L'atur registrat a les oficines dels serveis públics d'ocupació ha baixat 1.972 persones a l'abril a les Balears en relació amb el mes anterior (-7,44%) i 2.080 persones en relació amb el quart mes de l'any passat (-7,81%) i se situa en 24.546 aturats, segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball. L'afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 3,1% interanual, amb 18.277 afiliacions més.

"Jo crec que anem a setembre". Això és el que pensa una veu del diàleg social sobre la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals al Congrés dels Diputats. La setmana passada, la mesa va tornar a ampliar fins a aquest 11 de juny el període per presentar esmenes a la totalitat al projecte de llei. Aquest no és el primer cop que s'amplia el termini, i per això aquest representant dels agents socials creu que —a aquest ritme— no hi haurà temps perquè el projecte es voti en una sessió plenària abans de les vacances d'estiu. Això faria que saltés al setembre: normalment, el Congrés està habilitat el mes de juny, però no al juliol ni a l'agost, per bé que sempre es poden habilitar dies a últim moment per tancar, precisament, carpetes pendents.

En l'últim any la Daria i la Patrícia han fet el camí invers. La primera —una cirurgiana arribada fa tres anys d'Ucraïna per culpa de la invasió russa— s'ha fet autònoma per poder canviar el seu visat d'estudiant per una residència temporal i ara treballa com a metgessa d'urgències per a clíniques privades: "Vaig treballar amb un contracte de 20 hores en una farmàcia mentre m'homologaven el títol, però quan va néixer la meva filla vaig necessitar una feina que em permetés conciliar i tenir llibertat total". Està contenta amb aquesta opció i de moment no té plans de tornar a treballar per compte d'altri, tot i que en algun moment preveu presentar-se a les proves del MIR per obrir la via de la sanitat pública.

La reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals ha arribat en segona volta al consell de ministres d'aquest dimarts sota l'atenta mirada de Junts. El govern espanyol ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei que ara farà el salt al Congrés dels Diputats, on, de moment, l'executiu de Pedro Sánchez no té els vots garantits dels seus socis d'investidura, ni tampoc de l'oposició. De fet, el partit de Carles Puigdemont ha amenaçat amb tombar la norma amb una esmena a la totalitat, tot i que manté la porta oberta a la negociació per mirar d'aconseguir en un text diferent que inclogui, en particular, excepcions per a Catalunya.

El ministeri de Treball ha reprès aquest dilluns les negociacions amb els sindicats i la patronal per la reducció de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals. Amb l'objectiu d'acostar-se a la patronal, més reticent amb la mesura, la cartera encapçalada per Yolanda Díaz ha plantejat un pla d'acompanyament a les petites empreses i bonificacions per als negocis amb menys de 10 empleats que necessitin fer contractacions per aplicar la reducció horària que l'acord entre el PSOE i Sumar prometia de cara al 2025.

"Profund malestar". Aquesta és la sensació que recorre el ministeri de Treball, sota la batuta de Yolanda Díaz (Unides Podem), per l'actitud del ministeri d'Hisenda i Funció Pública i la seva cap, María Jesús Montero (PSOE), després que aquests últims hagin aparcat, a ulls de l'equip de la vicepresidenta, la negociació per modernitzar la Inspecció de Treball, òrgan que depèn de la cartera de Díaz. Així ho ha traslladat aquest dimecres a la tarda el ministeri de Treball als sindicats de la Inspecció, asseguren fonts sindicals. Des del departament de Díaz afegeixen que a quatre dies de les eleccions del 28-M hi veuen intencionalitat política, perquè l'òrgan no depèn del PSOE, sinó del soci minoritari, Unides Podem, cosa que obre un nou xoc entre els dos socis del govern espanyol.

Els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- han mostrat les seves cartes a l'hora de negociar un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI). La patronal CEOE ha proposat al ministeri de Treball augmentar un 4% l'actual SMI, és a dir, fins als 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues. La proposta ha estat per escrit perquè no ha assistit presencialment a la reunió, després del xoc amb el ministeri pels canvis en el control dels ERO.

Si una cosa ha marcat l'agenda d'Unides Podem i el PSOE ja des d'abans de compartir govern és el salari mínim interprofessional (SMI). Quan governava el PSOE tot sol, el 2018, els dos partits van acordar un augment històric de l'SMI per al 2019 de fins a 900 euros mensuals bruts en 14 pagues. A canvi, la formació lila donaria suport als pressupostos de l'Estat. Es tractava d'un increment d'un 22,3% en comparació amb el salari mínim aleshores vigent (735,9 euros mensuals). Però no seria l'últim. Després va arribar l'augment per a l'any 2020 (950 euros); el del 2021, en plena crisi del covid-19 (965 euros) i, finalment, la xifra actual, un sou mínim interprofessional de 1.000 euros al mes. Totes aquestes pujades, això sí, amb estira-i-arronses inclosos entre els dos socis de govern i també amb les patronals i els sindicats.

Tot i que encara queda per saber què dirà la patronal, el futur Estatut del Becari està gairebé lligat. Aquesta nova norma implica canviar de dalt a baix l'ús que les empreses podran fer a partir d'ara d'aquesta figura amb l'objectiu de posar fi al frau que durant anys l'ha envoltat. L'últim text que el ministeri de Treball ha posat damunt la taula ja té l'aval de CCOO, mentre que la UGT només ha anunciat un principi d'acord ja que la decisió final l'han de prendre els òrgans interns. Per contra, la patronal CEOE es manté en silenci. És per això que fonts del ministeri de Treball es mostren prudents i no donen l'acord per tancat fins que els empresaris es pronunciïn.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on més ha baixat l'atur durant el mes de setembre en comparació amb les dades recollides en el mateix període de l'any passat. Segons les dades publicades aquest dimarts pel Ministeri de Treball i Economia Social, a l'Arxipèlag hi ha 36.854 aturats, xifra que suposa un 25,2% menys del que es va registrar en el novè mes del 2021, quan hi havia 12.432 persones més a l'atur.

Les Balears lideren la caiguda anual de l'atur amb un 40,36% menys que l'any passat, és a dir, 33.498 aturats de diferència. Així, en total a les Illes el mes de març hi havia 49.490 persones sense feina. Respecte del mes de febrer, l'atur a les Illes també ha baixat en 3.014 persones, amb una davallada d'un 5,74%, segons les dades que han presentat el conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, i el director general de Treball, Llorenç Pou.

Els repressors franquistes i els condemnats per corrupció, finalment, hauran de tornar la Medalla al Mèrit en el Treball. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts un nou reglament amb nous criteris per a la concessió d’aquestes distincions i també per retirar-les a aquells que hagin format part de l’aparell de repressió de la dictadura franquista o hagin estat acusats de corrupció. 

El sistema informàtic del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) ha rebut aquest dimarts un atac informàtic que impedeix accedir a la seva pàgina web i a la seva seu electrònica.

El govern espanyol avança en la negociació amb els agents socials de la futura llei dels repartidors a domicili, coneguts com a riders, que té previst portar al consell de ministres en les pròximes setmanes. Si la setmana passada es va acordar un dels elements centrals de la llei –que els repartidors siguin treballadors assalariats–, aquest dimarts el ministeri de Treball i els sindicats han discutit quants mesos tindran de marge les plataformes digitals com Glovo, Deliveroo, Uber Eats o Stuart per contractar els seus repartidors. El ministeri que presideix Yolanda Díaz vol que siguin tres mesos com a màxim, però les empreses reclamen que el marge sigui més ampli, de nou mesos. A aquesta hora continuen les converses.

Les Balears han estat la comunitat on més ha crescut l'atur a l'agost en relació amb el juliol. En total ha registrat un ascens del 3,08%, un percentatge que posa de manifest que en total hi va haver 73.753 persones desocupades. Si es miren les dades en comparació amb el mes d'agost del 2019, la pujada és del 89,88%, una xifra molt superior a la de la resta de les comunitats, ja que el segon lloc on més ha augmentat l'atur en termes interanuals ha estat a Catalunya, amb un 29,41%.

El govern espanyol es reunirà amb la patronal i els sindicats el 4 de setembre a Palma per decidir si els expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) de força major vinculats a la pandèmia de coronavirus finalment s'allarguen més enllà del 30 de setembre. Tal com va anunciar el passat 1 d'agost la ministra de Treball, Yolanda Díaz, la mesa extraordinària de diàleg social es farà a les Balears i servirà per "posar el focus en les singularitats del mercat laboral de les Illes, marcat per l'elevat pes dels fixos discontinus", segons ha manifestat el Govern mitjançant un comunicat.

La patronal CAEB i la federació de la Petita i mitjana empresa de Mallorca (PIMEM) celebren que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, hagi assegurat que el govern espanyol sospesarà mantenir en vigor l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) fins a "la Setmana Santa de l'any que ve". Les patronals consideren que aquesta mesura és "molt necessària" per evitar una fallida del sector empresarial i de l'economia balear.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, s'ha reunit aquest dissabte amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, amb qui ha presidit la mesa de diàleg social. Amb aquesta trobada, Díaz ha volgut tranquil·litzar el Govern, la patronal i els sindicats pel que fa a l'allargament dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) fins a finals d'any i ha indicat que la mesa estatal treballarà en aquesta direcció.

Les empreses hauran de tenir un registre de la jornada laboral dels seus treballadors si ho acorden així en la negociació col·lectiva. Aquesta és una de les mesures incloses en el decret llei aprovat avui pel govern español, que també inclou la reinstauració de les ajudes per a aturats de llarga durada amb més de 52 anys.