Segona advertència pública de Carles Puigdemont a Pedro Sánchez en una setmana. Després que dilluns l'expresident posés sobre la taula una qüestió de confiança al president espanyol, Pedro Sánchez, aquest dissabte ha tornat a admetre que les negociacions amb el govern espanyol no van bé. Durant el consell nacional de Junts celebrat a Vila-seca, Puigdemont ha lamentat que un any després de l'acord de Brussel·les no s’han creat “les condicions” per dirimir el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

L'escriptor suís Peter Stamm (Münsterlingen, 1963) escull amb una meticulositat elogiable les premisses de les seves novel·les. A l'última d'elles, L'arxiu dels sentiments (Quaderns Crema, 2024; traducció de Marina Bornas Montaña), un documentalista madur que s'ha quedat sense feina s'obsedeix amb retrobar la companya d'institut de qui es va enamorar fa dècades. Mentre rumia com arribar-hi –ella és ara una cantant melòdica famosa que defuig els seguidors– repassa la seva vida, amb por d'haver-la malgastat.

El cap nacional d’armament suís, Urs Loher, va signar la setmana passada la sol·licitud d’adhesió a la Iniciativa de l’Escut del Cel d'Europa (ESSI, per les seves sigles en anglès). El pla, llançat per Alemanya el 2022, pretén reduir costos per als països coordinant la compra de sistemes de defensa aèria i de míssils com el sistema de míssils Patriot. Els estats membres de la iniciativa són Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània i la fundadora, Alemanya. A partir d’ara els integrants del programa tenen dos mesos per donar el seu consentiment o expressar objeccions sobre l’adhesió de Suïssa. El moviment del país helvètic s’emmarca en el context de tensió geopolítica creixent a Europa, arran de la invasió russa d’Ucraïna. L’apropament del país a les posicions de l’OTAN i el distanciament de la tradicional neutralitat és cada vegada més evident. 

Com una profecia autocomplerta, la cimera de Suïssa no ha projectat cap esperança de pau a Ucraïna. Pocs dies abans, els països impulsors estaven tan astorats pels resultats de les eleccions europees, i sobretot per la sacsejada ultra a França, que la cimera, de la qual ja es parlava ben poc als mitjans, era percebuda com una cosa llunyana. Tot i que aquella trobada internacional podia haver posat les bases d’un tallafoc: el tallafoc per barrar el pas a la guerra a Europa.

Preocupació al sector financer suís per la creixent competència d'altres països, com ara Hong Kong, Singapur o fins i tot els Estats Units. Segons el conseller delegat del banc UBS, Sergio Ermotti, el país alpí es troba en risc de perdre el lideratge mundial en la gestió de grans patrimonis.

El triomf de Nemo a Eurovisió hauria estat un moment de celebració i eufòria, però per a qui va representar Suïssa va ser una ocasió per posar damunt de la taula les mancances sobre la llibertat d'expressió del concurs. Si bé Eurovisió és símbol de l'alliberament sexual i la diversitat, Nemo ha trobat els límits d'aquesta màxima. L'intèrpret de The code va explicar en la roda de premsa posterior que va haver d'entrar d'amagat al concurs la bandera del gènere no binari, amb el qual s'identifica, després que l'organització li digués que no podia ensenyar-la.

No és un personatge gaire conegut pel públic i porta una vida discreta, però la revista Forbes el situa en la setena posició de la classificació dels més rics de França. Nicolas Puech, que pertany a la cinquena generació dels descendents de Thierry Hermès, fundador de la marca de marroquineria de luxe, és el principal accionista individual de la francesa Hermès i ha ocupat titulars a la premsa de mig món per una decisió molt generosa i poc habitual: vol convertir un exempleat seu en el principal hereu de la seva fortuna. La revista Bilan, que estableix cada any la llista dels més rics de Suïssa, l'estima en 10.000 milions d'euros.

Si fos per Pedro Sánchez, la negociació del PSOE amb ERC i Junts en dues taules separades tindria els dies comptats. El president espanyol ha apostat aquest dilluns per unificar la negociació amb els dos partits independentistes en un sol espai, atès que en les dues bandes es parla sobre la resolució del conflicte polític. Ho ha dit en una entrevista a la Cadena SER on, tanmateix, ha admès que ni l'estat de les converses ni les posicions dels interlocutors permeten passar de dues taules a una. "Estem parlant de les mateixes qüestions, un problema polític amb el moment àlgid del 2017. M'agradaria que poguéssim arribar a un procés de negociació en què hi hagués ERC i Junts", ha dit Sánchez. Ara bé, tot seguit ha admès: "Ara és prematur i està molt verd". Per això ha dit, en aquest sentit, que d'entrada Esquerra i els juntaires no compartiran verificador, un rol que en el cas de Junts ha assumit el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez (San Salvador, 1955), que actuarà amb el suport de l'entitat suïssa Henry Dunant.

No són més de vuit hores les que triga aquest tren panoràmic –el Glacier Express– a recórrer els emblemàtics paratges dels Alps suïssos. Però són més que suficients per fer-nos adonar de la grandiositat i la bellesa d'aquest racó d'Europa pel qual transita el tren des de fa gairebé un segle. Malgrat dir-se express, no es tracta en absolut d'un tren d'alta velocitat, sinó més aviat el contrari. La seva lentitud –que figura com a senyal d'identitat des dels seus començaments– ens permet delectar-nos amb un paisatge de postal, a cada quilòmetre més impressionant i canviant segons les estacions.

Un grup de dones grans de Suïssa vol aconseguir una fita històrica: que el Tribunal Europeu de Drets Humans declari l'emergència climàtica com una violació dels drets humans. El judici que podria dictaminar això ha tingut lloc aquest dimecres, en una única sessió pública de prop de tres hores que ha quedat vista per a sentència. Els 17 magistrats que conformen el gran jurat d'aquest tribunal han sentit els arguments d'aquestes dones, que després de sis anys de lluita judicial al seu propi país han decidit portar el seu govern davant de la justícia europea per reclamar-li accions més contundents contra la crisi climàtica.

Som el que hem llegit i per la mateixa raó també "el que hem menjat", deia Josep Pla quan es referia a la cuina catalana com una de les aportacions fonamentals a la identitat nacional, a banda de la llengua. La raó és senzilla. La cuina d'un poble és o pot ser la caixa negra de les diferents cultures peculiars que el conformen. A través dels aliments i les variades procedències es va configurant una manera de ser que té vincles directes amb el territori, amb un de concret.

Un any després de la pitjor agressió de Rússia contra Ucraïna, és innegable que hi ha moltes coses que han canviat a Europa. Una de les més evidents és el rearmament generalitzat i l'abandonament de les poques postures no-alineades militarment que quedaven. És el cas de Suècia i Finlàndia, que el maig de l'any passat van demanar formalment entrar a l'OTAN, malgrat que no es podia parlar de neutralitat en cap dels dos casos. Ara totes les mirades, i les pressions, se centren en Suïssa, que fins ara s'ha mantingut ferma per conservar la seva centenària neutralitat militar i que ha prohibit que altres països enviïn a Ucraïna armes i municions de fabricació helvètica.

La cantant Céline Dion pateix una malaltia neurològica que l'ha obligat a cancel·lar la seva gira europea del 2023, ha informat el Festival Páleo de Nyon (Suïssa), un dels escenaris on l'artista canadenca tenia previst actuar l'any que ve. L'anunci dels organitzadors del festival, una de les grans cites estiuenques amb la música al país, ha coincidit amb la publicació d'un vídeo de Dion al seu canal de YouTube en què confessa que pateix l'anomenada "síndrome de la persona rígida". La malaltia li causa espasmes musculars que impedeixen "des de caminar fins a fer servir correctament les cordes vocals". "Un gran equip mèdic treballa amb mi per ajudar-me a curar-me, i també em donen esperança i suport als meus fills", diu al vídeo, on s'emociona i afegeix entre llàgrimes: "Tot el que sé fer, el que he fet tota la meva vida i el que més estimo és cantar".

Costa trobar la sortida, al laberint dels Balcans. Sempre que arriba un Mundial, les ferides obertes quan Iugoslàvia va trencar-se en diferents trossos tornen a fer mal. En el partit entre Croàcia i el Canadà, aficionats croats van mostrar una pancarta on es podia llegir "Knin 95" dirigida al porter canadenc, Milan Borjan, a qui van dirigir càntics ofensius. Ell va respondre ensenyant-los tres dits de la mà, la salutació nacionalista sèrbia. Borjan és nascut a Knin, una ciutat dins de la regió coneguda com a Krajina, a Croàcia. Quan els croats es van independitzar de Iugoslàvia, la regió de Krajina, de majoria sèrbia, va independitzar-se a la vegada dels croats. La República Sèrbia de Krajina va durar del 1991 fins al 1995, quan l’exèrcit croat va ocupar la zona. Milers de civils serbis van fugir, entre ells els Borjan. Aquesta família acabaria al Canadà, on Milan Borjan va fer carrera com a porter. Ara juga a l’Estrella Roja de Belgrad serbi, on se l’ha vist amb samarretes amb el lema "Krajina sèrbia". La pancarta dels aficionats croats era per recordar-li l’any que ell va convertir-se en un refugiat quan Knin va passar a ser controlat pel govern de Croàcia.

Credit Suisse, un dels bancs més importants i vaixell insígnia del sistema bancari suís, fa aigües. Fa temps que registra números vermells, encadena diferents escàndols, passos en fals i intents fallits de redreçar la tendència directa cap al pedregar. La seva caiguda podria arrossegar a la fallida altres grans empreses i particulars, i provocar grans estralls al mercat financer. Per això, als mitjans de comunicació i a les xarxes socials ja ho comparen amb el cas de Lehman Brothers del 2008, que va ser un dels causants de la gran crisi financera.

El missatge que aquest hivern caldrà gastar menys per fer front a l'actual crisi energètica continua repetint-se a les intervencions dels governs d'arreu d'Europa. Algunes recomanacions per estalviar electricitat, però, han aixecat més polseguera entre l'opinió pública que d'altres. A Suïssa, les paraules de la cap del departament federal de Medi Ambient, Simonetta Sommaruga, han generat polèmica al país helvètic, després que la política del partit socialdemòcrata suggerís dutxar-se en parella per generar menys despesa i reduir la factura.

La chica y la araña, el segon llargmetratge dels germans suïssos Ramon i Silva Zürcher, està protagonitzat per dues noies, la Lisa i la Mara, i explica al llarg de dues jornades la mudança de la primera, que es canvia de pis i emprèn una nova vida. El seu passat i fins i tot les seves perspectives de futur no hi tenen cabuda, perquè els Zürcher es detenen només en el procés del canvi amb l’ànim de registrar tot el que amaga i tot el que es belluga quan una habitació es buida i una altra s’omple. De fet, La chica y la araña és, en poques paraules, una simfonia del moviment, un exercici fascinant i embriagador sobre el desplaçament dels cossos i sobre la direcció de les mirades dins un espai tancat, els enigmes que hi ha darrere i el seu poder d’evocació.

Suïssa planeja construir un gran cementiri permanent de residus nuclears d'alta intensitat i ha escollit com a ubicació una localitat molt propera a la frontera alemanya. El futur magatzem subterrani, que ja s'ha batejat com "el projecte del segle", preveu enterrar els residus a gran profunditat en dipòsits totalment hermètics on puguin quedar-se per sempre. Però el pla ha aixecat certa polèmica a l'estat veí d'Alemanya, on les autoritats locals demanen garanties que no es contaminaran els aqüífers ni es posarà en perill la població de la zona.

Alain Tanner ha estat un dels grans referents del cinema suís, i un dels seus renovadors més reconeguts, gràcies a pel·lícules com En Charles, mort o viu (1969), La salamandra (1971), Jonas, que tindrà 25 anys l'any 2000 (1976) i Els anys llum (1981), amb la qual va guanyar el gran premi del Festival de Canes. Mort a Ginebra als 92 anys, Tanner va fundar a Suïssa l'anomenat Grup dels 5, disposat a transformar el cinema del seu país, juntament amb quatre directors més: Michel Soutter, Jean-Louis Roy, Jean-Jacques Lagrande i Claude Goretta.

El matrimoni entre persones del mateix sexe, una llei que es va aprovar el 2020 a Suïssa, se sotmetrà a votació popular després que els opositors hagin recollit suficients signatures per posar-la en dubte i deixar-la en mans de la ciutadania.