La xarxa Alimentant el Futur s'ha presentat aquest divendres amb la meta d'aconseguir uns menjadors escolars "saludables i sostenibles". Es tracta d'un espai de coordinació i feina entre agents de diferents àmbits que comparteixen la mateixa voluntat. Pretén que els menjadors incorporin l'educació, la salut, la sostenibilitat i la justícia social per esdevenir espais transformadors de l'entorn. La Xarxa ha detallat que proposarà que s'incorpori "més dieta mediterrània" en els menjadors escolars de les Balears i altres canvis amb l'objectiu de millorar la dieta, entre altres coses, així com reforçar la compra pública sostenible.

Alex Boisset i Adrià Cruz, dos joves en la vintena, es van conèixer fa cinc anys en una festa en la qual tots dos bevien aigua, explica el mateix Cruz. Durant la conversa va sortir el tema del menjar, concretament com els agradaria trobar alternatives saludables a molts dels aliments que consumien diàriament i que, sobretot, fossin bones. La resposta inicial que es van donar a si mateixos va ser que era impossible, perquè "o no n'hi havia" o no hi havia forat al mercat perquè les grans empreses hi apostessin, però ja en aquella festa van trobar-hi una solució: "Vam pensar que tant de bo ho fes algú i vam dir «doncs ho fem nosaltres»", diu Cruz.

El menjar ultraprocessat torna a estar a l’ull de l’huracà. Un nou estudi vincula la seva ingesta amb el deteriorament cognitiu en persones de mitjana edat i edat avançada. Concretament afectaria la disminució de la memòria i la funció executiva del cervell, que és l’encarregada de planificar i prendre decisions. Així ho ha afirmat l’estudi publicat a la revista mèdica Jama Neurology després d’una investigació extensa que va començar a recopilar dades el 2008 i en què han participat 10.000 brasilers, tots ells funcionaris d'entre 35 i 74 anys. El menjar que ingeria la població investigada eren hamburgueses, pizzes, instant noodles (fideus preparats en paquet) i pa industrial.

Amanida de pasta, carn arrebossada o arròs. Potser són els plats que venen més de pressa al cap quan pensem en carmanyoles. I tots tres tenen la seva història relacionada amb el muntanyisme, els pícnics i els menjadors d’oficina. Ara bé, qui ho ha dit, que la carmanyola no pot seguir les mateixes premisses que la cuina diària, pensada perquè sigui saludable i alhora gurmet? “Menjar bé en tots els àpats ha de ser un hàbit, i no l’hem de vincular amb dietes o restriccions alimentàries”, sosté la nutricionista Maria Valdivieso Galdeano. Així doncs, a l’hora de fer-se la carmanyola el principi que cal seguir és el mateix que si es fes l’àpat a casa: no hi pot faltar la verdura –sigui cuita, bullida, saltejada o en amanida (atenció, caldrà amanir-la en el moment just que es mengi)–, ni tampoc hi poden faltar la proteïna ni els hidrats de carboni. “Si fem una carmanyola de pollastre amb arròs ens estarem deixant el més important, que són les verdures i les hortalisses”, diu Valdivieso.

Ningú sap com serà el 2022, un nou any que arriba marcat per la incertesa de la pandèmia. Tampoc a taula, però les xarxes socials i la demanda dels consumidors ja anticipen algunes tendències, de les quals la indústria ha pres bona nota per tenir un any ple de gastronomia. La sostenibilitat figura com la gran protagonista dels pròxims 12 mesos, com passa en altres àmbits com la moda i la mobilitat, però el 2022 també és l’any de la revitalització de les propostes més gurmet després d’una certa calma als bars i restaurants. Les tendències, apuntades per mitjans especialitzats com la Food & Beverage Magazine, cadenes com Whole Foods Market i informes com el document anual de la nutricionista Hanni Rützler Future food studio, també indiquen que caminem cap a una nova etapa d'àpats originals i de desafiament als paladars, en què sobresurten noves propostes que atorguen protagonisme a la cuina de la Polinèsia i les receptes amb flor d'hibisc.

Les barbacoes van associades a l’estiu, a l’aire lliure i habitualment a la carn. Ara bé, ¿també es poden lligar amb la síndria i els enciams? És la pregunta que s’han fet cuiners com Teresa Carles, apassionada de les fruites i les verdures, que ha demostrat que s’hi poden cuinar a la perfecció. El truc principal que cal tenir en compte és respectar el temps de cocció, en alguns casos més llarg que en d’altres, i després saber-les amanir amb salses i marinades. Us expliquem receptes i consells per fer un bon maridatge entre barbacoes i fruites i verdures d’estiu.

Que les verdures deixin anar el seu propi suc en comptes d’afegir-los aigua per fer una vichyssoise, fer la llista i anar a comprar sense gana o com aprofitar la carcassa del pollastre són alguns dels molts trucs del primer taller de cuina d’aprofitament que s’ha dut a terme dins el projecte Alimenta, gestionat per la Fundació Privada Jovent, a Barcelona. Carolina Pérez, que va ser usuària del menjador social durant alguns moments de la pandèmia, es va apuntar a aquest curs perquè els ensenyen “a no llençar res”.

"Jo només esmorzo un cafè o una infusió i aguanto fins a l'hora de dinar". És una frase que últimament hem pogut sentir de familiars, amics o companys de feina. És probable que aquesta persona, que no menja res en tot el matí, estigui fent un dejuni intermitent, la tendència nutricional més de moda avui dia. Encara que ara el coneguem amb aquest nom tècnic, el dejuni, l'acció de deixar de menjar voluntàriament durant hores, és una pràctica que l'home ha fet des de sempre, ja sigui de manera natural, perquè pel motiu que sigui s'ha habituat a saltar-se un àpat o per motius religiosos. El dejuni més conegut universalment és el Ramadà, que es fa durant el novè mes del calendari musulmà i que s'allarga diàriament des de la sortida fins a la posta de sol. Comptant que els seguidors de l'islam representen 1.900 milions de persones, un 25% de la població mundial fa, com a mínim, trenta dies de dejuni intermitent un cop l'any. Però si aquesta pràctica s'ha aconseguit consagrar fora del culte espiritual és perquè s'està utilitzant com un mètode per millorar el nostre benestar. Només cal fer una cerca ràpida a internet per comprovar que és una opció que creix, tot i que la gran majoria d'entrades relacionades amb el dejuni intermitent a la xarxa estiguin associades a la pèrdua de pes.

Es posa en marxa una campanya per donar a conèixer a la ciutadania els productes de forn i pastisseria que s'elaboren tradicionalment durant les diferents festivitats de l'any. Amb el nom 'L'art de menjar', aquesta iniciativa de la Conselleria de Transició Energètica, a través de l'IDI i l'Associació de Forners i Pastissers, té com a objectiu fomentar la compra d'aquests productes als forns i pastisseries que els elaboren de manera artesanal.

Després d'especialitzar-se en menjar japonès i d'haver treballat en molt bons restaurants, Ernesto Serrano (València, 1977) es va trobar de cop amb un dels clients més exigents que havia vist mai en la seva vida: els infants. Des dels fogons del menjador del CEIP Pere Rosselló i Oliver d'Alaró, la seva tasca va més enllà del simple plat: tracta que els nins aprenguin a alimentar-se bé i que l'hora de dinar sigui una part important del dia a dia de l'escola. A més, també treballa com a assessor tècnic de menjadors comunitaris.

Rosa Rullan (Esporles, 1996) és nutricionista i du la professió dins el seu ADN. Des de ben petita, els seus pares li inculcaren la importància d'alimentar-se bé, un fet que amb el temps la dugué a dedicar-se a la seva passió: ajudar les persones a viure i sentir-se millor amb el seu cos. Només amb 24 anys Rullan ja té dues consultes; una al seu poble natal i una altra a Palma, i els seus pacients són de totes les edats, des de joves de 20 anys fins a adults de 60.

La cirera, carnosa i turgent, és la fruita versàtil de la primavera. Es menja tant crua com cuita en plats salats i dolços i, a més, també es pot beure a glops, en licors. A les cases no hi ha criatura que no se’n posi a les orelles quan van lligades de dos en dos i a la literatura ha inspirat alguns dels textos més bells. El mateix Josep Pla va revelar al llibre El que hem menjat que tenia debilitat per aquesta fruita.