Més de 15.000 persones viuen totes soles a les Balears. La majoria són dones de més de 65 anys que cada vegada més perden el suport social dels carrers i barris on viuen. Aquest fet, a més, incrementa la percepció subjectiva de solitud de la nostra gent gran, una tendència que, segons augura el geògraf menorquí Ferran Dídac Lluch, augmentarà en anys venidors. Si ara hi ha 9.370 persones de més de 65 anys que pateixen moments de forta solitud, el 2037, d’aquí a una dotzena d’anys, en seran 24.685, quasi tres vegades més. I la patiran el doble de dones que d’homes.

En una setmana en què molts de comerços tenen els aparadors plens de cartells que anuncien amb lletres grosses i vistoses (normalment de color negre o vermell) els descomptes que aplicaran en el Black Friday, molts petits comerços de Palma es neguen a sumar-se a aquesta fita comercial. "No ho feim perquè és una festa que no és d'aquí, és importada", diu la propietària de la botiga Paraguas, situada al carrer de Jaume II.

L'emblemàtica cadena de botigues de joguines Imaginarium, coneguda arreu per la seva façana amb dues portes, una de gran i una de petita, tanca per sempre. Ho ha anunciat la mateixa empresa a través de les xarxes socials, després que el 2021 ja fessin un ERO de 119 treballadors del total de 144 (el 86% de la plantilla) i tanquessin totes les seves botigues a excepció de les dues que tenien a Saragossa i a Màlaga.

A les avingudes de Nova York més botigueres hi ha unes quantes plantes baixes per llogar. Potser ho fa el lloguer que en demanen, però, indiscutiblement, la clientela ha canviat de trajecte. Ja no té la necessitat de mirar els aparadors per estar al cas de les novetats ni per saber si encara queden vambes per córrer del trenta-nou. I si tingués en la necessitat, potser tampoc no es miraria gaire els aparadors, perquè entre la vida real i el mòbil guanya el mòbil. O sigui que una de les conseqüències de no aixecar el cap de les pantalles és que ja no veiem les botigues. I tot s’encomana. Sentit en uns magatzems d’electrònica de consum: “No sé si ens en queden. Miri-ho a la web”. Els aparadoristes treballen per a les marques de luxe.

En un ja molt llunyà 1980 vaig publicar un informe sobre la situació del català. Tot just estrenàvem la democràcia i teníem mil coses per canviar, per refer, per redefinir, per retrobar. La llengua era una de les més importants, bandejada i maltractada com havia estat. Però quina era la seva situació real? És el que, molt modestament, tractava d’esbrinar llavors. 

Aquesta història comença amb dos estudiants, un experiment artístic amb materials reciclats digne d’El hormiguero i una pel·lícula de culte dels anys 70. Tots tres elements s’amaguen darrere de les botigues Natura, on potser aquest Nadal o un dels anteriors has acabat comprant el regal d’última hora de l’amic invisible. Sergio Durany estudiava medicina, però no es concentrava gaire a classe. El que sí que el va entusiasmar durant aquells anys acadèmics va ser descobrir que l’espuma de poliuretà, un material que es fa servir per aïllar parets a la construcció, tenia aplicacions molt més bohèmies. Mesclada de la manera adequada, feia el mateix efecte que el gas de la coca-cola, quan perd el control i surt disparat de la llauna. “Amb un amic en vam comprar molta quantitat a la Bayer, vam demanar al Frankfurt Pedralbes que ens guardessin les llaunes buides, les vam netejar i hi vam tirar l’espuma per sobre”, recorda Durany. El resultat final –amb una canyeta col·locada estratègicament– el van començar a vendre a botigues de Barcelona com a objectes de decoració. De les diferents combinacions amb els colors de les llaunes reciclades també en van sortir làmpares, cendrers, gots, marcs de fotos...

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M'han encantat els rellotges de sol d’Otos (a la Vall d’Albaida, al País Valencià). Als carrers i façanes d’aquest poble n’hi ha una trentena convertits en obres d’art. L’Ajuntament ofereix visites guiades els diumenges i el recorregut es pot rematar amb un àpat a Ca les Senyoretes, on també atresoren rellotges de sol singulars.

]]>

La botiga de juguetes és àmplia i ben il·luminada, i per algun motiu sol tenir un portal suggestiu (els de la cadena Imaginarium s’enduen la palma, amb les seves portes altes per a adults i més petites per a infants: a Palma, valgui la redundància, fins fa un temps es podia a la plaça del Mercat). El visitant té la impressió d’entrar en un lloc realment diferent de qualsevol altre –no diré “màgic” per evitar el tòpic i per no posar-hi massa sucre. Sense gaire esforç pot sentir que ha entrat dins un relat de Roald Dahl, a condició que la música ambiental no ho espenyi (en algunes, com és propi dels nostres dies, hi abunden els bunyols musicals amb autotune).

]]> El Sense ficció de TV3 de dimarts a la nit et deixava ben planxat. Adeu a les botigues? analitzava la situació del petit comerç a Catalunya a partir del testimoni de dinou botiguers d’unes quantes ciutats del país: Barcelona, Lleida, Reus, Olot, Tortosa, Berga, Manresa, Cervera, Oliana i els Torms. Botigues d’àrees geogràfiques diverses, de productes molt diferents i amb trajectòries consolidades. I el panorama resultant era desolador. Entre el drama de la Catalunya buida on fer subsistir una botiga en un poble de pocs habitants és un miracle, els efectes de la pandèmia, la crisi econòmica que se n’ha derivat i l’auge de les compres per internet, augurava uns carrers plens de persianes abaixades com molts dels que ja vèiem a la pantalla.

]]> Les botigues posen llums preciosos i més que mai fa il·lusió entrar a comprar conserves, bagatel·les, pernil dolç o pernil salat (i que te l’emboliquin amb paper d’estrassa), llapis de colors i llibretes (quina meravella entrar a comprar a les papereries), plantes i flors i arbres fruiters, vals de regal per a degustacions de vi, i vi, i aquella capsa de llauna de patates fregides, i una samarreta original (signifiqui el que signifiqui això d’original) i estris de cuina per a la meva sogra (que li agrada tant cuinar i aquesta capseta per desar els tomàquets li farà tanta gràcia...) i un llibre. Per exemple, aquest, il·lustrat, del Roald Dahl, per als amants del vi, o aquest de la Marguerite Duras, per als amants de la cuina i de la literatura, o aquesta novel·la, que acaba de sortir en català. Un jersei, un pijama de Snoopy o de ratlles, una llauna d’escopinyes ben embolicada, unes copes de vi, una antiguitat, una boleta d’aquelles que fan neu, unes vambes de córrer, un barret, un fuet boníssim, una cuineta de fusta, un cobrellit, unes ulleres, una bossa, unes entrades per al teatre, uns calçotets (regal que fan sempre les mares), un joc de ciència, un de fer arracades, una Roomba, una sandvitxera, allò que no et compraràs mai, allò que no necessites però desitges, un sopar en aquest restaurant, una neteja de cutis, una tablet, una classe de guitarra, un tast de caviar, un cedé, un bitllet de la grossa.

]]> Quan jo era menut, a ca nostra rebíem catàlegs. Eren unes revistes plenes de productes ‘meravellosos’, coses estranyes que habitualment no es trobaven a les botigues. Sovint eren invents estranys, navalles impossibles, rellotges solars de butxaca, articles d’espionatge —ulleres de visió nocturna— i d’altres andròmines d’utilitat més que discutible. Mai no hi vam comprar res —funcionava per correspondència i gir postal—, però el catàleg era un compendi de bogeries i estranyeses consumistes, que s’avançava al que trobaríem després quan van arribar les televisions privades i els seus programes de mercadeig, que tant pretenien vendre’t un matalàs com un collaret o una col·lecció de ganivets que podien tallar una totxana.

]]>

La Federació d'Empresaris de Comerç de les Balears (Afedeco) reclama prorrogar els ERTO fins a la pròxima temporada turística per tal de poder afrontar la crisi econòmica causada pel coronavirus, ha explicat el president de l'entitat, Antoni Gayà, aquest dijous. Gayà, després de fer balanç de les rebaixes que començaren el maig i aviat acabaran, ha explicat que el sector passa per una greu situació econòmica.

]]>

El comerç tanca botigues, però les que manté són molt més grans que abans. Aquesta tendència sembla de moment imparable, sobretot en les grans cadenes, però afecta de manera diferent cada sector.

]]>

Els comerços de les Illes Balears podran fer rebaixes si no s'allarga l'estat d'alarma que va decretar el govern espanyol dia 14 de març, segons indica el diari Última Hora.

]]>

Aquest dilluns ha començat el compte enrere per tornar a la nova normalitat. Els petits negocis que han obert en la fase 0 del pla de desconfinament estan il·lusionats, amb ganes de treballar i de tirar el negoci endavant. Les condicions amb les quals obren són diferents de les que tenien abans. Ara els treballadors duen mascareta i guants i respecten la distància de seguretat. Davant aquesta nova etapa, les perruqueries, cafeteries i botigues cerquen noves fórmules que els permetin reactivar-se com més aviat millor.

]]>

La llet local manté el mateix preu durant la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus. Així ho indica un estudi del Govern, en el qual ha participat la Direcció General de Polítiques per la Sobirania Alimentària i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, segons indica l'Executiu en una nota.

]]>

La Federació de Serveis, Mobilitat, i Consum d'UGT (FeSMC-UGT) demana als comerços que actualment estan oberts que facin el test de detecció ràpida del coronavirus als seus treballadors, tant al personal de les botigues com al de distribució, segons indica Efe.

]]>

Les petites botigues i negocis de Mallorca intenten fer front a la crisi del coronavirus i combatre les pèrdues econòmiques causades pel confinament decretat per l'estat d'alarma. Moltes no poden obrir i d'altres, encara que ho poden fer, noten que els ha baixat la clientela. Per això cada vegada n'hi ha més que ofereixen el servei de dur les compres a domicili, amb la qual cosa també ajuden a disminuir els desplaçaments dels ciutadans.

]]>

La firma de moda Mango ha posat en marxa un nou magatzem logístic a Mèxic, país on preveu obrir una dotzena de botigues en els pròxims dos anys, fins arribar al mig centenar, juntament amb l'empresa El Palacio de Hierro.

]]>

Els matisos sempre són importants, però quan es tracta de locals encara més. Oblideu-vos de trobar una cafeteria on només prengueu cafè o una floristeria on només venguin flors. Ara el que es porta són els multiespais: un mateix lloc que combina diferents negocis i les inquietuds dels seus propietaris. Un clar exemple n'és l’Espai Joliu, al barri del Poblenou de Barcelona, una gran nau dedicada a les plantes, la iŀlustració i el disseny que també és cafeteria i galeria amb il·lustracions i ceràmica. La seva creadora, Lucía López, tenia clar que volia un 'plant concept store' des que va descobrir Voo Store i Roamers a Berlín: “La idea principal era que hi hagués plantes i fos una cafeteria. Un espai gran i industrial que en si mateix ja és una galeria d’art i omplir-lo de plantes, que sempre han estat presents a la meva família, m’agraden i t’ajuden a estar a gust. També que puguis treballar-hi i sigui un lloc de trobada, on les revistes, les il·lustracions i la ceràmica de Valentinis Artisan, que alhora és el contenidor de la planta i el cafè, serveixin d’inspiració”. A l’estiu va obrir la seva germana petita, l’Orval, un local ben lluminós on les plantes i el cafè es tornen a trobar, i han creat un taller de ceràmica.

]]>