Ricardo García Damborenea, exidirigent socialista basc condemnat pels GAL i indultat per José María Aznar, és el màxim beneficiari del complement de pensions vitalícies per a exparlamentaris que es van instaurar el 2006 i suprimir el 2011. Per aquest motiu va ingressar al febrer, segons la informació facilitada pel Congrés a l’ARA, la quantitat de 2.056,48 euros. Però qui és García Damborenea? I què són aquestes pensions vitalícies?

L'exministre de l'Interior José Barrionuevo, condemnat pels GAL a deu anys de presó, justificava aquest diumenge haver estat al darrere del terrorisme d'estat que va intentar acabar amb ETA. En una entrevista a El País, Barrionuevo admet la "guerra bruta" contra l'organització terrorista, que la policia tenia "certa autonomia" per tirar endavant les seves accions i que va ser ell qui va ordenar alliberar Segundo Marey, a qui la policia va detenir i retenir durant dies per error. "Els etarres deien que era una guerra. Jo no podia actuar contra els que estan disparant des de la meva trinxera tot i que facin algun tret equivocat", diu, per exemple, Barrionuevo. Les paraules de l'exministre socialista han aixecat polseguera i enorme rebuig entre diferents dirigents polítics, sobretot del País Basc; entre les associacions de víctimes del terrorisme, i també han incomodat el PSOE. Els socialistes han mantingut silenci durant hores i l'únic que s'hi ha referit aquest dilluns ha estat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha considerat "d'una gravetat màxima" les declaracions de Barrionuevo.

De Merçona Puig Antich a Pili Zabala passant per Rosa Lluch, Guillem Agulló o Pilar Manjón. El periodista Àlex Romaguera dona veu a Víctimes en so de pau (Pagès Editors) a una quinzena de persones que han vist perdre un familiar per la violència política a l'Estat ja sigui per accions dels GAL, d'ETA, del jihadisme o de l'extrema dreta. A totes les uneix el seu compromís amb buscar la reconciliació per evitar més morts.

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha arxivat la demanda que va interposar Pilar Zabala a principis d’any perquè s’investigués l'expresident espanyol Felipe González per la mort del seu germà —un dels etarres segrestats i assassinats pels GAL el 1983— amb l’argument que el crim havia prescrit. Segons la Fiscalia, han transcorregut més de vint anys des de la desaparició de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala i per tant, no es poden buscar responsabilitats. Van desaparèixer el 14 d’octubre del 1983 i les restes van ser identificades el 1995. "En els dos casos els fets estarien prescrits per qualsevol responsable no identificat fins al moment", assegura la Fiscalia, en una sentència del 15 d'abril del 2021 que aquest divendres Zabala ha fet pública. La sentència es pot recórrer.

Segundo Marey va morir, després d'una llarga malaltia, l’agost de 2001. Només dos mesos després que José Barrionuevo i Rafael Vera abandonessin la presó, rere el tercer grau més excepcional concedit per la doble desgràcia de l’aznaritat i la reconsagrada impunitat elevada a raó d’estat. És a dir, tèrbola coincidència, aquest dissabte fa tot just 20 anys d’una immunitat atorgada als que van donar l’ordre directa de segrestar Marey, fill d’un republicà socialista exiliat l’any 1936 i capturat a Hendaia en ser confós amb un dirigent d’ETA. I sí: abans havien rebut un indult parcial sol·licitat i justificat per unanimitat pel Tribunal Suprem, mentre víctima i acusació s’hi oposaven. I sí i també: aquell tercer grau automàtic i instantani arribava després d’un indult del 1998 que va ser considerat el més ràpid de la democràcia, segons escup encara l’hemeroteca: "Mai en la història judicial espanyola s’ha tramitat un indult amb tanta celeritat [...] en menys de tres dies". Ho va dir l’aleshores ministra Mariscal de Gante, filla de jutge franquista del TOP i continuadora avui, des del Tribunal de Cuentas, de l’extorsió econòmica inquisitorial i la llarga onada repressiva que ens assetja.

L'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, amb un ampli historial en la lluita contra ETA i condemnat per la seva implicació en crims dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), ha mort per covid-19 aquest dissabte a l'edat de 81 anys, segons han informat a Efe fonts del seu entorn. Galindo va haver de ser ingressat a l'UCI després haver-se contagiat de coronavirus fa unes setmanes. Tot i l'estat crític dels últims dies, l'exgeneral arrossegava problemes de salut des de l'any 2005, quan va ser operat del cor. Llavors era a la presó d'Ocaña (Toledo), complint una condemna de 75 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. Uns fets que estan immersos dins de la causa dels GAL, l'organització que va matar una trentena de persones vinculades a ETA durant la dècada dels 80, i per la qual diversos alts càrrecs del PSOE van ser condemnats pel Tribunal Suprem.

El diari La Razón ha fet pública documentació de la CIA que ha tornat a posar els GAL de galdosa actualitat. Els que són a l'altre costat de l'hemicicle ideològic socialista s'hi han abonat. Fa estrany, per no dir una altra cosa, veure els independentismes basc i català donant per bo el tàndem CIA - La Razón, exhumant un document amb paràgrafs censurats, definitivament de fiabilitat opinable si més no quan es tracta de qualsevol tema que pugui perjudicar un govern d'esquerres. Una altra cosa és la deontologia del periodista que ha tingut accés al material desclassificat i l'ha treballat, que ha fet el que havia de fer, que és informar.

El PSOE i el PP sí que s'han entès per evitar que el Congrés investigui la vinculació de l'expresident del govern espanyol Felipe González amb els GAL. La publicació d'uns documents desclassificats de la CIA fa unes setmanes ha tornat a posar aquest passat fosc de l'Estat a debat, però els partits tradicionals s'han unit, amb Vox, per no reobrir el terrorisme d'estat de la dècada dels 80. Esquerra, JxCat, EH Bildu, el PNB i el BNG havien presentat una sol·licitud per crear una comissió d'investigació i els lletrats del Congrés la van avalar ahir dilluns en l'informe tècnic que sempre elaboren en relació a les qüestions que ha de veure la mesa. Res impedeix que la cambra baixa investigui aquests fets i un expresident espanyol en una comissió parlamentària, concloïen els lletrats. L'únic a què s'oposaven era a una compareixença al ple de González –la cambra baixa no pot fer tasques de control d'un expresident– i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, perquè no pot respondre a qüestions de fa 30 anys.

Poc més de 24 hores ha durat la negativa de Podem a investigar el paper de Felipe González en els GAL. El portaveu del partit lila al Congrés, Pablo Echenique, ha hagut de rectificar aquest divendres després que les seves paraules d'ahir rebutjant obrir aquest meló al Congrés obrissin una tempesta interna a la formació, amb els comuns, la branca basca de Podem i Esquerra Unida desmarcant-se de la posició oficial de Podem i sumant-se a la proposta de les formacions sobiranistes al Congrés d'obrir aquesta comissió d'investigació. A través del seu compte de Twitter, Echenique ha assegurat que voler obrir ara una comissió d'investigació sobre els GAL respon al context electoral a Euskadi i a la voluntat de desgastar el govern de coalició, però, tanmateix, va explicar que el seu grup hi votarà a favor per "coherència" i "perquè és necessari investigar el terrorisme d'Estat en seu parlamentària".

La lleialtat de Podem amb el PSOE arriba fins al punt que el seu portaveu al Congrés, Pablo Echenique, ha qualificat de "distracció" investigar la implicació de l'expresident espanyol Felipe González en els GAL. Aquest matí en una entrevista a TVE ha assegurat que "tothom sap què va passar" i ha recordat que l'exministre José Barrionuevo i l'exsecretari d'estat de Seguretat Rafael Vera van ser condemnats a presó. D'aquesta manera s'oposava Echenique a la iniciativa d'EH Bildu de sol·licitar la creació d'una comissió d'investigació a la cambra baixa, a la qual s'han acabat sumant aquest dijous la resta de formacions sobiranistes i nacionalistes: Esquerra, JxCat, la CUP, el PNB i el BNG.

El grup d'Esquerra Confederal, del qual forma part MÉS per Mallorca, ha sol·licitat la compareixença de l'expresident espanyol Felipe González al Senat. La petició s'ha fet després que documents de la CIA apuntin que González podria estar darrere dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), l'organització que va matar una trentena de persones vinculades a ETA durant la dècada dels 80, i per la qual diversos alts càrrecs del Partit Socialista van ser condemnats pel Tribunal Suprem.