Un de cada quatre euros que mou l’economia de les Illes Balears està directament relacionat amb el turisme. I prop d’un terç dels treballadors de la Comunitat hi fan feina. Són dades de la Fundació Impulsa que ha categoritzat de manera detallada els principals sectors productius de les Illes i que retraten un fet:tot i ser encara amb diferència l’activitat amb més importància quantitativa, el turisme perd proporcionalment pes al conjunt de l’economia balear. Els motius responen a una suma de factors complexos i fins i tot canvien “en funció dels paràmetres que es facin servir per analitzar-ho”, explica el catedràtic d’Economia i director d’Impulsa,Antoni Riera, però en tot cas revelen que “les coses estan canviant” i que ja no es pot parlar només de turisme per definir l’economia insular.

Les Balears són la comunitat autònoma on les famílies fan més esforç per comprar o llogar un habitatge. Així ho recull l'Informe Anual del Banc d'Espanya corresponent al 2023. El document constata que, mentre que a la majoria de comunitats autònomes l'esforç per comprar un habitatge correspon als ingressos d'una unitat familiar durant 8 anys, a les Balears pot arribar als 14 en alguns casos, i mai és inferior als 12 anys. Es tracta d'unes xifres que superen, i de bon tros, comunitats com Madrid o Catalunya, tant pel que fa als centres urbans, com a les perifèries. A Aragó, la Rioja i Múrcia, l'esforç de les famílies és la meitat que a les Illes, ja que la compra d'un habitatge es pot pagar en sis anys.

La inflació ha donat una mica de treva a les Illes Balears. Després d'haver marcat una xifra del 9,3% al març, a l'abril ha baixat 1,5 punts i s'ha col·locat en el 7,8%. De fet, segons ha anunciat l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les Illes estan per sota de la mitjana estatal, que s'estableix en el 8,3%.

El BBVA Research ha fet públiques les seves previsions de creixement econòmic a les Balears per aquest any i per al 2023. Segons han exposat, enguany l'economia illenca creixerà un 7,3%, cosa que significa un punt menys del que inicialment s'havia anunciat. Aquesta baixada, segons ha assegurat l'entitat bancària, es deu a l'efecte de la inflació. Així mateix, han afirmat que les Balears podrien recuperar el PIB prepandèmic a final del 2023.

L'Associació de Professionals de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (APTTCB) ha explicat avui dimarts que fins a 550.581 persones hauran de fer la declaració de la renda a les Balears, segons les dades de l'Agència Tributària. Segons han dit, de moment ja se n'han fetes 180.238, un 19,65% del total que s'espera.

Una de les empreses de carns i embotits més grans de Mallorca fa més d’un mes que espera que arribi a Tarragona un vaixell procedent d’Ucraïna carregat de 2.500 tones d’ordi, blat i blat de moro. Ca’n Company Mallorca té 3.000 animals, entre porcs, vaques i ovelles, i encara que a Asaja no volen parlar de “pànic”, reconeixen que la guerra de Rússia contra Ucraïna els suposa un problema greu i incert, segons explica el seu gerent, Joan Simonet.

La campanya del Black Friday i la Cyber Monday provocaran un increment molt accentuat en la contractació a les Illes Balears. Concretament, segons ha indicat l'empresa Randstad, hi haurà un 47,5% de contractacions més que el 2019, abans de l'esclat de la pandèmia.

L'economia de les Balears acumula pèrdues de 1.997 milions d'euros d'ençà que començà la pandèmia del coronavirus a mitjan mes de març, una xifra que representa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) anual de l'Arxipèlag, segons ha indicat la Fundació Impulsa en una nota.

Les Illes Balears han perdut un total de 905 milions d'euros, un 2,8% del Producte Interior Brut (PIB) anual, d'ençà que el govern espanyol decretà l'estat d'alarma. Del 14 de març al 13 d'abril l'Arxipèlag va perdre 612,4 milions d'euros, una xifra a la qual s'hi han de sumar els 293,69 milions perduts del 13 al 19 d'abril, segons indica l'estudi de la Fundació Impulsa en una nota.