Aquesta setmana s’ha publicat l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) de l’any 2023, una radiografia de com viu la ciutadania i com arriba a final de mes. I no és només un exercici informatiu, de saber com millora o empitjora el nostre benestar, sinó una de les eines més útils que tenim per dissenyar millors polítiques. Si els instruments públics que definim no s’adapten a les necessitats reals de la ciutadania, poc podran fer per millorar la seva qualitat de vida.

El 2023 es va acabar amb dues males notícies sobre l’estat de la nostra infància i joventut. D’una banda, l'Unicef ens avisava dels alts nivells de pobresa infantil. Som líders de la UE, amb més d'un de cada quatre nens i nenes vivint en situació de pobresa i sense accés a les comoditats més bàsiques. D’altra banda, les dades conegudes a finals de desembre sobre l’última Enquesta a la Joventut de Catalunya assenyalen que la taxa d'emancipació dels nostres joves no deixa de caure. Sigui quina sigui la seva trajectòria personal, vulguin o puguin treballar o estudiar, o vinguin de famílies més o menys acomodades, el comú denominador de les persones joves a Catalunya és que viuen a casa els pares. Aquest retard en l’emancipació afecta no només el seu projecte vital com a adults i decisions tan rellevants com la maternitat, sinó també la seva salut mental. 

Imagina que els teus ingressos mensuals són de 710 euros i que en pagues 280 per un pis de lloguer. Pot semblar difícil, no només haver trobat un lloguer tan assequible, sinó arribar a final de mes amb poc més de 400 euros. Amb això has de cobrir l’aigua, la calefacció, el menjar, la factura del mòbil i, si t’arriba, alguna activitat d’oci per oblidar com tens de complicada la vida. Però, per difícil que t’ho sembli, un 7% de la població de Catalunya viu així o pitjor; és a dir, per sota el llindar d’ingressos de la renda garantida de ciutadania (RGC). I, d’aquests, gairebé la meitat pateixen de sobrecàrrega financera de l’habitatge, destinant més d’un 30% dels seus ingressos al lloguer o la hipoteca. 

Després de saber-se que les pensions contributives pujaran un 3,8% l'any que ve, la flamant ministra de la Seguretat Social, Elma Saiz (PSOE), ha avançat aquest dimarts que l'ingrés mínim vital (IMV) i les pensions no contributives s'incrementaran un 6,9%. Alhora, també ha explicat que una de les pensions més baixes de totes, la de viudetat amb càrregues familiars, s'incrementarà un 14% i, finalment, ha situat l'increment de les pensions mínimes contributives entre un 5% i un 7%, segons ha detallat en una entrevista a l'agència Efe. Cal recordar que les pensions contributives són les de jubilació, viudetat, orfandat, incapacitat permanent o en favor de familiars.

¿No volem veure la pobresa? És una de les preguntes que es fa l'escriptor i periodista Sergio C. Fanjul (Oviedo, 1980) al seu últim llibre, La España invisible (Arpa, 2023). Tot passejant per la ciutat de Madrid, Fanjul reflexiona sobre aquesta veritat incòmoda, la de la pobresa i l'extrema pobresa a Espanya, i s'endinsa en les seves causes estructurals.

"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

L'ingrés mínim vital (IMV) està arribant als més vulnerables, però és una prestació que s'ha "estancat". Així ho conclou l'Autoritat Fiscal (Airef) en la seva segona opinió sobre la prestació publicada aquest dimecres. L'organisme independent que dirigeix Cristina Herrero assenyala que el nombre de beneficiaris de l'IMV es manté en 284.000 llars, és a dir, en el 35% de les llars que podrien rebre'l (800.000 és l'objectiu que es va marcar el ministeri de la Seguretat Social, dirigit per José Luis Escrivá). A més, l'Airef torna a detectar que hi ha un gran nombre de famílies que tindrien dret a la prestació, però que no la sol·liciten (és el que en anglès s'anomena non-take-up): 470.000 famílies (58%). Tot plegat, doncs, dibuixa un escenari molt similar al de fa un any, quan l'Airef va presentar la primera opinió sobre aquesta prestació aprovada en plena pandèmia de coronavirus, el juny del 2020.

La setmana vinent la Seguretat Social posarà en marxa un pla “d’intensificació” per reclamar la devolució dels pagaments indeguts de l'ingrés mínim vital (IMV). "Cobraments indeguts", en diuen, com si l'error fos de les persones beneficiàries i no del disseny del mateix ajut i provocat per una manca de coordinació entre l’administració estatal i les autonòmiques. El pla per recuperar els diners durarà quatre mesos i consisteix en un sistema d’incentius per als funcionaris –de poc més de 10 € per cada resolució emesa fora de la seva jornada laboral.

Un total de 7.322 llars a de les Balears en les quals viuen 20.186 persones, han rebut l'Ingrés Mínim Vital. Així ho apunta l'Institut Nacional de la Seguretat Social, segons les dades estadístiques pel que fa a l'atorgament d'aquest ajut fins a final de gener. Aquesta prestació de la Seguretat Social està tenint una especial incidència en la reducció de la pobresa infantil perquè, del total de beneficiaris, un 44,68% són menors (9.019). A més, si es té en compte el nombre de llars, en el 59,66% hi ha almenys un menor (4.368). Si es té en compte el total de beneficiaris, el 53,47% són dones (10.793).

La dada anticipada aquest dimarts d'inflació interanual del mes de novembre (6,8%) ja permet aproximar quina serà la inflació mitjana que marcarà la revalorització de les pensions contributives, entre les quals el subsidi per jubilació. També per primer cop l'ingrés mínim vital (IMV), tal com PSOE i Unides Podem van acordar en el marc de la negociació dels pressupostos de l'Estat per al 2023. En concret, totes dues prestacions augmentaran entorn del 8,5% l'any 2023 (l'Institut Nacional d'Estadística ha de confirmar d'aquí a unes setmanes la inflació anticipada del mes de novembre), confirmen fonts del ministeri de Seguretat Social. De fet, el govern espanyol ja va anticipar que estimava aquest augment. Ara bé, les mateixes fonts precisen que quan l'INE confirmi la inflació del mes de novembre es coneixerà la mitjana exacta.

L’últim estiu pandèmic està sent, també, el primer estiu inflacionista. Amb la invasió a Ucraïna iniciàvem el preàmbul d’una nova crisi econòmica, sense haver sortit al 100% encara de l’anterior. Patim importants augments dels preus de l’energia –d’entre 2 i 6 vegades més alts que fa dos anys– i d’altres matèries primeres com els cereals. I això en un país com el nostre, on més d’un terç de les famílies declaren que no poden assumir despeses imprevistes amb els recursos de què disposen. La tardor es preveu fosca, i en moments d’incertesa és quan els mecanismes d’ajuda de l’estat han d’estar en marxa per poder arribar a qui més ho necessita. 

Hi ha 400.000 llars a tot Espanya que tindrien dret a rebre l'ingrés mínim vital (IMV) però que no el sol·liciten. És el que en anglès s'anomena non-take-up. Al darrere hi ha la complexa tramitació d'aquest tipus de prestacions, la falta d'informació al voltant de l'ajuda, la por a no rebre-la perquè ja s'està cobrant alguna altra prestació, com ara l'atur, o fins i tot l'estigma, entre altres motius. Així ho conclou l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva primera anàlisi sobre l'IMV des que es va posar en funcionament just amb l'esclat de la pandèmia, el juny del 2020.

El Consell de Govern ha autoritzat un nou decret llei que adapta la normativa de prestacions econòmiques aprovada per donar resposta a les necessitats derivades del covid-19 i la guerra d'Ucraïna, segons ha anunciat aquest dilluns la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. A banda agrupar-les, aquest decret les ajusta a l'Ingrés Mínim Vital (IMV), que ara ja s'ha convertit en una llei i suposa canvis en la regulació d'aquestes prestacions.

El ministeri de la Seguretat Social està estudiant prorrogar l'augment del 15% de l'ingrés mínim vital (IMV) fins al desembre. Aquesta mesura de protecció social va entrar en vigor amb el decret anticrisi o pla de xoc aprovat pel govern espanyol per fer front a les conseqüències de la guerra i amb la pròrroga d'aquest decret (decau el 30 de juny) s'havia d'ampliar tres mesos més. Ara, però, el ministeri ja preveu que la seva vigència sigui fins a finals d'any, de bracet amb l'increment del 15% de les pensions no contributives, una mesura que el govern inclourà a la pròrroga després de l'acord amb EH Bildu.

A Catalunya, si vius sol i ingresses menys de 950 € bruts al mes, estàs en risc de pobresa i exclusió social. I si ingresses menys de 480 € pots sol·licitar l’ingrés mínim vital (IMV), prestació dissenyada durant la pandèmia per lluitar contra la pobresa i la desigualtat. Per això sorprèn que, gairebé dos anys després de la seva aprovació, el 95% de les persones que viuen a Catalunya sota el llindar de la pobresa no siguin beneficiàries de l'IMV. Què està passant perquè la principal eina per millorar la qualitat de vida de les llars més vulnerables arribi a tan poques persones? 

A l'últim Informe d’indicadors socials de Catalunya (INSOCAT), que ECAS publica periòdicament, es destaca que l’índex de pobresa o exclusió a Catalunya ha pujat fins al 26,3% de la població i que les polítiques públiques no cobreixen les necessitats ni n’aborden les causes de forma estructural.

La cobertura de l'Ingrés Mínim Vital continua sent desigual en el conjunt de l'Estat, fins al punt que hi ha comunitats autònomes que tenen una cobertura menor al 6%. Precisament entre aquestes regions es troben les Balears, on, segons les darreres dades del mes d'octubre del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, només un 5,8% de les persones que estan en risc de pobresa rep aquest ingrés.

Després de més d’un any en vigor i d’una aprovació precipitada fruit de la crisi del coronavirus, el govern espanyol vol modificar els requisits de l’ingrés mínim vital (IMV) per millorar-lo. Lluny de la xifra que es va prometre al principi, de moment la prestació ha arribat a 320.000 llars, cosa que es tradueix en uns 800.000 beneficiaris. Les entitats socials fa mesos que demanen canvis en uns requisits que qualifiquen d'excessius i que asseguren que n'han deixat fora molta gent.