Al Regne d'Espanya les condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans no li fan ni fred ni calor. Cada vegada que el Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat per una vulneració de drets fonamentals es produeix una mena d’apagada informativa, de manera que el fet passa desapercebut per a la gran majoria de la gent. Contràriament al que seria esperable d’una democràcia plena (sic), l’estat espanyol no creu que tingui res a millorar quan la més alta instància europea posa de manifest que el seu sistema judicial ha vulnerat drets fonamentals dels ciutadans.

Fa uns dies vam saber que la Fiscalia retirava les acusacions contra sis dels anomenats nou de Lledoners. Ho celebro pels afectats, però recordem que el Sergi, el Daniel i el Claudi estan a l’espera d’una sentència que els podria imposar fins a cinc anys de presó. 

El ple del Parlament ha validat aquest dimarts, amb el vot en contra del PP, El Pi i Vox, el decret llei que modifica la Llei de salut pública de les Balears, i ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups puguin fer-hi esmenes. Els partits que hi han votat en contra han considerat inconstitucional el text proposat pel Govern quant a les restriccions de drets fonamentals en situació de pandèmia. Per part seva, Ciutadans i Més per Menorca s'hi han abstingut, segons ha informat Europa Press. El Consell de Govern el va aprovar el 7 de maig amb l'objectiu de donar un marc legal per adoptar mesures de control de la pandèmia a partir del 9 de maig, quan va acabar l'estat d'alarma. Concretament, el decret recull normes com els confinaments perimetrals, els controls a ports i aeroports, el toc de queda, les limitacions de les reunions socials i l'aforament als llocs de culte. Les Balears varen prorrogar el toc de queda i les limitacions de les reunions socials, mesures que el Tribunal Suprem va anul·lar dijous perquè va considerar que no eren proporcionades a la seva situació epidemiològica. A més, el decret també fixa en 75 euros el preu màxim de les proves PCR i en 30 euros les d'antígens.

El Tribunal Suprem no està segur que hagi de ser ell l'òrgan competent per decidir sobre les restriccions als drets fonamentals que les comunitats autònomes aprovin a partir de diumenge, quan ja no estigui vigent l'estat d'alarma. El gabinet tècnic ha analitzat el decret llei que el govern espanyol ha aprovat aquesta setmana sobre quina és la via legal per emparar mesures autonòmiques com el toc de queda o les limitacions de moviment que dona a l'alt tribunal l'última paraula i, en "una primera nota d'urgència" que s'ha filtrat aquest dijous, planteja problemes processals i de constitucionalitat perquè obliga els magistrats a dirimir sobre qüestions polítiques.

El Comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra va aprovar al setmana passada un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea que en clau catalana i espanyola ha portat cua. La ponent de l'informe és l'eurodiputada irlandesa de l'Esquerra Unitària Clare Daly, que en la seva part d'exposició personal denunciava "l'empresonament de parlamentaris, alguns amb sentències superiors a 10 anys, per haver permès que tingués lloc un plebiscit democràtic". Ara, però, a petició de partits com el PP i Cs, el president del comitè, el socialista Juan Fernando López Aguilar, ha retirat la referència de l'informe que el plenari ha de votar dimecres.

El comitè de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) de l'Eurocambra ha aprovat aquest dimarts un informe sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea entre el 2018 i el 2019 en què es denuncien les diferents vulneracions de drets arreu dels estats de la Unió durant aquest període sense mencionar, això sí, cap estat de manera explícita. L'informe lamenta "l'abús de la presó preventiva" i també condemna "les intervencions violentes i desproporcionades" per part de les autoritats policials en "manifestacions pacífiques".

L'Ajuntament de Palma invertirà 11.000 euros en la campanya Stop Racisme, que es durà a terme durant les dues primeres setmanes de juliol. L'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar els ciutadans i per fer-ho es repartiran fins a 12.000 articles de marxandatge, com, per exemple, bosses, xapes i adhesius. Així ho ha explicat aquest dilluns la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de Cort, Sonia Vivas.

Per si algú encara en dubtava, l’any 2020 ens està ensenyant dues coses: ens equivocàvem quan crèiem que el nostre món es mantindria inalterable i ens equivocàvem quan pensàvem que la naturalesa humana canvia.

El Tribunal Constitucional ha rebutjat un recurs de la defensa d'Oriol Junqueras contra la presó provisional que se li va dictar el 2 de novembre del 2017 i que ha estat efectiva fins a la condemna dictada el 14 d'octubre pel Tribunal Suprem. La novetat és que aquesta vegada no ho ha fet per unanimitat, com era la norma des que va començar el Procés, sinó que hi ha tres magistrats que s'hi han pronunciat en contra i han emès un vot particular. La sentència, però, s'ha aprovat per nou vots a tres, cosa que vol dir que hi ha magistrats considerats progressistes que s'han alineat amb el bloc conservador.

[Segueix aquí en directe les reaccions a la sentència del Tribunal Suprem contra el Procés]

Un grup de 41 senadors francesos dels principals partits polítics han signat una petició pel "respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". El manifest denuncia "les repressions" que pateixen "els representants polítics de la Generalitat empresonats o forçats a l'exili" i constata que la situació que viuen és "un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques".