Diverses persones afectades pels desempadronaments han denunciat aquest dijous al ple de Palma que la seva situació els deixa sense accés a drets bàsics com la sanitat, el vot i el matrimoni, entre altres qüestions.

Un dels tràmits més bàsics que ha de fer qualsevol ciutadà és estar empadronat en el municipi on viu. Gràcies a això pot accedir a drets fonamentals com l’atenció sanitària, el sistema educatiu, un contracte laboral, ajudes i, en cas que sigui migrant, també pot acreditar quant de temps fa que hi viu per regularitzar la seva situació. Però moltes persones es troben amb grans dificultats per empadronar-se, tant per part de les institucions com de qui es vol aprofitar de la seva situació, cosa que passa sobretot en el cas dels migrants. “La propietària d’un pis em va dir que, si m’hi volia empadronar, em cobraria 500 euros. Va ser ella qui em va demanar si m’hi empadronaria i, quan li vaig dir que sí, em va dir que serien 500 euros més”, explica Laura (nom figurat).

La Policia Nacional ha sancionat amb 25.000 euros dos homes de Llucmajor que havien empadronat il·legalment 65 persones a dos habitatges de Mallorca, un d'ells un estudi de només 28 metres quadrats amb una habitació. Segons han detallat, a través d'un comunicat, un dels homes haurà de pagar una multa de 15.000 euros i l'altre, de 10.000.

L'Ajuntament està exigint el darrer rebut del lloguer per poder empadronar-se a Palma. L'Associació de Consumidors i Usuaris de les Balears (Consubal) ha denunciat que la mesura persegueix "els que menys tenen, els més vulnerables" i és il·legal perquè obliga a facilitar "dades personals protegides", segons el seu director, Alfonso Rodríguez. La portaveu de Cort, Mercedes Celeste, ha respost que el Consistori "lluita contra el frau" i que una resolució de l'INE de 2020 el faculta per sol·licitar "tota la documentació que consideri necessària per assegurar-se que l'empadronament és legal".

Les associacions veïnals de Palma han girat l'esquena a la discriminació social dels migrants. La Federació d'Associacions de Veïns i la Plataforma de la Immigració han reclamat aquest divendres que es desenvolupin polítiques per garantir la plena integració del col·lectiu. "Cal combatre l'exclusió, la xenofòbia i el racisme", han reivindicat. A més, han demanat que s'asseguri la seva vacunació contra el covid-19, segons ha informat Europa Press.

La població inscrita a les Balears va augmentar un 0,1% durant el 2020, amb 790 persones més, i se situa en 1.171.543 ciutadans, segons ha informat Europa Press a partir de les dades provisionals difoses aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les Illes, Castella-la Manxa, Cantàbria i la Regió de Múrcia són les úniques quatre comunitats en les quals la població empadronada va augmentar durant l'any passat, que va estar marcat per la pandèmia del covid-19.

Cada vegada hi ha més palmesans que decideixen canviar la ciutat per un poble. El confinament i les restriccions del Govern per frenar contagis de coronavirus han accelerat la recerca d’habitatge fora de Palma; ho demostren les altes en els padrons municipals. "Els mesos que els mallorquins varen passar tancats a casa varen fer que es valorassin més aspectes que abans no es tenien en compte”, explica el president de l’Associació Balear de Serveis Immobiliaris, Toni Gayà, "Ara necessitam més espai perquè passam més temps a casa". Aquest creixement es nota sobretot en municipis pròxims a Palma i també en els que estan a prop del recorregut del tren. Esporles n’és un exemple. Durant el 2020 aquest ajuntament va rebre 236 veïns nous. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la tendència a l’alça en aquest poble de la Tramuntana ja hi era, però no era tan elevada: el nombre d’empadronats va incrementar-se un 1,57% entre el 2017 i el 2018 (78 persones).

Unes 1.562 persones es varen empadronar a Menorca els mesos de març i juny, 1.000 menys que el mateix període de l’any passat, segons ha informat IB3. El total de nous empadronats correspon a sis dels vuit municipis de l’illa perquè no es tenen en compte les dades relatives a Ferreries i es Migjorn. A més de tramitar l’empadronament presencialment, també hi ha l’opció de fer-ho telemàticament, tot i que, segons fonts consultades, “no hi ha hagut barra lliure, i s’ha controlat en tot moment que les altes fossin justificades”.