Fa seixanta anys, l’octubre del 1961, es publicava –en català– al Club dels Novel·listes Bearn, i en fa noranta, Mort de dama. El seu autor, Llorenç Villalonga (1897-1980), constitueix un cas molt peculiar a la nostra literatura: detractor de l’escola poètica mallorquina i propulsor del cosmopolitisme amb la revista Brisas, falangista i després crític del franquisme, franctirador de l’escriptura en català, moix misantrop i tertulià habitual, la seva llar a Binissalem és ara la seva Casa Museu, de la Fundació Mallorca Literària.