El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) torna a tocar el crostó a Espanya perquè considera que l'acomiadament a l'Estat és massa barat. Aquest òrgan penja del Consell d'Europa i s'encarrega de vigilar que els estats membres compleixin la Carta Social Europea. En un dictamen publicat aquest divendres, el CEDS ha tornat a deixar clar que les indemnitzacions que es paguen després que un treballador perdi la feina ni són suficients per compensar el dany sofert, ni per dissuadir l'ocupador de fer-lo fora.

El presumpte cas de corrupció al PSOE per comissions il·legals de la trama dels dos exsecretaris d'organització Santos Cerdán i José Luis Ábalos i l'exassessor Koldo García està acorralant cada dia més el govern espanyol. Això ha comportat que els socis d'investidura de Pedro Sánchez ja l'hagin deixat sol en la defensa del seu executiu, però també un enduriment del to del seu soci de govern, Sumar. Mentre diversos partits de la plataforma de la vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, estan pensant si trenquen amb el projecte amb el qual s'havien aliat i Podem es mostra especialment contundent contra l'executiu estatal, la política gallega ha decidit endurir el to. "El problema està en dos partits, el PP i el PSOE, i això és el que s'ha d'acabar", ha afirmat aquest dissabte en la clausura del tretzè congrés confederal de CCOO.

"Jo crec que anem a setembre". Això és el que pensa una veu del diàleg social sobre la tramitació de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals al Congrés dels Diputats. La setmana passada, la mesa va tornar a ampliar fins a aquest 11 de juny el període per presentar esmenes a la totalitat al projecte de llei. Aquest no és el primer cop que s'amplia el termini, i per això aquest representant dels agents socials creu que —a aquest ritme— no hi haurà temps perquè el projecte es voti en una sessió plenària abans de les vacances d'estiu. Això faria que saltés al setembre: normalment, el Congrés està habilitat el mes de juny, però no al juliol ni a l'agost, per bé que sempre es poden habilitar dies a últim moment per tancar, precisament, carpetes pendents.

El "soroll" mediàtic que empaita el PSOE no només complica la vida a Pedro Sánchez, sinó que també repercuteix en Sumar. El soci minoritari de la coalició a l'Estat ha hagut de capejar la situació aquesta setmana davant dels embats de la dreta, que ha intentat esquitxar Yolanda Díaz situant-la com a "còmplice" de la presumpta corrupció que atribueix als socialistes. Les formacions a l'esquerra del PSOE admeten que aquest marc els perjudica i aprofundeix en la crisi que travessa aquest espai polític des de fa temps. Ara bé, hi ha factors que van més enllà d'aquesta conjuntura i que poden ser determinants perquè es pugui repetir una majoria plurinacional al Congrés. Les últimes enquestes publicades per diversos mitjans, de fet, dibuixen unes perspectives catastròfiques.

"Si això hagués passat durant la pandèmia, hauríem deixat la meitat del país sense cobrar". Aquesta reflexió la fa Josetxo Gándara, responsable d’acció sindical de CCOO al ministeri de Treball i un dels empleats que es troben al límit per la situació desbordada dels serveis d'ocupació de l'Estat. Els sindicats denuncien que el SEPE, l'organisme que s'encarrega —entre altres tasques— de gestionar les prestacions d'atur, es troba en un col·lapse resultat de la falta de personal estructural i els problemes que està generant el nou sistema informàtic implementat a finals de l'any passat.

"Probablement és l’error econòmic més greu des de la perspectiva legislativa, comès pel govern de Pedro Sánchez, a instàncies de la vicepresidenta Yolanda Díaz, en aquests 46 anys de democràcia". Així ha qualificat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, la imposició per llei de la reducció de la jornada laboral a les 37,5 hores setmanals durant el seu discurs en el marc de l'assemblea general de la patronal catalana.

Cal tapar-se molt fort les orelles per no sentir el clam: l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell ha rebut el rebuig de la majoria de partits catalans, de l’empresariat i dels sindicats (també els espanyols), i aquest dijous s’hi va afegir una veu no menor, donades les circumstàncies: la de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que amb la poca afició pels matisos que la caracteritza va dir a TVE que l’executiu del qual ella forma part ha de “posar-se al costat del bé comú”.

Yolanda Díaz o Irene Montero. Sumar o Podem. Aquesta sembla que és la disjuntiva a l'esquerra del PSOE de cara a les pròximes eleccions espanyoles. La formació lila ja ha proclamat formalment que l'exministra d'Igualtat serà la seva candidata i ha convidat formacions que ara estan integrades dins de la coalició de Sumar, com Esquerra Unida, a renegar de Díaz i aliar-se amb ells. El partit de la vicepresidenta segona del govern espanyol no ho ha oficialitzat, però la seva constitució com a tal va lligada a l'objectiu que Díaz tingui una estructura al darrere que li permeti continuar liderant l'espai i repetir com a cap de llista.

A l'oferta de Sumar de fer una llista unitària, Podem hi ha respost una setmana després designant Irene Montero com la candidata a les pròximes eleccions generals. No és cap sorpresa la tria, però sí que és important que s'hagi anunciat quan falten dos anys –teòricament– per a les eleccions. Ni tan sols Pedro Sánchez ha confirmat la seva candidatura. L'exministra d'Igualtat i actualment eurodiputada és considerada el principal actiu polític i líder del partit lila, malgrat que Ione Belarra en sigui la secretària general. El veto que Yolanda Díaz li va imposar a les eleccions del 23 de juliol del 2023 pels errors en la llei del només sí és sí atorga a Montero un estatus especial i ara tota la pressió se situa sobre la líder de Sumar de cara a una eventual negociació. "Els que comparteixen govern haurien de presentar-se junts a les eleccions perquè són els que més a prop estan programàticament", ha apuntat Montero en una entrevista a RTVE. És a dir, ha 'enviat' Yolanda Díaz al PSOE.

Sumar és una formació amb aspiracions de moviment que es va formar de pressa i corrents amb l'objectiu de concórrer a les eleccions de 2022: significava la liquidació (o, si més no, una estocada severa) al projecte de Podem i l'impuls definitiu de Yolanda Díaz (és bo recordar, contra el tòpic, que Galícia és un país d'una llarga i sòlida història de moviments d'esquerres, ecologistes i de lluita per la llengua i la cultura pròpies) com a cap de files d'una nova esquerra espanyola. Se suposava que Díaz venia a representar un lideratge més suau i flexible, però també més pragmàtic, en contraposició als hiperlideratges que havien llastrat Podem des dels seus inicis: el de Pablo Iglesias, per damunt dels altres, però també els d'Errejón, Monedero o la mateixa Irene Montero. El sectarisme, i també el personalisme i l'egolatria, han estat en gran mesura el punt més feble dels moviments amb vocació transformadora que s'han produït tant a Catalunya com a Espanya en els darrers anys, des de l'independentisme al 15-M passant pel feminisme, l'ecologisme i el que vostès vulguin.

Augmentar la despesa militar sense que vagi en detriment de la despesa social. Aquesta és la premissa que pot desencallar les desavinences que hi ha entre el PSOE i Sumar sobre el pressupost en defensa, que el govern espanyol està compromès a elevar fins al 2% del PIB en els pròxims anys. En una reunió aquest dimarts que s'ha allargat dues hores entre Pedro Sánchez i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, el president li ha traslladat aquests dos objectius: complir el compromís amb l'OTAN i que això no perjudiqui la despesa social. La incògnita encara és com ho farà.

Després d'haver ajornat la decisió dues vegades i de la tensió que ha generat entre el PSOE i Junts, la mesa del Congrés ha donat llum verda finalment a debatre la qüestió de confiança que els juntaires reclamen a Pedro Sánchez. Els de Carles Puigdemont van aconseguir el suport dels socialistes a canvi de tramitar el decret òmnibus i, un cop rubricat aquest acord, l'òrgan parlamentari ha acceptat per unanimitat, també amb l'aval del PP, que es debati la proposició no de llei (PNL) de Junts que insta el president del govern espanyol a "considerar l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança". La previsió és que es debati la PNL en el ple de dimarts 25 de febrer o en el de l'11 de març, segons si la resta de grups esgoten els seus torns per presentar iniciatives. El text de la PNL registrada finalment és molt més aigualit que l'original i admet que el desenllaç de la proposta està en mans del president espanyol i que la iniciativa no té vinculació jurídica. Sánchez ha reiterat que no preveu l'escenari.

Yolanda Díaz ha decidit abandonar X després que Elon Musk hagi fet un gest que semblava una salutació nazi quan celebrava la investidura de Donald Trump com a president dels Estats Units. "Ha estat una imatge molt dura que m'ha fet prendre una decisió que fa mesos que meditava", ha justificat la vicepresidenta segona del govern espanyol en un comunicat que ha publicat a la xarxa social que deixarà d'utilitzar a partir d'aquest dimarts. La seva formació, Sumar, ha seguit els seus passos, així com altres ministres de la coalició com Ernest Urtasun i Sira Rego. "[Aquesta xarxa social] s'ha convertit en l'altaveu d'una oligarquia d'extrema dreta i els seus tentacles que fomenten l'odi i la desinformació", ha argumentat el ministre de Cultura i portaveu de Sumar.

El govern espanyol ha presentat aquest dimecres la seva proposta d'augment del salari mínim interprofessional (SMI) de 50 euros mensuals, que ha topat de moment amb el silenci de la patronal i la reclamació dels sindicats d'apujar-lo encara més, mentre que els ministeris d'Economia i Treball s'han encallat en la negociació per la rebaixa de la jornada laboral.

Yolanda Díaz està enfadada perquè el seu projecte estrella, la reducció de la jornada laboral, no tira endavant. La setmana passada va dir que l'oposició del seu company de govern i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, era "gairebé de mala persona". I ahir va dir que li semblava "molt greu això, perquè estem parlant d'un compromís que forma part de l'acord d'investidura".

El xoc entre el PSOE i Sumar al govern espanyol escala encara més, amb un desafiament públic creuat. Segons ha denunciat la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, en una entrevista a Telecinco, el consell de ministres va vetar aquest dimarts per escrit la tramitació de la reforma per reduir la jornada laboral per la via d'urgència, cosa que allargaria en el temps l'abordatge de la mesura: "Ahir es va respondre ja per escrit al ministeri de Treball que impedeix que l'acord de diàleg social arribi al consell de ministres", ha destacat Díaz. Ara bé, aquesta acusació de bloqueig ha estat desmentida totalment pel ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una atenció als mitjans: "Volia desmentir per complet aquesta afirmació; des d'Economia el que estem fent és donar prioritat absoluta a aquest projecte", ha aclarit. A més, ha afegit que ho estan fent "garantint que passi el més ràpid possible per tota la tramitació necessària i passi amb totes les garanties necessàries". Sí que ha matisat que han de "treballar tenint en compte totes les realitats que tenim de la nostra economia, de les nostres empreses i de la realitat parlamentària" i que està intentant aconseguir el suport perquè tiri endavant.

La vicepresidenta segona espanyola, Yolanda Díaz, de Sumar, ha elevat el to contra el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, del PSOE, que ahir va mostrar algunes resistències a la reducció de la jornada laboral en tots els sectors, en contra del pacte entre el ministeri de Treball i els dos grans sindicats, al qual no s'han sumat les patronals.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha acusat el PSOE d’incomplir l’acord per reduir la jornada laboral a 37,5 hores, és a dir; mitja hora menys a la setmana. Díaz s’ha queixat que el partit de govern d’Espanya “defensa el mateix que la patronal”.

Yolanda Díaz no veurà com la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals comença a desplegar-se aquest 2024, tal com van acordar el PSOE i Sumar, però sí que acaba l'any tancant un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, per implementar-la el 2025. Aquest divendres al matí, i després d’onze mesos de negociació, el ministeri de Treball i els dos sindicats han segellat el text que recull una de les mesures estrella de la cartera que pilota Díaz. "És una gran conquesta laboral que s’estudiarà a totes les universitats del món", ha afirmat Díaz, just abans de la rúbrica del document. Ara la norma iniciarà el període de consulta pública i després passarà pel consell de ministres. Un cop avalada per l’executiu de Pedro Sánchez, farà el salt al Congrés dels Diputats, on els equilibris parlamentaris amb els socis habituals anticipen, de nou, un tràmit tortuós. El calendari de tot plegat encara és incert, tot i que no arribarà a la cambra baixa com a mínim fins a la primavera.