Els agricultors i ramaders que produeixen residus han d’estar donats d’alta al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes per poder-los tractar. L’alta al registre atorga un Número d’Identificació Ambiental (NIMA) i té un cost de 51 euros. Sense aquest número, l’empresa adjudicatària del contracte de recollida de plàstics no pot recollir els fems i tampoc no es poden entregar a TIRME. Aquesta obligació, que imposa la llei de residus estatal aprovada el 2022, suposa “més burocràcia per als pagesos, amb una trampa gegant”, lamenta el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

L'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha reafirmat la seva oposició a l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur rubricat aquest divendres i han alertat de la “clara competència deslleial” que generarà.

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

L'Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) ha denunciat la "preocupant" situació que viu l'illa davant l'entrada i expansió de noves plagues i espècies invasores, moltes de les quals posen en risc l'activitat agrària, la biodiversitat i equilibri dels agroecosistemes.

La Cooperativa del Camp Mallorquí abandonarà la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com a 'Situat de productors', un mercat de fruites i hortalisses que es fa cada dimarts, dijous i divendres dins les instal·lacions de l'empresa. Aquesta entitat gestiona les quotes que els pagesos han de pagar a Mercapalma per vendre-hi els seus productes, però per fer-ho, "perd doblers", ha anunciat el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual, a l'ARA Balears. "El dèficit l'assumeix la cooperativa. Cada any hem d'afegir 9.000 euros. Ja estam cansats i partim", detalla.

Representants de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) a les Balears s'han sumat aquest dilluns a la manifestació convocada enfront de la seu del Ministeri d'Agricultura, a Madrid, per protestar contra l'acord comercial aconseguit entre la Unió Europea (UE) i els països que integren Mercosur. Es tracta del pacte de lliure comerç més gran que ha firmat el bloc comunitari, un pacte que crearà un mercat conjunt de més de 780 milions de persones i que es calcula que estalviarà uns 4.000 milions d'aranzels als europeus.

El secretari general d'Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, ha anunciat aquest dimarts que demanaran una reunió amb el Consell de Mallorca per impulsar la "compra responsable" de productes locals per part de l'Administració després que es rebutjàs una moció sobre aquest assumpte al darrer ple insular. Segons ha recollit Europa Press, Ordines ha subratllat que la intenció és "fer-li entendre" al president insular, Llorenç Galmés, que "l'Administració pública ha de començar aquesta compra responsable amb els pagesos de Mallorca". "Sense consum, no hi ha agricultura; sense consum, el sector primari es mor; i sense agricultura, no hi ha paisatge, i així, difícilment hi haurà turisme".

Una investigació de Raquel González ha descobert que als cultius de vinya que es fan a Eivissa i Formentera hi ha sis varietats noves. Així ho han descobert mentre s'avaluaven 36 mostres de 12 parcel·les de les Pitiüses on s'ha evidenciat també que es cultiven 21 perfils genètics diferents, entre els quals es troben aquests sis.

“Estic al límit. Vaig començar la meva activitat agrària i ramadera fa devuit anys i no sé si aguantaré aquest any. Estic en un moment molt crític”. Qui parla és el ramader ecològic i president del Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart. La pagesia ha tornat a treure els tractors al carrer, i les Balears ja s’han sumat a una onada de protestes d’àmbit europeu.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha plantat aquest divendres les associacions de productors ecològics, amb els quals no s'ha volgut reunir. Apaema, APEM i APAEEF han llegit un manifest a les portes de la Conselleria d'Agricultura per fer palesa la situació de la pagesia de les Balears, que "està al límit", i reclamar actuacions com reduir la burocràcia; accelerar la resolució d'ajudes; que els hotels compleixin la Llei turística i comprin producte local; que hi hagi fons de l'ecotaxa per a l'activitat agrària; un pla de xoc per lluitar contra l'abandonament de l'activitat agrària; que s'apliqui el decret de sequera; que s'apliqui una moratòria de llicències per a noves activitats impròpies del sòl rústic; i eleccions a les entitats que representen el camp.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat aquest dilluns que l'Executiu no "deixarà morir" el sector lleter després que la setmana passada anunciàs que reduirà un 40% la compra de llet a les granges mallorquines perquè tenen un excedent de 4,5 milions de litres de llet a l'any. Prohens ha remarcat que la possible fallida d'aquest sector de les Balears és un tema que "ocupa i preocupa l'Executiu" i que la crisi del sector lleter podria provocar moltes altres problemàtiques de sectors que hi treballen.

El president de la Cooperativa Camp Mallorquí, Miquel Gual, ha aprofitat la visita d'aquest dilluns del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per alertar de la pressió de projectes fotovoltaics sobre el camp de Mallorca "per fer-la productiva industrialment". "Collim menys patata, ametla, blat i olives; ara collim volts, watts i amperes", ha criticat el president de Camp Mallorquí, que empara més de 2.500 cooperativistes de l'illa.

Bufen aires de canvi al camp. Enmig d’una imatge de pèrdua d’importància en el global de l’activitat econòmica illenca des del boom turístic, amb la inèrcia d’abandonament i de manca de rendibilitat que encara llastra el sector, ha sorgit una generació que hi torna, i amb força. 725 joves s’han incorporat de manera professional a l’agricultura i la ramaderia els darrers cinc anys, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, una xifra que duplica literalment els que s’hi van incorporar en el període anterior, coincidint amb els terminis dels ajuts que fixa Europa mitjançant la Política Agrària Comunitària (PAC). No només són joves. Són titulats universitaris, emprenedors, i arriben disposats a fer del camp una feina digna i sense agonies.

L'Associació d'Empresaris d'Explotacions Agràries de Menorca (Agrame) ha sol·licitat al Consell insular ajuts extraordinaris urgents per fer front al cost de les pèrdues causades per la forta tempesta de calabruix de dia 18 d'agost. Les despeses que els agricultors han d'encarar oscil·len entre els 7.000 i els més de 100.000 euros per finca.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació sembrarà 530 hectàrees d'ametllers i garrovers a les Balears, en el marc del primer any de vigència del pla de reestructuració de la fruita seca. Es tracta d'un pla de sis anys que té l'objectiu d'impulsar canvis estructurals dins aquest sector de l'agricultura.

El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (Fogaiba) ha repartit durant el mes de febrer 5.264,712 euros en ajudes al sector primari i agroalimentari de les Illes. Les ajudes provenen de tres entitats diferents: de la Política Agrària Comuna (PAC), del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) i també de l'Estat.

La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha indicat aquest dimarts que les ajudes destinades al sector per fer front a la sequera gairebé s'han duplicat, ja que han passat d'1 milió d'euros a 1,9 milions.

Els pescadors volen continuar

Carregar contra la pesca professional no sembla una bona opció

Tenc la sensació que els pescadors professionals tenen la raó en la seva protesta. Ells volen continuar pescant, d’una manera regulada, però continuant una activitat que té com a objectiu abastir la població d’aliments frescos i de qualitat. No veig clares, en canvi, les declaracions dels que, en una pretesa defensa de la pesca submarina recreativa, envesteixen contra les reserves de pesca, una figura de protecció que ha donat fins ara uns resultats excel·lents, i que ha ajudat a fer que la situació de la biodiversitat marina a les Balears milloràs en lloc d’empitjorar. Carregar contra la pesca professional i les reserves que, segons aquests portaveus, sols serien vedats per afavorir la pesca professional, no sembla una bona opció i es contradiu amb les dades que els estudis científics han tret a llum.

]]>

Mentre l’estat d’alarma paralitzava la major part del teixit empresarial de l’Arxipèlag, els agricultors, els ramaders i els industrials cercaven alternatives per reinventar-se. Una de les grans apostes dels pagesos va ser la digitalització, però no va ser suficient, ja que la seva facturació “ha caigut un 50% respecte de l’any passat i, si la situació no millora, aquesta xifra no només augmentarà, sinó que bona part es veuran obligats a deixar de produir”, assegura el president de l’Associació de Productors i Productes d’Agricultura Ecològica de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana, una afirmació que constaten altres representants del sector, com el secretari d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordinas, qui té clar que aquesta pèrdua s’incrementarà “moltíssim” a final d’any.

]]>

El preu de l’ametla ha caigut enguany a nivells del 2012, en una davallada que alarma els agricultors després d’un lustre de recessos. La plaga de Xylella fastidiosa, l’abandó del camp i la competència amb la producció d’ametla a Califòrnia han duit els ametlers de les Illes a una situació d’escassa rendibilitat. L’espectacle dels ametlers florits que caracteritza molts dels paisatges hivernals de Mallorca i d’altres zones de les Balears corre perill de desaparèixer.

]]>