El món empresarial s'ha associat, històricament, a lideratges masculins de vestit i corbata. La reivindicació de la necessitat de més presència femenina en càrrecs de direcció fa dècades que omple tesis i propostes d'associacions empresarials, fins al punt que la paritat ja és, cada vegada més, una eina per valorar la política d'empresa de les organitzacions. De mica en mica, la situació va millorant: segons les darreres dades de Grant Thornton, Catalunya té un 44,2% de dones en alts càrrecs, la taxa més alta de l'Estat. De fet, el percentatge registrat per l'informe aquest any a Catalunya ha augmentat en 8,2 punts comparat amb l'any passat, la qual cosa situa el Principat 5,8 punts per sobre de la mitjana espanyola (38,4%). Des de l'Empreses, us portem una tria de 10 perfils de directives influents en l'economia catalana, que inclouen figures consagrades i perfils menys coneguts.

Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.

Naim Darrechi (30 milions de seguidors a TikTok) va dir recentment: “Les dones tenen més drets i, per tant, a partir d’ara, soc una dona, perquè a Espanya et deixen canviar de sexe cada sis mesos i només has d’omplir un formulari”.

"Abans, la meva experiència estava travessada per por d'acabar a la presó i ara per una agressió física". La frase la pronuncia una activista veterana a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones (avortament, anticonceptius, etc.) i resumeix el sentiment de les activistes de la causa feminista que estan a la diana d'atacs dels grups antigènere, ben organitzats a escala internacional i potenciats per les xarxes.

Maltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.

El món ha concentrat el 2023 més guerres que mai des del final de la Segona Guerra Mundial. I les perspectives de l’any que estem a punt d’estrenar no són millors. No només hi ha més conflictes, sinó que es lliuren amb més impunitat, perquè el dret internacional que els hauria de regular ha perdut força. El 2024 estarà marcat per aquesta inestabilitat global i alhora per un calendari electoral inèdit: 76 països han de celebrar eleccions, sota sistemes més o menys democràtics. Serà un any d’armes i d’urnes. L’equip d’investigació del Cidob, coordinat per Carme Colomina, ha analitzat els temes que marcaran l’agenda en els pròxims dotze mesos. El resultat d’aquest exercici és una brúixola per no perdre’s en la voràgine d’un món “desordenat, convuls i contestat”. Benvinguts al 2024.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Les dones treballadores cobren de mitjana un 13% menys que els homes a la Unió Europea i, per tal de cobrar el mateix, haurien de treballar 46 dies més cada any. O, dit d'una altra manera, a partir d'aquest dimecres les dones europees treballen "gratis" fins a finals del 2023, segons els càlculs de la Comissió Europea. "La igualtat de retribució per a una mateixa feina o per a una feina del mateix valor és un dels principis fundacionals de la Unió Europea", ha assegurat la comissària europea de Valors i Transparència, Helena Dalli.

La polèmica ha explotat després que diferents mitjans hagin publicat un document d'àudio amb un comentari sexista adreçat a dones periodistes pronunciat dilluns pel ministre de Justícia francès, Éric Dupond-Moretti, després de fer unes declaracions a la premsa, quan es pensava que tots els micròfons ja estaven apagats. "Veig que entre les dones periodistes que m'heu fet preguntes cap de vosaltres era davant meu ensenyant els pits, eh? No fa prou calor?", els va deixar anar el ministre. L'exclamació, que Dupond-Moretti va voler fer en to de broma, ha aixecat moltes crítiques, sobretot dels consells de redacció de diferents mitjans de comunicació del país.

L'Ajuntament d'Artà ha fet una passa més per treballar la igualtat de gènere entre la ciutadania del municipi i en aquesta ocasió ha posat el focus sobre les noves generacions per tal de construir un futur sense discriminacions ni violències masclistes. El consistori municipal, en col·laboració amb l'Institut Balear de la Dona, ha fet un estudi per conèixer què entén el jovent per igualtat de gènere i amb l'objectiu principal d'entendre quin és l'impacte de les violències masclistes en la població adolescent del municipi (persones d'entre 10 i 19 anys).

L'IB-Salut ha presentat aquest divendres el Pla d'igualtat entre dones i homes (2022-2026). El document pretén introduir la perspectiva de gènere en tots els àmbits del servei i transformar aquesta visió en polítiques d'igualtat de gènere, formació, informació i sensibilització. També es volen aplicar protocols i procediments contra la violència masclista i l'assetjament sexual. Des de la Conselleria expliquen que l'àmbit sanitari presenta una àmplia feminització dels professionals. Aquest fet es deu que "les feines exercides per dones acostumen a estar relacionades amb la cura de persones". Les dades són contundents, atès que el 73,5% de la plantilla està integrada per dones i el 26,5%, per homes.

El manual Construir pobles feministes, escrit per vuit professores i activistes, recull les eines necessàries per incloure la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. La iniciativa, que sorgeix de la Direcció Insular d'Igualtat del Consell de Mallorca i que s'ha presentat aquest dimarts a la Fundació Sa Nostra, pretén abordar el repte de fer política local feminista a l'illa. "Són propostes des de diferents àmbits que ajuden a repensar com feim poble", explica la coordinadora i coautora de la publicació, Catalina Gayà.

L'alcalde de Seül, Oh Se-hoon, ha suprimit aquesta setmana les places d'aparcament exclusives per a dones, que se situen a prop de les entrades i ascensors per evitar els espais foscos i insegurs. L'eliminació d'aquests llocs reservats ha obert una polèmica perquè s'inscriu en una regressió en les polítiques d'igualtat de gènere que havia encapçalat la capital. Ja s'ha presentat un projecte de llei per revisar l'ordenança que reservava un 10% de les places d'aparcament a les dones en tots els pàrquings per a més de 30 cotxes. Les places es començaran a substituir, al mes de març, per aparcaments destinats a famílies.

La revisió d'algunes condemnes a agressors sexuals arran de l'aprovació de la nova llei del només sí és sí –que elimina la distinció entre abusos i agressió, però, al fer-ho, modifica la forquilla de penes existent en el Codi Penal per a aquests tipus de delictes– ha portat el govern espanyol a donar una instrucció a la Fiscalia d'ampliar les polseres telemàtiques als agressors sexuals que s'hagin beneficiat de les revisions, sobretot en els casos que han comportat "excarceracions inesperades", explicava la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, aquest dimarts.

La pandèmia semblava que havia de ser un punt d'inflexió per canviar la manera de treballar aprofitant la irrupció del teletreball, la tecnologia i la flexibilitat horària. Les dades, però, demostren que tot va ser un miratge. El presencialisme ha tornat a l'oficina i això perjudica especialment les dones, sobretot a l'hora d'ocupar llocs de responsabilitat que posen difícil la conciliació. Segons un estudi de l'escola de negocis Eada i del grup Icsa sobre la bretxa salarial presentat aquest dimecres, el nombre de dones directives aquest any respecte al passat ha baixat dos punts després d'una tendència a l'alça des del 2016. Concretament, gairebé un 17% del total de directius a Espanya són dones, mentre que l'any passat el percentatge estava a tocar del 19%. A banda de la baixada, el més preocupant és que la xifra continua per sota del 19,5% assolit el 2008, tot i les polítiques de conscienciació que s'han fet en l'última dècada.

El 18,6% dels contractes laborals de dones a les Illes Balears són parcials, és a dir, no són de jornada completa. Una dada que fa entendre el motiu pel qual el Govern ha presentat el seu primer Pla per la Igualtat en l'Àmbit Laboral entre homes i dones. Un projecte que compta amb 47 mesures dirigides a introduir la perspectiva de gènere en les polítiques laborals que ha estat consensuat i treballat amb els agents socials amb un pressupostat de 5,6 milions d'euros.

La Unió Europea ha fet aquest dilluns un primer pas per incrementar la presència de les dones en llocs directius. Els ministres d’Assumptes Socials de la UE han tancat un acord polític per establir un mínim del 40% de dones en els llocs directius no executius (o del 33% entre tots els membres del consell d’administració) en les empreses europees que cotitzin a la borsa. La mesura, que ja la va intentar tirar endavant la Comissió Europea fa una dècada però sense èxit, encara haurà de ser avalada per l’Eurocambra i la mateixa Comissió.

En l'impacte de la pandèmia en el mercat laboral, les dones també han rebut el cop més fort. Els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) –figura de protecció creada arran de la crisi del covid-19– han tingut una incidència superior en el col·lectiu femení, amb una mitjana del 52,3% del total dels treballadors que s'han vist afectats per aquesta mesura. Això es deu, principalment, al fet que els sectors més afectats són el turístic i el comerç, que alhora són els que concentren un percentatge més elevat de dones.

Els representants polítics del Consell de Menorca, els treballadors de la institució, els sindicats i la Guàrdia Civil han reivindicat aquest dimarts la igualtat de gènere, en el marc del Dia de la dona.