El sector serveis de les Balears va augmentar la facturació un 8,2% el mes de juliol passat respecte al mateix període de l'any anterior, 1,7 punts més que la mitjana nacional, que va ser del 6,5%, segons ha informat l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), ha publicat aquest dijous l'informe 'Evolució Econòmica', corresponent al tercer trimestre de 2022, que apunta que l'economia de les Illes va experimentar un creixement real del 10,9%. Segons han explicat en un comunicat, aquesta taxa retalla 3,2 punts percentuals l'estimació del trimestre anterior, un 14,1%, quasi quatre punts en comparació amb el mateix trimestre de 2021, 14,7%, i amplia, per primera vegada, el diferencial que encara separa les Balears dels nivells d'activitat prepandèmia.

La Comissió Europea ha donat llum verda aquest dijous al fons d'ajudes regionals per a l'Estat per al període 2021-2027, que inclou majors dotacions per a les Illes Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, Andalusia, Ceuta i Melilla. En el cas de les Balears, la comunitat podrà percebre ajudes de fins al 15%, segons ha informat Europa Press.

L'economia de les Balears va caure un 23,7% durant el 2020, segons els càlculs del Govern. Aquesta reducció del Producte Interior Brut (PIB) és conseqüència dels efectes de la pandèmia del coronavirus, que també suposa la ruptura d'una etapa de creixement que havia durat set anys, ha explicat el director general de Model Econòmic i Ocupació , Llorenç Pou, durant una roda de premsa en la qual ha presentat les dades de la conjuntura econòmica. Pou ha destacat que l'impacte de la crisi sanitària ha estat major a les Balears que a la resta d'Espanya, on s'ha registrat una caiguda del PIB d'un 11%, i que a la Unió Europea, on el descens ha estat d'un 6,2%.

BBVA Research estima que l'economia de les Balears caurà un 20% aquest any, però preveu que és la comunitat que creixerà amb més força de tot el territori espanyol durant el 2021, amb un 10,5% del creixement del PIB, una xifra que se situa per damunt de la mitjana estatal, d'un 6%. Si es compleixen aquestes previsions, es perdran 35.000 llocs de feina entre el 2020 i 2021 i la taxa d'atur seria d'un 17%. Així ho ha explicat aquest dimecres l'economista i cap d'Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, durant una roda de premsa en la qual s'ha presentat l'estudi Situació de les Balears, que analitza l'evolució i les perspectives de l'economia de les Illes.

L'economia de les Balears ha entrat en recessió després de caure un 35,6% el Producte Interior Brut de les Illes (PIB) el segon trimestre de l'any, segons un informe de conjuntura de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). Per això, la patronal demana més control sanitari, fons, baixada de pressió fiscal i plans de reactivació sectorial i de formació per sortir de la crisi, segons indica la patronal en una nota.

L'impacte de la crisi del coronavirus ha provocat l'enfonsament del Producte Interior Brut (PIB) de l'economia balear durant el segon trimestre de l'any. El PIB ha caigut un 40,5% durant els mesos d'abril, maig i juny, una baixada que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha qualificat d'"històrica" durant la seva compareixença d'aquest dimecres davant dels mitjans de comunicació per explicar les dades econòmiques i de l'atur. Per entendre la magnitud de la caiguda de l'economia illenca, basta fer referència a les dades de l'Estat i de la UE: mentre que el PIB espanyol ha baixat un 22%, l'europeu ha minvat un 14,1%.

Les Illes Balears varen registrar un creixement econòmic d'un 1,7% durant el 2019. Segons les dades recollides per l'Institut Nacional d'Estadística, l'augment econòmic de l'Arxipèlag es troba 0,3 punts per sota de la mitjana estatal, que se situà en el 2%.

L'economia de les Illes Balears va caure 4,5 punts el primer trimestre del 2020. Així ho exposa l'informe 'Evolució econòmica' publicat aquest dimecres per la Confederació d'Associacions Empresarial de Balears (CAEB). L'entitat qualifica aquest descens com "una caiguda sense precedents" del sector dels serveis, que durant el mateix període del 2019 es trobava en una taxa de creixement d'un 1,5%.