A final de l’any 2013, amb caputxes de colors seguint l’estètica de les Pussy Riot, en un vídeo en clau d’humor les Brigades Feministes de Mallorca donaven un cop a la taula per dir: “Ja no es pot patir més violència estructural i terrorisme patriarcal”. D’aleshores ençà, l’augment de la presència i el suport a la lluita per la igualtat entre homes i dones no s’ha aturat de créixer. Els carrers de Palma han viscut les manifestacions més multitudinàries de la seva història durant el 8 de març, Dia internacional de la dona, i el 25-N, quan s’exigeix l’erradicació de les violències masclistes. La voluntat de coordinació i de sumar forces és darrere el naixement del Moviment Feminista de Mallorca.

“La situació ambiental, en general, ha empitjorat en els darrers set anys a les Balears”, assegura la portaveu del GOB, Margalida Ramis. La conscienciació sobre els impactes al medi, però, és més intensa que mai. D’ençà que va néixer l’ARA Balears, el 2013, el nombre d’entitats de defensa del territori s’ha multiplicat per deu i han passat de les tres més antigues, com el GOB, Greenpeace-IB i Amics de la Terra, a haver-n’hi prop d’una trentena més. A la lluita per la conservació també s’hi ha sumat una nova generació d’activistes inspirats per la jove sueca Greta Thunberg. El 27 de setembre de 2019 varen fer una demostració de força a la manifestació contra la crisi climàtica de Palma amb una assistència d’entre 4.500 i 6.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol i les entitats convocants.

“Ara que les ventades de la crisi ens colpegen i els referents de la cultura i el país perillen, seria bo disposar dels instruments adequats per saber entre tots què passa i, si fos possible, entendre-ho. Amb esperit crític, però no instal·lats sistemàticament en la crítica”. Aquestes paraules que enceten el manifest fundacional de l’ARA Balears són avui més actuals que mai. El diari va néixer el 23 de maig del 2013, quan encara s’arrossegava la crisi econòmica del 2008. I avui publica el número 1.010, resistint una altra crisi, aquesta vegada provocada per una pandèmia inesperada. Per celebrar-ho, publicam aquest dossier, on repassam els canvis que ha viscut la societat illenca durant set anys a través de les portades de l’ARA Balears. S’havia de publicar coincidint amb el número 1.000, però l’actualitat és imprevisible i enmig del punt àlgid de la crisi del coronavirus no era el moment.

L’ARA Balears va començar a caminar en una època negra per a la cultura pròpia: va ser un dels blancs dels atacs del Govern de José Ramón Bauzá, que va emprar una política marcada per les retallades i l’abandó. El sector, greument tocat per l’anterior crisi financera, afronta ara un altre desastre econòmic inèdit i inesperat: l’aturada total de l’activitat a causa del coronavirus. El moment en què es publica aquest número 1.010, es fan les primeres passes d’obertura: han obert llibreries i museus, però els teatres, les sales de concert i els cinemes continuen tancats. Mentrestant, els treballadors de la cultura reclamen mesures urgents per afrontar la crisi.

“Pensam en l’habitatge com un espai per viure-hi o per obtenir-ne beneficis a través de rendes?”, es demana la geògrafa Sònia Vives. La resposta, diu, és ben clara perquè “es tracta com un negoci i això genera el conflicte”. En opinió seva, el debat sobre la dificultat per accedir a un habitatge no ha canviat gens des del 2013, l’any que va començar a rodar el projecte de l’ARA Balears. Vives, que és autora de Geografies de la despossessió d’habitatge a través de la crisi. Els desnonaments marca Palma (Icària Editorial, 2018), explica que en els darrers anys hem passat d’una bombolla de les hipoteques a una dels lloguers. Ara, la crisi del coronavirus “ens duu cap a un nou procés de desnonaments”, adverteix una de les portaveus de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mallorca, Àngela Pons.

Un virus està posant a prova els sistemes educatius d’arreu del món, també el de les Illes. I és aquesta malaltia la que curiosament sembla que imposarà una reivindicació històrica de la comunitat educativa: reduir ràtios. Encara ningú no sap com es durà a terme a Balears aquesta mesura per prevenir el contagi, però el que es reclama, sobretot des dels sindicats, és un augment de plantilla de professorat. Fins ara el Govern no deixa clar si ho podrà fer o no perquè no pot garantir quina serà la situació econòmica de la Comunitat ni si l’estat espanyol o Europa hi donaran suport financer.

Els aplaudiments diaris, a les 20 h, al personal sanitari ha estat el reconeixement d’una societat que, en el context de pandèmia, ha vist que la salut és clau. La Conselleria de Salut, per fer front a la crisi del coronavirus, ha reforçat les plantilles amb la contractació de 688 sanitaris -més del 80% dels quals han estat destinats a l’àmbit hospitalari. També s’han sumat a Atenció Primària, a partir del primer de juny, 150 professionals, la majoria infermeres per fer detecció precoç de casos de coronavirus i de contactes estrets. Queda lluny del que passava el 2013, en néixer aquest diari, quan les Balears foren la tercera comunitat que més retallà en personal sanitari, un 13,66%, segons dades de la Fundació Funcas i el Ministeri de Sanitat. En els quatre anys de la legislatura de José Ramón Bauzá, uns 1.350 professionals varen desaparèixer del sistema de salut de les Illes. En aquesta època també es retirà la targeta sanitària a uns 26.000 migrants, que fou retornada pel Govern d’esquerres. Un any abans, Bauzá havia arribat a anunciar el tancament de dos hospitals: el General i el Joan March, tot i que després ho rectificà. Actualment, no només s’han optimitzat les places hospitalàries, també s’han medicalitzat hotels per a personal sanitari i serveis essencials a les diferents illes, com també per a casos lleus de covid-19 a l’hotel Melià Palma Bay.

La política de les Balears ha viscut moments de gran rellevància des que l’ARA Balears va néixer. Aquell 23 de maig del 2013, dia de la publicació de la primera edició del diari, coincidia amb la meitat de la legislatura del Govern del Partit Popular presidit per José Ramón Bauzá. Són set anys, l’evolució dels quals repassam en aquest dossier, no només en la política sinó en els principals àmbits socials i culturals. La caiguda d’aquell PP de les retallades i atacs al català, l’arribada de Francina Armengol al poder -la primera presidenta de la història de les Illes- i la reedició del Pacte d’esquerres el 2019 han marcat els compassos de la política balear. Ara, el cop del coronavirus a l’economia i la societat ha condicionat l’agenda de les institucions, amb la sortida de la crisi del 2008 ben present. Mentre que el Govern d’Armengol recorda que aquest pic no serà igual i insisteix que ningú no quedarà enrere, també s’enfronta a les limitacions que l’estat autonòmic imposa al seu marge d’actuació i continua reclamant uns recursos que semblen no arribar mai. Les Balears encara esperen un sistema de finançament just, un règim especial que compensi la insularitat i inversions que ajudin a desenvolupar sectors com el del transport.

Can Domenge, Contractes, Voltor, Scala, Maquillatge, Òpera, Palma Arena, Nóos, Over Marketing, Cursach... La nòmina de casos de corrupció a les Balears és ben llarga i, malgrat que perdura fins al present, la presència de polítics i empresaris als jutjats ha disminuït amb el temps gràcies a la pressió judicial, dels mitjans de comunicació i de la societat en general. Els dies en què Cristina de Borbó va seure a la banqueta dels acusats pel cas Nóos poden semblar llunyans, però cal recordar que la sentència es va dictar fa poc més de dos anys, el febrer del 2017, sis anys i mig després que el jutge José Castro, qui llavors instruïa el cas Palma Arena, decidís obrir una peça separada.

Sous precaris, poca feina i un 21% de desocupació. Aquesta era la realitat que es vivia a les Illes Balears fa només set anys, quan l’ARA Balears publicà el seu primer exemplar. L’Arxipèlag començava a encarar la recuperació econòmica, tot i que encara un 68% de la població balear no arribava a final de mes i un 43% no podia afrontar imprevistos. Semblava que la recessió que s’arrossegava des del 2008 havia acabat, però la crisi es quedava. L’octubre del 2013, segons avançà el Banc d’Espanya, el Producte Interior Brut de les Illes (PIB) va créixer un 0,1%, i el 2015 “la taxa de creixement ja arribava al 2,5%”, especifica el director del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Carles Manera.

Som al juny i les Balears continuen sense rebre turistes. Sembla una distopia, però, en realitat, és una de les moltes conseqüències que ha duit la pandèmia del coronavirus d’ençà que el govern espanyol declarà l’estat d’alarma el 14 de març. Fa exactament set anys, quan l’ARA Balears va publicar el primer exemplar, les Illes arribaren al seu rècord en turistes estrangers. Just el pitjor any de la crisi espanyola pel que fa al consum intern, els visitants internacionals varen superar les xifres anteriors al 2008, abans de la recessió econòmica. Durant el 2013, només Catalunya i les Balears varen concentrar el 50% dels 5,8 milions de turistes internacionals que varen visitar l’Estat.