La família Vigatà va originar un fenomen que avui en dia podria arribar a ser viral. Quatre dels cinc germans que van néixer al tombant del segle XX al petit poble de Torregrossa (Pla d’Urgell) van esdevenir mestres d’escola, una coincidència poc comuna en una època en què predominava l’analfabetisme rural. El cinquè germà, Marcel·lí Vigatà, va ser regidor per ERC i va morir a la guerra.

Podem donar-hi una resposta contundent: fa 180 anys, arran de la derrota de la Jamància, el novembre de 1843, la insurrecció que va apostar per implementar un estat radicalment progressista, atent a reformes socials que responguessin a les necessitats de les classes subalternes i que bastia una nova sobirania nacional de base federal. La màxima representació d’aquesta alternativa havia de ser una Junta Central formada per representants de les emergents Juntes Provincials que aconseguiren foragitar el general Espartero del poder. Aquestes Juntes volien acabar amb el model centralitzat vigent, identificaven una nova sobirania i s’erigien en institucions legitimades per noves formes de participació política (juliol del 1843). Poc després va formar-se un nou govern provisional encapçalat pel progressista Joaquín María López, que acceptà la proposta de convocar l’esmentada Junta Central però ben aviat va fer-se enrere: suposava un canvi excessiu. López entenia que calia reordenar l’Estat, que calia llimar algunes arestes però sense renunciar al manteniment d’una sobirania nacional unitària, ni a l’autoritat institucional ni al suport de les (noves) elits, tot i acceptar que caldrien concessions.  

La Primera República està complint el seu 150è aniversari. Per a la meva sorpresa, gairebé no se’n parla, quan és un dels moments més interessants i prometedors de la història de l’estat espanyol, alhora que un dels més decebedors. Durant el cap de setmana de Sant Jordi he pogut comprovar que, afortunadament, s’han publicat uns quants llibres i alguna reedició sobre la Primera República. Tanmateix, l’impacte en els grans mitjans de comunicació està sent negligible.

Aquest dijous fa seixanta anys que Julián Grimau era executat a Madrid. En aquell moment, era el comandament més alt del Partit Comunista d’Espanya a l’interior, però no li van aplicar la pena de mort pel seu paper dirigent en la lluita contra la dictadura, sinó per haver format part de la policia de la República. Va ser l’última víctima d’una Guerra Civil inacabada encara vint-i-set anys després del seu inici.

Tres mesos després de la proclamació de la Segona República, el llavors president del govern encara provisional de la Segona República, Niceto Alcalá Zamora, era l’encarregat d’oficialitzar l’obertura de les primeres Corts republicanes del segle XX. El precedent històric més immediat de l’actual Congrés que va acabar de manera prematura i abrupta arran del cop d’estat feixista del 1936. Qui eren els diputats que van formar part d’aquelles institucions? D’on venien? Quantes dones hi va haver? Què va passar amb tots ells després del 18 de juliol del 1936? L’historiador Octavio Ruiz-Manjón ha recollit totes aquestes dades al llibre Los diputados de la Segunda República (Congrés de Diputats, Colección Monografías). 

MÉS per Mallorca ha demanat aquest divendres que es recuperin diverses propietats del Ministeri de Defensa, la Casa Reial o Patrimoni de l'Estat que no tenen interès militar o d'ús no està justificat, com l'Almudaina o Marivent, entre d'altres. El candidat de la formació a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, ha indicat que és "de justícia" recuperar aquests espais patrimonials per al poble de Mallorca.

Va ser, fins que va desaparèixer, el 1969, el principal referent de l’anomenat ‘teatre regional’, la comèdia en català dialectal, sovint ambientada en escenaris pagesos i de línia conservadora –en consonància amb aquells temps. En canvi, el seu major èxit, L’amo de Son Magraner, va ser, curiosament, obra d’un republicà represaliat, Pere Capellà, un èxit en ple franquisme. Recordam la companyia Artis quan es compleixen 75 anys del seu debut.

"És un ésser fantàstic i totpoderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós". Així descrivia Irene Polo com era un periodista al diari L'Opinió l'any 1933. Gràcies a ella i a altres companyes de professió, l'ofici d'explicar "els fets brillants i els espantosos" va ser, durant gairebé una dècada –entre finals dels anys 20 i el desenllaç de la Guerra Civil– també cosa de dones.

Els veïns de Santa Eulària des Riu, a Eivissa, gairebé ja no maleïen quan la turbina hidràulica instal·lada al molí d’Enmig deixava d’enviar corrent a les bombetes del poble. Les apagades es varen fer tan freqüents que els propietaris dels cafès es donaren de baixa del subministrament i tornaren als llumeners d’oli i els Petromax. Poc temps després, cap al 1933, aquella precària planta elèctrica va tancar. Tant se val si no havia funcionat ni deu anys, fer llum amb l’aigua del riu no havia estat una proesa petita.

L'Ajuntament de Palma commemorarà el 91è aniversari de la II República amb una proposta que lliga la memòria històrica i les dones. Es tracta d'Exercicis de Memòria, una proposta escènica de petit format creada per l'actriu Aina de Cos que vol honorar les dones represaliades durant la Guerra Civil i el franquisme a a les Balears. Així, gira entorn de "les dones que els varen sobreviure, companyes, germanes, filles i netes que han lluitat i ho continuen fent per la dignitat i la memòria dels seus éssers estimats", apunta el Consistori en un comunicat.

Fa 95 anys, entre el 13 i el 14 d’abril del 1931, Espanya va canviar de règim amb la proclamació de la Segona República, un procés sobtat que també es va viure a Palma, una de les primeres ciutats a assumir el nou poder. “Espanya se’n va anar a dormir monàrquica i es va despertar republicana”, en paraules de l’almirall Aznar, darrer primer ministre d’Alfons XIII, tot i que el canvi feia mesos que es gestava.

MÉS per Mallorca ha registrat aquest dimecres al Parlament una Proposició No de Llei (PNL) que insta el govern espanyol que els ciutadans "puguin decidir lliurement entre monarquia o república". A més de reivindicar que es pugui triar el model d'Estat, la iniciativa dels ecosobiranistes reclama que es reconeguin "els valors democràtics i els avanços aconseguits durant la II República", la qual es va proclamar fa 90 anys, i també proposa que es condemni "qualsevol manifestació (...) dels valors de l'exclusió, l'odi o la intolerància" que comprometi "les llibertats democràtiques". La iniciativa es votarà a la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament.