La xocolata de la mona de Pasqua és una d’aquelles coses que dura a la nostra cuina dies, setmanes i fins i tot mesos i que a vegades fa que ens preguntem què en podem fer, a banda de menjar-ne bocins. Els pastissers expliquen que és un ingredient de primera qualitat per reaprofitar-lo amb mil i una preparacions dolces. Entre les receptes més senzilles, una xocolata desfeta. Entre les més laborioses però no complicades, les trufes. Amb l’ajuda de cuiners i amants de la xocolata, us n’hem seleccionat cinc.

Un dels primers senyals que ens va advertir que en passava alguna de grossa va ser que als supermercats es van exhaurir les existències de paper higiènic. Gairebé de seguida es va ordenar el confinament per frenar l'avenç del coronavirus (covid-19) i la llar s'ha convertit en un indret on passa tot. Ens les hem empescat per combinar el teletreball, la criança dels fills a totes hores, fer exercici i cuinar, una cosa que molta gent possiblement no feia a casa amb tanta assiduïtat com ara. Per als experts encara fa de mal dir com ens hem alimentat en temps de confinament i què en quedarà del canvi d'hàbits, però ja apunten algunes conclusions preliminars. Potser hem guanyat un parell de quilos de més, però ara vetllem més per la higiene, ens hem tornat més cuinetes i possiblement acabarem apreciant més els productes de proximitat i de temporada.

Diana Taurasi ho té clar: “Hi haurà un nou Jordan, hi haurà una altra Taurasi, però haurà de renunciar a la seva vida. Jordan va abandonar la seva vida per ser el millor jugador de bàsquet del món. I això és el que has de fer. En qualsevol professió. Si vols ser el millor, has de renunciar a la teva vida. I no és fàcil”. L’emissió del documental The last dance a Netflix ha servit per recordar alguns dels passatges més memorables de l’exjugador, però també per rescatar una voracitat competitiva que en alguns moments es converteix en malaltissa. Alguns excompanys la consideren tòxica.

Amb el desconfinament s'obre una nova etapa en què ja podem trobar-nos amb altres persones, llevat que siguin col·lectius vulnerables o de risc, mantenint la distància física recomanada. D'entrada amb aquest metre i mig de distanciament no podríem ni tan sols tocar algú que no conviu amb nosaltres. Així doncs, fins que hi hagi una vacuna contra el coronavirus, què passarà amb les relacions sexuals de les parelles que no viuen juntes? Quines opcions té qui vol practicar el sexe esporàdic? Canviaran les relacions afectivo-sexuals? En aquest nou escenari en què el virus del covid-19 és present i amenaçador, ¿caldrà renunciar als petons i introduir la mascareta? En parlem amb experts.

Transformacions que abans necessitaven 100 anys, ara s’activen en 10 setmanes. La pandèmia ha sacsejat la majoria d’àmbits de la societat i el de l’esport no és una excepció. L’impacte del covid-19 ha accelerat l’adopció de la digitalització en un sector que busca fórmules per reinventar els seus models de negoci. La nova normalitat exigeix agilitat per adaptar-se a una situació que ningú havia imaginat. “El sector fa tard, però és un bon moment per recuperar el terreny perdut. Sovint en parlem molt, però costa molt que passin coses. Ara la transformació digital no és una opció sinó que és l’única solució. Hi ha un element que és fonamental; l’usuari entén la situació i està predisposat als canvis”, argumenta Marc Cortés, partner i director general de RocaSalvatella. “La situació actual ens deixa dos aprenentatges. El primer són les eines digitals que ens hem vist obligats a fer servir. Hem experimentat els seus beneficis i, per tant, hem de seguir en aquesta línia. La segona lliçó és que el futur és totalment incert. Com ha quedat clar, tot pot canviar en qualsevol moment. Si durant les campanades de Cap d’Any ens haguessin passat el tràiler del 2020, no ens hauríem cregut res”, explica Xavier Verdaguer, fundador i CEO d’Imagine Creativity Center.

“Em costa molt concentrar-me”, deia fa pocs dies Anna Gratacòs a una amiga seva per WhatsApp. Ella, que treballa en el sector del màrqueting digital, compartia amb l’amiga una de les conseqüències que està vivint a causa del confinament i que nota cada dia, com també li passa a molta altra gent. I és que el desconcert, la incertesa i la preocupació que genera la pandèmia de covid-19 ha provocat que moltes persones tinguin el cap tan ocupat en aquesta situació que els costi molt aturar-se per centrar-se en alguna altra qüestió. “Jo crec que el context no ajuda gens, és molt difícil aïllar-se de tot el que està passant –diu Gratacòs–. Però, a més, hi ha el fet de passar 24 hores al mateix espai, on és molt difícil diferenciar les tasques laborals de les domèstiques o familiars, i hi ha també la falta de vàlvules d’escapament, com poden ser les trobades amb els amics, que ara no podem fer”. I resumeix dient que “la suma de tots aquests factors fa que concentrar-se sigui molt difícil”.

Últimament han aparegut infinitat de reptes fotogràfics a les xarxes, desenes de xerrades i directes parlant del poder de la imatge, i han proliferat els tutorials a YouTube amb trucs i consells per aprendre a fotografiar. I és que la fotografia és una eina potent per comunicar i en circumstàncies excepcionals sorgeixen també iniciatives divertides, curioses i interessants per fer passar l’estona el millor possible.

Lucas Mondelo i Iván Torinos són dos entrenadors catalans als quals la pandèmia ha agafat al Japó, on treballen per al Toyota Antelopes, un club de bàsquet femení. Quan acabi el confinament, tothom tindrà moltes històries per explicar, però les seves vivències al País del del Sol Naixent donen per escriure un llibre. "Aquí van reaccionar molt aviat per aturar-ho tot. Van limitar els viatges. Cec que la seva cultura, que ja inclou el distanciament social i l'ús habitual de la mascareta, els ha ajudat molt. Tot i que els joves han relaxat molt els seus costums, el seu tarannà els ha jugat a favor. Les institucions no t'imposen res, t'aconsellen que et quedis a casa i teletreballis, i tothom fa cas. Aquí no prohibeixen les coses, però tothom entén que quan un superior t'aconsella alguna cosa has de fer cas. No és optatiu", diu Mondelo.

La cuina dels guisats va lligada amb l’ordre exacte de cocció dels aliments: ara l’un, ara l’altre. Amb el sofregit lent. I també amb la paciència, perquè els millors guisats es deixen reposar i es mengen l’endemà. És el cas del fricandó, per exemple, que amb el repòs aconsegueix que el sofregit penetri bé dins la carn i, per tant, l’impregni de gust.

Gairebé dues dècades després de ser gravades, Michael Jordan va autoritzar la utilització de les imatges exclusives de la temporada 1997-98 per a la creació d’un documental sobre la seva última temporada als Chicago Bulls. Preocupat per la imatge que podia transmetre (“La gent pensarà que soc horrible”, deia), l’exjugador no es va decidir a donar el sí fins que va veure com LeBron James aconseguia complir la seva promesa i convertia els Cleveland Cavaliers en campions de la NBA. Era l’any 2016 i aquella gesta colossal podia obrir el debat de qui era el millor jugador de bàsquet de la història. Moment per desempolsar èxits del passat que les noves generacions no havien vist en directe.

“Soc només jo, o a algú altre també li passa que ja està bé a casa i no té ganes de sortir?” Aquesta era la pregunta que llançava a les xarxes socials una usuària anònima, que de seguida va ser resposta per altres internautes que asseguraven sentir-se igual. No és l’únic comentari d’aquest estil que ha sortit a les xarxes últimament. Donant un cop d’ull als missatges que es llancen per aquestes plataformes, sembla com si algunes persones ja s’haguessin adaptat a les rutines del confinament i el fet de modificar-les els provoqués més neguit que benestar.Fins i tot ha començat a circular el terme síndrome de la cabana, que vindria a ser aquest rebuig a sortir del territori segur que ara mateix és representat per la mateixa llar. Per al psicòleg i vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Jaume L. Celma, l’anomenada síndrome de la cabana no existeix ni apareix en cap manual de psicologia, però sí que és un terme que es va inventar un psicòleg a principis del segle XX quan va observar el que passava entre els colons nord-americans que havien d’estar molts dies d’hivern tancats dins les seves cabanes. El cas és que entre aquests confinats es detectaven dos tipus de sentiments: d’una banda, hi havia els que vivien la reclusió amb molta irritabilitat i ansietat, mentre que els altres eren reticents a sortir i mostraven un estat d’ànim molt baix que després no els permetia retornar a la normalitat.

“Ala nostra escala ens vam trobar uns escuradents i fregalls per poder picar l’ascensor si no teníem guants”. “Avui ha vingut una noia jove a fer-nos la compra”. “Tinc un veí que surt a tocar música cada dia per animar-nos després dels aplaudiments”. Les comunitats veïnals han experimentat canvis durant el confinament i molta gent ha posat cara a qui tenia al pis de dalt o a l’edifici del davant. Però què passarà amb aquestes relacions i gestos espontanis a mesura que tornem a recuperar les rutines?

Cristina Hurtado i Mireia Vila, dues jugadores de bàsquet catalanes, han aprofitat aquests dies de confinament per crear un parell d'escape rooms online. "L'objectiu és distreure la gent durant els dies que estem a casa", diuen.

La quarantena ha disparat la plataforma més musical, TikTok. Aquesta xarxa social s’ha convertit en l’aplicació d’entreteniment gratuïta més descarregada de l’App Store a Espanya i ja acumula més de 2.000 milions de descàrregues a iOS i Android, segons el portal Sensor Tower. Però, ¿com es fa realment un TikTok? L’anomenada Generació Z ho té clar: creant i compartint vídeos curts, al voltant d’uns 15 segons, fent qualsevol cosa, ja sigui ballar, actuar, cantar o sumar-se a reptes virals.

No serà el festival d’Eurovisió, però és el més semblant al festival que es podrà veure aquest any: la Unió Europea de Radiodifusió (UER) celebrarà dissabte a la nit la gala Europe Shine a Light, l'espectacle que ha dissenyat per no deixar del tot orfes els seguidors del certamen, que va ser cancel·lat fa dos mesos a causa de l'esclat de la crisi sanitària provocada pel covid-19. Aquest especial s'emetrà a la mateixa hora en què s'hauria hagut de celebrar la final d'Eurovisió, dissabte a les 21 h, i es podrà veure en directe a través de La 1, que li ha traduït el títol per Europa Enciende una Luz. Tony Aguilar i Eva Mora s'encarregaran de narrar l'espectacle, amb la col·laboració de l'expert en Eurovisió Víctor Escudero.

La pandèmia ha portat una transformació profunda a les nostres vides que ha passat completament desapercebuda. Com si, com el mateix virus, fos imperceptible a la vista humana; com si fos gairebé invisible. Es tracta d’un canvi que s’està produint ara mateix a l’interior de moltes cases catalanes, i no precisament d’amagat. Ens referim a la transformació que està experimentant la relació amb els seus cossos de moltes dones, que voluntàriament s’han deixat créixer més els pèls, s’han maquillat menys o senzillament han deixat de portar sostenidors sota la samarreta. Quan es compleixen dos mesos de la reclusió, a l’ARA parlem d’aquells cossos femenins que davant la prohibició de sortir de casa han relaxat algunes de les imposicions estètiques que seguien diàriament per encaixar amb el cànon de bellesa establert a la nostra societat. Un canvi de rutines de cura personal que, més enllà d’aquest parèntesi en el temps, fa saltar molts interrogants. ¿Sense la mirada externa, tindríem una altra imatge? Si les dones no tinguessin tantes pressions estètiques, ¿tindrien més temps per fer altres coses? ¿El post covid-19 portarà canvis en la nostra cura personal?

Óscar Salguero (Sabadell, 1998) treballa dur per convicció, sense tocar aigua per la normativa del desconfinament i amb la taula d'objectius mig buida. El seu cicle olímpic es va perdre en l'antiga normalitat i la contrarrellotge per a Tòquio 2021 està en marxa amb una part de ficció. El campió paralímpic de 100 metres braça demostra la transcendència de la gestió emocional en el marc del coronavirus. Les metes, les alegries i les frustracions respiren diferent (i més potents) a la superelit.

La companyia Baleària ha organitzat el festival en línia Baleàrics 2.0, que encapçala Maria del Mar Bonet i en què participaran artistes de diferents regions de la Mediterrània. L'esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte 16 de maig, i hi participaran músics del País Valencià, Catalunya, les Illes, el Marroc i Algèria. És la segona edició d'aquest esdeveniment en un mes: hi va haver una altra jornada de concerts virutals el 2 de maig i, veient l'èxit, la companyia ha decidit repetir.

Pasapalabra torna a Antena 3 vint anys després que aquesta cadena el portés per primer cop a Espanya, i el grup Atresmedia l'ha volgut rebre posant-li la "catifa vermella", en paraules de la seva directora d'entreteniment, Carmen Ferreiro. Per això ha optat per una estrena en prime time aquest dimecres a les 22.45 h, malgrat que les emissions regulars no començaran fins dilluns. A partir de llavors el programa s'emetrà cada dia a les 20 h, el mateix horari que el programa ha ocupat pràcticament des de que es va estrenar, tant en l'etapa d'Antena 3 (2000-2006) com en la de Telecinco (2007-2019).

Tenim armaris plens de res per posar-nos. Tres camises pràcticament idèntiques, uns pantalons amb l’etiqueta penjada, un barret que, esperant el moment ideal per posar-nos-el, s’ha fet vintage... Bé, sorpresa: és hora de buidar, fer neteja i endreçar, un repte que fa anys que posposem i que cal fer ara, en ple confinament i amb el bon temps picant a la porta. No hi ha excuses, ens espolsem la mandra, ens blindem amb dues expertes de l’ordre i la imatge i comencem a fer net.