En les últimes dues setmanes, patronals i sindicats no han trobat el moment de seure's a negociar quina ha de ser la revisió salarial que reculli el nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC). Amb l'última dada de l'índex de preus del consum (IPC) publicada –9,8% aquest mes de març, segons ha anticipat l'INE–, la negociació encara s'ha complicat més, sobretot pel temor d'uns i altres als anomenats efectes de segona ronda. "No hi ha constància d'una reunió aviat", anticipen fonts pròximes al diàleg social. Però, mentre el nou AENC continua sense estar a prop, els salaris segueixen perdent poder adquisitiu.

El govern de l'Estat i els agents socials han pactat una pròrroga de les prestacions extraordinàries als fixos discontinus i els ERTO a causa de la pandèmia fins al pròxim 31 de març. Així, s'amplia un mes les prestacions, ja que havien d'acabar dia 28 de febrer, l'últim dia del mes de febrer. L'Estat ha recollit la proposta que havien fet els sindicats i alguns sectors empresarials.

"No sé si serà d'aquí a una setmana i tres dies, quatre o cinc", deia el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, quan se li ha demanat quan s'anunciarà el text de la llei turística. El que és segur és que en menys de dues setmanes ja es podrà conèixer què diu la nova llei turística que està marcant l'actualitat del Govern de les Illes. "Ens falten aquests dies per acabar de tancar fins a l'última coma del text", ha afirmat el conseller.

El passaport covid serà obligatori en tots els locals de restauració des del moment que es publiqui al BOIB en els pròxims dies. També ho serà als bars, cafès i restaurants de menys de 50 persones de cabuda, a diferència de com estava establert fins ara. Ho ha anunciat el portaveu del Govern, Iago Negueruela, després d'haver-ho acordat a la mesa de diàleg social amb els diferents agents socials.

La reforma laboral de l’any 2012, promoguda pel PP en circumstàncies d’emergència econòmica, podia tenir una raó de ser per desbloquejar la capacitat de creixement de l’economia espanyola, però no tenia sentit que es mantingués un cop recuperat el potencial de creixement. Els problemes de l’economia espanyola són de mala regulació laboral. En això no hi ha diferència catalana: l’economia catalana batega exactament igual que la del conjunt de l’Estat perquè les regulacions laborals són molt fortes i són idèntiques per a totes les parts de l’Estat –són competència exclusiva seva–. Tots els estudis fets des de fora no paren de subratllar la mala qualitat de la regulació laboral espanyola, que es concreta en taxes d’atur estructuralment molt elevades, taxes de temporalitat anormalment altes i una dualitat laboral (diferents condicions i regulacions) molt marcada en funció de l’edat. Són molts més els defectes del funcionament de les relacions laborals a l’Estat, derivats sempre de la multiplicació de contractes de baixa qualitat, que volien corregir rigideses heretades de l’Estatut dels Treballadors, però no els detallo tots. Han acabat creant un monstre.

Un cop més el diàleg social ha fructificat a última hora. El govern espanyol i els agents socials han arribat a un acord per prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 28 de febrer del 2022. El text final, que ha rebut força modificacions respecte al text presentat aquest diumenge, ja té el vistiplau de les organitzacions sindicals UGT i CCOO, que valoren molt “positivament” el text plantejat pel govern espanyol, així com de les patronals CEOE i Cepyme que a última hora d'aquesta nit l’han de consultat i ratificat amb els seus òrgans de direcció. Està previst que el govern espanyol l'aprovi en el consell de ministres de demà dimarts.

El grup turístic Globalia ha anunciat que posarà en marxa un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) si les conversacions amb el govern de l'Estat i els agents socials no arriben allà on volen. El grup turístic té la intenció que el diàleg arribi a una pròrroga dels ERTO de força major almenys fins a final d'aquest any, segons ha informat Europa Press. Si s'arribàs a fer realitat, afectaria més de 9.000 empleats d'Air Europa, Be Live Hotel i Groundforce.

El Govern de les Illes Balears ha decidit suspendre el procés de desescalada fins al 26 de juliol. Es posa punt a part a un procés progressiu que s'havia fet durant mesos a causa de l'augment de contagis entre els més joves. Segons ha explicat la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, les dades avui dia són de 185,6 d'incidència acumulada i el 70% dels casos són de la població jove. Per aquest motiu, s'ha tornat a fer una crida a la població d'aquest rang d'edat perquè es vacuni, a més de demanar ajuda a les entitats locals per reforçar aquest missatge.

"Només tinc paraules d'agraïment per a sindicats i patronals", ha dit la presidenta del Govern, Francina Armengol, quan s'ha disposat a presentar aquest primer acte de la Cimera. Les paraules de la presidenta han volgut evidenciar els quinze mesos de profund diàleg que hi ha hagut entre els agents i el Govern per pactar les pautes, mesures i restriccions que han regit la vida de la societat illenca en els mesos de pandèmia. Aquesta situació també s'ha viscut a la comunitat veïna, on el govern de pacte també regeix l'autonomia. És per aquest motiu que la primera taula rodona s'ha dedicat a les taules de diàleg social que tan importants han estat aquests mesos passats. Hi ha participat la secretaria d'ocupació de CCOO, Yolanda Calvo, el secretari general de la UGT, Lorenzo Navarro, el president de la PIMEB, Jordi Mora, i la presidenta de la CAEB, Carmen Planas. Per part del País Valencià hi ha estat presents el president de Confederació Empresarial Valenciana (CEV). Salvador Navarro, i la seva vicepresidenta, Eva Blasco, el secretari general de la UGT del País Valencià, Ismael Sáez, i el responsable de política europea i transició justa de CCOO del País Valencià, Daniel Patiño.

S'ha donat el tret de sortida a la primera cimera entre les Illes Balears i el País Valencià. Serà un congrés que durarà avui dilluns 5 i demà 6 de juny i que té com a objectiu formar ponts i connexions entre les dues comunitats autònomes històricament emparentades. Els principals objectius de la cimera seran fomentar la reactivació econòmica i la creació d'ocupació, aprofitar l'oportunitat en comú que suposen els fons Next Generation de la Unió Europea, impulsar la sostenibilitat, la protecció del territori i la regeneració de la Mediterrània entre molts d'altres.

Agents socials i econòmics de les Balears han enviat una carta urgent al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per demanar un "pla de salvació econòmica" per a les Illes. En la missiva -que s'ha entregat aquest divendres a la delegada del govern espanyol de les Balears, Aina Calvo-, els representants adverteixen de la situació a la qual s'enfronta l'Arxipèlag després de la pandèmia.

El govern espanyol ha decidit repartir responsabilitats davant l'allau de crítiques per l'acord segellat amb EH Bildu per derogar amb urgència la reforma laboral de manera "íntegra" en plena crisi del coronavirus. La Moncloa evita així fer autocrítica i reivindica un govern "fort i cohesionat" malgrat les "diferents sensibilitats", en referència a la guerra oberta entre el vicepresident segon i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres extraordinari d'aquest divendres, que ha ratificat la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma fins al 7 de juny, la ministra portaveu, María Jesús Montero, ha culpat el PP i, de manera velada ERC i Compromís, d'haver-los abocat a pactar amb l'esquerra abertzale. D'una banda, per la "dimissió de responsabilitats" del líder de l'oposició, Pablo Casado, més preocupat en "intentar tombar el govern". I, de l'altra, per la "dinàmica de negociació impossible" de les forces progressistes que " no té res a veure amb la salut de les persones". "Els partits de govern ens hem sentit sols", ha resumit.

El Govern de les Illes Balears començarà a redactar un pla de desconfinament a partir de la setmana que ve. Així ho ha anunciat la presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, durant la reunió que ha mantingut aquest dijous amb els agents socials de l'Arxipèlag, segons confirma el president de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (Pimem), Jordi Mora, a l'ARA Balears.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha signat aquest dimarts amb els agents socials l'acord per a l'augment del salari mínim interprofessional (SMI). Aquesta retribució pujarà un 4% el 2018, fins als 736 euros al mes, augment que s'elevarà al 5% el 2019 (773 euros) i al 10% el 2020, fins a situar-se en 850 euros mensuals.

La ministra de Treball, Fátima Báñez, ha firmat aquest dilluns amb els agents socials a la Moncloa un acord per a aturats de llarga durada. L'anomenat programa extraordinari d'activació per a l'ocupació s'ha gestat durant mesos entre el govern espanyol, sindicats i patronal i té com a objectiu la reinserció laboral dels treballadors que hagin passat a l'atur 12 dels últims divuit mesos. Està previst que beneficiï entre 400.000 i 450.000 persones i es prolongarà durant 15 mesos: des del 15 de gener del 2015 fins el 15 d'abril del 2016, tot i que els subsidis de 426 euros al mes només seran durant un màxim de sis mesos. Repassem els requisits i les condicions per accedir a l'ajuda.

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha firmat aquest dilluns el primer gran pacte social després de tres anys de govern. I ho ha fet obrint la porta a nous acords amb sindicats i patronal fins a finals de legislatura, ja amb l'ull posat a les eleccions generals previstes per al novembre de l'any vinent. Seguint amb els missatges d'optimisme del govern del PP, el cap de l'executiu espanyol ha reiterat les polèmiques declaracions de la setmana passada, en què va assegurar que la "crisi ja és història". Però aquesta vegada ha volgut aportar un matís: "La crisi ja és història del passat, però les seves seqüeles, no", ha dit. "La recuperació no serà completa fins que se senti a les butxaques dels espanyols", ha afegit.