El sector de la pesca a les Illes Balears està en perill i la nova normativa de la Comissió Europea en posa en risc la supervivència. "No és que no hi hagi peix per Nadal o per les dates destacades de l'any" és que "s'acabarà el peix fresc de les Illes i amb el sector pesquer quasi per complet", ha denunciat la Confraria de Pescadors de les Illes Balears. Aquesta crisi i l'acte reivindicatiu duit a terme pels pescadors tant de les Balears com de tot l'Estat arriba a causa de la nova proposta de la Comissió Europea sobre els límits de pesca a la Mediterrània que desagrada a tothom. El Govern balear, la Moncloa i les confraries de pescadors de l'Arxipèlag s'hi oposen completament i fan front comú contra la voluntat de Brussel·les de limitar a un màxim d'entre 20 i 28 els dies a l'any que les barques poden sortir a fer pesca d'arrossegament el 2025.

El principal compromís de la Unió Europea quant a la protecció del medi marí és preservar, abans del 2030, un 30% dels mars i oceans on almenys una tercera part d’aquest percentatge (el 10%) tingui una protecció molt elevada, això és, no poder-hi pescar. Davant aquestes directrius, la fundació Marilles –dedicada a la conservació de la mar Balear– comanà un estudi per analitzar-ne la viabilitat a les aigües de les Illes. “Vàrem incentivar l’estudi perquè respongués la pregunta de què és allò que s’hauria de protegir”, explica el director de Marilles, Aniol Esteban. L’assaig, fet per Enrique Ballesteros i publicat per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), proposa crear 20 noves àrees marines protegides, alhora que insta a ampliar i augmentar les restriccions a les 12 zones preservades ja existents.

La situació dels pescadors de les Illes continua en estat "crític". La pujada dels preus dels carburants està ofegant la majoria de les embarcacions pesqueres. De fet, el director general de Pesca, Joan Mercant, ha reconegut la seva preocupació per la possible desaparició del sector. "Estam totalment amb el sector i donam suport a totes les reclamacions que fan", ha assegurat el director general.

Quan Agdou Ba puja a la barca de bou a les cinc del matí, sap que no tornarà al port de Cala Figuera –on fa feina de pescador des de fa sis anys– fins a les cinc de l’horabaixa. A Santanyí, on viu amb la seva família, no arribarà fins a les 20 hores. “Entenc que als joves no els agradi ser pescadors, perquè és una feina molt dura; has de dur l’ofici a la sang”, afirma Ba, que té 50 anys i va arribar a Espanya provinent del Senegal el 2014 per “trobar una vida millor”. A Saint Louis, on va néixer, ja es guanyava la vida pescant, com havia fet el seu pare. Aquest és el perfil de molts migrants, especialment senegalesos, camerunesos i marroquins, que en els darrers 20 anys s’han incorporat a les confraries balears. La seva arribada ha permès surar el sector, que malgrat això continua patint una greu crisi de relleu generacional que en fa perillar el futur.

La veda per a la pesca de la llampuga s'aixecarà aquest dimecres, 25 d'agost, i s'estendrà fins al 31 de desembre –tot i que habitualment acaba a principi de desembre. Es tracta d'una de les campanyes més esperades pel sector de les Balears a causa dels seus bons resultats comercials, segons ha informat aquest dimarts el Govern.

Les confraries de pescadors dels ports d'Alcúdia, Palma, Pollença i Sóller han acordat no celebrar enguany la festa del seu patró, sant Pere, per motius de seguretat sanitària, segons ha informat l'agència Efe. El president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors i patró major de Palma, Domingo Bonnín, ha explicat que l'anul·lació de les tradicionals processons marítimes per Sant Pere s'ha fet "per responsabilitat social".