L'Ajuntament de Ciutadella ha fet oficial aquest dilluns la suspensió de les festes de Sant Joan, tal com avançà dissabte l'Ara Balears. És el segon any consecutiu que no es podran dur a terme i el motiu és la situació sanitària derivada del covid-19. La notícia, esperada pels menorquins, ha arribat després d'una reunió en la qual ha participat la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, la regidora de Festes, Gràcia Mercadal, els portaveus de la resta de partits polítics amb representació en el consistori, així com el Caixer Senyor de Sant Joan 2021, Borja Saura.

El Consell de Govern ha ampliat fins al 31 de maig la suspensió de totes les competicions i proves esportives de les Illes Balears. Al principi de l'estat d'alarma declarat a causa de la pandèmia del coronavirus, aquest tipus d'esdeveniments s'havien suspès fins al 30 de març i després es varen prorrogar fins al 30 d'abril. Ara, el Govern, s'ha vist obligat a allargar l'espera un mes més.

Suspendre els pagaments d'impostos com l'IVA, l'IRPF i les quotes de la Seguretat Social és un dels principals objectius de les patronals de Balears. Aquesta petició es deu a la manca d'activitat i de facturació que ara mateix viuen els sectors del comerç, el turisme i la restauració a causa de la crisi del coronavirus. Així ho ha comunicat la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM) i la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) en una nota, segons indica Efe.

El Govern de les Illes Balears ha ampliat fins al 30 d'abril la suspensió de totes les competicions i proves esportives, que en un principi s'havien ajornat tan sols fins dia 30 de març. Ho ha fet com a mesura de prevenció davant la "incertesa" que hi ha arran de la pandèmia del coronavirus, segons ha indicat el Govern en una nota.

El ple del Parlament va rebutjar ahir la suspensió dels diputats processats per rebel·lió per 71 vots en contra, però ho va fer simbòlicament: seguidament va aprovar un mecanisme per tal que puguin designar -si volen- un altre membre del grup parlamentari per poder mantenir les majories parlamentàries “mentre duri la situació jurídica actual”. És a dir, va acatar de facto la suspensió del jutge del Pablo Llarena. No obstant, els grups discrepen sobre el següent pas: al migdia els diputats d’ERC Raül Romeva i Oriol Junqueras ja van presentar un escrit perquè sigui el president del grup republicà, Sergi Sabrià, qui a partir d’ara exerceixi el seu vot. Un tràmit que ara per ara no farà JxCat perquè considera que els diputats “no estan suspesos”. El portaveu adjunt del grup, Eduard Pujol, va dir ahir en roda de premsa que JxCat, “d’entrada”, no farà cap tràmit perquè els diputats afectats per la suspensió puguin seguir votant perquè creuen que està vigent la seva delegació de vot, inclosa la de l’expresident Carles Puigdemont. Ara bé, no va respondre si JxCat reclamarà que cobrin el sou. “Dependrà de cada diputat”, va dir Pujol.

Sense acord sobre les suspensions però amb voluntat d’arribar-hi. Així resumien fonts coneixedores de la reunió que aquest dimecres es va mantenir a la presó de Lledoners de la plana major de JxCat i ERC amb els diputats empresonats de cadascuna d’aquestes formacions. L’objectiu de la trobada, en què va participar el president del Parlament, Roger Torrent, era consensuar una resposta a la suspensió dels diputats processats per rebel·lió, que el mes de juliol va provocar una crisi entre JxCat i ERC per les discrepàncies que ara per ara encara mantenen sobre com respondre a la resolució del Tribunal Suprem. Una mesura que afecta els diputats Oriol Junqueras, Toni Comín i Raül Romeva, per part d’ERC, i Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Carles Puigdemont per la de JxCat. Tots estan implicats en la negociació i tindran l’última paraula sobre l’acord.

Sense acord encara entre Junts per Catalunya i ERC sobre com cal procedir amb els diputats suspesos per Pablo Llarena, la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem ja té les seves primeres conseqüències pràctiques. Els parlamentaris afectats no cobren el sou des del 13 de juliol. Curiosament no va ser la cambra catalana sinó la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, qui va revelar la notícia, que, segons asseguren els dos grups independentistes, va ser una decisió de l’Oïdoria de Comptes i Tresoreria del Parlament –càrrec que ocupa una funcionària– que no ha passat en cap moment per la mesa. Tot i les diferències sobre com calia procedir davant la suspensió, ahir tant JxCat com ERC van coincidir a espolsar-se la responsabilitat d’una mesura que suposa acatar com a mínim una part de la interlocutòria de Llarena.

El clima de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat no evitarà un nou xoc entre el Tribunal Suprem i el Parlament. La majoria independentista a la cambra no està disposada a suspendre els diputats processats per rebel·lió sense oferir resistència. Malgrat que la desobediència frontal a la resolució del jutge Pablo Llarena no està, de moment, sobre la taula, l’independentisme sí que explora com esquivar la decisió del magistrat i evidenciar, un cop més, el seu desacord amb la causa contra l’1-O i denunciar les ingerències del poder judicial. De fet, ahir el president, Quim Torra, va deixar clar des d’Escòcia, on es va reunir amb l’exconsellera Clara Ponsatí i la primera ministra Nicola Sturgeon, que no demanarà a cap dels diputats processats per rebel·lió que renunciïn a ser parlamentaris. “No només no compartim la suspensió dels diputats sinó que la considerem indecent”, va recalcar el president des d’Edimburg, on va afegir que el Parlament ha de respondre de “manera col·lectiva” a la nova decisió del Suprem.

L'endemà de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el jutge Pablo Llarena va tornar a reclamar la seva quota de protagonisme. Després de fer-se esperar uns dies més del que estava previst, el magistrat del Tribunal Suprem va comunicar ahir al Parlament la suspensió dels diputats independentistes empresonats i de l'expresident Carles Puigdemont un cop considera ferma la seva interlocutòria de processament i en virtut de l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Només Toni Comín, que encara pot recórrer el seu processament, es deslliura per ara de la suspensió. La resta, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Raül Romeva, podrien veure's privats temporalment de la seva condició de diputats.

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ratificat aquest dimecres el processament contra els responsables de l'1-O i és qüestió de dies o d'hores que acabi dictant la suspensió dels investigats per rebel·lió. Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Jordi Sànchez es mantenen a l'expectativa, però els seus grups polítics, JxCat i ERC, es preparen per plantar batalla al Parlament. El reglament de la cambra preveu que la suspensió d'un diputat només pugui ser acordada per majoria absoluta en una votació al ple i no pas per un agent extern –en aquest cas el Suprem–. Els principals partits independentistes no han aclarit encara si forçaran aquesta votació, però ERC ja ha avançat que "serà el ple qui decideixi".

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, veu la negativa de les meses del Congrés i del Senat a la petició del Partit Demòcrata Català (PDC) per tenir grup propi com una "decisió política" de "partits totalitaris" que volen "negar la paraula" a Catalunya. Tot i això, Puigdemont els recorda que "de moment no tenir grup propi no es correspon amb no tenir diputats".

Els membres del Govern han rebut aquest dimarts la notificació sobre la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, segons ha confirmat la consellera de la Presidència, Neus Munté, després de la reunió del consell executiu. Tot i això, ha afegit que aquesta notificació no farà variar el full de ruta, ja que ha garantit "l'obediència d'aquest Govern al mandat democràtic que vam rebre a les eleccions del 27-S i a aquelles resolucions que emanen d'un Parlament amb una sòlida majoria que avala un determinat full de ruta", en la línia del que ja va piular dilluns Carles Puigdemont.

Amb l’enèsim pronunciament del Tribunal Constitucional (TC) sobre el procés sobiranista, l’independentisme veu reafirmada la via unilateral avalada per majoria al Parlament com l’única manera de donar continuïtat al seu full de ruta. ERC i la CUP, però, van anar aquest dilluns un pas més enllà i parlen ja de “desacatar” directament les ordres del tribunal i posar en pràctica una emancipació institucional que pot tenir unes conseqüències per ara desconegudes. A l’espera d’acordar com es dóna resposta al nou embat judicial, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va refermar el compromís del Govern amb el procés sobiranista. “Obeirem, i tant que sí. Obeirem el Parlament, complirem el compromís amb els ciutadans i bastirem un estat lliure, modern i pròsper”, va dir via Twitter.

L'enviat especial de l'ONU per Síria, Staffan de Mistura, ha anunciat aquest dimecres a la tarda un recés "temporal" en les negociacions de pau sobre Síria a Ginebra, que es reprendran el 25 de febrer. "Entrem en una pausa temporal. Això no significa el fracàs de les negociacions. Les dues parts han insistit que volen començar a conversar", ha insistit De Mistura, tot i que ha reconegut que no hi ha hagut progressos des que les negociacions van arrencar oficialment dilluns.

El Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) ha negat la suspensió cautelar de la sanció imposada al defensa Gerard Piqué, castigat amb quatre partits després de ser expulsat en el partit de tornada de la Supercopa davant l'Athletic Club, segons ha confirmat el Consell Superior d'Esports (CSD).

El president de la Generalitat i del PP valencià, Alberto Fabra, ha defensat aquest diumenge la decisió de suspendre cautelarment de militància el president del PP de la província de València, Alfonso Rus, perquè "hi ha hagut unes evidències que en altres casos no hi eren" i perquè els enregistraments "van ser vergonyosos" i "en l'actual PP no hi caben".

L'eurodiputat del PSOE i exministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar demanarà la suspensió de militància del partit després de ser imputat per violència de gènere. López Aguilar ha declarat que és innocent i que l'acusació de la seva exdona és "radicalment falsa".

El jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal ha interpretat aquest dijous la seva suspensió de tres anys per participar en l'esborrany d'una Constitució catalana com una decisió adoptada per motius "ideològics i polítics en lloc de criteris jurídics" que "res tenen a veure amb el dret". Per això, ja ha anunciat que la recorrerà al Tribunal Suprem perquè revoqui la decisió i, almenys, la suspengui cautelarment mentre estudiï el recurs.

El Banco de Santander farà una ampliació de capital de fins a 7.500 milions d'euros, en una col·locació accelerada entre inversors, segons han confirmat un portaveu de la companyia. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha suspès la cotització del Banc Santander al migdia de manera cautelar i amb efectes immediats per concórrer circumstàncies que poguessin "pertorbar" el normal desenvolupament de les operacions.

Per tercera nit consecutiva, les finestres i els balcons de molts punts de Catalunya s'han tornat a omplir per fer sentir la cassolada de protesta contra el veto de l'Estat al nou 9-N. A les deu de la nit les cassoles s'han fet sentir de nou, i es manté la convocatòria per a cada dia fins diumenge, llançada a través de les xarxes socials i per WhatsApp.