Malgrat que aquest dijous és 23 de juliol i ja fa tres mesos de Sant Jordi, els llibres han sortit al carrer gràcies a l'empenta del Gremi de Llibreters i a pesar de l'alta temperatura. El nombre de lectors curiosos s'ha anat incrementat a mesura que el sol ha donat una mica de treva, encara que l'afluència ha estat inferior a la de la data tradicional, el 23 d'abril. "Els esdeveniments s'han de fer en la data assenyalada", ha apuntat una de les treballadores de la llibreria Agapea, qui també ha lamentat que "la gent no n'estigui conscienciada".

El Gremi de Llibreters de Mallorca es mostra "expectant" davant el Sant Jordi d'estiu que se celebrarà aquest dijous, dia 23 de juliol entre les 17 i les 23 h. “Tenim molta il·lusió, però també estam expectants perquè no sabem ben bé com sortirà", ha exposat la presidenta del Gremi de Llibreters de Mallorca, Maria Barceló, durant la presentació de l'acte que s'ha fet aquest dilluns. És la primera vegada que se celebra aquest esdeveniment durant l'estiu, però Barceló confia que “la gent surti i aprofiti les diferents activitats organitzades”.

Amb el coronavirus, el món se'ns ha fet petit i el diccionari també. Ens tenen confinats en menys de 100 paraules. És el nostre nou diccionari i ens esforcem per aprendre'l. Pel que fa a l'antic, ningú no s'atreveix a dir quan podrem tornar a utilitzar els milers de paraules que ens han pres.

Aquest ha estat, sens dubte, el Sant Jordi més atípic. Els llibres han omplit la xarxa, però la impossibilitat de sortir al carrer ha fet que enguany la Diada hagi estat més aviat simbòlica que no viable a escala econòmica. Els llibreters de Palma consultats asseguren que estan molt contents pel suport dels lletraferits, però, al mateix temps, diuen que el volum de vendes no s'ha apropat, ni de lluny, al d'un Sant Jordi normal.

Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà, i Boulder, d'Eva Baltasar, han sigut els llibres més venuts de ficció d'aquest Sant Jordi fins a última hora de la tarda a través del portal Llibreries Obertes. A continuació hi ha Guillem, de Núria Cadenes. Que no t'expliquin contes, de Natza Farré i Gala Pont, ocupa el quart lloc de la llista, i Gent normal, de Sally Rooney, el cinquè.

Sant Jordi 2020 ja ha passat. Malgrat el virus i a pesar del confinament, hi ha hagut llibres i roses. No hem atapeït els carrers, no ens hem abraçat, no hem viscut com ens agrada a tots el dia més bonic de l’any, però la reacció de la gent ha estat, de nou, per emocionar-se. Davant de situacions excepcionals, les persones fem coses excepcionals, i ahir el sector editorial en va tenir una prova. Potser no els sortiran els números ni aquest trimestre ni aquest any –i ha de plorar com tants i tants gremis que duran el perdigó a l’ala amb la crisi imminent–, però ahir va quedar demostrat que la gent –lectors o no– vol comprar llibres. Aquesta constatació ja és, per si sola, una gran notícia. Ahir va ser el dia de la reivindicació del llibre. Del llibre físic, l’objecte de paper, el gran invent de fa cinc segles que cap drac tecnològic no pot aturar. De fet, ahir, de llibres (de paper) se’n van vendre molts més que no es pensava ningú fa quinze dies. Soc del parer que si les editorials no haguessin donat el Sant Jordi per perdut abans de viure’l, si haguessin fet la inversió publicitària en mitjans que tenien prevista (i que han congelat per a un 23 de juliol que ja s’ensuma que tampoc es podrà fer amb ets i uts), els encàrrecs a les llibreries de capçalera o a les grans cadenes haurien estat encara molt més dignes. Lluny, sempre, del milió i mig llarg de llibres que es van vendre el 2019, amb més de 22 milions d’euros de facturació que van donar vida a tot l’engranatge editorial. La pandèmia i la consegüent congelació dels nostres hàbits socials ens va deixar en estat de xoc, la patacada de saber que el 23-A no tindria parades ni compradors va ser desoladora i moltes novetats encara ni han sortit dels magatzems. Però amb més optimisme, lideratge i imaginació, el dia d’ahir s’hauria convertit en un fenomen digne d’estudi. L’esforç de molta gent i la bona fe de tothom va ser lloable, això sí. Res a dir, doncs, d’aquest Sant Jordi que, com a festa de l’amor, no té rival.

]]>

Els polítics de les Illes Balears s'han sumat a la iniciativa 'Per Sant Jordi, una paraula!', mitjançant la qual els usuaris de les xarxes socials havien d'escollir el seu mot preferit emprant l'etiqueta #parauladesantjordi, a més d'explicar els motius de la seva elecció. Però no tots han volgut participar-hi, com ha estat el cas de Ciutadans, Vox i el Partit Popular.

]]>

El primer capítol del premi Ciutat de Palma de narrativa, Tània i els vius de Joan Pons Bover, està disponible a la pàgina web palmaculturaoberta.com. És una de les accions que la Regidoria de Cultura de Ciutat ha fet per celebrar aquest Sant Jordi, que no pot treure els llibres al carrer. A més, hi ha un vídeo amb Raquel Casas llegint un dels 30 poemes d'Estimar Nick Kamen, guardonada amb el premi Ciutat de Palma de poesia. Tant el poema com el capítol de la novel·la van acompanyats d'un comentari dels autors.

]]>

La Universitat de les Illes Balears s'ha sumat a les iniciatives per fomentar la literatura durant la diada de Sant Jordi i ha convocat un concurs literari per a tots els membres de la comunitat universitària. Sota el títol 'La ciutat imaginada', la UIB ha animat els universitaris de l'Arxipèlag a escriure relats i ha anunciat que premiarà el guanyador amb una dotació de 300 euros.

]]>

La plataforma Filmin, cofundada pel mallorquí Jaume Ripoll, proposa per a Sant Jordi gaudir de la secció Filminbooks, on hi ha pel·lícules i sèries basades en obres literàries i biopics. Filminbooks inclou diverses opcions de cerca, com ara grans autors, biopics d'escriptors, adaptacions (im)possibles, clàssics d'animació, grans novel·les i clàssics de la intriga.

]]>

El futbolista Joan Sastre, la gimnasta Cintia Rodríguez, el nedador paralímpic Xavi Torres i la jugadora de bàsquet Gaby Ocete han recomanat aquest dijous els seus llibres preferits, coincident amb el dia de Sant Jordi, per llegir durant el confinament.

]]>

"Creu que encara hi són? –va preguntar l'extern. La bibliotecària va respirar fondo i va fer amb les celles un gest que es podia interpretar com de resignació. En realitat es tractava d'un altre esforç per asserenar-se". Així comença el relat que Sebastià Alzamora ha preparat per celebrar aquest Sant Jordi confinat a Can Sales.

]]>

Les biblioteques de les Illes han preparat un Sant Jordi molt actiu a la xarxa per als més petits. A Palma, la Biblioteca del Coll d'en Rabassa emetrà demà pel seu Facebook el videoconte d'El petit príncep. Aquest espai ja va publicar dimecres el videomuntatge Dones rebels de la història: Kate Sheppard. La Biblioteca de Son Gotleu, a les 11.30 h, penjarà un vídeo amb un poema, que es dedicarà a Sant Jordi i, a les 16 h, la Biblioteca de Sant Jordi explicarà La llegenda de Sant Jordi. La de Son Rapinya, a les 17 h, contarà Allà on viuen els monstres, i per acabar, la Biblioteca de Son Sardina, a les 17.30 h, emetrà el contacontes Santa Jordina.

]]>

Va ser la lectura de l’ Opus mago-cabalisticum, d’un tal Welling, el que em va portar a aquest lloc. Quan vaig voler, però, ja no en podia sortir. Havien tancat la ciutat per protegir-nos del còlera. Tanmateix, també el teníem a dins. Jo li havia escrit una llarga carta a l’iniciat Cornelius Vandeval, de Gant, perquè m’acceptés com a deixeble. Aquest correu va sortir del davant de l’església del Pi el dimecres 8 de març de 1820, i fins a l’any següent no vaig rebre una resposta. Volia veure’m. Van ser cinc nits i cinc dies els que vaig trigar a trucar a l’enorme porta d’aquell casalot tocant els molls del carrer Graslei. La remor del riu Leie era l’única música que se sentia dins d’aquest edifici de maons vermells i porticons de fusta corcats per la pluja.

]]> Cada any, tal dia com avui, aquest article proposa llibres per sortir al carrer a comprar-los. Enguany els comprarem des del confinament (i els comprarem a les llibreries, no a Amazon). I quan per fi puguem tornar a sortir, també ens quedarem a casa –alguna estona, voluntàriament– per llegir llibres com aquests:

]]>

És clar que no és un Sant Jordi com sempre. No és un Sant Jordi. No n’hi ha. Com han deixat d’existir tantes dates que van passant i que no sabem si tornaran i tantes que preferiríem que no tornessin. És una altra cosa. És clar que podem comprar llibres a una multinacional. De la mateixa manera que ho podem fer al petit comerç. És clar que no competeixen en igualtat de condicions. El sistema, el que s’ha trencat puntualment, consisteix en això. I el que en quedi, encara ho reforçarà més. No sortirem a comprar llibres perquè no estan considerats un producte de primera necessitat. Encara que moltes vegades hàgim necessitat una bona lectura per ser qui som. Encara que no siguem res sense paraules. És clar que passar les pàgines de paper és cada vegada més una porta d’entrada a la nostàlgia. La resistència a les pantalles. O la resistència de la vista. Però els llibres semblen més romàntics del que són. Ho són, certament, comparats amb aquesta realitat hostil. Però ni tan sols tots els llibres. Com tampoc en aquest confinament totes les realitats ens són ara mateix hostils. És clar que deixa de ploure, un dia. Precisament per Sant Jordi. L’any que no cal.

]]> Aquest és un Sant Jordi trist, perquè ens arriba sense tenir operatiu el teixit social que el fa viu i alegre. Les llibreries, en primer lloc, per descomptat. Però tampoc plenament les editorials, les biblioteques, les entitats que feien parades, les floristeries, les escoles, els ateneus... Tot això, aquest Sant Jordi, no ho tenim del tot. Tenim la xarxa, això sí. Els ordinadors, els mòbils. I és una sort. Podem anar comprant per la xarxa i relacionar-nos a través d’ella. Però hi ha una diferència essencial. La xarxa no és enlloc, és al núvol, fora de l’espai i del territori. En canvi el teixit toca a terra, és a l’espai, al territori, al lloc. El confinament ens ha tornat a mostrar el valor del lloc: on som físicament, dins o fora, aquí o allà. L’espai ha agafat tota la seva intensitat i el seu dramatisme. I tot allò que té a veure amb l’espai, amb el lloc, amb el territori, ho sabem més valuós, perquè per un temps no ho tenim. Les llibreries al costat de casa, al barri, al poble. El teixit. Tenim la xarxa, però no el teixit. I hem descobert que seria difícil viure sense xarxa. Però que també és difícil viure sense teixit. Tant de bo, trobant-lo a faltar, el valorem més. Tant de bo, valorant-lo, el protegim més, quan puguem!

]]>