Les abstencions del PSIB i MÉS per Mallorca han salvat la injecció de 6 milions d'euros al servei de protecció de menors, una xifra que correspon als romanents dels pressupostos de 2024. Els vots de l'esquerra han estat clau per a l'aprovació d'aquesta partida després que Vox discrepàs amb els seus socis de govern i hi votàs en contra, de la mateixa manera que ho ha fet amb altres subvencions destinades al Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació i a la Fundació Mallorca Literària.

El ple de l'Ajuntament de Manacor ha donat llum verda, aquest dilluns, a una modificació pressupostària que permet incorporar més de 8,7 milions d'euros provinents del romanent de tresoreria de l'exercici anterior. Aquesta decisió cerca finançar una sèrie de projectes estratègics i d'inversions prioritàries importants al municipi.

El Consell de Mallorca té previst fer servir part dels romanents de 2024 per comprar la Fàbrica Nova de Sóller (tres milions d'euros), Almallutx (1,5 milions d'euros) i Santa Cirga (un milió d'euros). Amb una inversió de cinc milions i mig d'euros, segons ha informat el president del Consell, Llorenç Galmés, la institució insular fa "una aposta primordial per protegir i conservar el patrimoni cultural, històric i paisatgístic de Mallorca" i per "posar-lo a la disposició de tots els mallorquins".

El Pi ha proposat aquest dimecres a l'Assemblea de Batles de Mallorca que es recuperi el requisit del català a l'àmbit sanitari i que es garanteixi a qualsevol plaça de funció pública a les Illes, així com que els consistoris puguin continuar utilitzant els romanents de tresoreria.

L'Ajuntament de Calvià ha anunciat aquest dijous que incorporarà 7.292.000 euros de romanent als comptes municipals. Segons han detallat, a través d'un comunicat, a aquesta quantitat s'hi sumen els 630.000 euros aprovats en el passat ple de març, per completar les ajudes al lloguer d'habitatge, que, sumats als 330.000 euros aprovats en els pressupostos del 2022, eleven el pressupost municipal fins a 960.000 euros per a aquestes ajudes.

L'Ajuntament d'Inca ha aprovat incorporar 1.468.160,456 euros del romanent a despeses generals que permetin dur a terme importants inversions i projectes de manteniment. Per ara, el Consistori preveu invertir en pavimentació i millorar l'enllumenat del centre, apunta el Consistori en una nota.

L'Ajuntament de Santanyí ha aprovat aquest dilluns en sessió plenària treure 15,2 milions d'euros del romanent de tresoreria per fer inversió municipal. En concret, entre els projectes previstos per a aquesta partida, destaquen les reformes integrals dels carrers de Sant Antoni i Santa Eulàlia de Cala d'Or, la restauració de l'edifici de Ca ses Monges de Calonge, el nou aparcament i plaça de Portopetro i la canalització de pluvials dels carrers de l'Aljub i Llombards de Santanyí, entre d'altres.

L'Ajuntament d'Alaró recuperarà 800.000 euros de romanent per invertir en el futur centre de dia i en la reparació de carrers del poble. Així ho han aprovat al ple del mes de gener i, segons el batle del municipi, Llorenç Perelló, aquests doblers es podran utilitzar després d'anys intactes a causa de la llei Montoro, que impedia l'accés als romanents per part dels consistoris.

Pollença disposarà d'un milió d'euros per construir dues rotondes, segons explica El Pi en una nota. Les obres d'aquestes dues infraestructures començaran l'any que ve i l'objectiu és eliminar dos punts negres del municipi: un es troba a l'entrada del polígon i l'altre a la intersecció de Cala Sant Vicenç.

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha celebrat aquest dissabte que els ajuntaments puguin disposar dels seus romanents, que en el cas de Mallorca la xifra és de més de 500 euros. Així ho ha manifestat en l'assemblea de regidors socialistes de Mallorca, en què han participat gairebé un centenar de representants municipals socialistes de manera semipresencial per debatre i reflexionar sobre la resposta i les solucions a la crisi sanitària, social i econòmica derivada del coronavirus.

MÉS per Mallorca ha reclamat aquest dissabte en una roda de premsa que el govern espanyol compleixi amb la promesa que va fer un mes enrere i publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) sota quines condicions els ajuntaments podran disposar dels seus romanents. El coordinador del partit ecosobiranista, Antoni Noguera, ha considerat que és “una falta de respecte” per part de l’executiu estatal que encara no s’hagi fet.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, proposarà als partits la creació d'un fons que compensi els ajuntaments sense romanents o que estiguin en crisi per la caiguda d'ingressos a causa de la pandèmia del coronavirus i ha avançat que les administracions locals tindran entregues a compte el 2020 actualitzades al creixement de l'1,6% del PIB, igual que es va fer amb les comunitats autònomes.

El Consell de Mallorca ha fet aquest dijous un ple extraordinari per parlar del reial decret dels romanents derogat el 10 d'agost al Congrés. La convocatòria ha estat proposada pel PP, Ciutadans, El Pi i Vox, i la presidenta de la institució, Catalina Cladera, ha qualificat la sessió d'"atemporal", perquè el govern espanyol va decidir el 30 d'agost suspendre les regles fiscals per a totes les administracions públiques –Estat, comunitats autònomes i ajuntaments– tot el que queda del 2020 i durant el 2021.

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat per unanimitat aquest dimarts la proposta de MÉS per Mallorca d'instar el govern espanyol a modificar la normativa que regula l'ús dels superàvits i romanents de tresoreria dels ajuntaments i els consells insulars.

El president d'El Pi, Antoni Amengual, ha tornat a reclamar aquest dilluns la derogació de la llei Montoro i ha exigit a la presidenta Armengol que "anteposi els interessos d'aquesta terra als del seu partit". El Pi ha qualificat la nova proposta del govern Sánchez perquè els ajuntaments puguin utilitzar els romanents –la qual inclou transferències de 3.000 milions d'euros a fons perdut, repartits segons criteris poblacionals– de "'corralito' municipal".

El president de la Federació d'Entidats Locals de les Illes Balears (FELIB), Antoni Salas, ha reclamat aquest dilluns la derogació de la llei Montoro perquè els ajuntaments tinguin autonomia per gestionar els seus recursos. La FELIB valora positivament el conjunt de mesures anunciades pel Govern de l'Estat, però considera que estan lluny de dotar els ajuntaments de suficient autonomia sobre els seus recursos. No obstant això, Antoni Salas assenyala que "és una primera passa per anar reconduint la situació financera dels ajuntaments".

El Consell de Mallorca farà un ple extraordinari el pròxim 1 d'octubre per parlar del reial decret dels romanents derogat dijous al Congrés. La convocatòria ha estat proposada pel PP, Ciutadans i Vox, segons l'agència Efe. Com que la validesa de la normativa ha quedat suspesa, també ho fa l'acord signat a l'agost entre el govern espanyol i la Federació de Municipis i Províncies.

El president del PP balear, Biel Company, ha informat que la seva formació ha registrat en el Parlament una iniciativa perquè el govern espanyol "permeti als ajuntaments disposar dels estalvis per reactivar l'economia municipal", segons ha explicat el partit en un comunicat. El diputat popular Antoni Costa ja va demanar el mateix aquest dijous en una roda de premsa.

Tots els partits balears menys el PSIB han celebrat aquest dijous que el reial decret sobre els romanents no hagi tirat endavant al Congrés. La proposta ha indignat els ajuntaments les darreres setmanes perquè preveia que cedissin els seus superàvits a l'Estat a canvi de rebre ajudes.

Les presses d'última hora no han evitat el que feia setmanes que s'anticipava. El govern de coalició ha patit aquest dijous al Congrés un contundent revés de l'oposició, en la que ha estat la primera gran derrota parlamentària. PSOE i Unides Podem s'han quedat pràcticament sols -només han aconseguit el suport del diputat de Terol Existeix- en la convalidació del reial decret sobre el finançament local, que ha indignat els ajuntaments les últimes setmanes perquè preveu que hagin de cedir els seus romanents a l'Estat a canvi de rebre ajudes. Queden en paper mullat les negociacions fins a última hora i hi han votat en contra Esquerra, el PNB, JxCat, EH Bildu i la CUP, així com els tres partits de dretes. En total, 156 vots a favor i 193 en contra.