Fa quatre anys, el Liceu va presentar una nova producció de Turandot a càrrec de Franc Aleu per commemorar el vintè aniversari de la reinauguració del teatre. L’octubre de l’any vinent hauran passat vint-i-cinc anys d’aquella reobertura i s’ha tornat a programar l’òpera de Puccini, però en la versió que va dirigir Núria Espert per a aquella solemne ocasió, ara recuperada per Bárbara Lluch, neta de l'actriu. La pregunta és si calia decantar-se per aquesta opció, tenint molt més recent en la memòria l’espectacle d’Aleu. I la resposta pot ser ambivalent: d’una banda, el muntatge d’Espert és un clàssic. Però de l’altra, el d’Aleu –que no s’ha tornat a veure– suposava una mirada cap endavant.

"Això és òpera en majúscules, de la dimensió de Ben-Hur!", exclama la directora escènica Bárbara Lluch, neta de Núria Espert. Parla de la producció de Turandot, l'última òpera de Puccini, que torna al Liceu el 26 de novembre i de la qual es faran 15 funcions fins al 16 de desembre, sota la batuta de la mexicana Alondra de la Parra onze vespres i de la del gallec Diego García Rodríguez quatre, i amb un repartiment que inclou Elena Pankratova i Ekaterina Semenchuk com a Turandot, Michael Fabiano i Martin Muehle com a Calaf, i Vannina Santoni, Marta Mathéu, Adriana González i Maria Agresta com a Liù.

El teatre Principal posarà a l’abast de tothom l’òpera Turandot, de Giacomo Puccini, en una producció pròpia del maig del 1994 en el marc de la VIII Temporada d’Òpera. Turandot estarà disponible al canal de Youtube dissabte 9 de maig a les 20 h i es podrà visionar fins diumenge 10 a la mateixa hora.

7 d’octubre del 1999. Barcelona s’engalana per reobrir el Liceu, cinc anys després de l’incendi que el va devastar. Núria Espert hi presenta una 'Turandot' tradicional, amb cartró-pedra luxós i un canvi al final, quan la princesa de gel se suïcida per fidelitat al seu principi: “Mai nessun m’avrà!” La polèmica està servida, tot i que la sang no arriba al riu.

Catifa vermella, una filera de llimoners, un cartell immens -20 anys del Gran Teatre del Liceu- per al photocall de l’estrena de Turandot... Ahir el coliseu líric de la Rambla va fer competència directa al Festival de Sitges en glamur i fantasia. La inauguració de la nova temporada serveix per bufar les vint espelmes del pastís reobertura del Liceu després de l’incendi del 1994, que el va deixar fet miques, però l’esdeveniment no va ser aliè a l’actualitat política. Després de la moció de censura al Parlament, l’espectacle va continuar al Liceu, que segurament mai havia acollit tant de polític junt. Potser el dia de la reinauguració, el 7 d’octubre de 1999, quan fins i tot hi havia la família reial en ple.

Vint anys després de la reinauguració del Liceu amb Turandot (el 7 d'octubre del 1999), aquest dissabte el teatre rebrà més de 1.800 joves per veure aquesta mateixa òpera en la tercera edició del Liceu Under 35, patrocinat per Seat.

“Extrema”, “espectacular”, “visualment provocadora”... les lloances a la Turandot de Franc Aleu desfilaven ahir alegrement en la florida roda de premsa per presentar la nova producció del Gran Teatre del Liceu. Aquesta Turandot, que s’estrena oficialment el 7 d’octubre, és ben especial, perquè servirà per commemorar els 20 anys de la reobertura del teatre, el 7 d’octubre del 1999. Aleshores es va inaugurar amb una altra Turandot,que va dirigir Núria Espert i que va ser polèmica, perquè va canviar el final habitual d’aquesta òpera que Puccini va deixar inacabada: l’emperadriu xinesa se suïcidava abans de lliurar-se al pretendent Calaf. Franc Aleu, que ha participat en la videocreació de produccions impactants que s’han vist al Liceu com ara Le Grand Macabre (2011-12), Quartett (2016-17) i Tristan und Isolde (2017-18), també preveu que el “seu” final despertarà suspicàcies entre un sector del públic. “Turandot al final descobreix l’amor amb Liù... l’amor és lliure i pren qualsevol forma, i qui no ho entengui tant se val, l’important és que l’amor acaba triomfant”, diu Aleu. I quan ho fa, la piràmide-sarcòfag d’aquest món distòpic que Aleu ha imaginat es desarticula per deixar entrar l’aire i la llum.