Manacor ha despertat del confinament, però els carrers encara són buits. Pel centre del municipi només s'hi veuen alguns residents asseguts a les terrasses de les cafeteries mentre altres passegen. En anys anteriors, coincidint amb la setmana del Black Friday, la imatge era ben diferent. Fins i tot era difícil aparcar. Ara, botiguers i restauradors pateixen les conseqüències del confinament perimetral i esperen que els residents d'altres pobles s'animin a tornar a la ciutat del Llevant.

Tot Catalunya passa ja aquest divendres al període de represa o nova normalitat,nova normalitat, després que Barcelona i Lleida hauran estat en fase 3 només 24 hores. El govern de la Generalitat ha decidit fer aquest pas fent ús de les seves competències plenes en matèria de Salut, finalment recuperades aquest dijous, però dissenyant un període de transició, entre divendres i el pròxim 25 de juny, en què hi haurà vigents restriccions d'aforament per evitar contagis massius durant la revetlla de Sant Joan. Durant aquests dies l'aforament estarà limitat a un 50% en espais interiors i a un 75% en exteriors. Entremig, a partir de diumenge vinent, decaurà l'estat d'alarma i ja serà possible viatjar a qualsevol punt d'Espanya.

Els catalans podran passar el pont de Sant Joan a la segona residència a partir que aquest dijous es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el canvi de fase de Barcelona i Lleida i es faci efectiva la reunificació de tot Catalunya com a única unitat territorial. El ministeri de Sanitat ha autoritzat aquest dimecres fer el pas de les dues regions sanitàries a fase 3 i, per tant, ha avalat que tot el país estigui en l'últim tram del desconfinament abans del pont de Sant Joan, tal com havia sol·licitat la Generalitat per evitar aglomeracions durant l'operació sortida. El ministre Salvador Illa ha comunicat personalment la decisió a la consellera de Salut, Alba Vergés, en la reunió bilateral d'aquest dimecres al migdia i després d'haver comprovat l'evolució de les últimes dades epidemiològiques de les regions.

1. Irresponsabilitat. El confinament ha estat moltes coses alhora. Certament, una confirmació del poder dels estats, que han imposat per decret llei dures restriccions a drets bàsics de les persones, en un moment en què hi havia molts dubtes sobre la seva capacitat davant d’altres poders. Amb una sorpresa inquietant: ho han fet sense generar el més mínim debat. Les rituals esbroncades parlamentàries han estat per mesquins interessos partidistes i no per qüestions de fons. I això ens porta a una constatació preocupant: en nom de la salut tot està permès. Una lliçó que em temo que quedarà inscrita en la cultura del poder, perquè dona un marge considerable d’arbitrarietat i d’impunitat.

El desconfinament total ja és a tocar. D’aquí vuit dies, quan toqui la mitjanit del dissabte 20 al diumenge 21 de juny, decaurà l’estat d’alarma. I amb ell, totes les restriccions a la mobilitat per Espanya. En aquell precís moment ja serà possible viatjar, sempre que es mantingui una distància de seguretat d’1,5 metres amb persones que no siguin de la unitat familiar o bé es faci servir mascareta, de punta a punta de l’Estat. Però la mobilitat total a Catalunya podria arribar abans. El ministeri de Sanitat ha acceptat aquest divendres el pas de Girona i la Catalunya Central a la fase 3 de la desescalada a partir de dilluns. Això, sumat al fet que també ha acceptat els moviments entre zones sanitàries en aquesta fase, comportarà que algú que visqui a Portbou pugui moure’s lliurament fins a Viella, a la Vall d’Aran –si passa per carreteres a tocar del Pirineu–, o fins a Ulldecona, a les Terres de l’Ebre. En aquest cas, passant per l’Eix Transversal, la C-37: l’únic corredor lliure entre les regions sanitàries encara en fase 2.

Lisboa hauria de començar aquest cap de setmana les festes de Sant Antoni, el patró de la capital, que omplen de gent, revetlles, desfilades i paradetes de menjar tots els racons dels carrers del centre. No hi haurà res de tot això i l'Ajuntament ha restringit els horaris d'obertures de bars, restaurants i cafeteries preveient que ni el coronavirus aturarà que molts residents optin per festejar el patró. Tota previsió és poca després dels brots que s'han detectat els últims dies a l'anomenada Gran Lisboa –la regió de Lisboa– i a la Vall del Tajo –a la Regió Centre–, que han trencat la baixada de transmissions que s'havia aconseguit i que havia dut les autoritats portugueses a avançar cap a l'última de les fases de la desescalada.

Per fi ha arribat l’hora i ja podem tenir convidats a casa, entre 10 i 15 persones segons la fase en què ens trobem. El cas és que ja tenim una excusa per tornar a reunir-nos amb amics i familiars en aquesta nova normalitat, en què, de moment, seguirà fent falta vigilar amb els grups de risc, com els més grans de setanta anys, i per tant les normes d’higiene es convertiran en les noves protagonistes d’aquestes trobades. Us proposem uns quants consells per quan rebeu gent a casa.

S'ha parlat tant de la nova normalitat que ara, a punt de fer-se efectiva, arriba envellida. Potser és que per nova esperem una altra cosa i perquè la normalitat, tingui l’edat que tingui, ens avorreix. Però és la seva funció. No vull ni pensar que tots els dies de la vida podrien ser extremadament diferents i excitants. La idea ja és esgotadora. La realitat seria inabastable. No, no, normalitat. Per guiar-nos en el desconfinament, el lent o el ràpid, tant és quin toqui o trieu, ens acompanyen els personatges habituals amb les seves excentricitats ordinàries. Trump se supera a si mateix i penja 200 piulades i repiulades en 24 hores. Es veu que el seu anterior rècord era 142. La dada. Diuen que les enquestes li van malament però amb aquesta allau de missatges diaris, qui té temps de llegir les enquestes? El rei Joan Carles no sé quin tipus de missatges rep però que ara s’investigui la seva relació econòmica amb el rei de l’Aràbia Saudita no afebleix la creença popular que no passarà res o, encara molt pitjor, que la república que se’n pugui derivar d’una improbable caiguda de la monarquia duri vuit segons. O menys. Per tancar aquest cercle pretèrit i deixar la vella normalitat definitivament enrere, afegim-hi en Fèlix Millet i la seva petició d’indult. Postres de músic per a un àpat de notícies que és fàcilment indigest. Però el juny m’agafa descreguda i potser sí que el que ens espera és nou i qui sap si serà millor. Res no ho fa preveure però mentre no tenim la vacuna que ens tregui d’aquesta ansietat viral ens podem agafar a qualsevol cosa. El moscatell, per exemple. Per fer baixar.

Durant la setmana passada, cada ciutadà espanyol va mirar la televisió, de mitjana, durant tres hores i 57 minuts al dia. La dada supera en només 14 minuts el temps de consum televisiu del maig de l’any passat i iguala exactament la d’aquest gener. Si bé és cert que a l’hivern el temps dedicat a la petita pantalla sol ser més elevat que en èpoques de bonança meteorològica, la comparació demostra que el consum ha tornat a nivells propers als habituals, després d’haver-se disparat extraordinàriament a l’inici del confinament: entre el 16 i el 22 de març, durant la primera setmana completa de l’estat d’alarma decretat com a resposta a la pandèmia de covid-19, es va assolir un rècord històric de cinc hores i 25 minuts de televisió per persona i dia. En aquestes onze setmanes, doncs, el temps dedicat a aquest mitjà s’ha reduït en 88 minuts diaris per persona al conjunt de l’Estat.

“Al Gran Basar ara només hi ha gats”, afirma el Mehmet, comerciant d'un dels mercats més reconeguts del món, amb prop de 4.000 parades i per on cada dia passen més de 250.000 persones. No amaga els nervis del primer dia de feina després de més de dos mesos sense poder apujar la persiana. Tot i sentir-se satisfet de tornar al seu lloc de treball, afirma que aquests primers dies no tindrà gaire feina: “Obrirem per als turcs, que no solen venir a comprar res aquí”. L'únic negoci que aquesta setmana funciona al mercat és la botiga de tabac, i no és el seu.

Després d’onze setmanes, els que vivim a l’esquena del Tibidabo hem pogut tornar a Barcelona. Quan vaig veure la ciutat per última vegada érem a l’hivern i, quan ens han donat permís per posar-hi els peus som a la sala d’espera de l’estiu. Més enllà del canvi de fesomia, per la florida dels arbres i per un sol que s’enfila més amunt, la ciutat sembla una altra. Trec el bloc i n’apunto els motius. D’entrada, s’hi respira una calma nova. És dilluns però se circula com un diumenge. La gent, per prudència o per costum, no surt de casa si no té una fita molt concreta. Anar a comprar el llonguet o l’últim llibre del Rafel Nadal pot ser l’objectiu de tot un dia. I aquí arriba el gran canvi. Camines, passeges i, al cap d’una estona, t’adones que no es veu ni un turista. Ni al Barri Gòtic, ni davant de la Pedrera, ni als rodals de la Sagrada Família. L’estranya sensació de Barcelona per als barcelonins, i encara no gaire. El segon gran canvi és la profusió de bicicletes. Han aprofitat el confinament per envair la calçada. N’hi ha, en circulació, moltes més que abans. Ja no és tan sols a la Diagonal o els carrers plans de l’Eixample, per anar d’esquerra a dreta. Ha tornat el Bicing, se n’ha multiplicat l’ús i molts ciutadans, per no agafar l’autobús o el metro, s’han posat a pedalar amb les bicicletes que tenien al balcó mortes de marriment. El gran fenomen, però, arriba a l’hora de dinar. Per tot arreu surten ciclistes amb el cub gegant al darrere. N’hi ha més amb el groc de Glovo que amb el verd de Deliveroo però, entre uns i altres, s’han fet els amos d’una Barcelona que sembla una altra. Amb els restaurants tancats, l’allau de peticions de menjar a domicili crea una imatge gairebé de ciència-ficció. No és una distopia de Netflix, és la nostra ciutat. La mateixa Barcelona –i aquesta és la constatació més trista– que penja rètols d'"Es lloga" o "Es ven" en una quantitat de comerços que fa esgarrifar. El greu és que potser no es traspassaran mai més.

]]>