Que Sant Jordi ha agafat volada els darrers anys és un fet que es constata cada 23 d’abril a Palma. Si l’any passat s’hi estrenaven dos caparrots que en confirmaven el caràcter de festa tradicional, enguany la festa ha començat gairebé una setmana abans amb una fira prèvia a les barriades de Ciutat. Tanmateix, però, l’embranzida del Dia del llibre s’ha conegut també fora de Palma: arreu de les Balears són nombroses les llibreries que des de febrer preparen un dels dies més importants de l’any.

Aquesta és la història de dues amigues de més de quaranta anys que després de tota una vida de dedicar-se al mateix han decidit unir els seus camins. Cadascuna continuarà amb la seva feina, amb el mateix esperit que ho ha fet fins ara, però començaran a posar en comú projectes, idees i diagnòstics per encarar la situació actual, que poc o res té a veure amb quan varen començar. Els temps són difícils per a les llibreries de barri i Quart Creixent (Palma) i La 22 (Girona) ho saben bé. És per això que, amb la intercessió d’Abacus, aquests dos establiments històrics han signat una aliança que cerca enfortir-les i que, sobretot, pretén preservar-les tal com són.

Els jardins de la Misericòrdia, acabats de renovar, albergaran del 17 al 21 la 36a Setmana del Llibre en Català 2025, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca i en la qual les editorials mallorquines tindran expositor: Editorial Moll, Lleonard Muntaner Editor, AdiA Edicions i El Gall Editor.

La Llibreria Catalana de Maó tanca. La seu de les antigues reunions clandestines del moviment socialista de Menorca en els primers mesos després de la mort del dictador ha dit prou. Miquel Llompart, fill de Santiago Llompart, cofundador del PSM i de la llibreria, ha decidit jubilar-se i vendre el negoci. Sense descendència ni relleu generacional, amb ell tanca una etapa de 49 anys que ha marcat els autors i les obres de temàtica menorquina, que sempre han trobat el seu espai de difusió en aquesta cèntrica cantonada del carrer de Sant Manuel amb el camí del Castell.

Són molts els àmbits de la cultura en què parlar de qüestions econòmiques sembla de vegades incòmode, innecessari o sobrer, molt especialment en un territori tan limitat com són les Balears. I les llibreries no en són una excepció. Fins ara han estat més aviat escasses les ocasions en què han volgut compartir informació sobre les seves xifres de facturació, tampoc en una iniciativa tan pública com la del Sant Jordi, si bé ara moltes han accedit a participar en un qüestionari –anònim, això sí– fet per l’ARA Balears amb relació al dia més important de l’any per a les llibreries de Ciutat. De les 28 que munten paradeta enguany al carrer aquest dimecres 23, han estat 16 les que han respost les diferents preguntes que serveixen per oferir una primera aproximació numèrica de què suposa realment el Sant Jordi de Palma, una diada històrica que ja ha esdevingut per dret propi una data més que assenyalada al calendari de milers de persones.

Són moltes les llibreries independents que, darrerament, per falta de relleu generacional o dificultats per quadrar els comptes, s'han vist obligades a abaixar la persiana. Són negocis petits, que enriqueixen el teixit cultural dels barris i mantenen un tracte molt proper amb els lectors i els autors, però, en canvi, els costa ser solvents i competir amb grans botigues o gegants com Amazon. És per això que, amb l'objectiu de garantir el futur d'aquestes llibreries independents arreu dels Països Catalans, la cooperativa Abacus engega un projecte de col·laboració i ajuda al sector. Ho fa de la mà de l'emblemàtica Llibreria 22 de Girona, que, durant quasi 50 anys, s'ha consolidat com un dels principals centres culturals de les comarques gironines. D'aquesta manera, Abacus entra a formar part de la trentena de socis que formen La 22 amb una aportació de capital i, a partir d'aquí, la cooperativa busca estendre aquesta aliança a altres llibreries interessades a crear acords de col·laboració.

Quan fa un parell d’anys va morir la seva sòcia, amb la qual compartia estudi de disseny, Joan Redolad va haver de reformular el seu espai de treball i va decidir muntar-hi una botiga de llibres de música que és, alhora, el despatx on continua dissenyant per a diferents clients, alguns d’ells editorials i discogràfiques. “L’Ana venia de família de llibreters i era una gran lectora; segur que n'estaria orgullosa si ho pogués veure”. 

L'estiu és un bon moment de l'any per deixar-se guiar per la recomanació experta d'un llibreter. Hem demanat a una desena que escullin un títol publicat durant els últims mesos i ens expliquin tot el que hi han trobat.

1. L’any passat va abaixar la persiana la Llorens, de Vilanova i la Geltrú. Per jubilació. La setmana passada, la Cinta de Terrassa. Perquè ja no quadraven el calaix. Cada estiu tanca una llibreria que estimo i, de cop, el buit que queda és d’una certa viudetat. El record per les bones estones compartides, la ràbia per una desaparició inesperada i la nostàlgia de pensar que mai més no hi posaràs els peus conflueixen en un aiguabarreig d’emocions negres. Si els clients passavolants o els autors –als quals ens han tractat com a reis en cada presentació de llibre– estem així de desorientats, com deuen estar els amos que, després de tirar endavant un negoci familiar amb 67 anys d’història, ara veuen que ja no se’n surten? Prendre la decisió després d’haver-ho intentat tot ha de ser molt dur. Però buidar les prestatgeries, treure l’últim llibre i apagar els llums són gestos cruels i terriblement tristos. Un negoci que ha repartit tantes històries, que ha difós cultura i coneixements, que ha il·lusionat tantes generacions de terrassencs, que ha ensenyat les lletres i els animals als més petits i que ha donat entreteniment, a raig, a la gent més gran, ara es troba tancat a pany i forrellat.

Comparteixen professió i passió pels llibres. Laia Alegret ho fa a Drac Màgic des de 2011, a Palma, i Fe Fernández, a l’Espolsada, la llibreria que va obrir en 2007 a les Franqueses del Vallès. Ambdues reivindiquen l’ofici de llibretera amb passió i recorden que, més que botigues, les llibreries fan comunitat i són centres neuràlgics de la cultura d’un país.

A l’estat espanyol es publiquen més de 75.000 llibres anuals d’ençà de fa una dècada, i l’any 2022 es van superar els 90.000 en un sol any. Davant aquesta allau d’incorporacions, creix també el nombre de títols que inclouen els catàlegs de les diferents editorials: dels 737.000 llibres considerats “vius”, és a dir, en moviment de l’any 2018, s’ha passat a gairebé 800.000 en només quatre anys, segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura.

Deia que anava a la biblioteca a estudiar, però en realitat hi anava per fer-s’hi fotos. Havia descobert que les selfies, o les fotos que de vegades li feia algú altre, en què se’l veia envoltat de llibres, tenien una acceptació més alta a Tik Tok i Instagram, especialment entre les dones. Ell no era un estudiant de la sopa: ja feia alguns anys que havia doblegat els trenta, havia fet una carrera professional digna de menció com a litigador en un despatx d’advocats de renom, i ara preparava oposicions a fiscal. “He estat cuiner abans que frare”, solia dir, calcant en català la coneguda expressió castellana. I també: “Quan sigui fiscal, podré dir que he estat a les dues bandes de la trinxera”. Dir això, i pensar que era cert, el feia sentir bé.

1. Els diaris acostumem a fer titulars quan una llibreria tanca per sempre. En aquest món on es clica més la desgràcia que l’alegria, em ve de gust parlar dels establiments als quals, després de tota una vida, encara els sobren motius per brindar. Dissabte passat, la llibreria Drac d’Olot va celebrar els seus primers cinquanta anys. Hi ha arribat, com diu la Irene Bonet, fent feina de formiga. Aquesta és la fórmula de propietaris i llibreters: pencar molt. A mitjan novembre vaig ser a Banyoles per celebrar, també, els cinquanta anys de L’Altell, la llibreria de capçalera del Pla de l’Estany. Només la Irene Tortós sap els sacrificis familiars que ha costat arribar a fer una comunitat de lectors tan fidels. De nou, l’esforç, el dia a dia, el conèixer els clients, les etiquetes de les recomanacions i la prescripció justa per fer la viu-viu en un negoci que té la principal competència en les pantalles i en el catàleg de sèries ben fetes penjades a les plataformes. L’audiovisual a preu de ganga, l’oci fàcil pels descosits.

Només d’autores, d’editorials independents i un 50% en català. Aquestes són les tres senyes d’identitat de la Llibreria Pròpia, la primera només d’autores a les Balears, i de les poques que hi ha a l’Estat. En només 24 metres quadrats, en un local del carrer Argenteria de Palma, Aldana Areco, filòloga de professió, fa dues setmanes que va obrir el projecte que li ha permès unir els seus principals interessos: els idiomes, els llibres i el feminisme. Ja feia temps que ho rumiava, però fins ara no ho havia pogut engegar, i assegura que ha tingut molt bona acollida. “‘Enhorabona, gràcies i que valenta és el que més em diuen les clientes”, destaca Areco.

Les nostres mares, de Gemma Ruiz; El retrat del matrimoni, de Maggie O’Farrell; 32 de març de Xavier Bosch, i La possibilitat de dir-ne casa, de Marta Orriols, són els llibres més venuts en català aquest Sant Jordi.

La Setmana del Llibre de Manacor, que es durà a terme entre dia 18 i dia 26 d'abril, és una de les nombroses propostes vinculades amb la literatura que tindran lloc durant les pròximes setmanes arreu de les Illes Balears. El batle de Manacor, Miquel Oliver; el delegat de Cultura, Mateu Marcé, i el director de les biblioteques de Manacor, Antoni Ferrer, han presentat aques dimecres dematí el programa d'activitats d'aquest esdeveniment, que té com a acte central el dia de Sant Jordi, però que inclou moltes altres propostes, com les rutes dramatitzades a partir de l'obra de Maria Antònia Oliver. En el marc de la Setmana del Llibre de Manacor s'ha programat un homenatge a l'escriptora manacorina i Filla Il·lustre del municipi que consistirà a donar a conèixer els personatges més importants de la seva literatura. Serà a través d'una sèrie de rutes que es representaran durant el matí de dia 22 d'abril. Aquest mateix dia, la zona enjardinada del Museu de Manacor es convertirà en un bosc d'històries entre les 16 i les 20 h.

Trobar un llibre en concret a Mallorca és gairebé impossible, si no ho fas a Palma. A la majoria de municipis de la Part Forana, l'oferta llibretera està basada en la venda de best-sellers romàntics o històrics de grans editorials. Aquesta mena de literatura es pot trobar a papereries, quioscs o, fins i tot, a qualque estanc, però si el que se cerca és alguna cosa que fugi del pseudogènere de les supervendes, la cosa es pot complicar.

Quins han estat els llibres més venuts en català el 2022 a Mallorca? Segons una enquesta feta pel Gremi de Llibreters a les llibreries agremiades, i a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, el llistat de les obres més venudes és el següent:

“Els llibreters són els nostres millors amics, els hem de cuidar”. La frase és de l’Empar Moliner i, vista amb perspectiva, em sembla bastant premonitòria. Me la va dir al setembre, mentre conversàvem al voltant de la seva darrera novel·la, Benvolguda (Columna), en una presentació a La Setmana del Llibre en Català. Lectora voraç, és habitual que l’Empar passi del seu llibre i es posi a recomanar-ne d’altres, perquè l’entusiasme de compartir una bona lectura se l’emporta; sense anar més lluny, en aquella mateixa conversa va recomanar al públic que s’afanyessin a anar a comprar Inquiets, de Linn Ullmann (Les Hores; trad. Meritxell Salvany), cosa que molts van fer, davant l’estupor de l’editora, la Maria Sempere, que no entenia d’on sortien totes aquelles persones que li demanaven alhora aquell títol.