L’ investigador canari Fernando Estévez González, mort el 2016, és autor de l’assaig pòstum Souvenir, souvenir. Un antropólogo ante el turismo (2019). “En la pompa del consum turístic –diu–, el souvenir representa l’encarnació de la despesa inútil. Com a principal mitjà simbòlic del turisme, aquest petit record, produït a l’engròs, no pot ocultar la seva banalitat, però contribueix a fer tangibles les experiències intangibles del viatge”. 

A ixò d’anar a la platja a nedar té poc més d’un segle. Antigament, a les Balears, malgrat ser unes illes, la gent vivia d’esquena a la mar. Durant l’edat mitjana tenir la pell bronzejada estava mal vist perquè era un tret propi de la pagesia, que es passava de sol a sol treballant al camp. Hi havia, però, un altre factor a tenir en compte. Ho explica Antoni Mas, professor d’Història Medieval de la Universitat de les Illes Balears (UIB): “La costa era molt temuda perquè era per on entraven les pestes i per on desembarcaven els pirates”.

Fa dues setmanes la sineuera Victòria Riutort Mestre es va endur una bona sorpresa durant les festes dels quintos del poble. “Joves de 19 i 20 anys –diu– es posaren a fer gloses i gairebé cap d’ells feia el vocalisme tan característic del nostre parlar”. Un dels trets del sineuer és que la ‘a’ tònica es pronuncia com a ‘e’ oberta quan va precedida de consonant palatal (‘ny’, ‘ll’, ‘j’ [+ ‘a’, ‘o’, ‘u’], ‘g’ [+ ‘e’, ‘i’], ‘x’...) o bé de les velars /k/ (‘c’ + ‘a’, ‘qu’ + ‘e’) i /g/ (‘g’ + ‘a’, ‘gu’ + ‘e’). Així passa en paraules com ‘brigada’, ‘deixar’ o ‘aparcar’. Per altra banda, la vocal neutra es pronuncia com a ‘e’ tancada quan va precedida també de consonant palatal o de velar (‘cadires’, ‘campanar’...).

L’1 de maig del 1898, els espanyols varen ser derrotats pels nord-americans a la batalla de Cavite. Aquest fet va suposar la pèrdua de les Filipines, que uns mesos més tard varen ser lliurades als Estats Units. Emigrants de les Balears s’havien instal·lat en aquell remot indret asiàtic al llarg de decennis. I soldats de les Illes varen combatre i morir en el conflicte. Dos mallorquins hi eren entre els resistents de Baler, ‘els darrers de les Filipines’, quan la guerra ja havia acabat. Recordam aquests vincles entre tots dos arxipèlags, 125 anys després.

A mitjan anys seixanta, en ple desenvolupisme econòmic, el franquisme deixà tastar als ciutadans les mels de la llibertat. Ho feu a través de l’erotisme. L’historiador Tomeu Canyelles s’acaba de capbussar en aquella època de libido soterrada amb el llibre Tacats de desig. Oci i erotisme a les Illes Balears (1940-1980), publicat per Lleonard Muntaner. “Durant la postguerra i els primers anys cinquanta –assegura– l’oci nocturn estava mal vist. Amb el temps, però, la dictadura fou més permissiva i les sales de festa s’atreviren a programar espectacles sexy, que ja es feien a la resta d’Europa”.

Foren desenes de milers –un percentatge aclaparador de la població– els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs que, entre els segles XIX i XX, sortiren de la seva terra a la recerca d’una vida millor. Una part d’ells no va tornar mai. Aleshores nosaltres érem els ‘forasters’ als llocs d’acollida, molt abans que el turisme invertís la tendència i ens convertíssim en focus d’immigració. Recordam aquests illencs que partiren just abans del Dia internacional de la persona migrant, que es commemora el 18 de desembre.

El 35% dels illencs no es poden permetre sortir de viatge per vacances almenys una setmana a l'any, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), publicades aquest estiu. S'ha tenir en compte que l'informe es basa en dades del 2021 i, per tant, la situació "s'ha agreujat i el percentatge s'ha incrementat" amb la inflació derivada de la guerra d'Ucraïna, explica el director de la Xarxa Europea contra la Pobresa a les Illes (EAPN).

Els ciutadans de les Illes Balears tenen menys interès per anar a espectacles d’arts escèniques, concerts i museus que fa cinc anys. Així ho apunta la darrera Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per al 2018-2019, els resultats autonòmics de la qual han estat incorporats l’Ibestat aquesta setmana. Si comparam les dades amb l’enquesta anterior (2014-2015), veim que el percentatge de persones que diuen no haver anat a espectacles d’arts escèniques per manca d’interès passa del 26% al 36%. També hi ha una pèrdua d’interès pels concerts, tant de música clàssica -com confessa el 30% dels entrevistats, 12 punts més que cinc anys enrere- com de música actual -segons el 20% dels enquestats, dos punts més que en el darrer estudi-. En aquest darrer cas, cal dir que l’oferta escassa és el principal motiu (25%) que al·leguen.