Dos-cents alts funcionaris de la Generalitat s’han rebotat perquè el Govern els havia anunciat que s’havia acabat el dret a fer dos dies de teletreball. Sí, la pandèmia ens va descobrir tot d’avantatges del treball a distància, com ara que no calien tants viatges per feina o que les reunions es podien fer per Zoom. I de la mateixa manera que ser físicament al despatx no assegura necessàriament més productivitat, treballar des de casa no és sinònim d’escapolir-se de les obligacions perquè qui és complidor ho és tant a casa com al despatx. I després hi ha la petjada de carboni, la conciliació, i uns quants arguments més a favor de treballar des de casa. Tot això ja ens ho sabem.

"La meva moral per a aquesta feina ha desaparegut, marxo seguríssim", va escriure recentment un treballador d'Amazon a Blind, un fòrum en línia on els empleats es queixen dels seus empresaris. La causa del seu descontentament va ser una carta enviada el mes passat per Andy Jassy, el cap del gegant tecnològic, que ordenava que el personal tornés a l'oficina cinc dies a la setmana. L'ordre ha provocat queixes entre els treballadors d'oficina d'Amazon, que abans havien de ser-hi només tres dies a la setmana. En una reunió el 17 d'octubre, Matt Garman, cap de la divisió d'informàtica al núvol d'Amazon, va dir a un grup de treballadors que, si no volien adherir-se a la política, podien plegar. Amazon no és l'única gran empresa que ha reprimit el treball remot. Goldman Sachs, un banc, PwC, una empresa de serveis professionals, i Stellantis, un fabricant d'automòbils, es troben entre els que han augmentat el nombre de dies que requereixen que els seus empleats entrin a l'oficina. Es preveu que n'hi haurà més. Una enquesta global recent de KPMG mostrava que quatre de cada cinc caps esperen tornar als cinc dies a la setmana presencials d'aquí a tres anys.

Fi del teletreball. Amazon ha dit als seus empleats que han de tornar a l'oficina cinc dies a la setmana a partir de l'any vinent, segons explica el Financial Times, en una de les repressions corporatives més estrictes contra el treball a distància que s'ha convertit en habitual des de la pandèmia.

“El coworking no desapareixerà, però no serà la manera de fer feina del futur”, assegura l’advocat laboralista José Manuel Raya. “Al final és un servei del qual es pot prescindir i no tant un espai de treball. Si la gent necessita inspirar-se, va a un bar o a una muntanya, ja no cerca un coworking”, afegeix. De fet, l’empresa novaiorquesa pionera pel que fa a aquest mètode de feina i que prometia canviar el concepte d’oficina amb la creació d’espais de treball compartits ha fet fallida. El teletreball i els preus de l’habitatge, entre d’altres, són els causants de la bancarrota de WeWork. A les Illes, els espais de coworking també pateixen la crisi. L’Ajuntament de Palma va posar a disposició d’emprenedors setze locals, set despatxos i vint oficines de cotreball el 2023. Els locals i els despatxos es varen ocupar mentre que les oficines encara tenien places buides a l’agost.

Treballem en una oficina sense llocs assignats i cada dia hi ha discussions per les cadires. Com ho gestiono? 

Ja han passat quatre anys des del confinament i a l'equip on treballo hi ha gent que continua teletreballant sovint. A mi, que soc més nou, em sap greu demanar-ho. Com ho afronto?

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

Anar al lavabo no pot comptar com a temps de descans. Quan hi ha una interrupció de la xarxa elèctrica o una desconnexió d'internet per causes alienes a la voluntat del treballador, això tampoc pot repercutir en la jornada laboral ni en el salari. Així ho confirma el Tribunal Suprem (TS) amb relació a una sentència sobre les condicions laborals dels empleats que fan teletreball.

El conseller delegat d'Amazon, Andy Jassy, va advertir els empleats que complissin amb el pla de retorn a les oficines de la companyia o que consideressin buscar feina en una altra banda, segons va confirmar l'empresa a CNN. Aquest missatge reflecteix la pressió que exerceix la multinacional als seus treballadors dels Estats Units perquè compleixin la política que els obliga a acudir, almenys tres dies a la setmana, al lloc de treball.

Aquesta setmana la Míriam i el Javi han canviat el seu pis de Barcelona per la segona residència familiar a la costa tarragonina. Per a les seves feines, ella és consultora de recursos humans i ell programador informàtic, s'han acostumat al teletreball amb la pandèmia i a convertir una habitació de casa seva en oficina uns quants dies a la setmana. Aquest estiu, però, han fet un pas més i han demanat a les seves empreses que els permetin treballar durant l'agost des del lloc de vacances. "Amb la jornada intensiva fins al migdia és més fàcil. Ens hem muntat un espai a la taula del menjador amb el portàtil i el mòbil de la feina i anem tirant com podem", diu la Míriam.

Amb el confinament, milions de persones d'arreu del món van començar a treballar des de casa. Aquest fenomen va comportar que les empreses i institucions haguessin de buscar alternatives per poder reunir-se; la solució? Les videoconferències. Així, de cop i volta, entrava a les nostres vides una plataforma que fins al moment era una total desconeguda per a la majoria: Zoom. La sorpresa, però, va arribar la setmana passada, quan la companyia tecnològica va demanar als seus treballadors que visquin a menys de 50 quilòmetres d'una oficina que tornin al seu lloc de treball presencial. D'aquesta manera es va esdevenir la paradoxa: una de les icones del treball a distància requeria a bona part dels seus 7.400 treballadors tornar a les oficines un mínim de dos dies a la setmana.

La pandèmia s'ha acabat oficialment, però abans de fer-ho ha redirigit incomptables vides cap a camins molt diferents dels previstos. Milions de persones mai tornaran a les seves rutines laborals prepandèmiques, de manera que patrons i treballadors s'han vist obligats a crear nous models de feina d'acord amb unes necessitats canviants. Però mentre es fan experiments amb models híbrids, evitem una pregunta més profunda: ¿quina és la quantitat adequada de feina?

El Consell de Govern ha aprovat un decret de regulació del teletreball que permetrà, entre altres mesures, que el personal de l'Administració pública s'aculli a aquesta modalitat fins a quatre dies a la setmana. A la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el portaveu, Iago Negueruela, va explicar que el nou decret substitueix el decret 36/2013, de 28 de juny.

El confinament i la pandèmia han fet augmentar en els últims anys el teletreball i l'oci des de casa i, per tant, passem moltes més hores que abans entre les nostres quatre parets. Això ha tingut un impacte molt positiu per a les mascotes, que abans de la pandèmia veien com els seus propietaris marxaven de casa al matí i tornaven al vespre i passaven moltes hores soles. A més, també ha fet augmentar el nombre d'adopcions d'animals de companyia. A Espanya, per exemple, la fundació Affinity destaca que durant el 2020 van augmentar lleugerament les adopcions tant de gossos com de gats i això fa que ara, amb el retorn a la presencialitat, tornem a passar moltes hores fora de casa i les mascotes tornen a estar molt temps soles. Al Canadà, per evitar aquesta situació, moltes empreses han optat per deixar que els gossos vagin a l'oficina, un hàbit que era molt minoritari abans de la pandèmia.

Les interaccions laborals han canviat amb la pandèmia. El teletreball està molt més estès i, per tant, moltes de les reunions que abans es feien presencialment ara es fan per videoconferència. Té algun impacte, això, en l’assoliment dels objectius de les reunions? Segons un estudi publicat a la revista Nature fet per investigadors de les universitats de Colúmbia i Stanford, als Estats Units, sí que en té: les videotrucades redueixen la creativitat.

S’està dient molt, i crec que amb raó, que aquestes primeres dècades del segle XXI han estat ja, estan sent ara, i segur que seguiran sent, uns temps de crisi. Les crisis tenen gairebé sempre una doble dimensió: causes diverses, volgudes o no, provoquen problemes però alhora obren noves oportunitats que, si se saben aprofitar, empenyen el progrés i porten a un canvi d’època. Comento aspectes de la situació actual, enfocant-lo en canvis en el món del treball i la seva importància en les nostres vides.

Les dades de l'Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) indiquen que les Illes se situen al tercer lloc amb relació a llars amb internet respecte de la resta de comunitats, fins a un 97%. El telèfon fix continua en descens i arriba a disminuir un 10% en els darrers cinc anys, mentre que la pràctica totalitat de llars ja disposa de telèfon mòbil.

Diuen que el teletreball ha vingut per quedar-se. Que gràcies al teletreball la conciliació laboral i familiar serà millor. Fins i tot diuen que això ajudarà moltes dones a mantenir-se en el mercat laboral. Però fins a quin punt és cert? Fins a quin punt el teletreball pot ser, en realitat, un gran parany per a moltes dones? Aquest és el tret de sortida del llibre Que teletreballin ells. Aprenentatges de pandèmia més enllà de les obvietats (MRA Ediciones 2021). Una recerca que han dut a terme Sara Moreno Colom i Vicent Borràs Català, doctors en sociologia i professors a la UAB, així com investigadors de l’Institut d’Estudis del Treball i del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball. Després d’un any i mig de seguiment, els dos investigadors han detectat que, en termes generals, l’experiència del teletreball és molt diferent entre els homes i les dones.