir accés a un vídeo on assegura que es veuen tres dels convidats a la festa del cinquantè aniversari que el ministre va celebrar a casa seva orinant al furgó policial —sense ningú a dins, en aquell moment— que vigilava l'edifici.

La Policia Nacional, en una operació en col·laboració amb la Policia de Bèlgica i la Inspecció del Ministeri d'Economia belga, ha recuperat en el país estranger quatre pintures a l'oli robades d'una galeria de Palma. Segons ha informat el cos policial aquest dimecres en una nota de premsa, es tracta de quatre de les set obres, valorades en 31.000 euros, que un particular tenia exposades en una galeria d'art de Palma i foren confiscades.

La justícia belga investiga l'Estat per ciberespionatge a membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua. Després de detectar fins a cinc mòbils a l'organització, alguns dels quals de persones residents a Bèlgica, infectats amb Pegasus o un programari similar, l'entitat de defensa i promoció del català va presentar una querella penal en un tribunal de primera instància de Brussel·les que ha estat admesa a tràmit, segons ha explicat aquest matí en una roda de premsa.

Cadàvers sense nom, assassinats sense resoldre. A través de la Interpol, les policies belga, alemanya i dels Països Baixos han fet una crida pública per intentar posar nom i cognoms a 22 cossos de noies i dones, la majoria de 15 a 30 anys, víctimes de crims comesos de l'octubre del 1976 a l'agost del 2019. L'operació Identify Me demana la col·laboració de la població europea per identificar-les i facilita dades –com ara imatges de peces de roba, imatges dels tatuatges que duien, joieria i altres elements trobats als llocs on van aparèixer els cadàvers– per estimular la memòria dels familiars i amics de les desaparegudes.

A Anvers (Flandes), per on passen més del 85% dels diamants de tot el món, ningú vol parlar públicament de negocis. Tot i que només s'hi veuen joieries i comerciants amunt i avall, tothom diu que té pressa o que no es dedica al sector de les pedres precioses. Però tot canvia quan els preguntem si la Unió Europea hauria de prohibir la importació de diamants russos. "Tenim l'esperança que no s'hi atreviran, parlem de molts i molts diners", respon enfadada una dona que demana l'anonimat.

Encara no ha arribat l'hivern a De Panne (Bèlgica) i la temperatura és suau, però bufa un vent molt fort que obliga a abrigar-se bé. Són vacances escolars a Bèlgica i el passeig marítim d'aquest poble turístic a tocar de la frontera amb França està ple de gent. El paisatge, amb una platja immensa i un sol esmorteït que il·lumina el mar i la sorra, és magnífic. Però la bellesa de la platja de De Panne té data de caducitat: França ha aprovat un projecte per posar en marxa el 2027 un parc eòlic marí al llarg de 10 quilòmetres des de la ciutat francesa de Dunkerque fins al límit de les aigües territorials de Bèlgica que serà ben visible des de De Panne. El parc comptarà amb 46 torres immenses, de 250 metres d'altura, a només 11 km de la platja. "Ens preocupa molt l'impacte que tindrà el parc sobre el nostre paisatge: són màquines enormes, de 300 metres d'altura. Són 46 Torres Eiffel. Per a nosaltres el paisatge és important perquè és precisament per aquest paisatge que la gent ve a De Panne", afirma l'alcalde del municipi flamenc, Bram Degrieck. Assegut al seu despatx del consistori, a deu minuts a peu de la platja, Degrieck assegura en una conversa amb l'ARA que no està en contra dels parcs eòlics marítims, però lamenta que en aquest cas "tots els avantatges" siguin per a França i "les molèsties per a De Panne".

"La meva primera publicació va fer adonar-me que no era l'únic que trobava Bèlgica un país lleig, com a mínim des del punt de vista arquitectònic”. Hannes Coudenys és un bloguer de la regió flamenca i director d’una agència creativa que fa més d’una dècada que fotografia “desastres arquitectònics”, tal com ell els anomena, que troba a tot arreu del país. Aquella primera publicació era una foto d’una casa dividida en dos estils arquitectònics del tot oposats: una meitat d’estil semiurbà i de color gris i l'altra, una casa de camp de maó amb tons alegres.

El príncep Llorenç, germà petit del rei Felip dels belgues, ha criticat la quantitat de "gent corrent" que ha assistit al funeral de la reina Elisabet II, cerimònia a la qual ell no ha assistit perquè assegura que no es va voler "imposar" malgrat estar emparentat en cinquè grau amb la difunta. "Hi havia tanta gent corrent, suposats funcionaris que es creuen importants i gent amb ambició desmesurada que han fet tot el possible per mostrar-se, que vaig preferir no imposar-me", ha dit al diari DH Les Sports+ el príncep Llorenç de Bèlgica, de 58 anys.

El 24 de febrer, Olivier Vandecasteele, un treballador humanitari belga, va ser detingut a Teheran. Des de llavors està reclòs a la infame presó d'Evin, a la capital iraniana, coneguda també amb el sobrenom d'Universitat d'Evin per la quantitat d'intel·lectuals, presos polítics i periodistes que hi ha a les seves cel·les. Poc després del seu arrest, acusat d'espionatge, el govern d'Alexander De Croo va començar a negociar en secret amb les autoritats iranianes un acord que permetés l'extradició mútua de presoners, que va ser aprovat al Parlament belga envoltat de polèmica a finals de juliol.

Banquer de professió, Jean-Jacques Lumumba va haver de fugir del Congo per haver revelat la corrupció del que, aleshores, era el president del seu país, Joseph Kabila. Actualment viu a Brussel·les, des d’on continua lluitant per la transparència i el canvi polític al Congo. Descendent directe de Patrice Lumumba, va ser un dels assistents de la família a la cerimònia que aquest dilluns van compartir les autoritats congoleses i belgues: sis dècades després del seu assassinat –orquestrat per la CIA i amb Bèlgica dissolent amb àcid el cadàver–, les restes mortals –una dent– del primer ministre Lumumba tornaran al Congo.

“Per què, després del seu terrible assassinat, s’ha condemnat Lumumba a ser una ànima errant per sempre més, sense una tomba on poder descansar?” En una carta oberta a Felip, el rei dels belgues, Juliana Lumumba demanava el juny del 2020 un enterrament digne per al seu pare. Finalment, després de diversos retards justificats per la pandèmia del covid-19, les restes mortals de Patrice Lumumba, primer ministre electe del Congo l’any 1960, tornaran al seu país. Abans, però, recorreran un periple diplomàtic. Primer, una delegació oficial congolesa visitarà el primer ministre belga, Alexander De Croo, que aquest dilluns presentarà les restes mortals del líder: una dent guardada per un dels policies que va dissoldre el seu cadàver, Gerard Soete. Després hi haurà un acte que les mostrarà a la diàspora congolesa resident a Bèlgica; finalment, viatjaran als llocs que van marcar la vida de Lumumba abans de ser integrades a un mausoleu a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo.

El raper mallorquí Valtònyc ha sortit aquest dimarts content i també emocionat d'una rapidíssima vista davant el Tribunal d'Apel·lació de Gant. La justícia belga ha tornat a rebutjar la seva extradició a Espanya, com reclama l'Audiència Nacional des de fa quatre anys. El tribunal ha hagut d'examinar el seu cas per segon cop, després que el Tribunal de Cassació de Brussel·les estimés en part el recurs que la Fiscalia espanyola havia presentat davant la justícia belga. I per això Valtònyc ha tornat a ser jutjat a Gant, per una sala de jutges diferents de la que ja va rebutjar la seva extradició, i aquest cop tenint només present l'acusació per injúries a la Corona. Encara hi havia l'opció que la fiscalia belga en coordinació amb l'espanyola presentés un recurs, però aquesta mateixa tarda ha confirmat que no ho faria i, per tant, el rebuig a l'extradició de Valtònyc per aquest cas és definitiu.

Un viatger més aviat urbanita a qui parlen les vaques. Bèlgica, Itàlia, l’Argentina... Arreu on va, el seu diàleg interior té la rèplica en un rumiant. Cadascú tria la contrapart que li ve de gust. Xavier Febrés (Barcelona, 1949), gens donat a la ficció, aquest cop ha posat un pessic de fantasia bovina en la seva autobiografia literària. El millor viatge de tots (L’Avenç) és un recorregut per la pròpia trajectòria vital i intel·lectual, una mena d’exercici introspectiu d’algú que al llarg de la vida ha cultivat unes quantes obsessions: per Josep Pla, per l’Empordà, pel periodisme literari, pels tangos, pel bon menjar, pel cultiu de la memòria...

Havia de ser un dia festiu, un dels més esperats de l’any a la petita localitat belga de Strépy-Bracquegnies, però la celebració del seu tradicional Carnaval ha acabat sent una tragèdia. Almenys sis persones han mort i 37 més han resultat ferides al ser envestides per un vehicle en aquesta població del sud de Bèlgica. “Un cotxe que anava a tota velocitat ha atropellat la multitud. El conductor ha seguit el seu camí, però l’hem interceptat”, ha explicat l’alcalde, Jacques Gobert. 

La pandèmia del coronavirus ha capgirat la manera de treballar en molts sectors, sobretot aquells amb possibilitats de teletreballar, i Bèlgica ha incorporat aquests canvis a la seva regulació laboral. Aquesta matinada el complex govern de coalició d'aquest petit país centreeuropeu ha arribat a un acord de reforma laboral que té com a eix central la flexibilització del treball, per exemple amb l'opció de concentrar totes les hores de feina en quatre jornades.