Una classe econòmica formada majoritàriament per estrangers europeus d’alt poder adquisitiu ja ocupa pràcticament tot el litoral de Palma. El procés de compra d’immobles va començar fa dècades, però el treball de tres especialistes del departament de Geografia de la UIB (Sònia Vives, Onofre Rullan i Antoni Artigues) i de l’investigador independent Víctor Navarro constata una de les majors transformacions a la capital de les Balears. Des de Cas Català, Sant Agustí i Cala Major, passant pel Terreno i, per descomptat, el passeig Marítim, Santa Catalina, fins a l’entorn de la Seu i el Baluard del Príncep, “la migració del Nord”, com la defineixen els autors, s’ha apoderat de la primera línia, sempre combinada amb classe alta d’origen espanyol.

Les quatre províncies on més car és comprar o llogar una casa són precisament aquelles que, com les Balears, basen la seva activitat en el turisme. Les Illes encapçalen, segons un estudi fet per Idealista, l'esforç familiar per aconseguir un habitatge, ja sigui en propietat o en règim de lloguer. Els illencs ja dediquen a l'habitatge de mitjana prop de la meitat de tots els ingressos d'una llar (el 46%), el percentatge més elevat de l'Estat, seguit d'altres tres províncies clarament turístiques: Màlaga (44%), Santa Cruz de Tenerife (36%) i Alacant (31%). La cinquena és Madrid, on també el turisme juga un paper important.

Natalia Bueno

Vicepresidenta d’API

Davant l’absència de dades sobre la limitació de compra d’habitatges als estrangers, Natalia Bueno planteja en positiu que “si els països que ho han implantat, no han retrocedit, serà que funciona”. “No ha existit una pressió ni social ni política per revertir-ho a llocs com el Canadà”. Està a favor de la mesura “si serveix perquè els preus es continguin”, encara que adverteix que la reducció per la recaptació d’impostos de transmissions patrimonials repercutiria en la butxaca del ciutadà. “Pagarem més impostos perquè si l’Administració deixa d’ingressar, voldrà recuperar el que es perd. En qualsevol cas, guanyaria la població perquè, reduint la demanda, s’estabilitzarien els preus”.

]]>

80.758 cases i pisos de les Balears han passat a mans de ciutadans estrangers els darrers 18 anys –entre 2007 i el primer trimestre de 2024. Per fer-se una idea, aquesta xifra equival al 40% de les propietats immobiliàries de Palma, o a la suma de totes les que hi ha a Inca, Manacor, Maó i Eivissa. Una allau que ha crescut de manera ininterrompuda, amb un petit descens el 2023, i que mou quantitats milionàries fins al punt que els xalets de luxe són la principal activitat de les empreses constructores, molt més que els pisos. Aquesta voràgine ha coincidit amb un augment exponencial i mai vist del preu de l’habitatge a les Illes, un argument que per a alguns experts justifica el plantejament d’algun tipus de restricció vinculada als anys de residència.

]]>

El preu de l'habitatge a les Balears, amb el metre quadrat a 3.496 € –dades del Col·legi de Registradors corresponents al quart trimestre de 2023–, fa que les Illes siguin dels pitjors llocs de l'Estat per adquirir un habitatge i, sobretot, si qui ho fa només disposa d'un salari. Els experts de la immobiliària Solvia han fet una radiografia de l'esforç que han de suportar les famílies amb un sol membre que disposi d'ingressos estables a l'hora d'adquirir un pis o casa. I el percentatge escarrufa: més del 60% dels ingressos mensuals.

]]>

Les Balears són la província de l'Estat que requereix un major esforç econòmic per comprar un habitatge, amb el 45% dels ingressos familiars, d'acord amb les xifres del desembre del 2023. Aquest percentatge ha augmentat 12 punts en un any i se situa molt per damunt del 30% recomanat pels experts, segons un estudi publicat aquest dijous per Idealista, basat en les dades del quart trimestre del 2023, i que ha recollit EFE. Per darrere de les Illes se situen Màlaga, on s'hi destina un 43% dels ingressos familiars, i Santa Cruz de Tenerife, amb un 35%.

]]>

El preu dels habitatges a les Illes Balears continua augmentant i l'Arxipèlag és, un mes més, la comunitat autònoma de l'Estat on és més car comprar un pis o una casa. Les següents regions amb el preu de l'habitatge més car són Madrid i Catalunya, encara que la xifra mitjana es troba per sota de la de les Balears.

]]>

Els balears necessiten estalviar gairebé 19 anys del salari per poder comprar un habitatge, xifra que dobla la mitjana estatal, de 7,7 anys. Així ho reflecteixen dades de la Societat de Taxació corresponents al tercer trimestre de 2023. La realitat de les Illes xoca amb la xifra de salari que han d'invertir, per exemple, a Múrcia per adquirir un habitatge, que suposa uns 5,1 anys. Per darrere de les Balears hi ha Madrid, que se situa amb 9,3 anys. Amb tot, l'informe destaca que el cas de les Illes és "excepcional", amb un valor "molt per sobre" de la mitjana estatal.

]]>

La candidata del PSIB al Congrés, Francina Armengol, ha defensat la compra dels 88 habitatges a Metrovacesa gestionada quan encara era presidenta del Govern, i ha atribuït la posició del PP sobre aquest tema a la "campanya electoral" i al fet que "temen perdre Espanya i perdran". "Aquesta no és manera de fer política, el que han d'explicar a la gent és que no volen fer habitatge protegit i no volen fer possible que aquests 88 habitatges siguin de lloguer social", ha lamentat la candidata en una entrevista aquest dijous a la Cadena Ser.

]]>

La immobiliària Engel & Völkers va registrar l'any 2022 un total de 541 milions d'euros en volum de transaccions, és a dir un 22% més que l'exercici anterior, que varen ser 443 milions d'euros segons dades del Ministeri d'Agenda Urbana.

]]>

El mercat immobiliari illenc continua en caiguda i durant el mes de febrer la xifra de compravendes registrades a l'Arxipèlag va caure un 13,6% en comparació amb l'any passat. Tot i que els preus continuen augmentant i els problemes d'accés a l'habitatge són cada cop més presents a la Comunitat Autònoma, la realitat és que el mercat immobiliari veu com mes rere mes la xifra de compravendes cau significativament.

]]>

El preu de l'habitatge a les Illes Balears ha augmentat un 5,9% els darrers dotze mesos. Segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística, l'Arxipèlag és, de nou, la comunitat autònoma de l'Estat on més ha augmentat el preu per comprar una casa.

]]>

Els ciutadans de les Balears necessiten destinar 19,26 anys de salari íntegrament per pagar una hipoteca, fet que converteix les Illes Balears en un dels territoris amb major esforç salarial per fer front al pagament d'una hipoteca, segons un estudi d'Hipotecas.com. La xifra de les Balears és molt superior a les de Madrid i les Canàries, les altres dues regions que completen el grup dels territoris amb més esforç salarial, amb una mitja de 7,49 i 6,06 anys respectivament.

]]>

El preu de l'habitatge a les Illes Balears ha registrat un increment del 10,9% en comparació amb l'any passat. Segons les dades publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística, l'Arxipèlag és la comunitat autònoma de l'Estat on s'ha registrat el major augment i es troba molt per sobre de la mitjana estatal, que se situa prop del 8%.

]]>

Palma i Calvià són els municipis de Mallorca on els alemanys han comprat més habitatges durant el segon trimestre de 2022, segons un estudi publicat aquest dimarts per Idealista.

]]>

La malaltia de la falta d’habitatge assequible a les Balears continua en vies d’expansió. El següent símptoma que ha aparegut a la vista és el canvi d’ús d’immobles, que passen de ser locals a habitatges. Segons les dades de l’Ajuntament de Palma, durant el 2021 hi va haver 129 canvis d’ús comercial a habitatge, una dada que suposa un 390% més que el 2019, quan n’hi va haver 33. Aquest 2022 la tendència continua per les mateixes vies, tenint en compte que ja se n’han notificat 43 en els primers quatre mesos de l’any.

]]>

La recuperació del sector immobiliari de les Illes Balears ha anat acompanyada i marcada per l'augment de la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Illes Balears. Aquest 2022 s'ha registrat un increment del 81,5% d'habitatges nous i de segona mà que han adquirit ciutadans no residents a l'Arxipèlag aquest 2022, en comparació amb les xifres recollides en el mateix període de l'any passat.

]]>

Les Illes Balears són la comunitat autònoma de l'Estat on més cars són els habitatges en venda. Segons el darrer estudi del portal immobiliari Pisos.com, el preu dels habitatges ha augmentat un 5,21% més aquest mes de gener i el preu mitjà del metre quadrat dels immobles en venda a l'Arxipèlag se situa ara en 3.330 euros.

]]>

Les Illes Balears són la segona comunitat autònoma de l'Estat on més car és comprar un habitatge. Segones les dades publicades pel portal immobiliari Fotocasa, el preu mitjà dels pisos i cases en venda a l'Arxipèlag és de 2.890 el metre quadrat, el segon més elevat del rànquing espanyol només per darrere Madrid on té un preu mitjà de 3.123 euros.

]]>

La firma de noves hipoteques per comprar un habitatge a les Balears s'ha reduït un 14,9% el juny, comparant-ho amb les dades d'aquest mateix mes de l'any anterior, segons ha informat l'agència Efe. Tot i això, les xifres registrades mostren una pujada del 0,1% respecte de les firmes fetes al maig, quan encara començava la desescalada després de l'estat d'alarma a causa del coronavirus.

]]>