Un total de 17.075 pacients estaven en llista d’espera per a una intervenció quirúrgica a les Illes Balears en acabar el 2025, segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Sanitat en el marc del Sistema Nacional de Salut.

La Conselleria Salut ha reduït les llistes d'espera per intervencions quirúrgiques i per consultes externes a la sanitat pública. Així i tot, a finals de 2024 hi havia 79.170 pacients (enfront dels 82.232 del 2023) pendents d’una consulta amb l’especialista. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, hi havia 13.624 pacients pendents (enfront dels 14.584) de l’any precedent. Dels usuaris que esperaven cita amb l’especialista, 35.520 feia més de 60 dies que esperaven, i la demora mitjana és de 84 dies. Aquestes xifres suposen un descens respecte de les registrades el mateix període de l’any passat, quan eren 38.000 i la demora se situava en 91 dies. Pel que fa a les intervencions quirúrgiques, 2.158 fa més de 180 dies que esperen (31,3% menys, 3.136).

Les tècniques mínimament invasives són una de les potes de la medicina del futur. La comunitat científica busca constantment noves eines i mecanismes que redueixin l'impacte dels tractaments i de les intervencions que es fan als pacients, amb l'objectiu d'evitar les seqüeles i afavorir que la seva recuperació sigui més ràpida. Les proves diagnòstiques que no requereixen incisions i les cirurgies robòtiques que es fan amb obertures mil·limètriques són alguns dels exemples de procediments mínimament invasius que hi ha disponibles avui en dia. Ara investigadors de la Universitat de Stanford dels Estats Units han fet un pas més i han desenvolupat una nova tècnica que permet fer transparents els teixits de ratolins vius de forma reversible.

"Tinc 27 anys i no puc caminar". La vida de Mariona Boix va fer un gir de 180° el divendres 13 de març del 2015. En una competició d'esquí alpí a Andorra, en la categoria de descens, va caure i va patir el que s'anomena la tríada maleïda: el trencament del lligament encreuat anterior, del menisc intern i del lligament lateral intern del genoll esquerre. Amb 19 anys va veure com els seus somnis de ser olímpica s'esfumaven i començava un llarg i dolorós camí que avui dia encara no ha acabat. Set anys després ha passat dotze cops pel quiròfan per intentar curar-se el genoll, però, ara com ara, encara continua amb una lesió que li impedeix fer una vida ordinària.

Les Balears han estat la primera comunitat autònoma de l’Estat a eliminar la llista d’espera per a les dones trans que es volen sotmetre a una vaginoplàstia. Amb una visita a l’endocrinòleg el procediment es posa en marxa i en un termini de tres mesos ja es pot passar per la sala d’operacions, segons explica el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau. Aquest tràmit es va començar a accelerar el 2018, quan la Conselleria de Salut va signar un conveni amb el centre privat Barnaclinic, que forma part del Grup Hospital Clínic de Barcelona i on des d’aleshores s’han intervingut 45 persones de les Balears per la Seguretat Social. Abans d’això, en deu anys –del 2006 al 2017– se n’havien fet set a l’hospital Carlos Haya de Màlaga –el referent fins aquell moment– i l’espera per pacient oscil·lava entre els nou i els deu anys. Laura Duran va ser una de les deu primeres a beneficiar-se d’aquesta mesura fa ara prop de dos anys. “La veritat és que és molt senzill. Les que hi anam, hi anam amb ganes i felices, sense por. Les mares són les que pateixen. Quan em varen operar, en dues hores ja estava llesta”, recorda Duran, que també és tècnica de la Federació de la Plataforma Trans.

Els hospitals de les Illes Balears comencen a recuperar l'activitat quirúrgica després que la pressió hospitalària hagi disminuït notablement des de l'inici de la campanya de vacunació. Segons ha detallat el Govern balear a través d'un comunicat, les sales d'operacions dels centres hospitalaris ja acullen intervencions de diverses patologies, no només oncològiques i preferents, i les consultes externes i els gabinets tornen a atendre presencialment.

L'expansió del coronavirus a Menorca i la pressió sanitària per l'augment d'ingressos i pacients a l'illa provoquen la suspensió de les intervencions quirúrgiques programades per a les pròximes setmanes a l'hospital Mateu Orfila.

La llista d'espera per operar-se a les Illes Balears ha augmentat un 80,4% en un any a causa de la crisi sanitària. Segons ha informat l'agència Efe, els pacients de l'Arxipèlag han d'esperar 180 dies (prop de 6 mesos) per fer-se una intervenció quirúrgica.

Les persones que estan a la llista d'espera per fer-se una intervenció quirúrgica programada no urgent a les Balears han d'esperar una mitjana de 144,4 dies, per la qual cosa esperen un 99,25% més de temps que fa un any, quan l'espera era de 72,49 dies.

L'Hospital Universitari Son Llàtzer ha posat en marxa dues noves sales d'operacions dedicades exclusivament a la cirurgia oftalmològica, que permetran fer prop de 3.500 intervencions anuals, segons el cap de servei, Emeterio Orduña. La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha afirmat aquest dimecres en la seva visita a les noves instal·lacions que "l'oftalmologia és una especialitat vital i molt important en el pes de l'activitat quirúrgica de l'hospital, ja que genera al voltant del 25% del total d'intervencions".

El Consell de Govern ha aprovat l'acord amb el qual podrà concertar noves operacions de crèdit a curt termini per un import màxim de 433 milions d'euros. La intenció és donar major liquiditat a la Comunitat Autònoma davant la situació econòmica i social provocada per la pandèmia del coronavirus, segons indica en una nota.

Gairebé una de cada tres intervencions quirúrgiques a Catalunya ja es fan en una clínica privada. El 22% dels malalts també trien la privada quan han d’anar a urgències i pràcticament un 20% del total de consultes mèdiques van passar pel sistema sanitari de pagament en lloc del públic. Aquestes són només algunes de les moltes dades que la patronal de la sanitat privada va utilitzar ahir per posar en relleu la seva situació tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat.

Toby Sheldon, l'home que es va gastar 100.000 dòlars en cirurgies i processos mèdics per assemblar-se a Justin Bieber, ha estat trobat mort en un motel. El cos va ser trobat en un establiment de San Fernando, als EUA, després que la família n'hagués notificat la desaparició. El cos de l'home, de 35 anys, va ser trobat el 21 d'agost, però no ha estat fins aquesta setmana que s'ha sabut la notícia, tres dies després que es donés per desaparegut.

El 'Costa Concordia', el creuer sinistrat el 2012 davant de l'illa italiana del Giglio que va causar la mort de 32 persones ha començat a ser reflotat aquest dilluns a les 06.00 hores. Està previst que al llarg del dia l'embarcació sigui reflotada dos metres sobre la línia d'aigua i, posteriorment, sigui traslladada a 30 metres mar endins en direcció est. La d'aquest dilluns és la primera de les operacions de reflotament que duraran entre sis i set dies, segons les condicions meteorològiques.