Un sector que genera un valor afegit de 807 milions d’euros en un any i que ocupa, com a mínim, el 3,2% del total dels treballadors de les Balears ja no és cosa menor. La indústria cultural i creativa, segons la darrera anàlisi feta per la Fundació Impulsa, ocupa el setè lloc dels ecosistemes productius de les Illes i, el que és més important, “té un potencial enorme i ara mateix és un dels actors que més pot contribuir a la necessària diversificació econòmica”, explica el catedràtic d’Economia i coordinador de l’estudi Antoni Riera.

Les Balears són un dels territoris turístics del món amb una demanda turística més insostenible, segons reflecteix l'Índex de Desenvolupament Turístic (IDT) de la Fundació Impulsa, el qual ha presentat aquest dilluns el director tècnic, Antoni Riera. Aquesta eina compara 325 regions de 45 països i fa servir una quinzena de marcadors per posicionar-les. Malgrat que en termes generals les Illes se situen en una posició capdavantera –són l'onzena regió del rànquing–, hi ha indicadors on suspenen de manera clara, com el de la sostenibilitat de la demanda turística, on les Balears ocupen el lloc 308 de 325. D'altra banda, les Illes se situen en la posició 140 del rànquing pel que fa a renda per càpita –d'entre les regions espanyoles, només Madrid se situa en el top 100.

El Fòrum de la Societat Civil ha criticat al Govern que la Fundació Impulsa hagi presentat un pla estratègic al marge dels treballs que s'estan desenvolupant en el marc del Pacte per la sostenibilitat perquè considera que suposa una "gran contradicció" respecte a la seva proposta de consensuar un model turístic diferent. El Fòrum considera que això suposa una ruptura del procés de participació, ja que el pla de la Fundació Impulsa s'ha presentat abans que les taules del Pacte n'extreguin un diagnòstic.

La Fundació Impulsa Balears reivindica que el creixement econòmic de les Illes repercuteixi en un benestar més gran per a la ciutadania en la darrera publicació de la col·lecció Posicionament, titulada Un checkpoint a l'inici d'una nova legislatura. Un dels punts destacats d'aquest text fa referència a les mancances que tenen les Balears per traduir el creixement econòmic en benestar. "Al llarg de les dues dècades, les Illes han erosionat progressivament el diferencial de renda per càpita respecte de la mitjana europea", ha explicat Impulsa en un comunicat, en el qual també detalla que les Balears han passat de tenir una renda mitjana a la de la UE l'any 2001 (un 22,9%) a situar-se per sota l'any 2019 (-2,6%). "Una situació que, després de dos anys de pandèmia, s'ha accentuat (-19,8%)", diu el text, i recorda que l'Arxipèlag ha descendit de la posició 46 del 2001 a la 136 de 233 regions europees l'any 2021.

Els pròxims 21 i 22 d'abril tindrà lloc a Palma la primera edició del Circular Innovation Hackaton, que reunirà vuit empreses de les Illes i 200 estudiants balears i de la Península per innovar en propostes relacionades amb el turisme circular. Els principals temes a tractar seran l'aigua, l'energia, els aliments, els materials, la mobilitat i el territori.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha advertit que l'economia de les Balears tindrà "un hivern més complicat" a causa de l'estacionalitat turística, encara que també ha indicat que l'escenari tornarà a ser bo. Així ho ha manifestat aquest dimecres durant el berenar empresarial que ha organitzat la Fundació Impulsa. "Som molt conscients que som una economia molt lligada al sector dels serveis, i per això tindrem un hivern que pot ser més complicat", ha dit, a més de remarcar l'escut social i les mesures que ha impulsat el Govern. "Ho feim gràcies al pressupost més gran de la història de les Illes", ha continuat, i també ha subratllat "l'estabilitat econòmica" de l'Arxipèlag.

El doctor en Economia i gerent de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, ha exposat avui les dades sobre la inadequació laboral que hi ha a les Balears. En destaca la dada sobre el talent illenc que està desaprofitat, una xifra que arriba al 34%. Es tracta de persones altament formades que no troben un lloc dins el mercat laboral balear. En aquest sentit, ha dit que això provoca una fuga cap a l'exterior i "desincentiva a formar-se".

Antoni Riera és el director tècnic de la Fundació Impulsa i catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, en els darrers anys s'ha consolidat com l'economista de capçalera del Govern. Parlam amb ell de la situació econòmica global, de turisme a les Illes, de model econòmic i d'energia, entre altres grans temes.

La Fundació Impulsa s'ha reunit avui per aprovar la memòria d'actuacions del 2021 i aprovar el pla per al 2022. És un pla que estarà molt enfocat en l'àmbit del posicionament competitiu, específicament a apostar pel turisme circular. Aquestes línies d'actuació estaran compreses dins el projecte 'reN', que també han donat a conèixer avui.

“La temporada turística s’ha allargat i encara durarà una mica més”, deia el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, al consell de Govern d’aquest divendres passat. No és una afirmació que vingui de nou, ja que el relat sobre la idea d’allargar la temporada va començar al principi de l’estiu. El tret de sortida de l’activitat turística s’havia ajornat per les restriccions i la incertesa dominava. I quan semblava que començava a funcionar, va aparèixer la cinquena onada i el macrobrot dels estudiants de viatge d’estudis. Sotracs i clots dins el camí de la reactivació. Alhora, el Consell també ha insistit en la idea d’allargar aquesta temporada, anunciant i promocionant diferents esdeveniments esportius a les Illes. Però, malgrat tot aquest relat, els hotelers ho tenen ben clar: l’allargament no hi ha estat ni s’espera.

Els efectes generats per la crisi del covid-19 ha amenaçat la viabilitat de més de 100.000 empreses de les Balears. Així ho recull un informe de la Fundació impulsa, que ha conclòs que un 95,5% de les microempreses i un 3,8% de les empreses petites han dubtat de la seva viabilitat.

Les Balears han caigut 17 llocs en el rànquing de competitivitat d'Europa en els darrers tres anys, segons ha explicat aquest dimecres el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, després de reunir-se a la seu de CAEB a Palma amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. A banda dels resultats en competitivitat, durant la trobada han tractat altres temes, com ara la situació econòmica derivada del covid-19, els fons europeus i el treball de les empreses en els darrers mesos per redefinir bona part dels seus serveis.

"El patronat considera que el 2021 serà millor que el 2020 i tot apunta que tancarem l'any amb un Producte Interior Brut (PIB) positiu, però els primers trimestres continuaran tenint un valor negatiu", ha afirmat aquest divendres el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera. Així mateix, l'economista ha advertit que "no s'espera recuperar el nivell d'activitat del 2019 encara, això s'allargarà fins al 2023".

El director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, Toni Riera, ha indicat que l'entitat espera que l'economia balear es recuperi del cop de la pandèmia de covid-19 "a partir del segon trimestre del 2021". El patronat de l'entitat ha aprovat aquest dilluns els nous estatus de l'entitat i ha donat el vistiplau als comptes del 2019, el qual es va tancar amb 50 agrupacions empresarials adherides.

Un 26% de les empreses de les Balears podrien tenir un alt risc d'impagament a causa de la crisi sanitària. No obstant això, sis de cada deu empreses inicien aquesta nova etapa amb una ràtio de liquiditat que supera la mitjana autonòmica i tenen l'actiu corrent necessari per fer front a les obligacions econòmiques a curt termini. Així ho ha destacat aquest dimecres la Fundació Impulsa durant l'imeeting Live: "Emergeix una nova viabilitat empresarial, parlem de risc financer". Aquesta situació respon a la millora progressiva acumulada durant els darrers sis anys, tant en temes de rendibilitat com d'estructura patrimonial, ha exposat el director tècnic de l'entitat, Antoni Riera.

L'economia de les Balears acumula pèrdues de 1.997 milions d'euros d'ençà que començà la pandèmia del coronavirus a mitjan mes de març, una xifra que representa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) anual de l'Arxipèlag, segons ha indicat la Fundació Impulsa en una nota.

El volum de pèrdues acumulades per l'economia de les Balears ascendeix a 1.640 milions d'euros després de set setmanes de restriccions de l'activitat empresarial a causa del coronavirus. Segons ha informat la Fundació Impulsa aquest dilluns en un comunicat, aquesta xifra representa un 5% del PIB anual. L'entitat ha assegurat que el 70% d'aquestes pèrdues, un total de 1.148,82 milions d'euros, es va generar durant la Setmana Santa, quan l'economia balear posa els seus motors productius en marxa. "Des d'aquesta perspectiva, s'ha de tenir en compte que, d'ara endavant, qualsevol restricció de l'activitat s'amplifica d'acord amb el patró estacional del teixit econòmic balear", ha advertit l'entitat.

Les Illes Balears han perdut un total de 905 milions d'euros, un 2,8% del Producte Interior Brut (PIB) anual, d'ençà que el govern espanyol decretà l'estat d'alarma. Del 14 de març al 13 d'abril l'Arxipèlag va perdre 612,4 milions d'euros, una xifra a la qual s'hi han de sumar els 293,69 milions perduts del 13 al 19 d'abril, segons indica l'estudi de la Fundació Impulsa en una nota.

Les Illes Balears han perdut un total de 335 milions d'euros del Producte Interior Brut (PIB) d'ençà que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma. Durant la primera quinzena del confinament, l'impacte va ser de 120,55 milions d'euros, un 0,4% menys. Aquesta darrera setmana, del 30 de març al 5 d'abril, han estat 214,33 milions d'euros els que s'han perdut.

La paralització dels sectors generada per la pandèmia del coronavirus ha provocat que Balears perdés 120,55 milions d'euros del PIB anual durant els primers 15 dies de la crisi sanitària. La pèrdua "continuarà augmentant durant les dues setmanes addicionals de la pròrroga de l'estat d'alarma", ha comunicat la Fundació Impulsa.