Acabem de deixar enrere un estiu més alarmant que mai. Potser és moment de pensar-hi una estona abans d’engegar de nou la maquinària del curs polític, mediàtic, escolar i professional. Setmana rere setmana, les notícies catastròfiques s’encadenen com si la terra i les màquines se’ns rebel·lessin. Els mitjans ens ensordeixen i les institucions ens adverteixen. Davant del soroll d’alarma incessant, què us sembla si deixem parlar les paraules?

Un mínim de 7.000 demandes per les pèrdues que van causar les restriccions decretades per la pandèmia del covid-19. És el que té damunt la taula el Tribunal Suprem (TS). Una autèntica allau de reclamacions d'empreses i autònoms que van veure com els seus ingressos queien per tancaments, limitacions d'aforaments i altres mesures que es van adoptar per evitar els contagis.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha anunciat aquest dimarts en el Parlament que el Govern tornarà els doblers de 1.800 expedients afectats per la darrera resolució del Tribunal Suprem (TS) que tombava quatre decrets de l'Executiu en matèria de restriccions sanitàries. L'Alt Tribunal va estimar dimarts passat el recurs que va interposar Vox contra els decrets que regulaven el toc de queda, el control de passatgers nacionals i les arribades a ports i aeroports de les Illes i les limitacions d'aforament en lloc de culte i reunions privades.

El Tribunal Suprem en una sentència del passat 26 de gener va anul·lar quatre decrets que va aprovar el Govern en què es limitaven certs drets fonamentals per fer front a la pandèmia emparant-se en l'estat d'alarma vigent a tot l'Estat. "No entra a avaluar el que denunciava el particular sobre la limitació de drets fonamentals", ha aclarit la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, qui ha afegit que s'anul·len perquè una sentència del Tribunal Constitucional dictà que les atribucions de competències dels presidents autonòmics "no es podien haver fet".

Aina Calvo (Palma, 1969) va assumir el càrrec de delegada del govern espanyol a les Balears fa gairebé dos anys. En aquesta entrevista, repassa els reptes que ha hagut d’afrontar amb la pandèmia –i que han marcat el seu dia a dia–, la gestió en l’arribada de pasteres, les relacions entre l’Estat i les Illes, i la perspectiva en la seva carrera política.

El temps s’acaba per a aquelles empreses que vulguin reclamar judicialment a les asseguradores que es neguen a cobrir els danys provocats pel primer estat d’alarma. La legislació espanyola estableix que hi ha un límit de dos anys per fer-ho i, tenint en compte que l’estat d’alarma es va declarar el 14 de març del 2020, queden poc més de dos mesos perquè es pugui litigar si l’asseguradora no vol cobrir aquests costos, com ha passat en nombrosos casos.

La pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma declarada pel govern espanyol l'octubre de l'any passat és inconstitucional. Però en aquest cas, i a diferència del que passava amb la sentència contra el primer decret del mes març, hi ha matisos en la concreció que fa el Tribunal Constitucional (TC). Els magistrats, dividits amb sis vots a favor i quatre en contra, estimen només parcialment el recurs presentat per Vox. Si bé la resolució, ja anunciada el mes passat però que aquest dimecres s'ha fet pública de manera íntegra, tomba la pròrroga en si i la delegació de poders a les comunitats autònomes, sí que avala l'aprovació del toc de queda, les prohibicions d'accés i sortida de comunitats i ciutats i les limitacions pel que fa al nombre de persones en espais públics i privats.

El Tribunal Constitucional (TC) ha donat el cop de gràcia a tota l'arquitectura legal que va dissenyar el govern espanyol per fer front a la pandèmia. Després de declarar inconstitucional el primer estat d'alarma (els primers 15 dies i les pròrrogues posteriors), ara l'alt tribunal ha fet el mateix amb la pròrroga de sis mesos de l'estat d'alarma decretada per l'executiu de Pedro Sánchez el mes d'octubre de l'any passat i també la delegació de competències a les comunitats autònomes, l'anomenada cogovernança, segons ha informat el tribunal en una nota informativa. El ple del tribunal s'ha tornat a dividir una altra vegada per prendre la decisió: quatre magistrats s'hi han oposat, mentre que sis hi han votat a favor. D'aquesta manera, el TC ha tornat a esmenar l'estratègia jurídica del govern espanyol per gestionar la pandèmia i ha donat la raó a Vox avalant el recurs que va presentar en contra les mesures del segon confinament.

El departament d’Interior tornarà les 23.000 multes que ja havia cobrat del primer estat d’alarma. El conseller Joan Ignasi Elena ha anunciat que la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el confinament domiciliari posa “molt difícil” mantenir-les. Tot i que també ho veu injust, “perquè hi ha hagut incompliments de les persones” de les restriccions del covid, ha assegurat que la sentència és “molt taxativa”. El govern espanyol va ordenar divendres tornar les multes del primer estat d’alarma. Però Elena, en una entrevista a TV3, ha admès que era un procés que “té complexitat”, motiu pel qual “ara mateix es treballa per veure com es gestiona”.

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el primer estat d'alarma que el govern espanyol va decretar per la crisi sanitària i ara l'executiu haurà de tornar totes les multes que ja ha cobrat per sancions relacionades amb la normativa covid-19, la majoria de les quals eren per saltar-se el confinament. Així, aquesta normativa anul·la totes les sancions que les forces i cossos de seguretat de l'Estat varen imposar entre el 14 de març i el 21 de juny de l'any passat.

Heus aquí el relat d'una escena imprescindible. Dimarts passat, 8 de juny. El president del Tribunal Constitucional (TC), Juan José González Rivas, ordena entregar a cada magistrat una còpia de la ponència del jutge Pedro González-Trevijano sobre el recurs de Vox contra el decret de l'estat d'alarma aprovat pel govern de Pedro Sánchez el març del 2020 –i, a continuació, per una majoria absolutíssima del Congrés, incloent-hi el partit d'extrema dreta i el PP–. Les instruccions són estrictes: cal evitar filtracions. La còpia no passa per secretaria ni s'envia als correus electrònics. El dijous, a primera hora, el diari digital El Español en publica el contingut. La ponència proposa declarar inconstitucional el confinament consagrat per l'estat d'alarma (l'article 7 del decret). Es diu ràpid.

Cada nit, l’encesa de llums a una part important de la Terra deixa la seva traça a l’espai. En certa manera, la Terra, envejosa, juga durant unes hores a ser l’espai des d’on, gràcies als satèl·lits, és possible fitar les constel·lacions artificials: el Corredor Mediterrani, la Plana Padana o les supernoves de Madrid, Londres, Milà i París –fent honor, aquesta darrera, al seu qualificatiu de ‘ciutat de les llums’. Els patrons que dibuixen són bons de desxifrar. Basta resseguir les concentracions i fluxos de persones, mercaderies o capitals. Rius d’energia elèctrica en forma de llum artificial –actualment amb preus galàctics.

Un jutjat de Madrid ha tombat una multa de 601 euros que l'Ajuntament de Madrid va imposar a una menor d'edat per haver-se saltat les restriccions imposades durant el primer confinament. Es tracta de la primera sanció que s'anul·la arran de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha tombat l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol a mitjans de març de l'any passat. La sentència obliga a arxivar els expedients que encara s'estiguin tramitant, però deixa en els llimbs les multes pagades i recorregudes. Tot dependrà de la interpretació que facin els jutjats de la sentència del TC. En aquest cas, el jutjat contenciós administratiu número 11 de Madrid considera que la sanció era il·legal perquè s'emparava en una "llei inconstitucional".

El Tribunal Constitucional (TC) va donar per bo el recurs d'inconstitucionalitat presentat per Vox i va anul·lar, per 6 vots a favor i 5 en contra, el primer estat d'alarma decretat pel govern espanyol. La divisió de l'alt tribunal a l'hora de valorar aquest recurs va arribar fins al punt que el seu president, Juan José González Rivas, no es va sumar a la majoria del ple i va emetre un vot particular que s'oposava al recurs de Vox. En el text, que aquest dilluns a la nit va fer públic el TC, González Rivas defensa que l'estat d'alarma no va suspendre drets fonamentals, com el de la lliure circulació, sinó que l'aplicació de les mesures va ser proporcional a l'emergència sanitària.

Què passarà amb les multes que es van posar durant el primer estat d'alarma? L'esborrany de la sentència del Tribunal Constitucional, al qual ha tingut accés l'ARA a l'espera que la institució en doni a conèixer el text definitiu, no aclareix si es podran reclamar totes o només les que s'hagin recorregut. És el que opinen els experts consultats per aquest diari després de llegir el tram final de la sentència, on justament es parla tant de les sancions administratives com de les penals.

"Quan he vist l'avantprojecte de llei de seguretat nacional he dit als meus lletrats que ja estàvem en el moment de l'incendi del Reichstag", va explicar Encarna Roca, vicepresidenta del Tribunal Constitucional, a l'intervenir el dimecres 14 de juliol en les deliberacions sobre l'estat d'alarma decretat el 14 de març del 2020 pel govern de Pedro Sánchez i aprovat per 321 vots a favor el 25 de març del 2020 pel Congrés de Diputats. El vot de la vicepresidenta va donar la majoria –6 contra 5– a la ponència del magistrat conservador Pedro González Trevijano i va permetre declarar la inconstitucionalitat del punt fonamental del decret citat, el del confinament domiciliari.

La divisió del Tribunal Constitucional a l'hora de valorar si l'estat d'alarma aplicat pel govern espanyol va ser constitucional o no, va ser profunda, fins al punt que magistrats conservadors com Andrés Ollero, que és també exdiputat del PP, es van desmarcar de la majoria emetent un vot particular i van rebutjar el recurs d'inconstitucionalitat presentat per Vox. Ollero defensa la majoria de les mesures de l'estat d'alarma perquè creu que s'han de valorar per criteris de "proporcionalitat" i titlla de "ximpleries" els arguments que s'han desgranat a favor de l'estat d'excepció.

La sentència que declara inconstitucional el primer estat d'alarma aprovat pel govern espanyol el març del 2020 ha fet evident el que ja feia temps que s'intuïa: l'extrema politització, i també divisió, d'un tribunal que, en lloc de ser generador de consens i de seguretat jurídica, s'ha convertit en un escenari més de la lluita entre l'Espanya conservadora i la progressista. La fractura és cada cop més gran en un tribunal que té quatre membres amb mandats caducats i on els conservadors són majoria perquè el PP es nega a renovar-lo, igual que passa amb altres organismes com el Tribunal de Comptes o el Consell General del Poder Judicial.