Fa uns dies que els graduats de medicina s’han presentat a l’examen MIR, una prova obligatòria per poder formar-se en una especialitat mèdica. En aquest article reflexiono sobre la naturalesa de la prova. No qüestiono el sistema de formació especialitzada que tothom reconeix que ha suposat una gran millora per a la població atesa en els centres sanitaris.

A les Balears falten pediatres, almenys, titulats o amb la formació reconeguda. De fet, el 45% dels sanitaris que ocupen places de Pediatria a Atenció Primària (AP) són metges de família o pediatres extracomunitaris que encara no tenen el títol homologat. “Fa molt d’anys que s’està gestant aquesta situació, perquè no hi ha hagut previsió. No queda clar si els polítics volen una Atenció Primària amb Pediatria o no, però sí que queda clar que no han fet cap esforç perquè els nous metges s’hi vulguin dedicar”, explica Edelmiro Vergés, pediatre a AP.

El gener de 2022 Sara Gómez va entrar al quiròfan d'un hospital de Múrcia per fer-se una lipoescultura, una operació estètica que consisteix a extreure el greix abdominal i recol·locar-lo als glutis. A priori és una intervenció indolora i ràpida, però no va anar bé; la dona va patir una vintena de perforacions a l'abdomen que van acabar provocant-li una forta hemorràgia, va haver de passar un mes ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) i, finalment, va acabar morint a causa de les seqüeles. La va operar un metge, però no estava especialitzat en cirurgia estètica, sinó en cirurgia cardiovascular. Ara la perseverança de la seva família ha forçat el govern espanyol a intervenir-hi: a partir d'ara, només els metges especialitzats podran fer intervencions estètiques; és a dir, els que s'hagin format en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat que inclogui específicament les competències en cirurgia estètica al programa formatiu oficial.

Els 156 metges MIR que s'han incorporat a les seves places a les Balears han rebut aquest divendres el carnet de col·legiats al Col·legi de Metges de les Illes Balears (Comib). En un comunicat, l'òrgan ha informat que el 35,9% d'ells s'han format a les Balears; el 49,3%, a la resta d'Espanya i el 13,4%, a l'estranger.

Com podem voler que una persona aprengui a nedar si no s’ha tirat encara a la piscina? I si és a la piscina per aprendre’n, sobretot, hem de procurar que no ho faci mai sola. Ha d’estar ben acompanyada per algú que en sap i que neda al seu costat. M’agrada citar aquesta imatge senzilla que ens va oferir en Francesc Pedró (Unesco) el dia que el departament d’Educació va presentar el nou programa de residència inicial docent. És una forma clara i visual d’explicar com és d’important que un docent comenci a treballar acompanyat i que ho faci al costat d’un bon mestre o una bona mestra. També ens va deixar clar que això és el que afirmen des de fa anys la recerca educativa i els grans organismes internacionals. I hem d’afegir-hi que també a Catalunya, on les universitats, i en concret el programa de Millora de la Formació i la Innovació docent (MIF), fa anys que s’orienten a promoure millores en la formació inicial i advoquen per la implementació d’un programa de residència inicial docent, que sabem que és la millor formació per als mestres novells. Som els primers a posar-ho en pràctica a l’Estat, però a Europa ja són 19 dels 27 membres de la UE els que fan programes similars de formació dels nous docents en un centre durant un o dos anys. Programes on els mentors juguen un paper crucial en el desenvolupament dels que s’inicien. També es fan programes de residència, tot i que molt diferents, per a altres professionals, com els metges, i per això la premsa li ha donat un nom que crea molta confusió: “MIR dels mestres”.

Aquest dissabte tindran lloc a tot l'Estat les proves per accedir a les places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) en Medicina, Farmàcia, Infermeria i de les titulacions de l'àmbit de la Psicologia, la Química, la Biologia i la Física convocades pel Ministeri de Sanitat. Un total de 27.796 aspirants han estat admesos per presentar-se enguany a l'examen, que serà a 28 seus de tot el país. A les Balears, s'ofereixen en total 248 places (16 més que la convocatòria anterior 2021-2022) i les proves es faran a la UIB.

La Pilar, que té 77 anys, va notar un gran descans quan, per una reorganització del CAP de Sant Vicenç de Castellet, va passar a tenir una metge que l’entenia quan parlava català. Anava a rebre els resultats de les analítiques més calmada. "Ja tens prou nervis per no poder-te explicar tranquil·lament", diu el seu fill. Aquesta intuïció tan elemental, que la mateixa llengua entre pacient i metge millora la satisfacció amb el servei, va més enllà: està demostrat científicament que té efectes en la salut del pacient. Un estudi publicat a la revista de l’Associació de Metges del Canadà (CMAJ en les sigles en anglès) assenyala que la concordança de llengua millora el pronòstic mèdic, fins al punt que el risc de mortalitat baixava si als pacients els atenien en el seu idioma (un 24% en el cas dels francòfons, i arribava a caure un 54% entre els que no tenen ni l’anglès ni el francès com a llengua materna i els tractaven en la seva llengua).

22 dies. És el temps que fa que el col·lectiu de metges interns residents (MIR) està en vaga al País Valencià per reclamar una millora de les condicions laborals i una adaptació de les seves tasques i responsabilitats "a les pròpies d'un professional sanitari en formació". El seu objectiu és deixar de ser "utilitzats per suplir les mancances de personal de l'administració".

La primera fase d'elecció d'especialitat i centre per als metges MIR ha conclòs amb la concessió de 101 places a les Balears, 11 més que l'any passat, segons ha informat l'agència Efe.