El marc regulador de la intel·ligència artificial és el títol d'una de les xerrades de les primeres Jornades sobre Música i IA que organitza la Barcelona Music Lab a El Molino els dies 27 i 28 de novembre. Una de les participants és Teresa Rodríguez de las Heras, professora de dret mercantil a la Universitat Carlos III de Madrid i membre del grup d’experts en intel·ligència artificial de la Comissió Europea.

Durant les últimes dècades, la gran lluita dels autors de còmic que treballen per a les grans editorials nord-americanes s’ha centrat en obtenir drets d’autor de les seves creacions, ja que editorials com Marvel o DC tenen per costum apropiar-se de la propietat intel·lectual de tot el que publiquen, cosa que priva els creadors d’obtenir cap benefici de l’explotació posterior de personatges o històries en sèries de televisió o pel·lícules. La injustícia és tan flagrant que, des dels anys 80, Marvel i DC s’han vist obligats a obrir escletxes en aquesta política i han començat a compensar d’alguna manera –de vegades ridículament escassa– els creadors dels personatges adaptats al cinema i la televisió, i també han creat segells especials com Epic o Vertigo, en què els autors poden retenir els drets de les obres. Però aquesta setmana, un d’aquests autors, el nord-americà Bill Willingham (Fort Belvoir, 1956), ha renunciat als seus drets i ha posat al domini públic la seva premiada sèrie Fables (Fábulas en l'edició traduïda al castellà i publicada per ECC).

Disney ha produït milers d'imatges al llarg dels seus cent anys d'història, però la més icònica de totes és, sens dubte, la d'un petit ratolí amb forma humana. Mickey Mouse, personatge insígnia de la companyia d'animació, ha sobreviscut al pas del temps i s'ha anat modernitzant fins a adquirir l'estètica actual, de colors cridaners, més arrodonida i tridimensional. Des dels seus inicis, sempre ha sigut un element central de la marca, que ja ha distribuït fins a 240 produccions amb el seu característic protagonista. Tanmateix, Disney perdrà la propietat intel·lectual de la seva primera versió l'any 2024, quan n'expiren els drets d'autor, en compliment amb la llei nord-americana de copyright.

És quasi un tòpic que directors i guionistes trobin històries llegint el diari. Així va descobrir Rodrigo Sorogoyen el cas real que inspira As bestas, o Isabel Coixet la investigació de l'ARA que trasllada al documental El sostre groc. I aquesta mateixa setmana s'ha estrenat una pel·lícula, Al descubierto (She said), que relata precisament com es va escriure l'article del New York Times que va treure a la llum els abusos de Harvey Weinstein i va servir com a detonant del Me Too. Però la intensa relació entre periodisme i cinema ve de lluny, ja que els articles de diaris i revistes han servit des de fa dècades com a matèria primera de la ficció.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident de la Societat General d'Autors Espanyols (SGAE), Eduardo Teddy Bautista, i nou acusats més per presumpte desviament de fons a l'entitat durant el seu mandat, segons recull l'ACN. La Fiscalia Anticorrupció demanava penes de fins a 12 anys de presó pels delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat documental i associació il·lícita. L'Audiència no veu acreditat que s'actués al marge dels òrgans socials de l'entitat, sinó que els acusats complien els acords que s'hi havien pres. A més, la sentència té en compte que la SGAE va retirar l'acusació penal i després la civil –que havia presentat contra Bautista i la seva junta– al no sentir-se finalment perjudicada pel suposat desviament de fons.

Neil Young ha venut el 50% dels drets d'autor del seu catàleg musical, de prop de 1.180 cançons, a la companyia britànica d'inversions Hipgnosis Songs Fund, segons ha anunciat l'empresa. No s'han divulgat els detalls de l'acord, però la revista Variety, citant "fonts de la indústria", xifra en 40 milions d'euros la quantitat que rebria el músic per vendre una part dels drets del seu cançoner.

Revés legal per a Banksy, l'artista de carrer que manté oculta la seva identitat, justament per intentar defensar allò en què mai no ha cregut: la propietat intel·lectual sobre els drets d'autor. Un tribunal de l'Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO, en les sigles en anglès) ha refusat una demanda del creador de Bristol per protegir la marca comercial i la propietat intel·lectual d'una de les seves obres més conegudes, el Llançador de flors, apareguda per primer cop el 2003 a Jerusalem.

El director general d'IB3, Andreu Manresa, ha comparegut aquest dijous davant del Parlament per informar sobre la investigació de l'Audiència Nacional del presumpte frau anomenat La Roda, que afecta 14 canals autonòmics, entre els quals hi ha el balear. "IB3 no forma part de cap organització criminal", ha assegurat durant la seva intervenció.

El jutjat mercantil número 12 de Madrid ha desestimat la demanda contra Shakira i Carlos Vives per l'acusació de plagi de la cançó 'La bicicleta'. "No existeix cap plagi", diu, ja que la melodia, el ritme i l'harmonia "són diferents". La sentència desestima la demanda de Livan Rafael Castellanos i Maryla Dianik, i ha accepta la defensa que Shakira va fer al març al judici, que considera "coherent" i "detallada".

Ha costat més de dos anys de negociacions enceses i molts diners en campanyes dels lobis de totes dues bandes, però finalment el Parlament Europeu ha aprovat la polèmica directiva del 'copyright'. Aquest dimarts el ple d'Estrasburg ho ha decidit per 348 vots a favor i 274 en contra. El debat sobre les seves implicacions, amb tot, no s'ha tancat. ¿Suposarà una retribució més justa dels creadors i editors online, o obre la porta a la censura? Durant la votació s'ha rebutjat per només 5 vots la possibilitat de votar individualment sobre la supressió o modificació dels articles més controvertits.

El jutjat del social número 14 de Madrid ha fallat a favor de l'escriptor i periodista Javier Reverte, que podrà cobrar els seus drets d'autor i la pensió. En la sentència s'indica que, "com que no es dona el requisit principal que sigui un treballador", el jutge entén "que els ingressos que percep per la cessió dels seus drets no són incompatibles amb la pensió de vellesa", de manera que es "procedeix a estimar íntegrament la demanda".

El Congrés ha donat via lliure aquest dijous a la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual en la qual es recullen mesures contra la pirateria, com el bloqueig de webs pirates reincidents, iniciatives per a un major control de les entitats de gestió de drets i per posar fre a pràctiques com 'la roda' de les televisions.

Chooseco LLC, l'editorial nord-americana de llibres infantils propietària de la marca 'Tria la teva aventura', ha presentat una demanda contra Netflix perquè considera que ha fet un ús indegut d'aquest gènere a 'Bandersnatch', el capítol interactiu de la sèrie 'Black mirror' que es va estrenar el 28 de desembre i que permetia als espectadors decidir, en diversos moments de la trama, com volien que evolucionessin els esdeveniments, igual que passa en els llibres de 'Tria la teva aventura'.

El Parlament Europeu ha aprovat avui la nova directiva sobre drets d'autor, que fa èmfasi en l'àmbit digital i que inclou els filtres de contingut i un cànon d'extensió europea com a mesures per lluitar contra la vulneració del 'copyright'. La llei s'ha aprovat per 438 vots a favor, 226 en contra i 39 abstencions.

El ple del Parlament Europeu ha bloquejat aquest dijous la polèmica reforma de la directiva de drets d’autor. L'objectiu del document era millorar la remuneració dels creadors, però el text havia provocat les crítiques de plataformes com Wikipedia o gegants tecnològics com Google. La directiva ha estat rebutjada per 318 parlamentaris, davant dels 278 que volien que tirés endavant. Amb la votació, el ple del Parlament ha rebutjat començar les negociacions per a la seva aprovació definitiva.

La Viquipèdia ha tancat temporalment els seus continguts durant aquest dimecres com a mesura de protesta davant de la nova directiva sobre els drets d'autor que té previst aprovar dijous el Parlament Europeu. La web es mantindrà tancada fins aquest dijous al migdia, segons informa l'enciclopèdia en un comunicat, tot i que sí que és possible entrar-hi des de la versió mòbil. A més de l'edició catalana, que ha deixat de funcionar a primera hora de la tarda, també estan inactives altres versions, com la castellana.

Spotify està en el punt de mira pels seus acords amb alguns músics que, en cert sentit, no existeixen. Durant els últims dies, als passadissos de les grans discogràfiques el gran tema de conversa ha sigut l’acusació que les playlists de Spotify estan plagades de centenars d’artistes presumptament falsos. Hi apareixen amb noms com Amity Cadet o Lo Mimieux i acumulen desenes de milions de reproduccions tot i no tenir cap perfil públic: ni pàgina de Facebook, ni compte a Twitter, ni tan sols una cara.

Un escriptor té dret a rebre un percentatge dels beneficis generats per la seva obra fins i tot després de la seva mort. Però arran de la reforma que l'Estat va fer en la legislació, aquests ingressos no es poden percebre a la vegada que la jubilació si superen el salari mínim interprofessional. Això obliga els escriptors a prescindir dels beneficis de les obres que escriguin després dels 65 anys però també els impedeix cobrar els drets dels títols que van publicar abans de jubilar-se.

Una de les últimes obres de Joan Miró va ser el disseny del logotip de Turespaña. No va voler cobrar la feina a canvi que l'Estat ajudés a les seves fundacions. L'Estat el va correspondre –forma part del patronat de les tres fundacions, la de Barcelona, la de Mallorca i la recent del Mas Miró– i ara els hereus de Joan Miró han anunciat que renuncien de nou als ingressos dels drets d'autor que haurien de rebre per aquesta obra segons la llei de la propietat intel·lectual a canvi que l'Estat contribueixi a "assolir l'estabilitat patrimonial de les tres fundacions".