El PP considera que la confessió judicial de Víctor de Aldama confirma que el Govern presidit per Francina Armengol va permetre que doblers públics dels ciutadans de les Balears acabàs enriquint la trama vinculada a José Luis Ábalos i Koldo García a través de la compra de mascaretes en pandèmia.

En els darrers 25 anys, la sanitat pública de les Illes Balears ha viscut una transformació profunda marcada per la construcció de nous hospitals, el tancament del vell Son Dureta, la modernització tecnològica i l’impacte brutal de la pandèmia del covid-19. Des de finals dels anys noranta fins avui, el mapa sanitari balear s’ha redibuixat completament i ha configurat el sistema que coneixem ara.

Més de cinc anys després la justícia comença a passar comptes per les 7.291 persones que van morir a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia. Per primer cop dos ex alts càrrecs del govern d'Isabel Díaz Ayuso hauran de declarar com a investigats en un procediment judicial, segons han informat en un comunicat dues associacions de víctimes i confirmen fonts jurídiques. Durant tot aquest temps la presidenta madrilenya ha evitat fer autocrítica per l'actuació del seu executiu durant la covid-19. Aquest moviment judicial dona empenta tant a l'oposició com als familiars de les víctimes, que han continuat pressionant la líder del PP madrileny, Isabel Díaz Ayuso, per demanar-li que assumeixi responsabilitats personalment.

Han passat cinc anys i tres mesos des del dia que va morir la primera víctima espanyola per una infecció, llavors desconeguda, anomenada covid-19. Un virus que va acabar sent una pandèmia mundial i va deixar vint milions de morts a tot el planeta. Després de tres anys d'intenses negociacions, el món ha acordat com fer front a futures emergències epidemiològiques. Concretament, els estats membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han aprovat formalment aquest dimarts el primer Acord Mundial sobre Pandèmies. "El món d'avui és més segur", ha celebrat el director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, i ha afegit que el pacte representa una "victòria per a la salut pública i la ciència". "Estem més ben preparats per a una pandèmia del que mai ho ha estat cap altra generació de la història", ha conclòs Ghebreyesus.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

A principis de la dècada del 2000, un coronavirus que infectava els ratpenats va passar als gossos viverrins [un cànid asiàtic] i altres mamífers salvatges del sud-oest de la Xina. Alguns d’aquests animals es van vendre als mercats, on el coronavirus va tornar a fer un salt i va passar als humans. El resultat va ser la pandèmia de la SARS, que es va estendre a 33 països i va causar la mort de 774 persones. Uns mesos després, els científics van descobrir el coronavirus en els mamífers coneguts com a civetes de les palmeres, que es venien en un mercat situat al centre del brot.

L'Alícia Andrés recorda "la tensió" i "la por" que es vivien a l'hospital el 12 de març del 2020 quan va parir el seu primer fill, el Liam. Una infermera va entrar plorant a l'habitació i els va dir a ella i a la seva parella que ningú toqués el nadó i que marxessin ràpidament cap a casa. Els pares de l'Alícia havien arribat en cotxe des de Màlaga, on viuen, per conèixer el seu primer net. L'endemà desfeien el camí per tornar abans que es tanquessin les carreteres. El 14 de març del 2020 es decretava l'estat d'alarma per la pandèmia de covid. A la Gemma la van separar de la seva filla només néixer perquè va donar positiu de covid. Només la podia agafar per donar-li el pit. Segons el restrictiu protocol que llavors s’aplicava i que més endavant es va flexibilitzar, s’havia de separar els nadons de les mares positives de covid, no es permetia fer contacte pell amb pell, se les obligava a mantenir una distància de dos metres entre el llit i el bressol i es feia un tall precoç del cordó umbilical. La Laura va parir sola, la van lligar durant la cesària, no li van permetre agafar la seva filla i no va trobar ajuda amb una lactància complicada.

Cinc anys després que la covid-19 generés una alarma mundial, encara hi continua havent moltes incògnites sobre com es va originar. La hipòtesi que ha estat àmpliament defensada en diversos articles científics apunta a un mercat de la ciutat xinesa de Wuhan com l'epicentre de la pandèmia, però encara hi ha veus que defensen la teoria que el virus SARS-CoV-2 que causa la malaltia va sortir d'un laboratori xinès. Aquesta setmana dos diaris alemanys han publicat que l'agència d'intel·ligència del país va elaborar un informe el 2020 en què apuntava a la hipòtesi del laboratori, tot i que el govern, llavors liderat per la conservadora Angela Merkel, no el va arribar a fer mai públic.

Tot i que ja han passat cinc anys des de l'esclat de la pandèmia, per a moltes persones el coronavirus encara no forma part del passat. La covid persistent manté atrapades moltes persones en la malaltia i, en la majoria dels casos, això suposa tenir símptomes durant almenys dos anys. Aquest és el temps mínim que passen malaltes el 56% de les persones que tenen covid persistent, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). De fet, hi ha afectats que un lustre després no s'han curat.

El 14 de març de 2020, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el confinament del país durant 15 dies, amb l’objectiu de combatre la propagació del covid. Ara bé, per als centres educatius de les Balears l’ordre de clausura va arribar abans, el dijous 12 de març, quan el Govern balear va ordenar el tancament de les escoles a partir del dilluns 16. Amb la supressió de les classes presencials, es varen posar al límit les aptituds del sistema educatiu que, en ple segle XXI, tenia un grau de digitalització escàs. Tant l’Administració com els equips directius i els claustres varen fer un esforç per mantenir una certa normalitat i sobretot per evitar que els alumnes més vulnerables quedassin aïllats.

La Comunitat de Madrid va ser un dels territoris europeus amb un nombre més alt de morts durant la pandèmia i on més es va reduir l’esperança de vida. Ho explica unes pàgines més endavant l’epidemiòleg Fernando García López. I això per no parlar de les 7.291 persones a les quals es va denegar el trasllat a l’hospital i van morir en residències. O que la llavors directora general de Salut, Yolanda Fuertes, va dimitir perquè no estava d’acord amb la política d’obertura que va imposar la presidenta Isabel Díaz Ayuso... I, tot i això, a les eleccions autonòmiques del 2023 Ayuso va treure majoria absoluta i prop d’un 50% dels vots.

Fins a la seva jubilació recent, Fernando García López ha treballat per al Centre Nacional d’Epidemiologia i ha exercit de portaveu de l’Associació Madrilenya de Salut Pública. Va participar en un dels estudis més reveladors de les conseqüències de la pandèmia a Europa, liderat per la Universitat de Southampton, i reflexiona en aquesta entrevista sobre dues realitats constatades: que a Europa i Espanya es van banalitzar els riscos de la pandèmia i que una mala gestió se salda amb una xifra de defuncions inacceptable.

La història sempre tragina ferides mal cicatritzades. Cinc anys després de l’aparició de la covid-19 a Wuhan, són molts els qui ja donen per superada aquella etapa que va paralitzar el món, però encara hi ha qui plora els seus morts o lluita contra les seqüeles de la malaltia. El govern nord-americà continua investigant la causa d’aquella fatalitat mundial. Naturalment, per passar comptes amb Pequín. Fa pocs dies, la CIA, sense aportar noves dades, assenyalava una fuga d’un laboratori xinès, on es manipulaven coronavirus SARS-CoV-2, com el punt d’inici més probable de la pandèmia. 

Belén Rubio (Barcelona, 1968) va estudiar protocol de gran, després d'haver estat anys treballant en una empresa familiar. Quan la van agafar a Mémora li van dir molt aviat que la formarien per fer les cerimònies laiques. I avui assegura que, malgrat la tristesa i els moments durs, aquesta és la feina de la seva vida.

A finals d’aquest mes de novembre farà cinc anys dels primers contagis pel virus del SARS-CoV-2 en un mercat de marisc de la ciutat xinesa de Wuhan. Era l’inici de la pandèmia de la covid-19. El virus va donar lliçons de fragilitat universal i d’ineficàcia de les fronteres i, per a molts, el confinament va ser un punt de reflexió sobre el model capitalista amb propòsits nous –com fem cada Cap d’Any– i en què s’albiraven respostes més racionals sobre el sistema productiu i el model de consum i d’organització social. Avui, un lustre després d’una de les pitjors pandèmies de la història, i malgrat l’encadenament de crisis i els nous vents de proteccionisme, el capitalisme continua tenint una mala salut de ferro. El comerç internacional tira –sobretot el de serveis–, les empreses estan sanejades i les famílies, malgrat l’encariment del cost de la vida, compren i viatgen més que mai. Però el model comporta sobreproducció, excés de consum i riscos mediambientals.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que instrueix el cas Koldo, ha demanat als serveis de Salut de les Balears i les Canàries que facilitin la còpia, en presència de la Guàrdia Civil, del contingut de totes les bústies i carpetes del correu electrònic corporatiu de determinades persones, a més de la documentació que tinguin sobre contractes adjudicats a Soluciones de Gestión SL que no hagués estat prèviament lliurada a la Fiscalia Anticorrupció.

La covid-19 ja no és una emergència de salut pública, però avui encara es desconeixen moltes de les conseqüències que ha tingut. La pandèmia no només va ser una crisi sanitària, perquè va impactar de ple la resta d'esferes de la vida, sobretot entre els adolescents, un grup especialment vulnerable als efectes col·laterals del virus. La Universitat de Washington ha demostrat en un estudi que les restriccions socials per minimitzar el nombre de contagis, com el confinament i el toc de queda, van provocar una maduració cerebral "inusualment accelerada" en els adolescents. Aquestes conseqüències, que publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (Pnas), van ser més pronunciades entre les noies, la qual cosa s'associa a un risc més gran de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics i del comportament, com ara depressions i ansietat.

La covid persistent és encara una incògnita. Les vacunes i les teràpies antivirals han millorat substancialment la gestió de l'ampli ventall de símptomes associats (fins a dos-cents) a aquesta condició que va començar a afectar malalts de covid-19 ja el 2020, com ara fatiga, emboirament mental i pèrdua de memòria. Amb tot, encara hi ha seqüeles que no sabem determinar què les causa, com ara la dificultat respiratòria sobtada. Investigadors de la Universitat de Virgínia als EUA han descobert en un estudi una proteïna que pot tenir un paper clau per comprendre la simptomatologia de la covid persistent als pulmons. Segons els resultats del treball publicat a la revista Science Translational Medicine, aquesta molècula anomenada interferó gamma pot causar respostes immunitàries anormals, cosa que contribueix a la inflamació pulmonar i la fibrosi després de la infecció.