La por s'ha instal·lat a les borses. Les caigudes experimentades pels índexs, que van començar el mateix dijous als EUA i que s'han estès per tot el planeta, revelen que ningú no s'esperava que el president dels EUA, Donald Trump, gosés jugar amb foc d'una manera que té poc a veure amb la racionalitat econòmica. L'endemà del delirant anunci sobre els aranzels per part del màxim mandatari de la primera potència mundial, els inversors, lluny de calmar-se, s'han posat encara més nerviosos. I veurem si dilluns continua una situació que, en el pitjor dels casos, esdevindria pànic.

L'índex borsari nord-americà Nasdaq, format sobretot per companyies tecnològiques, va perdre aquest dilluns un 4% i se situa al mínim dels últims sis mesos pels temors que la política aranzelària del president dels Estats Units, Donald Trump, provoqui un alentiment de l'economia del país o fins i tot una recessió.

Segona mala notícia per segon dia consecutiu per al primer ministre britànic, Rishi Sunak. Si aquest dimecres les dades sobre inflació restaven en els mateixos nivells que el mes anterior, el 4%, aquest dijous les relatives al creixement, tot just publicades, han mostrat una caiguda del producte interior brut (PIB) del 0,3% en el darrer trimestre del 2023. Si s'hi afegeixen les xifres dels tres anteriors mesos, la conclusió és que el Regne Unit va entrar en una moderada recessió durant la segona meitat de l'any passat. En l'exercici total, però, els indicadors presenten un 0,1% d'augment, cosa que a la pràctica es pot considerar una línia totalment plana.

L'economia espanyola manté la solidesa en un context europeu que es complica cada vegada més. L'activitat econòmica del sector privat (famílies i empreses, sense comptar les administracions públiques) a la zona euro va encadenar al desembre set mesos de contraccions, segons l'índex compost de gerents de compra (PMI). Espanya, però, va ser un dels dos únics països on l'activitat privada es va expandir.

L'economia de la zona euro ha entrat en recessió tècnica. L'activitat econòmica al conjunt dels països que comparteixen la moneda única europea va disminuir un 0,1% el primer trimestre d'aquest any, la mateixa xifra registrada els últims tres mesos del 2022, segons l'Eurostat, l'oficina estadística de la Unió Europea.

És difícil argumentar que el 2022 ha estat un bon any. Els mercats s’han desplomat, i les famílies i les empreses han hagut de viure les conseqüències d’una guerra inesperada, i d’una inflació desbocada. Tot això sortint de dos anys de pandèmia dels quals encara no ens havíem recuperat. El famós diccionari anglès Collins ha declarat permacrisis com la paraula de l’any. Un “període extens d’inestabilitat i inseguretat” que ens ha acompanyat els darrers 365 dies. El que toca preguntar-nos ara és: què ens depara el 2023?

Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) per al 2023 són clares: un terç de l'economia mundial estarà en recessió. Ho ha dit la seva directora gerent, Kristalina Georgieva, en una entrevista a la cadena nord-americana CBS, i suposa elevar la contundència d'un diagnòstic recollit en les perspectives de la institució publicades a l'octubre. "Per a la major part de l'economia mundial, aquest serà un any difícil, més difícil que l'any que deixem enrere. Per què? Perquè les tres grans economies, els Estats Units, la Unió Europea i la Xina, estan desaccelerant simultàniament", ha indicat. Tot i l'alentiment, la directora gerent espera que l'economia nord-americana no caigui en recessió perquè és més resistent, i considera que la Xina desaccelerarà encara més.

L'economia de la zona euro s'enfronta a un alentiment després del fort rebot del creixement. Fins i tot es podria arribar a convertir en una "recessió moderada", però lluny d'un escenari de crisi com el del 2008, segons ha assenyalat aquest dimarts l'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), l'irlandès Philip Lane. "Totes les anàlisis apunten a un alentiment de l'economia", ha reconegut durant una entrevista amb RTVE, on ha subratllat que si s'arribessin a registrar "algunes setmanes de recessió, no s'hauria de dramatitzar gaire" perquè, segons el seu parer, el que no s'espera "són unes circumstàncies com les del 2008". 

L'economia dels Estats Units va caure entre l'abril i el juny un 0,9% respecte al mateix període del 2021 i un 0,2% respecte al trimestre anterior, segons dades oficials del departament de Comerç publicades aquest dijous. Això suposa que l'economia nord-americana encadena dos trimestres seguits de contracció, la qual cosa porta la primera potència del món a una recessió tècnica. No obstant això, la situació excepcional de sortida de la pandèmia i l'elevada inflació fan que aquesta reducció de l'activitat no arribi acompanyada dels signes habituals d'una crisi, sinó que té lloc en un context d'atur baix, creació de llocs de treball i expansió de molts sectors.

Les successives revisions a la baixa de les previsions de creixement econòmic confirmen el progressiu deteriorament de la recuperació econòmica en la nova normalitat postpandèmia. Es va recuperant l’enllaç amb la desacceleració de l’economia que hi havia abans de l’esclat de la crisi del covid. L’augment de la recaptació fiscal per la inflació ha estat un coixí transitori per al sector públic. La no exigència d’aplicació de la regla de dèficit del 3% del PIB el 2023 dona un altre respir a Espanya; una de les conseqüències per a les autonomies és que podran tenir un dèficit superior al previst inicialment (+0,2 punts del PIB).

Alemanya té marcada amb neguit la data d’aquest dilluns, 11 de juliol. És el dia en què comencen les feines previstes de manutenció del gasoducte Nord Stream 1, la principal connexió amb el gas natural rus que arriba al país. Són operacions rutinàries, com cada any.

"És evident que estem en un moment de grans incerteses i que les notícies sobre l'evolució i l'impacte de la guerra no són positives, però Espanya segueix mantenint un fort creixement [econòmic]". Ha reiterat aquest dimarts la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, amb l'objectiu d'allunyar la idea que una "recessió" plana sobre Espanya, malgrat la tensió inflacionista. Calviño ha dit que "tots els organismes" preveuen un creixement del PIB per a aquest 2022 de, com a mínim, el 4% per a Espanya. "Se segueix la senda de fort creixement", ha reiterat, i ha posat d'exemple les últimes dades del mercat laboral i de recaptació. De fet, Calviño s'ha compromès a retallar el dèficit públic fins al 2,9% del PIB i la ràtio del deute per sota del 110% del PIB de cara a l'any 2025.

¿L'economia global va cap a una tempesta perfecta en què Europa, la Xina i els Estats Units entren en crisi alhora cap a finals d'any? Els riscos d'una trifecta de recessió global augmenten dia a dia.

Les mesures de confinament aboquen el Regne Unit a la recessió per primera vegada en més de deu anys. Un enfonsament històric del PIB britànic del 20,4% entre l'abril i el juny, segons l'Oficina Nacional d'Estadística (ONS), ha confirmat aquest dimecres el segon trimestre consecutiu de contracció després que el país registrés els tres primers mesos del 2020 una baixada del 2,2%.

El segon trimestre d’aquest any l’economia va patir la caiguda més gran de l’activitat econòmica que han registrat mai els organismes oficials des que es varen començar a calcular dades del Producte Interior Brut (PIB) el 1970. La crisi del coronavirus i les diverses setmanes de confinament són la causa principal de la baixada.

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia del covid-19 són d'un abast inèdit. La magnitud de les xifres fa basarda. Traduïdes en termes de la vida real de les persones, són conseqüències socials molt dures, i seran igual de dures pel que fa a la viabilitat de les empreses i, per tant, de la capacitat de generar llocs de treball i riquesa. L'ensorrada del PIB al segon trimestre a Europa, tant per països com a nivell global continental, no deixa cap marge de dubte: estem davant d'una crisi històrica. El català i l'espanyol són dels que han experimentat caigudes més fortes, del 20,1% i el 22,1%. La mitjana de la Unió Europea està en el -14,4%. El fons de reconstrucció europeu serà bàsic per encarar la sortida de la crisi. Ara comença, doncs, la batalla política i estratègica sobre aquests diners, una batalla que a Espanya mostrarà un cop més si la dinàmica és la de l'habitual centralisme o si la invocada cogovernança amb els governs autonòmics és real.

Portava mesos caminant per la corda fluixa sense acabar de caure, però la pandèmia provocada pel covid-19 ha suposat el cop definitiu: Alemanya ha entrat oficialment en recessió. El producte interior brut (PIB) de l'economia més important de la Unió Europea va contraure's un 2,2% el primer trimestre de l'any en comparació amb els tres mesos anteriors, quan l'economia del país ja s'havia frenat un 0,1%. Sumar dos trimestres consecutius amb números negatius és el que indica oficialment que un país està en recessió. És, a més, la caiguda de PIB més accentuada des de la crisi del 2008, i el segon sotrac més important des de la unificació alemanya, segons ha informat la Oficina Federal d'Estadística (Destatis) del país i ha recollit Europa Press.

És natural comparar la crisi del Covid-19 amb la del 2008. Però, tot i que l’impacte pot ser semblant, el seu origen és ben diferent, de manera que les mesures que caldrà adoptar també ho són.

L’últim cas és d’aquest mateix mes de setembre. L’empresa de components per a automoció TE Connectivity (l’antiga Tyco) ha anunciat un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà un centenar dels 380 empleats que té a la planta de Montcada. La causa és clara: la companyia ha de reduir un 30% la seva producció sobre les previsions per la debilitat que mostra el sector de l’automoció. Cal tenir en compte que les matriculacions de cotxes nous es van desplomar a l’agost un 25% a Catalunya i quasi un 31% a l’Estat, i la venda de vehicles porta tot l’any en descens, amb una caiguda entre el gener i l’agost de gairebé el 10% a Catalunya i de més del 9% a l’Estat.