El pèrit expert en regulació de productes farmacèutics Arturo Molina Miranda ha assegurat, durant la seva compareixença del Parlament de les Illes Balears, que apartar les mascaretes d'acord amb els informes del Centre Nacional de Protecció va ser un error. Molina es justifica assegurant que el centre es va basar en normatives diferents a les quals regien les mascaretes que es van enviar a analitzar per prendre la decisió, i això va provocar l'errada.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears ha informat que s'han posat en contacte amb l'advocacia de la Comunitat Autònoma per tal d'interposar un recurs i sol·licitar la suspensió de l'obligatorietat de l'ús de les mascaretes a centres de salut i hospitals, anunciada aquest dimecres pel Ministeri de Sanitat del govern espanyol. La consellera, Manuela García, ha assegurat que la situació epidemiològica de l'Arxipèlag no justifica la mesura aplicada per Sanitat.

El Ministeri de Sanitat ha informat que a partir d'aquest dimecres horabaixa serà obligatori dur la mascareta als centres de salut i hospitals de l'Estat. Aquesta imposició arriba després que no s'arribàs a un acord en la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que es va fer dilluns d'aquesta setmana.

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les Balears (Coiba) ha reclamat que les mascaretes tornin a ser obligatòries a centres sanitaris i residències. "La situació actual requereix aquesta i altres mesures per alentir els contagis i evitar que empitjori la situació de sobrecàrrega actual, que té un doble impacte sobre la salut de la població", ha manifestat el Coiba mitjanánt un comunicat. Les infermeres remarquen que "la mascareta és una mesura necessària per protegir les persones més vulnerables i els sanitaris". A més, consideren que "reduir els contagis ajudaria a minvar la pressió assistencial i les baixes de les mateixes infermeres", ja que aquestes circumstàncies repercuteixen en l'atenció als pacients.

La simfonia de tos i esternuts i l'augment continuat de pacients a les urgències confirmen que Catalunya s'enfronta al pic de la temporada de virus d'hivern. La grip i el coronavirus, però també els refredats comuns, s'escampen lliurement i el departament de Salut ha decidit que, com a mesura de prevenció, l'ús de la mascareta ha de tornar a ser obligatori a l'interior dels centres sanitaris, on ja s'ha detectat un augment de la pressió assistencial.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears no es planteja, de moment, tornar a imposar l'obligatorietat de l'ús de la mascareta a centres de salut i hospitals de l'Arxipèlag. Segons ha informat Europa Press, fonts del departament han reiterat que tot i l'increment de virus respiratoris, el retorn de la mascareta no és, actualment, una possibilitat real, encara que han recomanat que totes aquelles persones que tenen símptomes les facin servir.

El símbol de la pandèmia, la mascareta, també deixa de ser obligatori en hospitals, centres d'atenció primària (CAP) i farmàcies. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest divendres per unanimitat retirar la mesura de protecció individual dels espais sanitaris on fins ara se'n mantenia l'obligatorietat. La decisió, que s'ha pres al Consell Interterritorial del Sistema de Salut amb la majoria dels consellers en funcions, es portarà al consell de ministres per decidir la data a partir de la qual caurà la mesura, que també afectarà les residències, les clíniques de fisioteràpia i els dentistes.

Agents de la Policia Nacional han detingut un home de 52 anys per intentar copejar un sanitari que li va recriminar que entràs en un centre de salut sense mascareta i li va demanar que se la posàs. Segons ha informat la Policia aquest dissabte en una nota de premsa, dimecres agents policials van procedir a la detenció d'un home de 52 anys per un delicte d'atemptat a un sanitari per intentar copejar-lo.

Les mesures que encara s’apliquen per la pandèmia del covid van desapareixent. La més visible, la d’haver de portar la mascareta, cada cop és menys present. L’Agència Europea de Seguretat (EASA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) han anunciat que retiraran la recomanació que sigui obligatòria als avions i als aeroports d’Europa a partir de la setmana vinent. Diuen que la mascareta ja no caldrà per la situació actual de la pandèmia i pels nivells de vacunació i d’immunitat natural. Però la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha respost aquest dimecres que Espanya no s’acollirà a la nova recomanació perquè l’ús del tapaboques continuarà sent d’obligat compliment al transport públic i als avions.

Amb les restriccions de la pandèmia hem vist que les categories de dreta i esquerra ja no són el que eren. Pel costat de l’esquerra, predicadors del flow que sempre havien defensat la barreja i la liberalitat, que de nit somien en utopies anarquistes, han estat els més estrictes a l’hora d’exigir normes. Per la banda de la dreta, els partidaris clàssics de l’ordre, separar el dalt del baix i que cadascú faci el que el seu Déu i la seva classe manen, són els que més han cridat a favor del caos. Ara que ens traurem la mascareta, podem repensar-ho.

En aquests dos anys llargs de pandèmia, aquesta columna ha mirat de tenir present el patiment de la gent gran en aquest revolt inesperat de la vida que no figurava en la carretera del seu mapa. Avui, en canvi, necessito aplaudir els més petits de cada família, que, quan tornin de vacances, ja no hauran de dur la mascareta a l’escola. Són nens i nenes que van passar tot un tercer trimestre, d’ara fa dos anys, tancats a la seva habitació. No veien els companys i les classes que feien –si en feien– eren sempre a través d’una pantalla on els professors –qui més qui menys– s’escarrassaven a impartir la matèria d’una manera atractiva. Tot el curs passat, el 2020-21, els nens van anar a l’escola sempre amb la mascareta al nas. En el curs actual, que avui arriba a les vacances de Setmana Santa, també han acumulat dos trimestres amagats rere el tapaboques. Per a una vida encara curta, de 8 anys o de 14, dos cursos sencers és una eternitat. És el temps que han estat endevinant la vocalització del professor, sense veure la rialla dels companys i sense que els altres puguin percebre les seves pròpies ganyotes. Fa temps que els pediatres i els logopedes es posaven les mans al cap perquè, amb tantíssims mesos amb la màscara, temien que les seqüeles d’aprenentatge no serien poques. Mentalment i emocionalment no han estat anys gens fàcils per a nens, adolescents i universitaris. I ho han portat, a grans trets, amb una paciència, una enteresa i una abnegació exemplars. Avui, però, quan han sentit que aquest divendres seria el darrer dia de mascareta a l’escola, ho han celebrat com si fos un gol al darrer minut d’una gran final. La sensació és de victòria, que el pitjor ja ha passat i que tenen tota una vida al davant per celebrar que la pandèmia de coronavirus ja és història de la seva pròpia història. Una batalleta que d’aquí mig segle explicaran als seus fills amb el tel edulcorat de la nostàlgia. 

]]>

El mateix dia que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, és a Brussel·les per a diferents reunions, la Fiscalia Europea ha emès un dur comunicat que crida l'atenció a les autoritats espanyoles pel cas de la venda de mascaretes del seu germà. L'organisme comunitari (EPPO per les seves sigles en anglès) considera que la decisió de la Fiscalia General de l'Estat de dividir la investigació sobre els contractes de venda de mascaretes del germà de la presidenta desafia la "supremacia del dret europeu", perquè impedeix que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea faci la seva feina.

]]>

El covid deixarà de ser la malaltia per convertir-se en una patologia respiratòria més. A partir d'ara, la vigilància exhaustiva dels últims dos anys arribarà a la seva fi i les autoritats sanitàries únicament posaran el focus en aquelles persones o col·lectius que poden complicar-se en cas de contagiar-se. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquest dijous per unanimitat aturar el recompte meticulós de positius i limitar l'esforç diagnòstic i de seguiment als casos greus (els que necessiten atenció mèdica i hospitalària) i als brots que es donin en entorns vulnerables o en risc d'exclusió social, com ara residències de gent gran o centres penitenciaris. Així, Espanya inicia el seu viratge cap a la gripalització del covid, canviant el rastreig "reforçat" del virus per una vigilància de tipus sentinella d'infecció aguda lleu a l'atenció primària i greu als hospitals, com es fa amb qualsevol altra patologia respiratòria, abans del 2023. 

]]>

Espanya va superar dimarts els 100.000 morts per coronavirus. Des que va esclatar la pandèmia ara fa dos anys, han mort 100.037 persones, 1.223 de les quals residien a les Balears. Les dades actualitzades del Ministeri de Sanitat espanyol apunten que s'han detectat poc més d'11 milions de positius, tot i que aquesta xifra és molt inferior a la real perquè durant mesos hi ha hagut un infradiagnòstic i ara, amb la davallada de casos, ja no es fa el seguiment dels contactes.

]]> L’àvia va al banc

A la meva àvia mai li va faltar una pesseta, però mai no en va tenir dues. Aquells estalvis migrats –pensió de viudetat inclosa– els tenia en una caixa d’estalvis on la tractaven com si fos milionària. Parlo dels anys 90. Cada vegada sortia menys de casa, però s’arreglava i es posava laca per anar a l’oficina de la cantonada. L’atenien a qualsevol hora, la feien seure, li miraven la llibreta, l’assessoraven i, amb bones paraules, la tranquil·litzaven. La coneixien pel nom, se sentia escoltada i confiava en la persona que tenia al davant. Es va morir l’àvia i, sense que fos causa-efecte, les caixes van passar a ser bancs. En nom de la crisi, de la modernitat i l’eficiència, van tancar oficines, van dir que la gent només podia fer unes gestions concretes unes hores molt determinades i, tot d’una, havies d’entendre’t amb el caixer automàtic i ja t’ho faràs. Que no te’n surts amb les màquines, que no tens una aplicació de mòbil, que no saps ni mirar el saldo per internet: espavila’t. Aquest dimarts, Carlos San Juan, de 78 anys, va lliurar 600.000 firmes al ministeri d’Hisenda per reclamar un tracte més humà de les entitats bancàries. Un crit contra l’exclusió digital de molta gent gran que no se’n surt ni amb el mòbil ni amb els caixers i que ja no té ni una sucursal al seu poble. La ministra Nadia Calviño ha donat vint dies de coll als bancs perquè trobin solucions a tanta deshumanització. Després de sentir el menyspreu de José María Roldán, president de la patronal bancària, a l’hora de respondre sobre els clients a qui se’ls escapa el tren de la digitalització, no s’espera gaire sensibilitat per millorar les coses. Ara els bancs ens diuen que tenir els nostres diners els costa diners, com si ens volguessin fer pena, però després presenten uns beneficis trimestrals que n'hi ha per caure de cul. A casa, que sempre hem sigut marxistes –del sector Groucho–, teníem un pòster que deia “Per què hem d’atracar un banc si en podem crear un”.

]]>