Fins que la Riera no fou desviada del seu curs natural per dins Ciutat, aquest torrent –puigpunyentí de naixement– era el camí natural d’una part de les aigües de la Tramuntana cap a la mar. Fou a causa del diluvi de l’octubre de 1403, en què moriren devers 5.000 persones. La Rambla, el carrer de la Riera, Unió i el Born configuren l’empremta fòssil d’aquest fet. Aleshores, segle XV, la mar entrava ben endins i fins a la plaça de la Reina, aquest passeig urbà era una petita rada, accessible en vaixell. La dessecació de la Riera suposà el naixement d’un nou camí, d’una via pública que ens parla constantment, amb el cor a la mà, de la història i del patrimoni, de catàstrofes naturals i de celebracions festives, de la vida i de la mort. El Born i el moll de la Riba són la nostra caminada urbana per entendre la relació de la ciutat amb la mar, de la memòria de camins.

L'Associació per la Defensa del Patrimoni de Mallorca (ARCA) ha qualificat d'equivocació traslladar tota la zona de reparació de vaixells al moll del castell de Sant Carles, i apunta que això "implicaria un greu perjudici paisatgístic al lloc patrimonial més important que queda al port". En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que va participar en el procés en què es va repensar la distribució dels usos del port i va plantejar que el creixement en superfície "ha de ser zero". La proposta fa referència tant a les aigües exteriors com a les arrecerades. "El que no es pot fer és intentar reparar un mal per provocar-ne un de més gran. Traslladar aquesta activitat al moll del dic de l'Oest provocaria un impacte encara pitjor", han criticat.

A pocs metres de la platja de les Fontanelles, a la badia de Palma, un submarinista hi va trobar, casualment, les restes d'un vaixell del segle IV el 2019. La troballa era inèdita per diversos motius: el vaixell estava a vorera de mar, a poca profunditat, presentava un estat excepcional de conservació i estava carregat amb 300 àmfores segellades. Els investigadors creuen que possiblement va salpar de Cartagena i es dirigia a Roma.

Una bàscula de 200 quilos datada de la dècada dels 40 i una cúpula de lluminària de senyalització marítima; aquestes són les dues peces que s'incorporen a la col·lecció del Museu Marítim de Mallorca. Ports de les Illes Balears ha cedit els objectes, que venen del Port d'Andratx. Segons el Consell de Mallorca són "dues peces de gran valor patrimonial, especialment, marítim".

La vela llatina i els oficis i coneixements relacionats amb la seva pràctica seran un Bé d'Interès Cultural Immaterial. Així ho ha declarat el Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional de Mallorca, que depèn del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística. Tot i que encara queden alguns tràmits per a la declaració, la decisió s'ha pres després que el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca fes la proposta. La vela llatina és l'aparell propi de les embarcacions tradicionals de Mallorca, utilitzat també a altres indrets de la Mediterrània.

El bot descobertat U Moll ja s'exposa a la sala de les Barques de Ses Voltes, la seu a Palma del Museu Marítim de Mallorca. Catalina Pons Coll i Joana Far Pons han donat aquesta embarcació tradicional, que té uns cent anys i que és un dels darrers exemplars que queden a l'illa. El bot descobert és una de les tipologies d'embarcacions tradicionals que més s'han perdut en les darreres dècades i es calcula que en queden unes sis a tot Mallorca.

Manolo Gómez és el president de l'associació Amics del Museu Marítim de Mallorca. Des que tenia 18 anys que lluita perquè es conservi el patrimoni marítim de l'illa. Amb l'associació, rescaten des dels anys setanta embarcacions tradicionals mallorquines: gussis, pasteres, llaüts, llances felanitxeres... que guarden a les coves de Bellver.

Un pescador de Maó ha donat aquest dilluns al Museu de Menorca set àmfores de l'època romana que va trobar mentre treballava amb el seu vaixell de pesca d'arrossegament, segons ha informat Efe. "Sempre és bonic poder extreure peces de patrimoni del fons de la mar i és una obligació per part nostra donar-les a institucions que les salvaguarden", ha dit Ramon Bondia, de 74 anys, pescador amb sis dècades d'experiència. "És habitual a Menorca aquest tipus de troballes, encara que avui dia són més a trossos que senceres, ja que cada vegada n'hi ha menys", ha afegit.