Amics de la Terra Mallorca ha rebutjat el projecte de l'Ajuntament de Palma per la replantació de 36 arbres per substituir els exemplars de bellaombra que varen talar a la plaça Llorenç Villalonga, ja que consideren que no hi ha hagut un procés de "participació real".

El Pla de renaturalització de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Llorenç Villalonga preveu la replantació de 35 arbres. Això representa un augment de 10 arbres respecte a l'arbrat original de la plaça. A aquests 35 exemplars cal sumar-hi les 6 palmeres ja existents a la plaça, per la qual cosa en total hi haurà 41 arbres, segons la proposta municipal. La poda dels exemplars de bellaombra el desembre del 2025 va aixecar una gran polèmica, a causa, principalment, de les queixes veïnals.

L'Associació Espanyola d'Arboricultura (AEA) ha qüestionat la tala de diversos exemplars de bellaombra aquest dijous per part de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Llorenç Villalonga per motius tècnics de seguretat. L'organització ha reclamat més rigor tècnic i científic al consistori davant l'eliminació d'uns arbres que es consideren béns patrimonials de la capital balear.

L'Ajuntament ha talat aquest dijous dematí els 18 exemplars de bellaombra de la plaça de Llorenç Villalonga. Tot i les queixes, manifestacions i recursos administratius dels veïns i entitats, Cort, que aquest dimarts va rebre l'autorització judicial del Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Palma, ha decidit talar-los.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Palma ha retirat la mesura cautelar adoptada l'11 de desembre passat a petició d'una entitat amb relació a la restitució dels 18 exemplars de bellaombra de la plaça de Llorenç Villalonga a causa del risc de caiguda que presenten.

Un centenar de veïns han paralitzat aquest dijous les tasques municipals de tala de les 18 bellesombres de la plaça de Llorenç Villalonga de Palma, que l'Ajuntament pretén eliminar perquè els arbres, d'entre 60 i 80 anys, estan malalts i suposen un perill per a la seguretat de vianants i nins.

L'Ajuntament de Palma talarà aquest dijous 18 bellaombres de la plaça de Llorenç Villalonga amb l'argument que "aquests arbres tenen risc de caiguda" i els substituirà per 20 arbres que encara no ha concretat de quina espècie seran. Tot i això, veïns i ecologistes no es creuen la justificació de Cort i consideren que es poden estudiar altres alternatives que no posin fi a la vida d'exemplars que ja formen part del paisatge de la plaça situada a pocs metres d'un hotel. "Es pot aïllar la diana de l'arbre per evitar que ningú estigui dins el radi d'acció d'una eventual caiguda de branques", segons proposa el president d'Amics de la Terra, Mariano Reaño. Els veïns de la zona han organitzat una cadena humana per aquest dijous a les 7 hores amb l'objectiu d'aturar-ne la tala.

Aquest dijous, 10 de juliol, un bon grapat d’al·lots joves feien coa a les sis de l'horabaixa a la llibreria Drac Màgic de Palma. No era per comprar la darrera novetat editorial ni per conèixer cap autor o autora de moda. Era per escoltar una conversa sobre un clàssic de la literatura mallorquina en català, Bearn o la sala de les nines, de Llorenç Villalonga. Molts, segurament, no s’ho haurien cregut si a l’institut els haguessin dit que serien allà, i no a la platja, un dia d’estiu. Però aquest és l’efecte Club Tàndem. Juliana Canet (Cardedeu, 1999) i Marina Porras (Rubí, 1991) són les conductores d’aquest programa multiformat de 3Cat sobre literatura que ha volgut rompre la barrera de la televisió i del pòdcast per fer, a més, un club de lectura des de diferents llibreries d’arreu de Catalunya. Després d’emetre'n el vuitè i darrer episodi, centrat en la figura de Villalonga, Canet i Porras han tancat aquesta primera temporada a Palma, on han avançat que hi tornaran per parlar sobre Blai Bonet en la segona temporada del programa, que ja preparen. 

Tornar a desbarrar amb els Desbarats de Llorenç Villalonga era poc menys que un repte. El teatre Principal de Ciutat ja ho havia fet en dues ocasions, totes dues dirigides per Pere Noguera, i el resultat havia estat discret. Per tant, que la mateixa institució ho provi per tercera vegada no deixa de ser, si més no, una circumstància curiosa. O pot ser que Rafel Duran, que ja ens havia regalat una Mort de dama estratosfèrica, hagi volgut arrodonir la seva peripècia villalonguiana amb aquesta desbaratada cucavela. Desbarats sempre ha vingut precedida d’adjectius dels tipus com grotesca, estrambòtica, surrealista… No resulta senzill per quin d'aquests decidir-se, perquè poden ser semblants, però en cap cas signifiquen el mateix. Rafel Duran ha tirat per amunt amb el seu indiscutible segell com a senyera i estendard, rodejat d’alguns forans per dur a terme la translació. Així, la dramatúrgia la signa Marc Rosich i l’escenografia, encara que sembli mentida, Llorenç Corbella. Pels mallorquins, antítesi del xovinisme, sempre és un valor afegit i, per una altra banda, també un passaport amb tots els visats per poder arribar a la terra ferma.

En les dues setmanes que queden per a l’estrena de Desbarats, l’adaptació teatral d’una sèrie de textos escrits per Llorenç Villalonga com un entreteniment casolà, poden canviar moltes coses. Tot i ser un projecte que es va començar a gestar l’any 2009, arran de l’exitosa adaptació de Mort de dama que feren Rafel Duran i Marc Rosich, no va ser fins fa poc més d’un any que van decidir posar fil a l’agulla a aquesta nova oportunitat de tornar a pujar sobre l’escenari un text de l’escriptor mallorquí. “No m’agrada gaire fer dues coses seguides que siguin semblants”, justifica Duran, “i per això inicialment la proposta que ens va fer Lluís Pasqual d’adaptar els Desbarats no va tirar endavant”.

Tot d’una en arribar, mentre feien el check in a recepció, en Carles havia vist passar una dona que li havia semblat que podia ser l’actriu Sean Young. No tenia gaire bon ull per a aquestes coses, perquè la seva memòria retenia molt millor les alineacions futboleres que els repartiments cinematogràfics o teatrals, però el simple fet d’haver vist algú que (segons ell) s’assemblava a una actriu de Hollywood li confirmava que havia fet la tria correcta del resort on havien acudit a passar les vacances. Una tria condicionada, perquè havia hagut d’endur-se amb ell en Carlitos –el fill petit, de quinze anys– i en Tolo –a qui encara anomenava “sogre”, encara que en realitat fos el pare de la seva ex–, de setanta-vuit. Però almenys eren a Màlaga, que era on en Carles volia anar.

Va tenir èxit, va obtenir un bon grapat de premis i la protagonitzaren algunes de les estrelles del cinema espanyol d’aleshores. Però també va ser objecte de crítiques molt negatives. Va generar polèmica entorn a la versió catalana. I va revifar la discussió sobre l’idioma original de la novel·la. Fa 40 anys, l’abril del 1983, es va estrenar Bearn, l’adaptació cinematogràfica de Jaime Chávarri de la narració de Llorenç Villalonga, un clàssic contemporani de la nostra literatura.

Andrea Víctrix és una novel·la que especula sobre el futur de l’illa. S’hi trasllada un narrador que es desperta després de restar 85 anys congelat, que, com sol passar sempre amb en Llorenç Villalonga, és un nítid transsumpte de si mateix: nascuts ambdós durant el 'fin-de-siècle', no acaben d’entendre aquest món modern –el paradigma continua essent la França racional del segle de les llums– ni tampoc comprenen la llengua del 2050. La referència subreptícia és, òbviament, malèvola perquè aviat es començaran a disparar els primers dards enverinats contra els narradors 'tremendistes' castellanoespanyols, els poetes del realisme social de l’època de la 'congelació' i al·lusions històriques, mèdiques... No oblidem que Villalonga es llicencià en Medicina i s’especialitzà en Psiquiatria.

Els personatges de Quentin Tarantino fumen cigarretes Red Apple i mengen hamburgueses Big Kahuna, marques inventades que van reapareixent a les pel·lícules del director nord-americà. Aquest fet no és banal, tampoc una simple anècdota, sinó que es tracta d’un subtil fil conductor, gairebé només identificat per fans, que cus les diferents obres a partir d’un imaginari compartit. La idea del creador, per tant, és assumir la construcció d’un univers propi que es vagi explicant a través de diferents episodis complementaris que s’uneixen sota els bastiments d’una estructura orgànica, coherent, identificable.

A les Balears hi ha hagut un ampli catàleg de personatges il·lustres que amb el barem actual es poden definir de racistes, conqueridors i esclavistes, però són homenatjats amb un ampli ventall d’estàtues i carrers batejats amb el seu nom. Ara una tendència internacional, accentuada per les protestes per l’assassinat de George Floyd als Estats Units fa dos mesos, exigeix la revisió -ja plantejada sovint abans- dels honors retuts a aquells que, en el passat, adoptaren actituds avui incompatibles amb els nostres valors. Aquí aquest catàleg d’homenatges polèmics va molt més enllà de les escultures del missioner Juníper Serra -criticat per extensió de les protestes als EUA. També s’hi podrien comptar els reconeixements al rei Jaume I, al polític Antoni Maura, als militars Weyler i Vara de Rey, als escriptors Llorenç Villalonga, Llorenç Riber i Maria Antònia Salvà, al dirigent agermanat Joanot Colom o Verne, Cervantes i al mateix Ramon Llull. Tots podrien ser objecte d’aquesta goma d’esborrar de la correcció política, així com diverses joies del patrimoni arquitectònic.

El de Bearn fou un territori sobirà des del segle XIV fins al 1620, quan, fa exactament quatre segles, fou annexionat a França; actualment, forma part del departament dels Pirineus Atlàntics, juntament amb el País Basc francès, el seu veí. Llorenç Villalonga en manllevà el nom per a la seva novel·la. Però no es va treure del no-res els seus vincles amb Mallorca: un senyor de Bearn va ser company de Jaume I a la conquesta de l’illa, la família va rebre una part del repartiment, un altre Bearn va ser regent frustrat de Jaume III i tots estaven estretament emparentats amb els reis mallorquins i aragonesos.

Aquest dimarts, a les 20.30 h, Biel Mesquida i Carles Molinet protagonitzaran la lectura dramatitzada de les cartes entre Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel, que van iniciar una relació de correspondència –que acaba de veure la llum a Edicions 62– on, a més de fer reflexions vitals de més o menys volada, retraten la vida cultural de les ciutats de Mallorca i Barcelona a la dècada dels 60 i fan una dissecció del rerefons i les enveges dels premis literaris, dels seus jurats i els editors que en formen part.

L'Institut Ramon Llull ha estat el principal suport institucional que ha permès que Dalkey Archive Press, editorial americana especialitzada en literatura estrangera, s'hagi decidit a començar una col·lecció dedicada a la literatura catalana. Les primeres reaccions de la premsa a Bearn o La sala de nines, obra de Llorenç Villalonga (1897-1980) publicada per primera vegada en versió íntegra l'any 1966, han estat molt positives. Publishers Weekly diu que és "sorprenent" que una "obra mestra" com The Dolls' Room "hagi trigat tant a donar-se a conèixer al món de parla anglesa". Val a dir que la traducció de l'obra, feta per Deborah Bonner, havia estat publicada l'any 1988 a l'editorial londinenca André Deutsch, i que és aquesta mateixa versió la que ha repescat Dalkey Archive Press.