L'Ajuntament de Palma tindrà una dessaladora pròpia. Impulsada per Emaya, la instal·lació costarà uns 135 milions d'euros, segons recull el projecte del Pla de gestió sostenible de l'aigua. Aquest equipament, que està previst per a l'any 2035 i que tindrà una capacitat màxima de fins a 36 hectòmetres cúbics (hm3) anuals, es planteja com un "pilar estructural" per garantir el subministrament. L'actuació pretén respondre a la manca d'aigua que anticipaven els tècnics de recursos hídrics del Govern als seus informes del Pla General de Palma l'any 2023.

Els cinc ajuntaments d'Eivissa han acordat proveir-se al 100% amb aigua de les plantes dessalinitzadores i reduir al mínim indispensable l'ús d'aigua de pou a les xarxes municipals. Així s'ha decidit en el Consell de batles duit a terme a la seu del Consell Insular, on el president del Consell, Vicent Marí, ha explicat que en temporada baixa es produeix més aigua dessalada de la que consumeixen els consistoris i que substituir l'aigua de pou "permetrà reduir la pressió sobre els aqüífers" al voltant d'un hectòmetre cúbic.

Al febrer, quan Catalunya patia les conseqüències d'una sequera sense precedents, els governs català i espanyol van acordar desencallar dues dessaladores que havien de resoldre el dèficit hídric de l'àrea metropolitana de Barcelona: l'ampliació de la de la Tordera (Selva) i la construcció de la del Foix (Garraf). Aquest dimarts –cinc mesos més tard– el govern espanyol ha anunciat l'acord per licitar les dues obres. L'anunci s'ha fet després que el consell de ministres hagi aprovat la modificació del conveni de gestió directa de l'empresa pública Acuamed, un pas necessari per iniciar la construcció de les dues instal·lacions, que després seran traspassades a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, propietat de la Generalitat.

L'aigua del País Valencià podria nodrir Catalunya si l'excepcional sequera no dona cap treva de cara a l'estiu. El ministeri de Transició Ecològica, liderat per Teresa Ribera, plantejarà dilluns al Govern l'opció de portar cada dia vaixells plens d'aigua des de la dessaladora de Sagunt fins a Barcelona per afrontar l'emergència. La proposta, que segons ha avançat El País, implicaria enviar fins a set hectòmetres cúbics en vaixells cisterna els mesos de més calor i s'abordarà dilluns en una reunió entre totes dues administracions. Tant la Generalitat Valenciana com el ministeri han confirmat a l'ARA que Ribera s'ha posat en contacte amb el president valencià, Carlos Mazón (PP), per plantejar aquesta opció. "Hi ha hagut molta sintonia", apunten fonts del ministeri de Transició Ecològica.

Molta gent ja no percep que estem en situació de sequera greu, perquè ha plogut una mica, les temperatures són més baixes i acabem pensant que era un problema només de l’estiu. La realitat és ben diferent: tenim tan sols un 19% de les reserves d’aigua disponibles, la sequera pluviomètrica és encara extrema i continuem en plena lluita perquè els sistemes d’abastament no fallin!

La falta de pluges i la pressió per garantir que no falti aigua a les llars o a l'agricultura fa gairebé un any que posen contra les cordes totes les instal·lacions encarregades del subministrament a Catalunya. Les dessalinitzadores funcionen al 100% des de l'estiu passat, ha crescut la regeneració i l'aprofitament d'aigües depurades i, malgrat això, ni les últimes pluges fan possible descartar un escenari d'agreujament de la situació, passada la temporada estival, amb noves restriccions.

La sequera s’ha convertit en un problema estructural. L’aigua és un recurs cada cop més escàs a conseqüència de l’escalfament del planeta i, també, per l’acció humana sobre el territori.

Fa un mes, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports va organitzar un debat sobre la manca d’aigua a Catalunya. Crec que els organitzadors tenien in mente que el marc fos el canvi climàtic i el seu previsible impacte sobre la disponibilitat d’aigua, però les urgències del moment es van colar de manera estrident. Anem a pams.

L'aigua que aboquen les dessalinitzadores perjudica les praderies de posidònia perquè incrementa la salinitat de les aigües i fa que la mida de les fulles pugui arribar a disminuir un 75%, segons un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB). La planta marina tolera com a màxim 39 grams de sals per cada litre d'aigua de mar, però l'abocament de les instal·lacions fa que gairebé se'n dupliquin les concentracions i arribin als 70 grams de sal per litre, com ha informat la UIB en un comunicat.