La Comissió de Centre Històric de l'Ajuntament de Palma ha rebutjat la proposta del nou bar Pesquero de Palma per "deficiències" en el projecte i han assenyalat que el disseny de la coberta és una "distorsió visual" per al centre històric de la ciutat.

Quedam al Bosch? Impossible dur el compte de quantes vegades s’han dit això dos ‘llonguets’, que és com es coneixen –orgullosament, diuen ara– els habitants de Ciutat. Fa noranta anys, el febrer del 1936, va obrir les portes aquest establiment, punt de trobada habitual de residents i de visitants; i del qual justament el llonguet, en la seva accepció de pa petit amb un solc tot al llarg, ha estat i és la seva referència, bé que en aquest cas amb el nom popular de ‘llagosta’.

D’ençà que gaudir de la rutina va esdevenir un privilegi, ens han fet odiar-la. “Tornada a la rutina”: sempre en negatiu, carregat de pesar. Han mercadejat amb la rutina a favor d’uns quants gurus que prometen “acomiadar-se’n”, com posant solució a un problema que no sabíem que teníem. En contra de la rutina, han enaltit la vida de nòmada digital, d’expat, fer feina des de la platja, les escapades de cap de setmana. I, a poc a poc, l’han desposseïda d’allò sagrat, del ritu costumista, d’allò quotidià, del que ens passa a tots, l’única cosa que ens uneix i ens fa iguals: el cafè al bar, la targeta del transport públic, el carretó de la compra. La rutina és el que ens fa humans, és el que ens fa ser bones persones una estona. Hi ha un punt de classisme en l’odi a la rutina, a resistir-se a ser com un personatge de Cuéntame cómo pasó, és a dir, una persona que podria ser qualsevol de nosaltres, intercanviable. Hi ha un punt de superioritat, de creure’s menys mortal que la resta, aliè a les forces de la natura.

Un dels grans debats gastronòmics entre els grups d'amics de Mallorca és quin és el millor lloc per menjar els millors pa amb oli i què el fa veritablement especial. Tot i la seva aparença senzilla, aquest plat essencial de la cuina tradicional mallorquina depèn de factors que van molt més enllà de la combinació bàsica de pa i oli. El debat gira al voltant del tipus de pa, la qualitat de l'oli d'oliva verge extra i el seu perfil aromàtic, la sal, i fins i tot la manera com s'ofereix el plat: si amb tomàtiga tallada, amb embotits o simplement pur i net. Alguns defensen que el millor pa amb oli és aquell que respecta la tradició més pura, mentre que altres valoren les reinterpretacions modernes que juguen amb textures i ingredients locals.

Parlar del bar El Porrón a Manacor (obert l’any 1960) és fer-ho d’una autèntica institució santantoniera. D’una cafeteria pionera en l’elaboració dels primers foguerons de la ciutat, a mitjan anys 60 i amb figures l’any 1968, amb una clara influència valenciana importada els primers anys turístics. Tot i que, per dir tota la veritat, El Porrón era un bar de foravila, una de les primeres cases que quedaven fora del nucli, ben a prop de l’hospital privat que va estar en funcionament fins a finals de la dècada dels 70 i que ara és una residència.

El català continua perdent força en els establiments de restauració de les Illes Balears i cada vegada són més els bars i restaurants que o no tenen la carta en català o la tenen plena de faltes d'ortografia.

“El nom va ser consensuat d’una manera molt casual, a un sopar, mentre escoltàvem la cançó Catholic Girls, de Frank Zappa; però sense cap connotació despectiva ni per riure’s de ningú”, recorda Miquel Àngel Bauzà (Manacor, 1967). “Vam obrir el desembre del 1989 a un soterrani del carrer de Miguel de Unamuno, sense número; un espai familiar desocupat que reformàrem”. 

El conegut restaurant Siroco de Portocristo ha anunciat que tancarà les portes el pròxim 12 d’octubre, i posarà fi així a una història que va començar a principis dels 60 i que l’ha duit a ser un punt de referència per a diverses generacions. “Avui compartim una notícia que ens omple d’emoció i tristesa a parts iguals”, expliquen a un comunicat fet públic a les seves xarxes socials.

L'Associació de veïns de Santa Catalina i el Jonquet ha denunciat l'ocupació il·legal de la vorera d'un carrer de la zona per part d'un bar. Segons expliquen, i mostren en una piulada a les xarxes socials, l'establiment ha fet servir una estructura metàl·lica amb unes cortines de grans dimensions per fer-se una terrassa privada i apropiar-se així d'una zona pública, obtenint-ne un ús exclusiu.

Mentre que a algunes zones de Palma l’activitat dels bars és frenètica, amb gent guapa els caps de setmana i les caixes registradores bullen de doblers, els iaios de la Llar d’Ancians de Palma s’han de reunir a un lloc desolat on, per fer un cafè, has de provar sort amb una d’aquestes màquines que solen servir aigua bruta.

Al carrer de les Esparteres de Palma, al costat de la Concepció, era habitual veure-hi multitud de joves congregats. Asseguts a terra o recolzats contra la paret, la imatge reflectia l'ambient d'un lloc emblemàtic de la nit a Ciutat als anys noranta, el bar Es Carreró. Va obrir les portes el 22 de desembre del 1992, i va estar obert prop de 15 anys. La seva ubicació, al nucli antic, la seva idiosincràsia, característica per l'ambient musical que l'omplia, varen marcar l'emblemàtic local que va tancar el 2006. L'edifici va ser enderrocat dos anys després, però Es Carreró encara perviu en la memòria de molts dels joves, ara ja adults, que el freqüentaven.

Més de 15.000 persones viuen totes soles a les Balears. La majoria són dones de més de 65 anys que cada vegada més perden el suport social dels carrers i barris on viuen. Aquest fet, a més, incrementa la percepció subjectiva de solitud de la nostra gent gran, una tendència que, segons augura el geògraf menorquí Ferran Dídac Lluch, augmentarà en anys venidors. Si ara hi ha 9.370 persones de més de 65 anys que pateixen moments de forta solitud, el 2037, d’aquí a una dotzena d’anys, en seran 24.685, quasi tres vegades més. I la patiran el doble de dones que d’homes.

Basta fer una passejada pels voltants de la plaça de Pere Garau i entrar a qualsevol bar per tornar dècades enrere: barres metàl·liques, màquines escura butxaques, renou de culleres que giren per dissoldre el sucre del cafè, parroquians que aprofiten els darrers minuts abans de tornar a la feina i senyores grans que venen del mercat amb el carro ple i prenen alguna cosa abans de dur la compra a casa. Ara bé, ja se sap que, perquè tot es mantingui, hi ha coses que han de canviar, i fa uns anys que molts d’aquests establiments són gestionats per propietaris xinesos, que varen trobar una manera ràpida de tenir un negoci per tirar endavant. A Palma ja ronden els 300 i van molt més enllà de la barriada de Pere Garau, on viu bona part de la població xinesa de Ciutat, segons explica el president de l’Associació Xinesa de les Illes Balears, Fang Ji.

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) ha engegat una campanya per fomentar l'ús de la llengua catalana a les cartes dels bars i restaurants de les Illes Balears. Aprofitant que s'acosten les festes de Nadal han creat la campanya 'Menús de Nadal, també en català' que ofereix als establiments de restauració traduir les cartes que estiguin en castellà, anglès o qualsevol altre idioma que no sigui el català, a més d'un seguit de propostes concretes de menús, acompanyades d'una sèrie de fitxes de vocabulari específic.

El Bar Bosch de Palma, un dels establiments més emblemàtics de Ciutat, continua amb la seva transformació cap a un negoci dirigit a un públic més luxós i turístic. Després de canviar una part del bar on hi havia llonguets, variats i pizzes per una gelera amb ostres i xampany ara les nits dels caps de setmana han muntat una taula al carrer (davant l'establiment) on hi ha un home que talla cuixot salat.

Gairebé un seient a un bar o restaurant per habitant. El sector de la restauració ha polvoritzat rècords els darrers anys i a finals de 2023 ja fregava el milió de places (948.000). Si es té en compte que durant la temporada alta a les Illes hi ha entorn de 2 milions de persones, entre residents i turistes, la ràtio és d’una plaça cada dues persones, una quantitat molt elevada.

El Bar Bosch, un dels establiments de restauració més famosos de Palma, està vivint una transformació cap al luxe. La seva carta, fins ara caracteritzada pels llonguets (coneguts com a llagostes) i plats tradicionals de la cuina mallorquina com el variat, té una nova incorporació: les ostres amb xampany. Aquest producte xoca una mica amb els trets que han marcat la línia del bar des de la seva creació l'any 1936, però segons expliquen des de l'establiment han decidit afegir-los a la carta per "satisfer la demanda dels clients".

Para-sols enclavats a terra, material aferrat a les façanes o fermat a columnes i bars amb clients al carrer a la una de la matinada. Són algunes de les irregularitats que ha enumerat la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, qui la nit del dissabte feren una ruta per les terrasses més concorregudes del centre de Palma.

Un estudi de CS On Reserch sobre els hàbits de consum a les Illes Balears ha determinat que les patates braves són la tapa preferida dels illencs seguida de les croquetes, el cuixot salat i la truita de patates. A més, també assegura que Palma és el lloc elegit pels residents a les Balears per prendre un refresc i una tapa per sobre dels pobles i de les platges. Aquest estudi no inclou entre els productes més demandats cap element alimentari propi de l'Arxipèlag i defensa que els gustos dels illencs són molt similars als de la resta de l'Estat.

Durant el cap de setmana, coincidint amb la quaranta-dosena edició de la Fira del Llibre de Palma, els bars i restaurants del Born varen aferrar les taules als bancs públics del passeig, impedint així que els residents hi poguessin seure. Aquest fet ha desfermat la indignació de molts ciutadans que han emprat les xarxes socials per fer-se'n ressò i que asseguren que no és la primera vegada que els establiments del passeig del Born ocupen més espai del que els correspon per ampliar el nombre de taules i així poder acollir més clients. "Ens estan expulsant, als mallorquins, que ja ni hi podem passar lliurement ni tampoc seure-hi", lamenta un resident a X, l'antic Twitter.