Les Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

Un total de 26.381 aus aquàtiques i limícoles de 67 espècies diferents estan passant l'hivern a les zones humides de les Balears, segons ha explicat aquest divendres el grup ecologista GOB. Així ho assenyala el cens elaborat per Wetlands International, que ha precisat que és una xifra similar a l'obtinguda durant els darrers anys.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori, la Iniciativa de Recerca de la Biodiversitat de les Illes (IRBI) i l’Acord per a la conservació dels albatros i petrells (ACAP) reactiven la campanya de divulgació ciutadana per recuperar aus marines que puguin caure a zones urbanes, enlluernats pels llums de la costa.

El GOB ha criticat aquest dilluns que el desembarcament de persones a l'illot del Pantaleu de Sant Elm "és habitual" i que el personal del Parc Natural de la Dragonera "no actua" malgrat formar-ne part i estar restringit l'accés sense autorització segons la normativa del parc. Els ecologistes adverteixen que hi ha espècies d'aus marines amenaçades, com ara el virot gros (Calonectris diomedea) i la noneta (Hydrobates pelagicus), que es poden veure afectades perquè crien a l'illot durant l'estiu, segons expliquen en un comunicat.