El portaveu de Frontex, Chris Borowski, ha confirmat al programa Al Dia d'IB3 Ràdio que Espanya no ha demanat el desplegament d’agents a les Illes Balears, malgrat l’augment de l’arribada de persones migrants a les costes de l’Arxipèlag. Segons Borowski, “Frontex només pot actuar quan un estat membre ho sol·licita, i fins ara no hem rebut cap petició d’Espanya”.

La guerra a Ucraïna és un repte per a Europa i Occident en conjunt, també de cara als fonaments morals de la democràcia liberal com a política dels drets humans. Entre altres coses, la Unió Europea ha complert amb un dels efectes col·laterals de totes les guerres, com solen anomenar-se els danys causats a les víctimes civils: els refugiats. Des de començaments del 2022, són milions els refugiats ucraïnesos que han arribat als països de la Unió Europea, la major part a través de la frontera entre Ucraïna i Polònia. Han estat degudament acollits, assegurant-los amb celeritat els requisits per a la seva inserció, amb permís de treball i tot. Així que això de “No hi cabem” no val.

Les fronteres de la Unió Europea són cada cop més violentes i ho són per les pràctiques que despleguen els governs contra l’arribada de migrants i sol·licitants d'asil. Ho constata un informe presentat aquesta setmana al Parlament Europeu per la Xarxa de Monitorització de la Violència Fronterera, coincidint, a més, amb l’acord perquè Croàcia s’incorpori a l’espai de lliure circulació de Schengen a partir de l'1 de gener. 

Fa temps que la Unió Europea viu obsessionada amb les seves fronteres; amb la fortificació d’un sistema construït a cop de militarització de la vigilància, d’acords d’externalització amb països tercers que deixa la responsabilitat de la gestió dels fluxos migratoris en mans de governs –des del Sahel al mar Roig, i de Líbia o el Marroc fins a Turquia– que no han dubtat a aprofitar políticament aquest nou instrument de xantatge i desestabilització. 

Un 71% de la població enquestada en el darrer quadern Gadeso considera que la nostra situació no ens permet acollir migrants. Així ho valora la població que ha respost a les preguntes relacionades amb polítiques de migració de la Unió Europea. D'aquesta manera, un 64% creu que les lleis que regulen entrada i la permanència de refugiats i migrants són massa tolerants. A més, un 42% dels enquestats opina que s'ha d'elaborar una llei de fronteres que limiti l'arribada, mentre que els més extrems –un 34%– trien tancar les fronteres com a millor opció.

El Líban i Israel, dos països formalment en guerra, han arribat aquest dimarts a un acord històric per delimitar les seves fronteres marítimes. El pacte entre els dos arxienemics respon a un interès mutu: explorar les reserves de gas de dos nous jaciments, anomenats Karish i Qana, al Mediterrani oriental. Les negociacions, que han durat quinze mesos i s'han dut a terme amb mediació nord-americana, suposen la primera demarcació de fronteres entre els dos països des de la creació de l'estat d'Israel el 1948 i es reparteixen una àrea de 860 quilòmetres quadrats llargament disputada.

Els fets són prou coneguts. Prop de quaranta persones morien a finals de juny en topar amb les forces de seguretat marroquines quan intentaven accedir a la Unió Europea per la seva frontera sud. Segons l’ONG Caminando Fronteras i l’Associació Marroquina pels Drets Humans, els gendarmes haurien fet ús d’una violència excessiva i injustificada. 

Ahir, Núria Bendicho publicava en aquestes pàgines un article (“La irracionalitat de les fronteres”) en què denunciava l’existència d’aquests “límits traçats amb ganivets esmolats que seguen la vida de moltes persones”, i argumentava que “s’han construït per evitar que la jerarquia que s’ha imposat al món s’esmicoli”, que aquesta jerarquia no seria sinó “una estructura gegant xucladora dels fruits pels països de la perifèria”, i, finalment, que es defensen perquè “els qui governen tenen por que se’ls desmunti la paradeta i no tenen intenció de desarticular aquest sistema”. 

La raó és una de les nocions més problemàtiques a què hem d’enfrontar-nos avui en dia. Només cal clavar els ulls a la història per adonar-nos que hem estat capaços de crear grans artefactes ben endreçats i rumiats que han parit atrocitats inefables. Els camps de concentració eren fàbriques ingents de matar amb engranatges impecablement ordenats que produïen muntanyes de cadàvers sense ànima. Obeïen a una lògica concreta: la consecució d’un fi mitjançant uns instruments retallats per una mà concisa i probablement inconscient del seu braó herculi. No endebades Hannah Arendt va mostrar-nos en una de les seves obres la banalitat del mal que ella havia observat en el judici d’Adolf Eichmann –l’home que prenia la decisió última de transportar els deportats als camps de concentració alemanys– a Jerusalem el 1961. Considerava que Eichmann era un simple home sotmès al seu temps que havia acceptat sense objecció una lògica que havia inhalat com si es tractés d’aire. Que, si hagués nascut en un altre lloc, no hauria actuat d’aquesta manera. En qualsevol cas, tot i que Arendt havia observat durant el judici que la ment d’aquest home no disposava de la profunditat que s’espera d’algú capaç de cometre uns actes terriblement despietats, encara hi havia el problema del mal. La seva simple existència posava en guàrdia a qualsevol i deixava en evidència que, sense l’embriagament d’un raonament concret –com el de la ideologia nazi–, les decisions preses per Eichmann eren imperdonables per a una mirada forana. L’ètica s’enfrontava així a la raó instrumental que s’havia imposat com a verdadera i única i la destronava. Allò que es creia racional es transformava en profundament irracional. Qui podia atrevir-se a defensar que la matança pulcra i enginyosa de milions de persones estava dotada de raó? 

La violència en frontera no és nova, però les morts a la tanca de Melilla del 24 de juny representen un pas més. Un pas més per les imatges que han deixat. Si bé fa temps que circulen fotografies i vídeos de morts en frontera i de violències i il·legalitats comeses per les forces de seguretat a ambdós costats, aquesta vegada són d’una cruesa esfereïdora. La imatge de cossos amuntegats, abandonats a la seva sort i tractats amb escarni té unes connotacions històriques que ningú, i menys a Europa, pot ignorar.

Amnistia Internacional (AI) ha denunciat "una violació de drets humans" en els intents de saltar la tanca que s'han produït a Melilla al llarg de la setmana, i critica un "tracte cruel i desmesurat" contra migrants per part dels cossos policials de l'Estat. Les crítiques obeeixen, sobretot, a les imatges publicades per RTVE en què es poden veure agents colpejant un home que havia aconseguit passar la tanca. Aquest divendres al matí, un miler de persones han intentat tornar-la a saltar, segons dades del ministeri de l'Interior, pel mateix lloc on també aquest dimecres més de 2.500 persones ja ho van intentar i només una cinquena part va aconseguir superar-la. I dijous passat, més d'un miler de persones ja van intentar creuar-la pel mateix punt. En total, aquesta última setmana quasi 5.000 persones han intentat passar a la força pel pas fronterer de Melilla. Només 871 ho han aconseguit.

Un any després que el ministeri de l’Interior retirés gairebé totes les concertines de les fronteres de Ceuta i Melilla, el Port de Santander ha començat l’operació per blindar-se amb aquest controvertit filat de ganivets d’acer, que tant la Unió Europea com el mateix Defensor del Poble critiquen per "inhumà" i ineficaç com a mesura dissuasiva. 

“Aquesta no és l’Europa que volem”. Així reaccionava la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, davant la mort de 366 persones a les costes de Lampedusa. Era octubre de 2013. 

L'espai Schengen de lliure circulació és "la joia de la corona" de la Unió Europea, en paraules del vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, però el coronavirus va fer reaparèixer les fronteres que Schengen havia esborrat per als ciutadans europeus. Ara l'executiu comunitari ha posat sobre la taula un seguit de propostes que intenten evitar que torni a passar el mateix. La Comissió Europea ha presentat un paquet per reformar el Codi de Fronteres Schengen que hauria de permetre coordinar més la gestió de les fronteres en casos com el d'aquesta pandèmia i garantir que el restabliment de controls dins la UE sigui només "un últim recurs".

En la crisi a les fronteres de Bielorússia amb la Unió Europea hi ha un discurs que n'està sortint reforçat: el de l'Europa fortalesa. Fa mesos que països com Grècia, Hongria, Àustria, Dinamarca o Polònia (entre d'altres) pressionen per aconseguir que el pressupost europeu financi nous murs a les fronteres externes de la Unió. I, mentre fins ara s'havien topat amb la porta de Brussel·les absolutament tancada, les tècniques del règim "gàngster" de Lukaixenko, sumades a les d'un país com Polònia, que busca desviar l'atenció del seu propi conflicte obert amb la UE, han aconseguit que l'assumpte es posi sobre la taula de la resta de socis. "Al Consell Europeu, parlarem de les infraestructures físiques per protegir la UE i del seu finançament", ha dit des de Varsòvia el president del Consell, Charles Michel, que ha escenificat el suport i la "solidaritat" de tota la Unió amb Polònia.

La Guàrdia Civil va detenir aquest diumenge al Port d'Alcúdia, a Mallorca, a un individu que tenia una ordre internacional de crida i cerca emesa per la Interpol, segons ha informat el cos policial en un comunicat. Els agents varen arrestar l'home quan desembarcava d'un vaixell d'una companyia de fèrries procedent de Toulon (França).

El certificat covid per viatjar entre països de la Unió Europea haurà d'estar en vigor aquest juliol, però la complexitat de reobrir fronteres i facilitar els viatges implica molts matisos. Eurocambra i governs van tancar l'acord fa menys de dues setmanes per posar en marxa aquest mecanisme i aquest dilluns la Comissió Europea ha proposat un full de ruta comú per evitar que amb l'entrada en funcionament d'aquest certificat hi hagi disparitat de criteris arreu de la Unió Europea, sobretot tenint en compte que es tracta de competències estatals. Entre altres mesures, Brussel·les proposa eximir els nens de les restriccions de viatge i que les PCR siguin vàlides arreu en un període de 72 hores.

La vacunació esperona la temporada turística. Els ambaixadors dels vint-i-set governs de la Unió Europea han acordat aquest dimecres la reobertura de les fronteres externes als turistes o viatgers que estiguin completament vacunats. La mesura està especialment pensada per a països tercers com els Estats Units o el Regne Unit, on la vacunació ja està avançada i s'ha dut a terme amb fàrmacs que també estan aprovats a la Unió Europea. Per això, per a l'entrada d'aquests turistes, s'exigirià que hagin rebut la pauta completa d'immunització 14 dies abans del viatge (és a dir, amb dues dosis en la majoria de casos).