Després de l'Enxaneta i el Menut, aquest dissabte al matí s'ha enlairat el Minairó, el tercer nanosatèl·lit que posa en òrbita la Generalitat. El coet Falcon 9 que transporta el tercer nanosatèl·lit que donarà servei a la Generalitat de Catalunya, pensat per millorar la tecnologia 5G; s'ha enlairat a les 23:48 hores local (8: 48 del matí hora espanyola) des de la base de Vandenberg, Califòrnia, com ha informat l'empresa Sateliot, que ho ha desenvolupat. Era el tercer intent del llançament del coet després que s'ajornés dos cops per les males condicions climatològiques. Minairó és més petit que una capsa de sabates: 30 centímetres de llarg, 20 d'amplada i 10 d'alçada. Donarà servei a la Generalitat a l'àmbit de les telecomunicacions quan passi per sobre de territori català (dues vegades al dia), mentre que durant la resta del recorregut servirà a altres clients.

El 2019 els Estats Units van imposar sancions a la companyia xinesa Huawei, que va passar de ser la marca de telèfons intel·ligents més venuda del món a ser la setena. Washington també es va embarcar en una campanya (exitosa) per evitar que els països occidentals utilitzessin les xarxes 5G d’aquesta companyia. Molts mitjans de comunicació van donar per morta Huawei. Semblava que els Estats Units havien aconseguit destruir els dos pilars de negoci pels quals havia apostat la prometedora empresa xinesa.

Antenes a l'espai.

El MWC encara no ha començat i ja es confirma una de les tendències que apuntàvem ahir: l’ús generalitzat de satèl·lits en òrbita baixa per oferir cobertura de mòbil en llocs on no es poden posar antenes terrestres (alta mar) o no surt a compte fer-ho (zones rurals o molt remotes). El grup britànic Vodafone ha presentat aquest diumenge l’aliança amb la firma AST SpaceMobile per disposar en exclusiva a Europa durant cinc anys dels seus satèl·lits, començant per l’enorme BlueWalker 3, de 64 metres quadrats, que porta des de novembre fent voltes al nostre planeta com a primer node d’una xarxa que arribarà a tenir-ne un centenar si els inversors –entre ells Rakuten, American Tower i la mateixa Vodafone– aguanten. Les implicades no han posat data ni preu al servei comercial, però asseguren que acabarà abastant el 95% del territori de l’Estat. Des del punt de vista tècnic, serà molt distret veure com s’ho fan per evitar interferències en els llocs on ja hi ha cobertura entre les ones d’aquesta i les que baixen del cel.

]]>

Punt final del mode avió a la Unió Europea. Brussel·les vol permetre que els passatgers es puguin connectar amb el seu mòbil o diferents dispositius a l'internet 5G durant els vols i que no s'hagin de desactivar les dades des que l'avió es comença a moure fins que s'obren les portes. "El cel ja no serà un límit pel que fa a les possibilitats que ofereix la connectivitat molt ràpida i d'alta capacitat", ha dit el comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton.

]]>

"No m’he comprat l’iPhone per tenir 5G. Tinc 5G perquè m’he comprat l’iPhone". Alguna cosa així podrien dir molts compradors dels models més recents de telèfons Apple, en vista de les dades de la consultora Counterpoint Research sobre el mercat mundial de smartphones al mes de gener.

]]>

Al món hi ha 1.400 operadors de telefonia mòbil, amb 80 grans grups, i la GSMA estima que hi ha 5.000 xarxes. Aquesta indústria atenia a finals del 2021 uns 4.200 milions d’abonats d'internet mòbil. En altres paraules, el 53% de la humanitat està abonada a internet mòbil. A finals del 2025 hi haurà 5.000 milions d'abonats, amb una penetració del 60% de la població mundial. La xifra encara és més elevada si es compten tots els abonats de telefonia mòbil: ara hi ha 5.300 milions d'usuaris únics, dos terços dels humans, i el 2025 seran 5.700 milions, el 70% de tots els habitants. En els pròxims anys hi haurà el doble de nous abonats a internet mòbil que de telefonia, perquè molts es passaran a internet al comprar el seu primer smartphone, de 2G i 3G a 4G i 5G.

]]>

Aquesta setmana, diverses companyies aèries de tot el món han suspès vols als EUA per evitar que la telefonia 5G interfereixi amb un dels instruments de navegació dels seus avions. Segons les autoritats d'aviació nord-americanes, les antenes de nova generació instal·lades a prop dels aeroports del país poden interferir amb alguns models dels radioaltímetres amb què els pilots s’ajuden per aterrar en condicions de poca visibilitat. Significativament, en cap altre lloc del món es pateix per aquest suposat problema.

]]>

El 3GPP, l’organisme internacional que desenvolupa i aprova les normatives de telefonia mòbil que funcionen a tot el món, fa mesos que treballa en el proper estàndard de la 6G, la que serà la sisena generació de telecomunicacions mòbils. Malgrat això, encara cal ultimar alguns aspectes de l’actual 5G i, sobretot, la seva actualització, que hauria de fer-se realitat a mitjans d’aquesta dècada. El desenvolupament de la 6G, però, serà molt més complicat que en les generacions anteriors, perquè està molt polititzat i corre el risc de fragmentar-se en dues si les dues superpotències mundials no es posen d’acord.

]]>

Un dels dubtes més habituals dels últims mesos entre els consumidors és si ja val la pena canviar l'smartphone que tenen per un model que sigui compatible amb les xarxes mòbils de cinquena generació, l’anomenada 5G, que les operadores de telecomunicacions estan promocionant intensament. La resposta correcta té diversos matisos, que depenen del rendiment que cada usuari pugui treure de les prestacions de la 5G –nominalment: més velocitat de connexió, menys latència i capacitat per atendre més dispositius amb cada antena–, de la cobertura 5G que hi hagi a la seva zona i, sobretot, de la seva qualitat: en general, i mentre les companyies no facin ús de les freqüències que el govern de l’Estat els acaba d’adjudicar en subhasta, un consumidor no apreciarà gaire diferència amb el que obté fins ara amb bona cobertura 4G.

]]>

El Govern i l'empresa Wireless han signat aquest dimarts un conveni de col·laboració per a la creació del 5G LabIB, un node d'innovació tecnològica a través del qual es contribuirà al desenvolupament de la tecnologia mòbil 5G a les Illes. La Conselleria de Transició Energètica ha destacat que l'objectiu principal és establir un ecosistema 5G, localitzat al Parc Bit, per a la captura d'informació i dur a terme iniciatives en les quals s'involucraran diferents actors relacionats amb el 5G. Així, explica el Govern, a través de la seva creació es contribuirà a fer del Parc Bit un espai d'experimentació per provar i validar aquesta tecnologia.

]]> La fascinació per la conspiració és una de les notes més predominants del pseudopensament polític modern. En un món confús, vast i en molts aspectes incomprensible, la hipòtesi d’una gran conspiració que doni sentit a l’atzar impremeditat que ens envolta no deixa de ser tranquil·litzadora. Ens facilita la il·lusió d’un sentit final, a més del privilegi de saber alguna cosa que els altres, pobres incauts desinformats, ignoren.

]]> En referència a l’article ‘Illencs contra el 5G’ d’Alba Tarragó, publicat el 3 de juliol de 2020, i com a president de l’Associació Bona Ona i coadministrador del grup de Facebook ‘Balears says No to 5G’, m’agradaria veure que una publicació com la vostra abasti d’una manera més equilibrada i informada els temes que preocupen una bona part de la ciutadania de les Balears, preservant així el dret que té a la informació fonamentada i verificada per estudis que adverteixen de perills per a la salut. Em va impactar el vostre titular, que afirma que “hi ha una manca d’indicis que (el 5G) pugui ser perjudicial”. Simplement, perquè no cal investigar gaire, per trobar centenars d’estudis científics que proven que les radiacions no ionitzants són perilloses per a la salut, com es pot apreciar, per exemple, a la pàgina bioinitiative.org, que es dedica a recopilar tots els estudis acadèmics que demostren el risc de l’exposició a les radiacions no ionitzants.

]]>

“No descart que d’aquí a uns mesos un estudi epidemiològic relacioni el coronavirus amb la tecnologia 5G, però fa poc que s’ha estès el covid-19 i aquestes investigacions necessiten temps”. Això ho deixa anar Francesco Lanza, membre de l’associació mallorquina contra el 5G Bona Ona. Per a ell, els efectes d’aquesta nova tecnologia sobre les persones poden dur fins i tot al càncer. I no és l’únic que pensa això. La seva entitat la varen crear durant el confinament diversos membres del grup privat de Facebook Baleares Says No to 5G, que ja aplega més de 7.800 illencs. No els convenç que els estudis que s’han fet sobre la banda de freqüència que fa servir el 5G, de 3,5 gigahertzs, indiquin que “no penetra més enllà de la pell” i, per tant, “no genera cap problema”, tal com explica el l professor de Física de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Rodrigo Picos.

]]>

L’augment del trànsit de dades i l’aposta per les ciutats intel·ligents estan fent créixer la importància de la tecnologia 5G. Segons un estudi que presentaran avui ACCIÓ i la secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat, Catalunya compta actualment amb 22 empreses que treballen amb projectes de 5G, tant fabricants d’equips com integradors, proveïdors de xarxa o desenvolupadors. Malgrat tot, la Generalitat preveu que aquesta xifra es tripliqui i que “en un futur pròxim” hi hagi 70 companyies d’aquesta mena.

]]>