Algú a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany va tenir una idea: i si pintam de coloraines el carrer principal del West End? La idea era combatre amb art el turisme de borratxera –el West és una zona coneguda sobretot pels seus bars–, o, en paraules del batle portmanyí, Marcos Serra: “Un projecte de reconstrucció integral de tota aquesta zona, per fer el salt de qualitat turística que sempre hem buscat”. I així es va fer. L’artista encarregat va ser Okuda San Miguel, pintor càntabre de fama internacional, autor versàtil –responsable entre altres de la polèmica transformació del far d’Ajo, de la falla de l’Ajuntament de València de l’any 2018 i de l’interior de l’Església Internacional del Cànnabis, a Denver. El 21 de maig del 2025 l’obra d’Okuda a Sant Antoni es va presentar en societat: el terra del carrer de Santa Agnès completament pintat amb acolorides formes geomètriques, més una plaça on s’aixeca el principal emblema d’Okuda, l’anomenada Estrella del Kaos. En total, 371.000 euros, amb una aportació de 220.000 euros de fons europeus.

La glosa, sempre irònica i festiva, tornarà a ser protagonista de la tercera Ximbombada organitzada pels veïns de la plaça de Berard, cada primer divendres del mes de febrer. D’aquesta manera, enguany la cita és aquest mateix divendres, a partir de les 19.30 h, a la mateixa plaça, en el cor del barri de la Torre de Manacor.

Sant Antoni és el patró dels animals i, per extensió, de la pagesia. Muro és el poble que reivindica més aquesta condició del sant barbut el dia de la seva onomàstica (17 de gener). Ho fa amb unes beneïdes ben vistoses i concorregudes que són el colofó de la gran festa d’hivern de la Part Forana celebrada amb gloses, ximbombes i foguerons. Ara el Consell de Mallorca les ha declarat Bé d’Interès Cultural Immaterial (BIC). La seva història es pot resseguir en el llibre que acaba de publicar l’investigador Damià Payeras Capó titulat Sant Antoni, devoció i festa populars a Muro. “Hi ha constància documental –diu– que al municipi s’hi celebren des del segle XVIII, tot i que segurament són més antigues. Era el moment en què tots els pagesos engalanaven les seves bísties i les duien a beneir per assegurar-se que estarien protegides per tot l’any”.

“El que és segur és que el dia de Sant Sebastià no en posaran cap, d’examen…”. Joan Llull Febrer és un jove manacorí que estudia Enginyeria Agrònoma a la Universitat de les Illes Balears (UIB) que com a senyal de protesta (i també per fer festa) s’ha vestit avui dematí de Sant Antoni per anar a fer un examen de tercer de carrera. I és que no és el primer any que a Joan li col·loquen un examen dia 16 de gener i, per tant, es perd bona part de la jornada festiva del seu poble.

Sant Antoni iguala la fe i les ganes. Les classes socials, el nivell econòmic i, fins i tot, l’edat. A la festa per excel·lència de la part forana no li han d’explicar res que no sàpiga ja. Conscient de totes les seves virtuds, la celebració ha tornat a desplegar a Manacor la mida justa d’artesania en la crítica i l'empatia envers la desgràcia.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu per aquest dilluns cel ennigulat i cobert amb pluja que ocasionalment pot arribar a ser forta i amb tempesta i, a partir de l'horabaixa, persistents principalment a les Pitiüses, nord-est de Mallorca i serra de Tramuntana.

Parlar del bar El Porrón a Manacor (obert l’any 1960) és fer-ho d’una autèntica institució santantoniera. D’una cafeteria pionera en l’elaboració dels primers foguerons de la ciutat, a mitjan anys 60 i amb figures l’any 1968, amb una clara influència valenciana importada els primers anys turístics. Tot i que, per dir tota la veritat, El Porrón era un bar de foravila, una de les primeres cases que quedaven fora del nucli, ben a prop de l’hospital privat que va estar en funcionament fins a finals de la dècada dels 70 i que ara és una residència.

Artà ha tornat a vibrar aquest divendres amb el primer ball del dimoni, el moment més esperat que marca l’inici simbòlic de Sant Antoni al municipi. A toc de canya, la banda de música ha fet sonar el reconeixibleTatatxín i, amb les primeres notes, han irromput a la plaça els dos dimonis, entre crits, aplaudiments i una expectació continguda que feia hores que es coïa.

Menorca rememora aquest dissabte migdia el 739è aniversari de la Reconquesta de l’illa. Ho farà amb l’amenaça de pluja persistent i al nucli antic de Ciutadella, on se celebra la processó dels Tres Tocs en record de l’entrada triomfal de les tropes d’Alfons III un 17 de gener del 1287. La regidora més jove de la corporació municipal, Núria Pons, serà l’encarregada enguany d’agafar el penó i donar els tres tocs a la rajola marcada amb una TAU grega a la plaça de les Palmeres, on hi havia l’antiga porta de Maó de les murades de la ciutat.

A mitjans dels anys 80 la festa de Sant Antoni a Manacor passava per moments incerts. La tradició era vista com un ritual arrelat a la pagesia però alhora allunyat del jovent, que no hi trobava la connexió que ara, 40 anys després, hi té. La colla de dimonis visitava cada escola, cada pati del municipi, a la recerca de nous adeptes per a un futur comunitari, a fi d’assegurar un relleu generacional que costava.

Les virtuts d’una festa es mesuren pel caràcter que aconsegueix imprimir en aquells que la gaudeixen, sigui des de dins o com a espectadors. El Sant Antoni de Manacor, evolucionat i massificat des de fa 20 anys, lluita per trobar un equilibri que permeti continuar amb la tradició sense desvirtuar-se massa pel camí.

Crespí, Soler, García, Socias, Martínez i Gelabert són els llinatges dels sis joves que faran de dimoni per les festes de Sant Antoni de sa Pobla del 2027. La seva elecció pública és un dels actes que enceten les festes d’enguany i és fruit d’una rifa a què s’han presentat una vuitantena de candidats. La majoria dels sortats tenen llinatges vinculats al municipi de sa Pobla d’ençà de temps antic, uns altres, més pocs, són d’origen castellà. Ara bé, reflecteixen els cognoms d’aquests sis joves la realitat de la composició social poblera, que, com arreu de les Balears, és de cada vegada més diversa pel que fa als orígens? Tenint en compte que els primers marroquins hi arribaren a la primera meitat dels anys vuitanta, no ha sortit triat encara cap dimoni que sigui Hamdaoui o Saidi de llinatge?

Amb motiu de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià, Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) ha anunciat un ampli dispositiu de trens nocturns i serveis de reforç per facilitar els desplaçaments en transport públic durant aquestes celebracions, que s’allargaran fins al 20 de gener. La mesura vol reduir la pressió sobre les carreteres i promoure una mobilitat més sostenible durant els dies festius.

Nordin, un jove marroquí de 24 anys, va arribar a sa Pobla gairebé tres mesos abans de Sant Antoni del 2007. Quan va ser 16 de gener, ell encara no estava escolaritzat i els seus pares li deien que no sortís gaire perquè encara no coneixia ningú del poble. Tot i això, per la revetlla de Sant Antoni va anar a la plaça Major i va veure que hi havia “caparrots, dimonis i una gentada”, recorda. L’any següent ja jugava a robar la granera als dimonis i partia a córrer, sense por. De llavors ençà se sent part de la festivitat i la celebra any rere any.

El Consell de Mallorca ha iniciat el procés per declarar les Beneïdes de Sant Antoni de Muro com a Bé d’Interès Cultural Immaterial (BICIM), en reconeixement del seu valor històric, cultural, social i identitari i del seu fort arrelament en la comunitat murera i en el patrimoni cultural de l’illa. La declaració haurà de ser ratificada definitivament pel Ple de la institució insular.

Les il·lustracions de Serge Bloch desfilen una darrere l’altra en un desplaçament lent cap avall a la pantalla gran amb què Mònica Cuenca s’ajuda per explicar el concepte del taller que dirigeix. Una de les artistes del Taller d’Art d’Esment aixeca la mà i demana aturar-se en una de les imatges per observar-la millor. Es tracta d’una obra que combina el collage amb línies gruixudes i espontànies, característiques de Bloch: la imatge resultant és una patata, amb banyes i ales dibuixades, que es menja el logotip d’una revista. Tot seguit, a petició de la mateixa tallerista, Mònica s’atura en un plat de ceràmica que fa una picada d’ull a l’espectador.

Els foguerons tornen a cremar amb més força que anys enrere als pobles del Pla de Mallorca. Sense arribar a la intensitat ni a la centralitat que la festa té a municipis com sa Pobla, Muro, Pollença i Artà, Manacor i tot el Llevant de Mallorca, Sant Antoni s’ha anat recuperant i reinterpretant en localitats on durant dècades havia quedat reduït gairebé exclusivament a l’àmbit religiós o a les beneïdes. Només ha fet falta bufar el caliu que com foc colgat havia quedat encès.

Feliços al poder. La setmana gran de les festes de Sant Antoni ha tornat a Manacor. Un any després, l’ermità retorna amb força i l’assaig dels Goigs posa de manifest el seu estat de forma. Unes 2.000 persones han omplert aquest divendres la plaça de la Concòrdia (a l’antic barri de Fartàritx) per representar i cantar un sentiment viu de pertinença en temps de globalitat massiva.

Les festes de Sant Antoni 2026 a Manacor arriben amb un missatge clar: petards, coets i traques quedaran prohibits si no disposen d'autorització municipal. L’Ajuntament ha decidit endurir el control sobre la pirotècnia amb l’objectiu de reduir riscos, evitar molèsties i garantir el desenvolupament normal dels foguerons i la resta d’actes tradicionals.